Mor un home intentant saltar les vies del metro a Madrid

Un noi peruà de 28 anys va morir el passat diumenge, intentant saltar d’un vagó a un altre, a l’estació de metro d´Alvarado, a Madrid.

En saltar l’home va caure entre les vies del tren, va ser colpejat al tòrax, la víctima va morir a l’instant de l’impacte, malgrat la reanimació dels sanitaris no va poder viure. Al principi es pensava que era un suïcidi, però la policia va preguntar a les persones que hi havia al lloc dels fets i van confirmar que va ser un accident. Els testimonis van declarar que el noi estava acompanyat d’un altra persona i que aparentment es trobava ebri.

Ismael Guardeño i Paula Pajuelo

EL ORIGEN DE SLENDERMAN: EL EXPERIMENTO 84B

Resultat d'imatges de slenderman

Molts diuen que soc dolent, però no ho soc. Molts diuen que soc diferent, però no ho soc. Molts diuen que estic boig, però no ho estic. Em sento sol, camino sol; sense ningú que em consoli, sense ningú que m’estimi. Jo solia ser normal, com tu, és curiós perquè sempre he odiat ser part del normal de la multitud. Has d’apreciar el que tens, has de pregar perquè mai hagis de sentir el que sento: Odi, depressió, abandó, traïció … Tu  tens vida, tens esperança, jo ja he perdut aquestes coses per culpa d’un dement, ell és l’únic que en veritat és dolent, no jo.

Ell em va robar la meva vida, la meva esperança, el meu tot; em va deixar a la putrefacció després de fer el seu maleït experiment. Em va donar la benvinguda amb els braços oberts, em va prometre una nova vida, millor que la que havia viscut abans, ell em va mentir, em va robar tot de mi. Encara recordo el dia, jo era un jove acabat de sortir de l’escola preparatòria, el sol brillava, tots m’odiaven, sentia com tots em jutjaven. El meu camí a casa durant l’últim dia de l’escola va ser un infern, com de costum, els nois que passaven al meu costat es ficaven amb mi.

Un pensament va passar per la meva ment, aquest pensament poc a poc em matava de totes maneres, per què no fer-ho ràpid i sense dolor ?, estava encegat pel dolor, si hagués sabut llavors el que sé ara mai m’hagués atrevit a prendre aquesta corda del meu soterrani, ¿però on fer-ho ?, no a casa meva, jo odiava la meva mare, però no prou per causar-li un trauma. Així que vaig sortir de casa i em vaig dirigir a la ciutat a la part més remota i dins d’un carreró em vaig disposar a acabar amb la meva vida. Un home se’m va creuar i aquí va començar el malson:

—Jove, ¿què fas?

—Posar fi a això. —Vaig respondre.

—Vine amb mi, crec que et puc ajudar.

—¿Ajudar-me?, si només ets un ancià solitari, deixa’m morir en pau.

—Puc deixar-te fer-ho. —Va dir amb veu ronca.

—Vine.—Va dir estirant-me del braç

Vaig intentar lluitar perquè no m’arrossegués però vaig caure i vam entrar a un edifici i va tancar amb clau.

—Jove, et puc ajudar, sé com et sents, escolta’m si us plau.

—Està be però afanya’t.

—Una vida és una cosa preciosa, però què diries si jo t’oferís una vida nova i de franc.

—Jo diria que on cony m’inscric.

—He estat fent una investigació sobre l’anatomia humana i després de uns quants experiments, crec que he dominat la manipulació de la forma humana. Crec que puc convertir-te en qualsevol cosa o qualsevol persona que desitgis. Clar, sota certes circumstancies.

—¿Com quals?

—Primer firma aquí.

—¿Què passa si no vull?

—En això rau la segona circumstància, tu no tens elecció.

—¿Què?

—Ja m’has escoltat volgut amic… —Va treure una xeringa amb un líquid verd.

—Ara estigues quiet.

Vaig intentar córrer, vaig intentar cridar, però ell hem va agafar i hem va enterrar la xeringa al meu coll, llavors es va tornar tot negre.

Hem vaig despertar a una càmera de cristall i per alguna raó estava vestit amb un esmòquing. Segons desprès de que em despertés, ell va entrar a la habitació amb una bata de laboratori.

