Racisme

Aquesta setmana, a la secció de reportatge us portem un tema molt redundant durant aquests últims anys, el racisme.

Racisme, segons el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, és un sentiment exacerbat del sentit racial d’un grup ètnic, que habitualment causa discriminació o persecució contra altres grups ètnics. La paraula designa també la doctrina antropològica o la ideologia política basada en aquest sentiment.

El primer article de la convenció internacional sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial defineix el racisme com tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en motius de raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic que tingui per objecte o per resultat anul·lar o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici en condicions d’igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural o en qualsevol altra esfera de la vida pública.

Resultado de imagen de racismo

Aquests són els 18 tipus de racisme:

  • Biològic
  • Sexual
  • Cultural
  • Pel color de pell
  • Per discapacitat
  • Diferència de religió
  • Per classe social
  • Per inclinació sexual
  • Racisme internalitzat
  • Espacial
  • Institucional
  • Racisme a la inversa
  • Racisme subtil
  • Colorisme
  • Xenofòbia
  • Edatisme
  • Racisme no intencional
  • Racisme adversatiu

Hem preguntat a 11 persones quants tipus de racisme coneixen, i els més comuns són el racisme cultural, el sexual, la xenofòbia i el racisme per color de pell que ha estat el més destacat.

De 18 tipus de racisme que hi ha, cada persona en sap 2 o quasi 3 tipus de racisme.

Resultado de imagen de racismo

Aquestes són les causes que hi ha:

  • Etnocèntriques
    La discriminació racial per etnocentrisme té com a premissa que els homes que no estan en l’ètnia de “nosaltres” pertany a l’ètnia de “ells”, principalment si el seu llinatge és dubtós o està barrejat amb altres races.
  • Ideològiques
    Es basa en preceptes ideològics plantejats amb la filosofia. Per exemple, durant el feixisme alemany, Alfred Rosenberg, considerat el pensador de Hitler, va escriure un tractat en el qual va afirmar que la “raça ària” era superior a la mongeta.
  • Pseudocientífiques
    Va arribar a cridar-se-li “racisme científic” quan va estar de moda entre els segles XIX i XX. Es va valer de pseudociències com la frenologia per tergiversar conceptes de biologia evolutiva, a fi de construir models de pensament en els quals es fomentés l’eugenèsia i la “neteja racial”.
  • Religioses
    Aquí s’usen criteris religiosos per cimentar el racisme. Alfred Rosenberg, esmentat a dalt, va suggerir que al cristianisme se li havia d’esborrar tota faceta de judaisme o d’aspectes racials semites, doncs Jesucrist era ari, alemany i, per tant, europeu.Resultado de imagen de dia internacional del racismo
  • Folklòriques
    Aquesta causa és rara, però existeix i hi ha constància d’això. Se centra, doncs, en el racisme que es val de la cultura popular.

DIA INTERNACIONAL DE LA ELIMINACIÓ DE LA DISCRIMINACIÓ RACIAL

El Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial es celebra el 21 de març de cada any. Aquest dia, el 1960, la policia va obrir foc i va matar 69 persones en una

manifestació pacífica contra la «llei de passades» de l’Apartheid que es realitzava en Sharpeville, Sud-Àfrica. En proclamar el Dia el 1966, l’Assemblea General va instar la comunitat internacional a redoblar els seus esforços per eliminar totes les formes de discriminació racial.

Arnau Marcos i Yacouba Mangassouba

Aerofòbia

Una fòbia o aversió és la por, rebuig o temor que sent una persona envers una determinada cosa, persona o situació. Les diferents fòbies són innumerables. Hi ha fòbies molt comunes i d’altres ben estranyes. Una de les més comuns, però, és l’aerofòbia, més coneguda com a por a volar. Una de cada tres persones la pateix, aproximadament un 29%.

En una enquesta realitzada a alumnes de 4t d’ESO, ningú no coneixia l’aerofòbia amb aquest nom. De les persones enquestades, una de cada cinc patia aerofòbia o una lleu ansietat al volar.

Resultado de imagen de aerofòbia

Els símptomes més comuns de l’aerofòbia són: alt nivell d’ansietat en el moment previ o mateix del vol, atacs de pànic abans o durant el vol, vòmits, sensació de perdre o no tenir el control…

Tanmateix, no s’ha de confondre l’aerofòbia amb la sensació d’intranquil·litat que tots podem arribar a patir quan hem de fer front a un vol. Es tracta d’aerofòbia quan el nivell d’ansietat que patim ens impedeix pujar-nos a un avió. Algunes persones tendeixen a confondre-la, i és important diferenciar-ho.

