Les Barraques Digitals

Marràqueix  és una antiga ciutat a l’oest del Marroc i un important centre econòmic amb mesquites, palaus i jardins. La medina és una ciutat medieval emmurallada i poblada que data del període de l’Imperi Berber, amb passatges que semblen laberints i animats socs (mercats) que venen ceràmiques, joies i teixits tradicionals. La religió que hipredomina és l’islàmica i té una població de 928.850 habitants.

Geografia

La ciutat està situada al centre-oest del Marroc. Té un superfície de 230 km² i es troba a més de 466 m d’altitud sobre el nivell del mar.

Clima

Marràqueix presenta un clima semiàrid, amb hiverns suaus i humits, i estius càlids i secs. Les temperatures mitjanes passen de 12 graus Celsius a l’hivern a 23 graus Celsius a l’estiu.

Bitllets i monedes

A Marraqueix trobareu bitllets de 20, 50, 100, 200 dirhams. Les monedes en circulació són d’1, 5, 10 i 20 santimat i de 0,5; 1; 2; 5 i 10 dirhams. Les monedes d’1 Santim actualment ja no s’encunyen.

Personatges destacats

1. Abd al-Aziz del Marroc – sultà.
2. Just Fontaine – futbolista.
3. Mahi Binebine – pintor.
4. Driss Debbagh – polític marroquí.

Gastronomia

1. Tagines marroquins

2. Pa Khubz

3. Sopa marroquina

4. Cuscús

5. La Maakouda i el menjar dels llocs ambulants

6. B’stilla / Pastilla

7. Dolços marroquins

Llocs per visitar

1. Plaça de Jamaa el Fna: Gran plaça amb espectacles i venedors fixos i ambulants, molt popular entre els turistes.
2. Jardí Majorelle: És un jardí botànic de Marràqueix. Va ser dissenyat per l’artista expatriat francès Jacques Majorelle l’any 1924.
3. Mesquita Kutubia: És un edifici per al culte de la religió islàmica, fet al segle XII.
4. Palau de la Badia: És un palau i un conjunt de jardins que van ser construïts a finals del segle XIX amb la intenció de ser el palau més gran de tots els temps. El seu nom vol dir ‘brillantor’.
5. Museu de Marràqueix: És un magnífic palau construït en una parcel·la, dotat d’un pati gran i confortable, típic de l’art morisc, transformat en un museu privat i en un lloc d’acollida d’activitats culturals.

Eric Villalba i Gerard Motos

Filed under: Per desconnectar! | Leave a comment »

Santorini és possiblement uns dels destins més populars i bonics de Grècia. Forma part d’un petit arxipèlag circular format per Illes volcàniques, situat al sud de la mar Egea, a uns 200 km al sud-est de la península grega. L’illa forma el grup més meridional de les illes  Cíclades, amb una superfície aproximada d’uns 73 km² i una població aproximada de 13.000 habitants.  El nom actual és d’origen italià i de fet, antigament, els mercaders venecians medievals l’anomenaven Saint Irene en honor a la patrona de l’illa de Santa Irene de Tessalònica. Encara abans rebia el nom de “Kalliste” (la més bella), “Strongyle” (el cercle) i “Thera”.

LA CAPITAL

Sobre un cimal escarpat i a 260 metres per damunt del nivell del mar trobem la seva capital, Fira (Thira). Està situada al costat oest de l’illa, ubicada a la vora del penya-segat i davant de la Caldera del volcà. Es caracteritza per ser un poble ple de cases blanques, amb diverses cúpules blaves situades en un conjunt de petits i estrets carrerons, els quals es poden pujar de dues maneres; la tradicional, a lloms d’un ruc; o la moderna, amb l’ajuda d’un funicular.

LA GEOGRAFÍA

L’illa posseeix un paisatge i una geografia singular filla d’una erupció volcànica que data l’any 1450 a.C. L’erupció va enfonsar el centre de l’illa deixant un cràter d’abruptes i altíssims penyals. Es pensa que aquest fet va destruir la civilització minoica que habitava l’illa i que  formava part de l’Atlàntida. Santorini és, doncs, un lloc ple d’història i monuments.

L’illa, té forma de mitja lluna i al seu interior on estava situat el gran volcà s’ubiquen altres illes, però molt més petites. El costat oest és escarpat i rocós, i hi destaca el seu gran precipici sobre el mar, mentre que al costat sud va descendint lentament fins al mar, formant una gran plana fèrtil.

EL CLIMA

L’illa de Santorini gaudeix d’un clima Mediterrani moderat.  Té estius calorosos i secs, i hiverns suaus i breus. Durant l’estiu les temperatures mitjanes arriben als 34°C , mentre que a l’hivern no baixen dels 9°C. El bon temps que fa a Fira (Thira) durant molts mesos, la converteixen en l’Illa ideal per visitar en qualsevol període de l’any.