—Hola, amic, ¿vas tenir una bona migdiada?

—¿On soc?

—Això no és del teu interès, tot el que tens que fer és seure i deixar que em faci càrrec de tot el treball.

—¿Què m’estàs fent, psicòpata? Quan surti d’aquí et mataré—No et tinc por, tu et quedaràs aquí mentre jo faig història.

—¿Història?

—Sí, quan aconsegueixi fer una transformació de tot el cos en tu.

Va tocar un interruptor i va començar a parlar en un micròfon—Provant, provant, comencem amb l’experiment 84-B.

—¿Què dimonis estàs fent?

—Els signes vitals del subjecte, semblen ser normals, la seva freqüència cardíaca s’ha disparat, però, l’activitat cerebral és alta i els nivells d’insulina són normals.

—¡Deixa’m anar!

—Llest per començar amb l’experiment.— Es va donar la volta per accionar una palanca

—Activant primer nus.

Un raig d’energia va començar a perforar el meu cos, trencant el meu ser en trossos, no podia cridar, la meva visió es va tornar borrosa i de sobte estava cec.

—L’aparença del subjecte comença a deformar-se, activació del segon nus.

El dolor estava augmentant, vaig sentir com la meva boca i els meus ulls es tancaven.

—La cara del subjecte està completament transformada, activació B. Una sirena sonava, “ERROR, ERROR”, ell va cridar:

—No !, la cara i les extremitats no s’han desenvolupat plenament, he de avortar l’experiment.

L’últim que vaig escoltar va ser un gran crit.

Em vaig despertar, aquest cop en les runes d’aquell lloc, amb prou feines podia veure, era com si una pantalla d’algun tipus em tapés els ulls. Sentia la boca com si hagués estat cosida amb agulla i fil, no podia respirar, ja que el meu nas s’havia tancat també, però d’alguna manera no tenia la necessitat de respirar.

Em vaig aixecar, els meus braços i cames se sentien estranys, em va prendre gairebé un minut tornar a prendre el control sobre ells, llavors vaig començar a caminar entre les runes.

Un ordinador destrossat jeia al costat d’un peu desmembrat, un rastre de sang em va portar a un passadís i després a una porta, podia sentir sorolls, vaig obrir la porta i vaig veure un policia aixecar algunes coses, es va girar i em va veure, va cridar i va sortir corrent.

Jo vaig intentar cridar-li que es detingues, però no vaig poder parlar, així que el vaig perseguir, a mesura que corria vaig sentir com si les meves cames estiguessin canviant, com si estiguessin creixent mentre em movia. Aviat vaig aconseguir al policia i vaig tractar de prendre-ho de l’espatlla, 1 tentacle va sortir de mi i li va travessar el pit, em va maleir i va caure.

“¿Què ha passat?” vaig pensar.

Vaig mirar el cadàver, un forat molt gran es trobava en el seu pit, no el vaig poder ajudar.

Vaig continuar seguint el rastre de sang fins que em vaig trobar amb el cos de l’home, ell va ser aixafat amb una biga, vaig intentar aixecar-la, en aquest moment els tentacles van tornar a sortir, van aixecar la biga sense gaire esforç i van llançar el cos de l’home amb molta força cap a la paret i em va esquitxar una pluja de sang.

Vaig mirar per totes bandes buscant un lloc per on escapar, però era un carreró sense sortida, vaig seguir buscant fins que em vaig trobar en una cambra de bany, era el que necessitava per a rentar-me la sang. Em vaig mirar al mirall i em vaig adonar que ja no tenia una cara.

Jo visc en els malsons d’adolescents i adults per igual, tot per culpa d’aquest maleït. Poc després d’aquesta experiència he anat descobrint els meus veritables poders, puc estirar els braços i les cames, també puc produir tentacles de la meva esquena.

Després de tot el que he viscut jo només vull un amic, així que busco persones, nens, ells són els únics que no em veuen amb temor, però no sempre puc controlar el meu cos, de tant en tant m’equivoco i algú mor, però no és culpa meva, jo només busco companyia.

