8 consells per superar la por a volar

Autèntics viatgers d’ànima i pensament veuen restringides les seves ganes de conèixer cada racó del món per la seva por a volar. La por a volar o la por als avions és una por com qualsevol altra, alguna cosa totalment irracional que ens paralitza completament i ens priva de satisfer la nostra gran ànsia de conèixer altres llocs i cultures diferents a la nostra. Però, com tota fòbia derivada de l’ansietat, existeixen trucs per poder vèncer-la.

Imagen relacionada

1. Intenta entendre el que t’espera.

L’ésser humà tendeix a tenir por o desconfiar del desconegut. Per això, quanta més informació puguis reunir abans de pujar-te a l’avió, millor. Demana a amics que viatgin quotidianament amb avió que et relatin l’experiència.

2. Comprèn per què volar és segur.

Les estadístiques estan aquí. L’avió passa per ser el mètode de transport més segur. La por a volar sol venir derivat del fet de saber que, d’una banda, si hi ha un accident, tenim molt poques possibilitats d’explicar-ho, i, per un altre, que no controlem nosaltres l’aparell. Ha de quedar clar que és el vehicle més segur del món i que comparat amb el cotxe, que és el mes popular entre ells, est és infinitament més segur.

3. Imagina’t que estàs en un bus.

Imaginació al poder! Si tanques els ulls, o et poses el teu antifaç per agafar el son, pots imaginar-te que et trobes en un autobús viatjant per carreteres que s’estenen allà a baix, on tot és bonic, terrenal i segur. Acomoda’t en el teu seient i, si l’avió se sacseja una mica, simplement imagina que l’autobús acaba d’agafar el típic sot de carretera regional. Si ets capaç de visualitzar-te en un altre lloc, a poc a poc aniràs llevant la por a volar.

Imagen relacionada

4. Pensa en les coses bones que t’esperen en la teva destinació.

Intenta dibuixar en la teva ment les belles i evocadores imatges de les coses que esperes de les teves vacances. Interminables platges de sorra blanca al costat de mars d’aigües cristal·lines; còctels d’exòtics sabors; boscos, muntanyes, rius i llacs pels quals vagaràs amb la teva motxilla o bicicleta, carregant el teu caiac amb el qual viuràs l’emoció de sortejar les aigües braves, etc.

Imagen relacionada  Imagen relacionada

 

5. Concentra’t en l’oferta d’entreteniment a bord.

La distracció pot ser la solució a com superar la por a volar! Una manera de desconnectar del viatge és utilitzar distraccions com els aparells electrònics, llibres o simplement conversar amb el teu acompanyant.

Imagen relacionada

6. Pren pastilles per dormir.

Si la teva por és molt forta i no et funcionen els consells mes freqüents, pots optar per aquesta opció. Ves al doctor explicant-li el teu problema perquè et recepti unes pastilles per dormir de potència lleu o moderada. No t’assabentaràs del viatge, però tampoc de la por a volar!

7. No tots els seients són iguals.

Si optes per seients més propers a la cabina de vol, en la part davantera, la teva ment tindrà una sensació de major amplitud i seguretat, ja que inconscientment ho associarà amb el control i la confiança d’estar prop de professionals amb experiència capaces de dirigir la situació.

8. Aprendre a separar “por” de “perill”.

En general és difícil separar “ansietat” de “perill”, a causa que el nostre cos respon exactament de la mateixa forma davant els dos. Una forma d’aprendre a diferenciar-los és recordar que sentir por no és el mateix que estar en perill. Fins i tot quan l’ansietat està en el seu bec més alt, estaràs segur.

 

Dawit Contreras i Sergio Fernandez

Auronplay la història del hater

Aquesta setmana us recomanem el llibre del famós youtuber Auronplay també conegut com Raúl Álvarez que ha creat el seu 3r llibre anomenat “El joc del Hater”.