LA MONEDA

L’Euro és la moneda utilitzada a l’Unió Europea desde 1999, per tant, en tant que Grècia forma part de la Unió,  l’euro és la moneda de curs legal.  

Les monedes gregues són les úniques que fan servir un alfabet diferent del llatí. El cèntim es diu ΛΕΠΤΟ ( “leptó”), plural ΛΕΠΤΑ ( “lepta”) en grec, al contrari d’altres idiomes que van adaptar la paraula “cent”. La paraula “EURO” s’escriu ΕΥΡΩ en grec.

LA DIFERÈNCIA HORÀRIA

• Santorini té una diferència horària d’1 hora més respecte de Barcelona.

• Té 1 hora i 30 minuts més en relació amb el meridià de Greenwich.

LA GASTRONOMIA

La gastronomia de Santorini està vinculada a la dieta mediterrània. Es caracteritza per tenir una gran varietat de gustos i colors. Vegem-ne alguns exemples:

• Salsa Tzatziki:

Està elaborada amb iogurt, oli d’oliva, all, cogombre i anet.

• Souvlaki – gyros

És un plat elaborat amb carn, tomàquet, ceba i salsa dins d’un pa de pita.

• Amanida grega

• Pop fet a la graella

• Moussaka

És un plat elaborat de carn amb albergínies, canyella i ví negre.

• Keftedes

És una mena de pilotes de carn picants.

• Dolmades

És un estofat amb fulles de vinya.

Els habitants de Santorini solen prendre fruita de postre. No obstant això, compten amb una gran varietat de dolços deliciosos, com ara:

• Baklavas

És un pastís fet al forn elaborat de pasta fullada amb ametlles, mel i vainilla.

• Loukoumades

És una pasta elaborada amb pasta fullada, mel i canyella.

• Kourabiédes 

És un pastís d’ametlles aromatitzat amb el licor anisat Ouzo.

QUÈ PODEM FER I VISITAR A SANTORINI?

• Platja Kamari

No ens podem perdre les magnífiques platges que s’obren de la mar Egea. Com la de Kamari, la més famosa de sorra negra. Poseeix uns murs verticals de pedra volcànica en els quals s’assenta el poblet blanc. Aquest té els seus característics carrerons en ziga-zaga, que porten al cim des d’on es pot gaudir d’unes vistes panoràmiques bellíssimes.

• Jaciment arqueològic d’Akrotiri

Està situat a la zona sud de l’illa i és un dels jaciments arqueològics amb restes prehistòriques més importants de la Mediterrània, ja que s’hi han trobat restes de principis de l’Edat de Bronze.  Això demostra que Santorini va ser un dels centres urbans més importants de la Mediterrània. Es tracta d’una ciutat antiga subterrània que va quedar enterrada després de l’erupció del volcà de Santorini. De fet, l’estat de conservació en què es troba es deu a la cendra volcànica solidificada que la cobria. El jaciment s’ha relacionat amb la llegenda de la Ciutat Perduda de l’Atlàntida, i també és coneguda com la “Pompeia Minoica”.

• Excursió en vaixell al volcà

Una de les grans activitats que cal realizar a Santorini és l’excursió al volcà de Nea Kameni i Palea. Per a fer-la és necesari agafar un vaixell que surt del port. Un cop  allà, es pot caminar pels senders de lava negra solidificada del volcà i descobrir el cràter i altres obertures de les quals surt vapor de sofre. En aquesta zona està permès de banyar-se a les aigües termals. A més a més, des de la Caldera hi ha unes vistes increïbles de les aldees que estan situades als alts penya-segats.

Raquel Soldado i Zaira

Filed under: Per desconnectar! | Leave a comment »

És un estat eurasiàtic que ocupa la península d’Anatòlia al sud-oest de l’Àsia. Turquia té frontera amb vuit països: Bulgària, Grècia, Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan i Iran, Iraq i Síria. Les fronteres marítimes són el mar Mediterrani, el mar Egeu i el mar Negre.

Bandera:

La bandera de Turquia és la bandera nacional i del pavelló nacional de la República de Turquia. Consisteix en una mitja lluna i una estrella amb cinc braços, ambdós elements de color blanc, sobre un fons vermell. La bandera rep el sobrenom d’Ay Yıldız, en català “lluna estrella”.

Història:

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, “terra dels turcs”), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia Oriental, des de la prehistòria fins a l’època de la república turca moderna.

Turquia ha estat habitada des del Paleolític, incloent diverses civilitzacions anatòlies i antics tracis. Les restes de les civilitzacions de l’Edat de Bronze com ara els hitites, proporcionen exemples de les vides dels seus ciutadans i del seu comerç. Després de la caiguda dels hitites, van aparèixer nous estats, com ara Frígia i Lídia, a la costa occidental quan la civilització grega començava a florir.

