Avui a la secció de “La Fotografia” us porto dues imatges d’un mateix lloc però de diferents anys.
Les dues fotografies son de la Casa Blanca, però una és de l’any 2015 i l’altre és d’aquest any. Entre les dues imatges hi ha una diferència bastant important i, a la vegada, bastant impactant.
Aquesta imatge de la Casa Blanca és del dia 26 de juny del 2015: la Casa Blanca va ser il·luminada pels colors de la bandera LGTBI per celebrar el reconeixement del matrimoni homosexual.
Casa Blanca a l’any 2015
En canvi, en aquesta imatge, la Casa Blanca està amb les llums apagades. Les llums van ser apagades la nit del dia 31 de maig del 2020. Es van apagar enmig de les protestes per la mort de George Floyd. Això no succeïa des de 1889.
La Casa Blanca l’any 2020
Personalment, crec que aquestes dues imatges poden dir molt sobre com estan actualment els Estats Units, ja que fa 5 anys s’estava il·luminant la Casa Blanca per celebrar un tema i aquest any han apagat els llums.
Hola a tots, com esteu? Espero que súper bé. En aquesta setmana a la secció de “Twitter” us portem els últims canvis que hi ha hagut durant la quarentena.
Durant el confinament, la creativitat s’ha disparat en nombroses llars i els ciutadans han volgut aportar el seu granet de sorra. Aquesta situació és el cas d’Elisa Ruiz, una jove que ha redissenyat les línies del metro de Madrid d’una manera molt original. Ha canviat el nom a totes les parades de la capital per tal de poder arrencar un somriure i aportar el seu granet de sorra perquè la quarentena fos més amena.
el pla de metro de Madrid
Sota el nom de «xarxa de Metro de confinament», aquesta tuitera ha donat un aire diferent de les línies convencionals a les quals els madrilenys i turistes estan acostumats.
Elisa Ruiz ens diu que ‘Metro de confinament’ és aquesta nova versió del plànol de Madrid on cada estació és una cosa útil per la tancada per la crisi del coronavirus. La línia 5 són cançons; la 9 són coses que es poden fer a casa; la 1, sèries i pel·lícules que potser no que ho hagis vist; i la 4, temes relacionats amb els nens.
Si voleu veure tot això, aquí us deixo el nom on es troba: Elisa Ruiz Hernández@elisitawer (ja que no he pogut penjar els tuits, ho sento).
Setmana rere setmana, Elisa va seguir canviant les línies: la 7, emocions recurrents durant la quarantena; la 6, habitacions i objectes de la casa; la 11, persones a les quals abraçaràs primer quan passi tot; la línia 3, coses típiques de Madrid; la 10, títols de llibres; i la 8, celebrities de la pandèmia.
Finalment, el mes passat va arribar el pla complet (també inclou la línia que faltava, la 2, on les parades són noms de menjar). La tuitera va compartir el seu redisseny final de metro de Madrid al costat d’un enllaç en el qual poder descarregar el mapa en bona qualitat, per poder veure totes les estacions. Sens dubte, una iniciativa original que representa bastant bé diferents etapes i elements del confinament.
Aquests són els resultats d’Elisa Ruiz
Espero que us hagi agradat, ja veieu com ens influeix molt estar en quarantena. Podem crear i deixar volar la nostra imaginació com va fer aquesta noia amb el disseny de metro. Cuida i recorda sempre que tots tenim una creativitat en el nostre interior.
Avui en aquesta secció us comentaré com els artistes poden influir molt en la societat, en un mateix i en la gent amb un tweet. Aquests tweets poden arribar a milions de persones i poden canviar la forma de pensar de moltes.
Katy Perry, amb 108,4 milions de seguidors, el passat 5 de juny va publicar un tweet sobre Breonna Taylor. Breonna era una dona que va rebre un tret dels agents del Departament de Policia del Metre de Louisville, el 13 de març de 2020. Tres agents de la LMPD que executaven una ordre de violació van entrar al seu departament a Louisville, Kentucky. Katy està proposant a la gent que signin una petició a favor de la justicia de Breonna. A més, amb aquest tweet pot fer que molta més gent estigui assabentada del que està passant amb aquest tema.
Lady Gaga es va unir al moviment anomenat Black Lives Matter i el passat 4 de juny va publicar un comunicat explicant com està a favor d’aquest moviment, a més va obrir un fil de tweets on va posar fundacions i campanyes per ajudar. Amb aquest tweet anima al fet que la gent participi en aquest moviment.