El llibre tracta de un noi que es deia Joel Graham, un youtuber de gran fama que es disposa a fer una de les clàssiques bromes telefòniques per el seu canal. Aquest cop cridarà a algú que fabrica ninots de rèplica de famosos per encàrrec, que al Joel li semblen ridículs. Però la cosa no quedarà aquí. Donald, el blanc de la broma, es convertirà en el seu pitjor malson i aconseguirà estar present en la seva vida diària sense que Joel aconsegueixi saber com ho fa, fent un pas més cada vegada que aquest intenta desemmascarar.

Recomanem aquest llibre a gent que li agradin els llibres de “thriller”.

Sergi Borrego i Fran Terrón

Coneix els professors!

Aquesta setmana hem entrevistat a l’Angels Sànchez, és professora de socials, filosofia i a més a més és la tutora de 4tB.

1. Algun cop has estat detinguda per la policia?

No.

2. Algun cop t’has inventat que estaves malalta per no anar a treballar?

No, mai falto a treballar.

3. Quina és la floreta més bonica que t’han llençat?

No és la més bonica però si la més estranya. Em van dir un dia “quan et vaig conèixer tenies cara de borde però ara que et conec sé que no ho ets”.

4. Què és el primer en què penses quan et despertes al matí?

En què tinc molta son però m’haig d’aixecar per anar a la dutxa.

5. Si tens un fill d’un any i et diuen que no és teu, te’l quedes?

Sí, sense pensar-m’ho.

6. Si poguessis escollir una edat per una setmana, quina escolliries?

La que tinc m’agrada. M’ho he passat molt bé en altres edats però la que tinc ja m’està bé.

7. Quina pregunta odies que et facin?

No em molesta que em preguntin cap cosa.

8. Quin és el nom més estrany que has escoltat mai?

Ezbetaeva.

9. Quina era la teva major por de petita?

No sóc gens poruga, però sí que hi ha una cosa que em feia i em continua fent esgarrifança, les aranyes.

10. Algun cop, quan eres estudiant, vas tenir un professor que t’agradava físicament?

Sí, a batxillerat. A totes ens agradava molt el professor de català.

Joel Martín i Ruth Pajuelo

El Joc de les 100 Espelmes

Aquesta setmana a l’Expedient Paranormal us portem un joc esgarrifós, al que segur que començaràs a jugar, però mai t’atreviràs a acabar: el joc de les 100 espelmes.

El Japó té una de les llegendes més terrorífiques del món i es tracta d’aquest sinistre entreteniment. Encara que ningú sap exactament com es va començar a jugar-hi, es creu que va ser creat originalment pels samurais com una prova de coratge per veure qui era el més valent. En l’actualitat se sol jugar en festivals de tradició religiosa que honra els avantpassats a països asiàtics.

Aquest horrible joc, també conegut com a Hyakumonogatari Kaidankai, consisteix a col·locar 100 espelmes formant un cercle en una habitació o sala. Els 100 participants, cadascú amb la seva corresponent bugia, han de narrar històries de terror i, en finalitzar-les, apagar l’espelma. A mesura que avança el repte, la sala cada cop és més fosca, cosa que fa que augmenti el terror dels participants i així va succeint el joc fins que és el torn de l’últim jugador. Es diu que quan aquest acaba amb l’única llum que queda a l’habitació, quelcom terrible amaga la foscor.

T’atreveixes a jugar?

Alejandro Gil i Nerea Corbacho

 

 

Els llocs més esgarrifosos del món

L’article que ve a continuació és un llistat d’alguns dels llocs més aterridors al món, molts amb les seves pròpies llegendes urbanes i històries paranormals:

-El vell cementiri jueu de Praga que, tot i només ser visibles 12.000 tombes, alberga al voltant de 100.000 morts.

lugares-aterradores002

-La ciutat abandonada de Pripyat, a Ucraïna, que va quedar buida després de l’accident nuclear de Txernòbil.

lugares-aterradores006

-L’illa de les nines a Mèxic. El cuidador de l’illa va trobar-hi una nina al llac on una nena va ofegar-se i la va penjar com a homenatge. Des d’aleshores, al llarg de 50 anys, el cuidador ha anat penjant totes les nines que ha trobat.

lugares-aterradores008

-L’Hospital Militar de Cambridge va quedar abandonat després del seu tancament i ara es veu així.

lugares-aterradores014

Iván Pérez i Andrea Barato

El sogre

Aquesta setmana a la secció expedient paranormal us portarem històries basades en fets reals, que us deixaran la pell de gallina i us entraran esgarrifances.