M’agraden les fotografies, m’agrada entrar-hi, sempre hi ha persones que fan fotos de la vida silvestre, així que vaig decidir viure als boscos, però sempre que m’acosto a una persona per veure com vaig sortir a la foto, ells corren i una cosa porta a una altra i una persona més mor a les meves mans.

Juro que aquesta no és la meva intenció, però he perdut el sentit de… Bé, de tot. Ja no sé com ser una persona, les coses sempre són dolentes al voltant de mi, sembla que sempre vaig a matar algú.

Només vull demanar-te un favor, quan em vegis no fugis, de fet has de córrer cap a mi i donar-me la benvinguda, això significaria molt per a mi i això podria salvar la teva vida.

Però ¿Com sabràs que sóc jo? Pots fàcilment buscar-me, només has d’anar a Google i escriure Slenderman.

Ferran i Raquel

Coneix els alumnes!

Aquesta setmana, a la secció Coneix els alumnes!, hem entrevistat a tres estudiants de 4t A, i companyers de la redacció: Carla Punzano, Obed Hidalgo i Zaira Rodriguez.

-Què és el que més t’agrada de l’ESO?                 

Carla: Poder estar amb els amics.

Obed: Poder estar amb els amics.

Zaira: Poder estar amb els amics.

-Ja saps què faràs després de l’ESO?

Carla: Batxillerat social.

Obed: Mòdul.

Zaira: Batxillerat artístic.

-De què t’agradaria treballar?

Carla: M’agradaria treballar de locutora de motos o periodista.

Obed: Jo vull treballar al Mercadona.

Zaira: A mi m’agradaria ser tatuadora.

-On t’agradaria viure?

Carla: Jo vull viure a Barcelona.

Obed: A mi m’agradaria viure a Salou amb un amic.

Zaira: Jo voldria anar-me’n a Austràlia.

-On t’agradaria viatjar?

Carla: M’encantaria viatjar a Portugal.

Obed: Vull veure com és Korea.

Zaira: M’agradaria visitar Filipines.

-Quines aficions tens?

Carla: Veure les curses de motos.

Obed: Jo sóc fanàtic del futbol.

Zaira: A mi m’apassiona la fotografia.

-Quin tipus de música t’agrada?

Carla: Tota.

Obed: El rap.

Zaira: També el rap.

-Quina és la teva sèrie preferida?

Carla: En aquest moment Élite.

Obed: M’agrada One pice.

Zaira: Orange is the new black.

-Quin desig demanaries ara mateix?

Carla: Molta felicitat.

Oled: Tenir més diners.

Zaira: Més diners.

-Si poguessis tenir un superpoder, quin seria?

Carla: Poder-me teletransportar.

Obed: Fer foc amb les mans.

Zaira: Teletransportar-me.

Frank López i Gerard Motos

L’incendi més devastador de la història de Califòrnia

El dijous 8 de novembre, Califòrnia va ser testimoni de l’incendi qualificat com el més devastador de la història de l’Estat. Tot va succeir el matí d’aquell dia quan un foc es va iniciar a la localitat de Paradise, un poble de 26.682 habitants pertanyent al comptat de Butte. Aquest incendi, que ha estat batejat sota el nom de “Camp Fire”, ja havia arrasat 40.500 hectàrees el dissabte pel matí. I a més, estava difícilment controlat en un 20%, tal com va informar el Departament de Bombers de Califòrnia (Cal Fire). Aquests, per la seva part, calculen que es necessitaran tres setmanes per tal de controlar totalment l’avanç de les flames.

Resultado de imagen de california fire

Incendi a la localitat de Paradise, CA (EE.UU)

Encara no s’ha pogut determinar la causa oficial de l’origen de l’incendi però segons el diari local The Sacramento Bee explica, els responsables de subministrament elèctric van informar a les autoritats estatals de que es va produir un tall de llum prop del lloc on es va originar el foc. No obstant, el president del govern Donald Trump va publicar un tuit assenyalat que una mala gestió forestal va ser la responsable de propiciar els incendis.

