A Atenes, Grècia, el dia 21 de gener 60.000 persones van protestar contra el govern d’Alexis Tsipras per l’acord que preveu canviar el nom de Macedònia per Macedònia del Nord.
Aproximadament 2.000 policies amb barricades formades per cotxes amb l’ajut d’helicòpters i drons no van poder evitar que unes poques persones creuessin les defenses per enfrontar-se amb ells. Hi ha 12 ferits, 10 d’ells són policies.
La policia informa que els assaltants els van llançar pedres, ampolles de vidre, bengales i còctels Molotov.
Els manifestants a les portes del parlament deien: “Feixistes d’esquerra, mans fora de Macedònia”, “Referèndum ja sobre Macedònia” i “Macedònia només hi ha una i és grega”.
Bon dia a tothom! A la secció del Twitter hem escollit deu piulades que més gràcia ens han fet. Nosaltres les hem gaudit molt, esperem que vosaltres també.
-Amigo ¿Sabes el nuevo apodo de Vinícius? -No, cuál es? -El Triatlón. – ¿El Triatlón? ¿Por qué? -Primero hace bicicleta, luego corre y al final nada. pic.twitter.com/LFQlXI03Ic
Andrew Hozier-Byrne, més conegut com a Hozier, és un cantant i compositor nascut el 17 de març de 1990 a Bray, Irlanda. La seva herència de la música va venir del seu pare, un músic irlandès que tenia una banda de blues a Dublín.
Tot va començar a finals d’octubre del 2014, quan va publicar el seu primer tema anomenat Take me to church, el qual va arribar a la segona posició de singles a Irlanda, Regne Unit i Estats Units i el 2015 va optar al Grammy com a millor cançó de l’any.
Aquesta és la famosa obra creada per Hozier:
My lover’s got humor
She’s the giggle at a funeral
Knows everybody’s disapproval
I should’ve worshiped her sooner
If the Heavens ever did speak
She is the last true mouthpiece
Every Sunday’s getting more bleak
A fresh poison each week
“We were born sick”, you heard them say it
My church offers no absolutes
She tells me ‘worship in the bedroom’
The only heaven I’ll be sent to
Is when I’m alone with you
I was born sick, but I love it
Command me to be well
Amen, Amen, Amen
Take me to church
I’ll worship like a dog at the shrine of your lies
I’ll tell you my sins and you can sharpen your knife
Offer me that deathless death
Good God, let me give you my life
Take me to church
I’ll worship like a dog at the shrine of your lies
I’ll tell you my sins and you can sharpen your knife
Offer me that deathless death
Good God, let me give you my life
If I’m a pagan of the good times
My lover’s the sunlight
To keep the Goddess on my side
She demands a sacrifice
To drain the whole sea
Get something shiny
Something meaty for the main course
That’s a fine looking high horse
What you got in the stable?
We’ve a lot of starving faithful
That looks tasty
That looks plenty
This is hungry work
Take me to church
I’ll worship like a dog at the shrine of your lies
I’ll tell you my sins and you can sharpen your knife
Offer me that deathless death
Good God, let me give you my life
Take me to church
I’ll worship like a dog at the shrine of your lies
I’ll tell you my sins and you can sharpen your knife
Offer me that deathless death
Good God, let me give you my life
No masters or kings when the ritual begins
There is no sweeter innocence than our gentle sin
In the madness and soil of that sad earthly scene
Only then I am human
Only then I am clean
Amen, Amen, Amen
Take me to church
I’ll worship like a dog at the shrine of your lies
I’ll tell you my sins and you can sharpen your knife
Offer me that deathless death
Good God, let me give you my life
Take me to church
I’ll worship like a dog at the shrine of your lies
I’ll tell you my sins and you can sharpen your knife
Offer me that deathless death
Good God, let me give you my life
Hola a totes i tots els fanàtics del terror, aquesta setmana a la secció d’Expedient Paranormal us portem un cas molt interessant i intrèpid que et posarà els pèls de punta.
L’any 1983, uns científics extremadament religiosos dubtaven de la manera en la qual posar-se en contacte amb deu, així que van elaborar un experiment que van dur a terme amb un avi que va assegurar que no tenia cap motiu per viure.
Creien que els cinc sentits ennuvolaven la consciència de l’eternitat i que sense ells, l’ésser humà podria establir contacte amb Déu a través del pensament. Així que van retirar-li tots els sentits (l’oïda, el tacte, el gust, l’olfacte i la vista) perquè d’aquesta manera l’home podria ser capaç de sentir la presència de Déu.
Van ficar a l’home a una solitària aula on ell anava narrant tot el que li passava per la ment. Els primers dies l’avi va assegurar que podia veure i comunicar-se amb la seva difunta dona, a tot això els científics no van creure-ho del tot fins que al cap d’uns dies va començar a nomenar a les persones amb les quals parlava, aquestes li deien coses que era impossible que l’avi sabés. A aquesta altura de l’experiment molts dels científics implicats van abandonar la investigació.