Clima:

Turquia gaudeix d’un clima mediterrani temperat, amb estius càlids, i hiverns suaus i humits. La precipitació anual està en aquesta zona entre els 580 i els 1.300 mil·límetres. Les zones costaneres de Turquia Mar Negre tenen un clima oceànic temperat, amb estius càlids, humits i hiverns freds i humits, aquestes rep la major quantitat de precipitació i és l’única regió de Turquia que rep altes precipitacions durant tot l’any. La part oriental de la costa rep una mitjana de 2.500 mil·límetres anuals, la qual cosa és la major precipitació del país.

Idioma:

El turc és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada. Els seus parlants es troben principalment a Turquia i Xipre, amb grups més petits a l’Iraq, Grècia, Bulgària, la República de Macedònia, Kosovo, Albània i altres parts de l’Europa oriental. El turc també és parlat per uns quants milions d’immigrants a l’Europa occidental, particularment a Alemanya.

Moneda:

La lira turca és la moneda de Turquia i, de fet, també la de la República Turca de Xipre del Nord. Té el codi ISO 4217 TRY (on la Y prové del turc yeni, ‘nova’, del nom que va adoptar la moneda entre els anys 2005-2009: Yeni Türk Lirası, ‘nova lira turca’) i s’abreuja TL.

Política:

Turquia és una república semi-presidencialista i la constitució disposa d’un Estat

democràtic, social i de dreta. La seva constitució actual va ser adoptada el 7 de novembre de 1982, després d’un període de govern militar, i està basada en els principis del laïcisme kemalista. El poder executiu resideix en un president. El poder legislatiu està integrat pels 550 escons de la Gran Assemblea Nacional de Turquia, que representa 81 províncies i és triat amb els vots dels ciutadans turcs majors de 18 anys. Per tenir representació al Parlament, un partit polític ha d’obtenir, almenys, el 10% del total de vots en les eleccions parlamentàries nacionals.

L’actual president de la república de Turquia es Recep Tayyip Erdoğan, desde 2014.

Gastronomia:

La gastronomia de Turquia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Turquia. La cuina turca es considera una de les cuines més grans del món. Segons el crític gastronòmic Bonny Wolf, la cuina turca és una de les “Tres Grans Cuines” del món, juntament amb les cuines francesa i xinesa.

Aquí us deixem una varietat de menjars típics:

Baklava – Els blakava són uns llaminers pastissos de pasta fullada amb nous, festucs o altre fruita seca i xarop de mel. Est és un de les postres turques més tradicionals i existeixen una gran varietat d’ells.

Midye dolma – Són musclos fregits, farciments d’arròs. Est és un plat típic d’alguns pobles de la costa Egea. A Istanbul es considera una especialitat local, així que no pots anar-te sense provar-ho!

Döner Kebap – Malgrat ser un plat de menjar ràpid, és l’ambaixador internacional del menjar turc. El seu nom significa “carn rostida que gira” i així és com s’elabora, rostit en grans espetones. El més tradicional és el de be. Pot menjar-se sol o acompanyat de salses, verdures, pa o arròs. A Turquia, l’habitual és prendre-ho al migdia, no a les nits.

Llocs per visitar:

-Istanbul: entre Europa i Àsia, l’antiga Constantinoble segueix tenint l’aura de ciutat imperial i diferent. És, per a molts, la ciutat més fascinant d’Europa.

Els seus carrers estan plens de contrastos que separen dos mons antagònics: orient i occident. Entre els seus grans i poderoses mesquites – com la Mesquita Blava (Sultan Ahmed) i la de Santa Sofia (antiga basílica i posterior mesquita) – s’alternen bars i restaurants occidentals, com els de la zona de Beyoglu, al costat de l’emblemàtica Plaza Taksim i la Torre de Gálata.

Troya:

La ciutat es troba en el nord-oest de Turquia i va aconseguir la seva fama gràcies a la seva aparició en La Ilíada, d’Homer. Avui dia és un lloc arqueològic molt important, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Troia va ser destruïda i reconstruïda 9 vegades i podràs veure una mostra de cadascuna de les seves nou capes diferents. Això sí, és un d’aquests llocs que per la seva gran riquesa històrica val més que agafis un guia per poder entendre-ho millor. També podràs veure una rèplica exacta del cavall de Troia.

Religió:

L’Islam és la religió majoritària a Turquia. Al voltant del 96% de la població està declarada com a musulmana. La majoria dels musulmans a Turquia són sunnites els que són aproximadament el 70% i Alevís que són aproximadament el 25% de la població musulmana total.

Ismael Palazon i Gabriel Lacueva

Filed under: Per desconnectar! | Leave a comment »