Avui, a l’apartat de Twitter, us parlaré sobre Anonymous, un grup de persones que han estat “hackejant” i donant informació “secreta” sobre EE.UU.
Anonymous és un fenomen d’internet que representa el concepte de molts usuaris de la comunitat en línia, o la comunitat en línia en si mateixa, actuant anònimament de forma coordinada, generalment cap a un objectiu vagament acordat.
Aquest grup d’Anonymous va tornar a aparèixer després de la mort de George Floyd amb l’objectiu de donar a conèixer tot el que Donald Trump estava fent. Van voler fer creure a la gent que ells estaven “hackejant” i trobant informació molt secreta. Però la veritat és que molta de la informació que ells havien donat ja havia sortit a la llum anys abans i alguna, fins i tot, era mentida.
Anonymous reaparece, publican vídeo contra la policía de Minneapolis, el asesinato de George Floyd y aseguran que destaparán a Donald Trump siendo parte de la red de trata de menores de Epstein pic.twitter.com/orEYr8WkjH
Amb aquest exemple podem veure com no tot el que veiem és veritat i hem d’anar amb compte amb el que ens creiem. Hi ha moltes notícies falses que ens confonen amb l’objectiu d’influir en la nostra manera de pensar i d’actuar. Per això, no només ens hem de quedar amb la primera informació sinó que hem d’investigar i contrastar la informació amb fonts fiables.
Sé que aquesta notícia pot ser sorprenent per a alguns de vosaltres, ja que molts creieu que el que Anonymous estava publicant a Twitter era completament cert.
La xarxa social Twitter és un lloc on criticar, idolatrar i difondre notícies falses, i és molt fàcil. Quasi tothom ha escoltat parlar ja sobre les fake news (notícies falses) i la realitat és que aquest tipus de notícies es troben ja a tot arreu.
Aplicació Twitter
Un estudi realitzat per Simple Logistica en col·laboració amb el Grup d’Investigació de Psicologia del Testimoni de la Universitat Complutense de Madrid afirma que vuit de cada deu espanyols no saben distingir una notícia real d’una falsa. A més, diuen que al 2022 la majoria dels països occidentals consumiran més informació falsa que notícies reals.
Com ja he dit abans, Twitter és una gran font de fake news i per això ells mateixos han publicat un avís per als seus usuaris. Al missatge deien que aviat arribarà als mòvils Android una nova característica. A partir d’ara, si un usuari comparteix (li dona RT) una notícia amb un enllaç al que no ha entrat, Twitter els enviarà un avís inmediatament recordant que és important llegir i saber si és veritat el que comparteixes.
Sharing an article can spark conversation, so you may want to read it before you Tweet it.
To help promote informed discussion, we're testing a new prompt on Android –– when you Retweet an article that you haven't opened on Twitter, we may ask if you'd like to open it first.
Els creadors de la xarxa social opinen que no és una mida molt dràstica, però creuen que ens pot influenciar cap a bé. Tenen l’objectiu d’ajudar a conscienciar més la gent. El que volen aconseguir amb el missatge és que la persona receptora es senti una mica malament en rebre’l i així pensi en esborrar el retweet o llegeixi el que ha compartit per veure si de veritat creu que és real.
Avui a la secció de Twitter us explicaré aquesta història tan increïble sobre aquest viatge tan interessant.
Paum Smith és un blogger britànic i escriptor que, al febrer de 2009, va llançar el Projecte Twitchhiker, un intent de viatjar el més lluny possible pel món en 30 dies, confiant únicament en la bona voluntat de la gent de Twitter. Les regles del projecte eren clares: Smith no podia gastar diners en transport ni allotjament, ell únicament acceptaria ofertes d’ajuda a través de Twitter, només podia dedicar tres dies a planejar el seu viatge i no podia estar més de 48 hores en un mateix lloc. Si no complia alguna d’aquestes regles Smith hauria d’abandonar el viatge. Després de 30 dies i amb l’ajuda d’uns 11.000 followers, Smith va viatjar fins a Nova Zelanda, aconseguint uns £ 5.000 en ajudes.
Paum Smith i la seva trajectòria al seu viatge
Espero que us hagi agradat la meva notícia sobre aquesta història tan interessant de Paum Smith i el seu viatge.
En la secció de La fotografia ens trobem amb fotografies molt recents aquest any, que han estat revolucionant cada part del món.
Black Lives Matter és el nom d’un moviment activista sorgit als Estats Units, a les comunitats afroamericanes, i que realitza campanyes contra la violència racista exercida vers les persones negres que s’ha anat reproduint durant el mandat del president Donald Trump.