Una setmana després el pacient demanava sedants per poder dormir, ja que deia que les veus que escoltava eren insuportables i no el deixaven en pau ni dormir. Així que els científics li van fer cas, però els sedants només van donar efecte les tres primeres nits, ja que després va començar a patir graus terrors nocturns.
No parava d’escoltar veus atordidores que li parlaven de l’infern i del fi del món. L’individu es va començar a rasurar els ulls, el motiu d’aquest comportament, va afirmar l’home, volia sentir alguna cosa del “mon físic” com ell va dir. Durant pocs dies no va parar de cridar: No hi ha cel, no hi ha perdó!
Un dia després el pacient es va començar a treure trossos de carn dels seus braços, va ser així que pel seu bé i, ja que deien que li faltava poc per establir contacte amb deu, el van lligar a un llit perquè no es matés ell sol.
Durant dues setmanes va estar al llit sense dir ni fer res, només plorava en silenci. L’home va haver de ser rehidratat per la constant plorera.
Finalment va moure el seu cap i, malgrat la seva ceguera, va mirar directament als ulls a un dels científics per primera vegada en tot l’experiment i va xiuxiuejar: He parlat amb deu, i ell ens ha abandonat.
Després d’aquestes paraules el seu pols es va aturar i no van trobar causes aparents de la mort.
Aquest cas està valorat com un real, encara que algunes persones no són capaços de creure-ho. Després de llegir i veure el vídeo, tu que penses?ç
Mantenir la motivació dia a dia és complicat, però sempre hi ha petites coses que ens poden ajudar a reflexionar i mantenir-nos enfocats en les nostres metes. És per això, que avui, des de l’apartat de “La cita”, us presentem una frase de la creadora de contingut Aileen Xu.
D’origen xinès i siri i nascuda a les amèriques, aquesta jove és coneguda a la xarxa pels seus vídeos amb milers de milions de reproduccions, els seus podcasts de salut i superació personal i pels seus mètodes d’organització i creixement personal.
Live is an art, make it your masterpiece
Aquesta és la quote de tot el projecte d’aquesta noia i és en el que es basa per crear totes i cada una de les seves peses. Amb aquesta frase, vol dir que de vida només en tenim una i hem de fer-ne d’aquesta la millor versió possible.
Tot i que sembli que bretxa és un castellanisme és una paraula ben dita amb diferents significats.
Obertura que fa l’artilleria en una muralla. Batre en bretxa un mur. Batre en bretxa una doctrina.
Tecnologies de la informació i la comunicació
Exemple:
Bretxa en el casc, capità.
Programes de formació en l ‘ ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació , amb orientació màxima cap a la reducció de la bretxa digital en tots els seus àmbits d’ actuació .
Rossinyol:
No és una paraula mol diferent o poc utilitzada però és bastant curiosa.
Ocell de la família dels muscicàpids, d’uns 16 centímetres de llargada.
Exemple:
L’altre die vaix veura bastants Rossinyolsen un parc.
FRASES FETES
Anar fort d’armilla
Tenir molts diners
Anar a la seva
Fa el que vol o el que li dona gana
Acabar com Camot
Acabar de mala manera, eixir malparat.
A fer punyetes
Expressió emprada en forma imperativa, normalment amb el verb anar, per a engegar algú de mala manera.
The Northen lights és el primer llibre de l’aclamada trilogia Dark Materials, escrita pel britànic Philip Pullman. Aquest va ser publicat el 1995, el mateix any en què va ser condecorat amb el prestigiós Carniegie Award, el major premi britànic literari.
Per situar-nos en aquest història, hem d’imaginar-nos un món igual i completament diferent del nostre. Aquesta distopia es desenvolupa en un lloc semblant al planeta terra amb la distinció de què, al costat de cada persona, viatja una part de la seva ànima materialitzada en forma d’animal. En aquest cas, la nostra protagonista, Lyra Belacqua, és una orfe de pare i mare que ha estat educada i criada pels veterans del Jordan College, una de les divisions de la Universitat d’Oxford. La seva vida sempre ha estat força normal i humil, fins que la visita del seu oncle Lord Asriel’s i Mrs Coulter canvia completament el seu dia a dia.
Personalment, crec que és un llibre increïble. En el moment en el qual el vaig llegir va suposar un canvi molt gran en els meus gustos literaris i va introduir-me al meu primer món distòpic. És de lectura ràpida i t’absorbeix completament en el moment que poses el nas entre les pàgines.
ahmedjamil07
albertaguilera03
carlaapunzano
emma soley
ericvillalba
ferrylerrymerry
fraaaanklopez
gerardmotos
ismaoooooooooooooool´ç
lesbarraquesdigitals
martamiralles
obed1234567
paulaapajuelo
raquelsoldado
victorbiris
victorcamachorodriguez
zairarodríguez
Mantenir la motivació dia a dia és complicat, però sempre hi ha petites coses que ens poden ajudar a reflexionar i mantenir-nos enfocats en les nostres metes. És per això, que avui, des de l’apartat de “La cita”, us presentem una frase de la creadora de contingut Aileen Xu.