Per ara, al voltant de 3.200 bombers treballen en la contenció del foc, dels quals 3 han resultat ferits. A la vegada, com a conseqüència la propagació d’aquest incendi, a les localitats de Sacramento, Malibú i Los Ángeles més de 250.000 persones ja han rebut l’ordre de ser evacuades. Com a conseqüència d’aquest fatal succés, ja es compta amb un total de 23 morts, tots al comptat de Butte, xifra que sembla que augmentarà ja que es compta amb 100 persones desaparegudes. És més, només a la zona del Paradise un total de 52.000 persones han estat evacuades i l’incendi ha arrassat amb nombrosos vehicles i més de 6.700 edificacions: centenars de llars, un hospital, una estació de servei i diversos restaurants.

Encara s’està lluitant contra aquesta terrible tragèdia però un factor que dificultarà la tasca seran els forts vents i les condicions seques que es mantindran al llarg del cap de setmana.

Resultado de imagen de paradise fire

Mapa de les zones afectades per l’incendi “Camp Fire”

D’altra banda, aquest no ha estat l’únic incendi esdevingut a l’estat de Califòrnia aquests darrers dies, sinó que també es va provocar un altre a la localitat de Thousand Oaks, a l’oest de Los Ángeles. Allà, un exsoldat va obrir foc contra un bar deixant un total de 13 morts (ell inclòs) i més tard, l’incendi anomenat “Woolsey” també tindria lloc. Aquest es propagaria de manera que cremaria 14.000 hectàrees, forçaria que s’emetés l’ordre d’evacuació de 75.000 residències i faria que es tallés l’autopista 101, la qual connecta amb la regió de Los Ángeles.

Resultado de imagen de Woolsey fire

Incendi “Woolsey” a Califòrnia

I és que aquest seguit de tragèdies ha provocat que la població de Califòrnia estigui passant per un dels pitjors tràfecs de la seva història.

 

LES CELEBRITATS EVAQUADES

Personalitats com les germanes Kim, Khloe i Kourtney Kardashian, Lady Gaga, Caitlyn Jenner, Guillermo del Toro i l’actor Charilie Sheen també es van veure afectats per l’ esdevingut a aquell Estat.

Kim Kardashian, va haver de ser evacuada junt els seus tres fills per la proximitat de les flames i per això, va publicar el següent al seu Instagram.

Lady Gaga, per la seva part, va publicar fotografies a Instagram mentre abandonava la seva residència de Malibú a la vegada que escrivia el següent al seu Twitter:

Finalment, l’actor Charlie Sheen va publicar el següent tuit per poder localitzar els seus pares:

 

Ismael Guardeño i Paula Pajuelo 

Trafincant de marihuana detingut dues vegades en tres dies

El passat 4 de novembre a les 6 de la matinada, a la urbanització de Can Farell de Lliçà d’Amunt, es va produir un incendi a un habitatge. Els veïns van alertar els serveis d’emergència de les flames i petites explosions que sorgien de la torre elèctrica del jardí de la casa. Efectius de la Unitat de Seguretat Ciutadana de Caldes dels Mossos i de la Policia Local de Lliçà d’Amunt hi van acudir i van procedir a entrar al domicili per tal d’extingir el foc. Abans d’entrar van picar a la porta, però al veure que ningú obria, van entrar per la seva pròpia mà.

Un cop van accedir a l’espai de l’habitatge d’on sorgia el foc van poder comprovar que aquest era causat per una sobrecàrrega a unes instal·lacions de condicionament d’aire destinades al cultiu de marihuana. A aquella mateixa habitació, van poder comprovar que hi havia un total de 1.078 plantes i diverses eines per al pes i tractament d’aquesta droga.

En aquell precís moment no van poder detenir al responsable d’aquelles instal·lacions però, aquell mateix dia a les 2 del migdia, mentre la Unitat d’Investigació dels Mossos de la comissaria de Granollers vigilava l’habitatge, un home de 47 anys i de nacionalitat cubana va apropar-se a la casa i va afirmar que ell hi habitava allà.