El racisme i la discriminació ètnica als Estats Units existeix des de l’època colonial i de l’esclavatge. El racisme legalment acceptat havia donat drets i privilegis a americans blancs, mentre que amerindis, afroamericans, asioamericans o llatinoamericans se’n veien privats. Els euroamericans (concretament angloamericans) eren els qui tenien més privilegis en matèria d’educació, immigració, dret a vot… L’arriada del moviment abolicionista al segle XVIII marca el punt de partida per mirar de combatre aquest fet. Els anys 1960 són un pas més en aquest intent. Si bé l’apartheid ja no és vigent en l’actualitat, la política racial segueix sent un fenomen major als EUA.
A finals de maig, a partir d’una sèrie d’esdeveniments amb càrrega racial, es van realitzar protestes de gran magnitud al llarg dels Estats Units, principalment a causa de l’homicidi policial de George Floyd. BLM organitza un motí als Estats Units i a tot el món a partir del 30 de maig.
Aquesta foto ens influencia a tots els éssers humans que habitem en aquest planeta, no per la teva nacionalitat, pel teu color de pell o per les teves tradicions ets menys persona i cal demostrar que, siguem com siguem, tenim els mateixos drets que qualsevol.
En el parc provincial Aconcagua de Mendoza uns guarda parcs van captar una imatge molt inusual de dos animals locals que va recorre les xarxes.
Foto de la guineu i el còndor
Aquesta fotografia és inusual perquè són dues espècies molt diferents. Una vola pel cel i l’altre camina en el nostre territori. Aquesta imatge va ser presa el 22 de maig per Joaquín González i Rodrigo Palou.
Els guarda parcs que es van trobar amb aquesta situació van arribar a la conclusió que el més possible era que hi havia un animal mort, possiblement un guanac, i tant la guineu vermella com el còndor van aparèixer per alimentar-se del cadàver.
La meva opinió sobre aquesta imatge és que, per moltes diferències que tinguem tots, sempre hi haurà alguna cosa, per molt petita que sigui, que ens uneixi.
Avui, a la secció de La fotografia, parlarem del Black Lives Matter, el nom d’un moviment activista sorgit als Estats Units a les comunitats afroamericanes i que realitza campanyes contra la violència racista.
I és que el passat 25 de maig a Powderhorn, Minneapolis, un policia va assassinar un home negre asfixiant-lo. Aquest homicidi va fer que tots els negres, cansats d’aquestes desigualtats, sortissin al carrer a lluitar.
Una de les fotos que més s’ha difós durant aquests últims dies ha estat l’anterior, on podem veure un home davant de la Trump Tower a Nova York manifestant-se.
O bé la següent:
On es veu una noia agenollada davant dels policies i darrere la manifestació amb gent amb els braços aixecats.
La fotografia és un art que està constantment en innovació i evolució. Avui en dia comptem amb tota mena d’eines, gadgets i aplicacions que ens permeten crear imatges impressionants i originals.
Una nova tendència que ha impactat a la indústria és la de les imatges aèries. El primer fotògraf a utilitzar aquest estil va ser Nadar al 1858, quan es va elevar a 80 metres en un globus aerostatic per prendre una foto als suburbis de París. En l’actualitat això s’aconsegueix gràcies a un dron.
Fotografia de Nadar
Les fotografies amb drons permeten construir d’una manera artística i creativa la imatge d’escultures, escenaris i llocs. Una plataforma que impulsa aquest tipus de fotografies és DrAw Photo Contest, un projecte de Art Photo Travel Association, en el que milers de fotògrafs presenten les seves obres. Les millors fotografies són premiades i són seleccionades com la foto de l’any.
Al 2018, es van anunciar els guanyadors. A continuació et diem quins són i et compartim les impactants fotografies.
Aquesta setmana, a la secció “La Fotografia”, us porto una imatge que crec que representarà molta gent.
Noia escoltant música
He escollit aquesta imatge ja que crec que representa moltíssima gent, sobretot amb la situació actual que estem vivint en què la música s’ha convertit en el principal mètode de distracció.
Aquesta imatge simbolitza la sensació de llibertat que ens transmet escoltar la música que ens agrada a tot volum, és una sensació que crec que mai es podrà explicar ja que cada persona ho viu d’una manera molt diferent. Però, sense dubte, és una sensació que ens ajuda a tenir un moment amb nosaltres mateixos i sentir-nos complets.
Hola! Avui, a la secció La fotografia, volia parlar-vos de les que fa la Bruna Avellaneda. Em semblen fotografies que ens poden ajudar a acceptar el nostre cos i veure d’una forma bonica les nostres imperfeccions.