Aquesta història ens conta una noia quan tenia 5 mesos d’embaràs del seu primer fill, el seu marit estava treballant a una altra ciutat i ella estava en el camp a casa del seus sogres. La noia se’n va anar a dormir ja que estava molt cansada, va despertar-se de matinada sobresaltada i es va aixecar una mica i va veure als peus del llit estava assegut el seu sogre. Es va emportar un tremend esglai, que ni tans sols podia parlar fins que va cridar i la seva sogra la va anar a veure…la noia diu que va ser impactant perquè el seu sogre havia mort 3 anys enrere i la noia no va tindre l’oportunitat de conèixer-ho, la noia creu que volia conèixer al seu net.

Iván Pérez Montserrat i Andrea Barato

Agorafòbia

Aquesta setmana a la secció reportatge, us portem una malaltia que potser n’heu sentit parlar alguna vegada però avui us farem una explicació més àmplia sobre aquesta malaltia.

Què és?

Agorafòbia, literalment, significa temor als espais oberts. Però, és més el temor a quedar-se atrapat sense una manera senzilla d’escapar, en cas de patir un atac d’ansietat.

Causes

No es coneixen unes causes comunes d’aquesta malaltia. Això és degut a les experiènces de cada persona. La més comuna és quan la persona ha viscut una situació d’angoixa i comença a tenir por de les possibles situacions que la puguin portar a viure una similar.

Símptomes

El principal és la por, però es pot manifestar de diferents maneres:

  • Por a quedar-se sol/a
  • Por a llocs tancats
  • Por a perdre el control en llocs públics
  • Canvis de comportament
  • Increment de dependència d’altres persones
  • Pensar que el que passa al voltant és irreal
  • No poder sortir de casa en períodes prolongats
  • Dificultat per respirar
  • Dolor al tòrax
  • Nàusees
  • Tremolor
  • Suor excesiva
  • Acceleració del cor

agorafobia

Prevenció

No hi ha mesures concretes que ajudin a prevenir la seva aparició, ja que no hi ha causes específiques.

Tipus

L’Associació Americana de Psiquiatria classifica l’agorafòbia en:

-Trastorns de pànic amb agorafòbia.
-Agorafòbia sense pànic.
-Trastorn de pànic sense agorafòbia.

Alguns especialistes també la classifiquen segons les situacions que es poden veure en una persona agorafòbica:

Atac de pànic en una situació agorafòbica: provocat per un estímul extern.

Atac de pànic previst en una situació segura: la persona afectada preveu un atac d’aquest tipus, ja que està molt actiu emocionalment

Atac de pànic imprevist  en una situació segura: provocat per un estímul intern.

Atac de pànic anticipat: La persona afectada assegura que tindrà un atac en exposar-se a l’estímul disparador d’ansietat.

Diagnòstic

El diagnòstic de l’agorafòbia comença amb l’avaluació mèdica i psicològica per part de l’especialista.

Tractament

El tractament que fins ara ha ofert millors resultats en els agorafòbics és la teràpia d’exposició, un tipus de teràpia del comportament. Aproximadament el 90% de les persones que se sotmeten a ella milloren.

Aquesta teràpia sol combinar-se amb antidepressius.

Complicacions

El principal problema és el consum excessiu d’alcohol. Això sumat a les característiques de l’agorafòbia pot dificultar el funcionament dels tractaments.

D’altra banda, atès que aquests pacients romanen molt temps sols és freqüent que en ells augmentin els sentiments de depressió, solitud i les idees suïcides.

foto-2-2

Alex Gil i Ruth Pajuelo