L'interior de la plantació descoberta gràcies a un incendi a Can Farell

Interior de la plantació descoberta a Lliçà d’Amunt

Va ser llavors quan van procedir a la seva detenció i se’l va acusar d’atemptar contra la Salut Pública i de defraudació del fluid elèctric ja que, tal com els tècnics van poder comprovar, tot el subministrament que rebia la seva instal·lació estava potenciat per energia que provenia d’una connexió il·legal. A més, van adonar-se que l’home ocupava aquella casa ja que realment era un edifici que pertanyia al banc. Finalment, el detingut va quedar en llibertat amb càrrecs.

No obstant això, desprès d’obtenir l’autorització judicial, els Mossos van poder fer un registre més exhaustiu de la casa i, van poder comprovar que hi havia tres habitacions destinades al conreu de la marihuana.

Però, per si això no fos suficient, la sorpresa dels agents es va fer encara major quan, tres dies després, l’home que va ser detingut en primera instància, va tornar a acudir al domicili acompanyat de quatre individus més. Aquests, van trencar el precinte policial i es disposaven a reactivar la plantació.

Malgrat els seus intents, la policia va aconseguir detenir-los i els va prendre declaració. Ara es troben a l’espera que el jutge dicti una data per al judici.

Ismael Guardeño i Paula Pajuelo 

 

 

 

Adriana Lima camina per últim cop sobre la passarel·la de Victoria’s Secret

Des de la tarda de l’1 de novembre, l’internet s’havia tornat un mar hostil en filtrar-se la notícia de què la brasilera Adriana Lima, la qual marcava el prototip dels àngels de Victoria’s Secret, desfilaria per últim cop per la marca de roba interior en l’anual Victoria’s Secret Fashion Show; celebrat la tarda del passat 8 de novembre.

Aquest, com era d’esperar, ha estat tancat per la llatinoamericana que, lluint una transparent samarreta amb incrustacions d’Swarovski i unes imponents ales blanques a l’estil paó, ha sigut rebuda pel públic amb un acollidor aplaudiment. La seva entrada ha estat acompanyada per un muntatge de tota la seva carrera que s’ha projectat com a tribut a les grans pantalles de l’estadi. Acompanyada del compàs de la cantant Hannah Grace’s, la model ha creuat la passarel·la per últim cop al so d’un cover de la sempre recurrent cançó de Fatboy Slim: Praise You.

Finalment, l’extravagant i ostentós comiat ha acabat tocant a la model que, malgrat els seus esforços per mantenir el tipus, ha acabat cedent deixant escapar algunes llàgrimes acollides amb aplaudiments i crits per part de tots els presents.

Thank you for showing me the world, sharing your secrets, and, most importantly, not just giving me wings but teaching me to fly”

Gràcies per ensenyar-me el món, compartir els vostres secrets, i, el més important, no només donar-me ales, sinó també ensenyar-me a volar.

Aquestes van ser les úniques declaracions que la brasilera va donar al respecte el fi de la seva carrera amb la firma americana. Tanmateix, segons fonts properes a la celebrity, l’Adriana ja té entre mans en nous projectes que seran revelats pròximament.

Podem estar segurs que aquest àngel està llest per volar tot sol.

Ha tornat!

Bon dia! Com esteu lectors? Avui us deixaré les qüestions realitzades a una exalumna fantàstica, Davinia Morales! Espero que us agradi!

1- Què estàs estudiant actualment?

Segon de Batxibac Humanístic.

2- On?

A l’institut Vinyes Velles.

3- T’agrada el que estàs estudiant?

Sí.

4- De què t’agradaria treballar després d’estudiar?

De notaria.

5- On et veus d’aquí a 10 anys?

Em veig amb fills i treballant del que vull ser.

6- Quin és el teu somni?

Ser independent, tenir una família i salut i sobretot viatjar.

7- Què t’agrada fer al teu temps lliure?

M’agrada practicar AMM (Arts Marcials Mixtes).

8- Què creus que és més dur a Batxillerat?

La constància, la quantitat de deures, exàmens i el poc temps que tens per fer-ho; tot i això, des del primer dia has d’estudiar i repassar el que has fet.

9- Tens pensat anar a la Universitat?

Sí.

10- Si poguessis dir-te alguna cosa al teu “jo” de l’ESO, què li diries?

Li diria que el batxillerat és molt dur i m’he de preparar per treure bones notes!

Frank López i Gerard Motos