També te moltes imatges amb un estil molt minimalista i delicat sobre les dones. Jo crec que la seva fotografia es basa en el cos femení i la bellesa d’aquestes.
Considero que aquest tipus de fotografies ens poden influir a l’hora d’estimarnos a nosaltres mateixes i de veure que tots els cossos són diferents i, a la vegada, preciosos. Podem veure dones de diferents nacionalitats, estatures, pes, tipus de pell… I la fotògrafa ens fa veure com una realitat paral·lela on totes ens estimem tal i com som.
Per aquest motiu us recomano molt el treball d’aquesta noia.
Avui, a La fotografia, us ensenyaré una imatge bastant impactant que ens mostra i ensenya tot el que s’està vivint aquests mesos als hospitals.
Malalt de Covid-19 en una unitat de cures intensives
A la imatge podem observar un malalt que ha d’enfrontar la seva malaltia sol, sense família i envoltat de persones totalment protegides i que amb molta dificultat pot arribar a veure els seus ulls.
Tot això afegit amb l’incertesa de no saber com el seu cos lluitarà en contra d’aquest virus poc conegut, fins i tot per la comunitat científica i personal sanitari.
M’imagino tot el patiment i angoixa que han hagut de sentir totes les famílies que s’han trobat en la situació de no poder acompanyar els seus éssers estimats que ingressaven a l’hospital contagiats pel Covid. Durant el període del seu ingrès, aquests no tenien gaire informació del seu estat de salut. La distància en moments així deu ser molt difícil d’experimentar.
Si la malaltia es complica, els pacients moren sense estar acompanyats dels seus estimats i aquests no poden vetllar-los ni realitzar cap cerimònia d’acomiadament.
La imatge és un reconeixement a tot el patiment que han hagut d’afrontar tots els malalts que han passat per la unitat de cures intensives i els seus familiars.
Hola! Avui a la secció de ‘La fotografia’ us volem ensenyar una imatge realitzada al març de 2019. Personalment ens agrada molt i creiem que a vosaltres també us podria agradar. La foto en qüestió s’anomena ‘Tender play’.
‘Tender play’
Parc Nacional Wapusk, Canadà
A la fotografia podem veure una mare óssa polar cuidant dels seus dos cadells al mig del no res. La imatge es va fer a principis de març, quan Steve Leviv, el millor fotògraf de la vida salvatge al 2019, va veure a aquesta mare óssa polar i els seus dos cadell després que la mare passés 10 dies sense veure’ls. Recentment havien sortit de la seva guàrdia pel seu part al Parc Nacional Wapusk, a Canadà, per començar el llarg viatge cap al gel marí perquè la seva mare pogués alimentar-se. La foto en concret va ser feta després d’una migdiada, quan els cadells estaven de bon humor.
Personalment aquesta imatge em transmet molt bones vibracions. Crec que representa molt bé la relació mare-fill que també tenim els humans i em sembla molt bonic que plasmi aquest sentiment tan bé.
Hola! Com esteu? Aquesta setmana, a la secció “La fotografia”, us portem una imatge sobre la Cova de Lascaux.
La Cova de Lascaux s’ubica a França, aquesta cova conté moltes de les pintures prehistòriques més valuoses del món. Va ser descoberta al setembre de l’any 1940 per Marcel Ravidat, un adolescent de disset anys, junts a altres tres amics.
la prehistòria a França
D’acord amb les dades de la revista National Geographic, aquesta cova té uns vuitanta metres de longitud i en l’interior han trobat 1.963 unitats gràfiques, entre pintures i gravats rupestres (gravats rupestres és un dibuix o esbós que hi ha en algunes roques o cavernes). També es comenta que, de totes aquestes imatges, 915 són pintures d’animals.
les pintures ruprestres
Després de la II Guerra Mundial, l’any 1955, el diòxid de carboni produït pels 1200 visitants que la cova rebia cada dia va danyar la mateixa visiblement. Per aquest motiu la cova va ser tancada al públic al 1963 i així preservar l’art rupestre de les parets. Després del tancament, les pintures van ser restaurades.
Van fer una rèplica exacta de la cova l’any 2016
No obstant això, França va inaugurar el desembre de 2016 una rèplica exacta de la cova que pot ser visitada en l’actualitat.
En la meva opinió, penso que això és increïble perquè mai he sabut que hi havia una cova amb pintures antigues de la prehistòria (crec que aquest descobriment ens serveix per poder aprendre més d’una forma més visual). Si us interessa molt aquesta cova, aquí us deixo una visita virtual:
