Un osset pateix un brutal accident i la seva família es juga la vida per ell

El vídeo del rescat d’un os encara petit es fa viral per les xarxes socials.

Aquí es pot veure com l’os gran retira l’osset de la carretera

Els conductors van trucar als serveis d’emergència alertant de la perillosa situació i el Departament de Pesca i Vida Salvatge de Florida va acudir al lloc dels fets. Els serveis d’emergència van trobar a l’osset i van certificar que havia patit un accident de trànsit en què va rebre un gran impacte que li va causar ferides mortals.

Els ossos adults van arriscar la seva vida per allunyar a l’osset del perill, però no van poder salvar-lo: les ferides de l’accident van resultar mortals.

Els funcionaris van poder trobar el cos de l’osset, però ja sense vida, mentre la seva família encara es trobava als voltants. Ningú va poder fer res per salvar-lo, tot i que els animals van arriscar la seva vida per salvar la del cadell.

Alejandro Delgado i Marta Soltero

Un animal que sembla de cartró

Avui a Viralitza’t parlarem d’un animal peculiar: el tardígrad.

Els tardígrads, anomenats comunament óssos d’aigua a causa del seu aspecte i moviments, constitueixen un tall dins el regne animal, caracteritzat per ser invertebrats, protòstoms, segmentats i microscòpics. Els tardígrads van ser descrits per primera vegada per Johann August Ephraim Goeze en 1773, el qual els va denominar com a ossos d’aigua.

Aquests animals són terrestres i habiten fonamentalment a l’aigua que cobreix les molses, líquens o falgueres, encara que també poden arribar a habitar aigües oceàniques o d’aigua dolça, no havent racó de món que no habitin.

Tardígrado con musgo de 1 mm. de longitud vista al microscopio.
Podem observar un tardígrad a una molsa

Elsa de las Heras i Erin Casas

Una mare porta al seu fill a l'escola d'una manera peculiar

Després de dues setmanes, una publicació a Facebook arriba a 2,7 milions de visualitzacions.

Aquí es pot veure com una mare porta al nen de manera que pugui descansar

El vídeo que mostra una mare arrossegant el seu nen adormit per portar-lo cap a l’escola s’ha tornat viral a les xarxes socials en els últims dies. L’escena va ser gravada a Lima, Perú i, després de dues setmanes des de la seva publicació, ja s’acosta als gairebé tres milions de reproduccions a Facebook. Es desconeixen més detalls de la història darrere de la imatge, però els mitjans locals afirmen que la dona arrossega el menor muntat a la motxilla i que sembla que estigui adormit.

Alejandro Delgado i Héctor Toro

Un institut de l’Índia col·loca caixes de cartró al cap dels alumnes perquè no copiïn

Donar un cop d’ull a l’examen del company del costat és molt comú, encara que els mestres intenten evitar-ho per veure els coneixements que cadascú ha acumulat amb el seu esforç. Però el que ha passat a Haveri, una ciutat d’un milió i mig d’habitants del centre de l’Índia, durant una prova, ha traspassat el límit.

Aquest esdeveniment ha succeït a l’institut Bhagat Pre-University College. Tenien un examen de química i els professors van demanar als alumnes que es col·loquessin unes caixes de cartró al cap, amb una sola obertura frontal, de manera que els impedís copiar al company del costat.

Foto: Algunos alumnos decidieron no ponerse las cajas, pero fueron los menos (Foto: Twitter)
Fotografia mentre es relitzava l’examen

Les imatges no van trigat en fer-se virals i van provocar que el centre escolar hagués de demanar disculpes pel que va passar. “Van dir que se sentien còmodes. El col·legi no va assetjar cap estudiant i no tots van participar a la prova “, van ser les paraules del professor. Els alumnes van portar les caixes de les seves cases i alguns se les van treure passats entre 15 i 30 minuts des de l’inici de l’examen. Un cop finalitzada la prova, l’escola va demanar als alumnes que es traguessin les caixes.

Tot i així, les autoritats educatives regionals creuen que es tracta d’una pràctica “inhumana”. SC Peerjade, subdirector de la Junta d’Educació local, diu: “quan vaig rebre un missatge sobre això, vaig anar immediatament a la universitat i vaig ordenar que aturessin la pràctica”.

Nina Molano i Marta Vega

Tira, la petita zebra de pigues marrons

Per a les zebres, les ratlles sobre la seva pell són, a més d’un signe d’identitat de la seva espècie, una manera de reconèixer-se entre elles. Cada exemplar té un disseny diferent. 

Però en aquest cas, Tira, una petita zebra nascuda a la reserva anomenada Maasai Mara, a Kènia, ha tingut un cas molt diferent. 

El seu cos té pigues en comptes de les habituals ratlles. A més, és de color marró fosc, cosa que ha tingut molta repercussió en les xarxes socials actualment. 

A més de tot això, un estudi nord-americà va revelar recentment que aquest estampat redueix les picades dels insectes. Investigacions anteriors apuntaven que el seu pelatge bicolor els permetia reduir la seva calor corporal.

Tot i això, el petit animal no ha estat rebutjat per la resta de la seva espècie -cosa que es temia pels científics- i, de moment, es desconeix què ha pogut causar aquesta alteració genètica.

La petita Tira


Marta Soltero i Eira Garcia

Les bambes, roses i blanques o grises i blaves?

Fa dos anys es va fer viral el dilema del vestit rosa i blanc o gris i blau, cada persona el veia d’un color diferent. Aquest any s’ha llençat el mateix dilema, però aquesta vegada amb unes bambes. Aquest cop, algunes persones s’han adonat de l’error i és que aquestes bambes no existeixen de color gris i blau. Per tant, el dilema és un altre, per què si les bambes son roses i blanques hi ha gent que les veu grises i blaves?

https://www.antena3.com/liopardo/memes/zapatilla-gris-y-celeste-o-rosa-y-blanca-personalidad_201905075cd1b6a90cf21799f3db9fa2.html

Alba Delgado

Un cartell peculiar

Els lavabos públics per costum no són gens higiènics, per això moltes empreses dissenyen cartells perquè la gent faci cura dels llocs públics, en aquest cas els lavabos.

Però fora de la normalitat, podem trobar cartells com aquest que va pujar a Twitter un usuari.

Com podem veure, aquest cartell no té gaire sentit però dona a entendre que no s’ha d’intentar fer punteria mentre fas les teves necessitats.

Iker Carretero