Les causes de la fòbia són molt diverses, de fet, en moltes ocasions està provocada per d’altres. Pot estar causada per la claustrofòbia (por als espais petits, com la cabina de l’avió o els seients), l’acrofòbia (por a les altures), por als atacs de pànic, a la pirateria aèria, a les turbulències, a volar per sobre de l’aigua o durant la nit, als accidents, a resultar ferit, a morir…

De vegades, després d’haver patit un accident l’aerofòbia apareix o bé augmenta, de manera temporal o crònica. Altres vegades, alguns malentesos relacionats amb el món de l’aviació causen aquesta por. Per exemple, hi ha persones que es pensen que quan un motor falla l’avió cau i no té res a veure, perquè l’avió és capaç de planar.

Ara ja sabem quines són les causes, però, com es pot tractar? La manera més comuna és l’educació, és a dir, ensenyar la realitat de diferents temes de l’aviació i com s’actua en cas d’accident. Això ajuda als pacients a superar la fòbia. De fet, diverses aerolínies ofereixen ja alguns d’aquests cursos. British Airways i Virgin Atlantic són dues de les companyies que les ofereixen. Aquesta és una novetat molt recent, de fet, de les persones enquestades, ningú no ho sabia.

Les teràpies també són efectives. La més comuna és l’exposició, és a dir, posar els pacients en la situació, ja sigui en un vol real o en un vol simulat. També existeixen fàrmacs, tècniques de relaxació, tècniques d’autocontrol… Els medicaments indicats en aquests casos són aquells contra l’ansietat, ja que ajuden a frenar els atacs de pànic en agafar un vol.

Abans d’utilitzar tots aquests mètodes, i més si no tenim una aversió massa forta, sempre podem provar de seguir alguns trucs.

En conclusió, l’aerofòbia és una de les aversions o fòbies més comuns a causa, sobretot, dels falsos mites relacionats amb el món de l’aviació. Per això, les aerolínies comencen a oferir cursos que els desmenteixen, i que permeten fer veure als alumnes la veritat i com s’actua en cas d’emergència.

Dawit Contreras i Sergio Fernàndez

Els llocs més bonics per visitar

Aquesta setmana a la secció Reportatge us portem uns dels llocs més bonics per visitar al nostre planeta.

Cada cop s’apropa més l’estiu, per tant hem de començar a pensar si passarem una part de les vacances descobrint un nou poble, ciutat o país o si estarem a casa vaguejant.

Hem preguntat a 18 persones diferents que on anirien de viatge si és que hi anirien. Tots ens han contestat que sí. El resultat en general és que més o menys, a la gent li agradaria estar per Àfrica, Àsia i Amèrica, aquest últim ha sigut el més reiterat, encara que Europa només té 1 vot menys .

En total, aquests han sigut els resultats:

  • Amèrica: 7 persones.
  • Europa: 7 persones.
  • Àfrica: 1 persona.
  • Àsia: 3 persones.

 

GÉISER FLY, NEVADA (AMÈRICA)

Aquest espectacular paisatge no es va formar totalment per la naturalesa. Es va formar després que en una recerca d’energia, l’escultura no es va tancar bé. Per tant, anys després, els minerals es van anar acumulant formant formes estranyes d’una varietat de colors.

 Imagen relacionada

LLACS DE PLITVICEN (EUROPA)

Aquests llacs es troben al parc Nacional de Croàcia. Una de les coses més vistoses d’aquests parcs són les formes en les que estan col·locades. La manera en la que estan distribuïdes fa que puguin formar cascades impressionants.

Imagen relacionada

COVA DE REED FLUTE (ÀSIA)

La Cova de Reed Flute també coneguda com “el Palau de les Arts Naturals” és una atracció turística i monumental a Guilin, Guangxi, Xina. És una cova de pedra calcària amb il·luminació multicolor i ha estat una de les atraccions més interessants de Guilin durant més de 1200 anys dels  180 milions d’anys. En aquest lloc conviuen diferents tipus d’ocells i plantes.

Resultat d'imatges de Reed Flute, Guangxi, China

AIGÜES TERMALS DE HVERAVELLIR (EUROPA)

Aquestes aigües termals es troben al centre de Islàndia. Tot i que sembla que et pots banyar dins no ho pots fer, ja que la temperatura de l’aigua és molt elevada.

Resultat d'imatges de Las aguas termales de Hveravellir

ARASHIYAMA (ÀSIA)

Aquest impressionat paisatge es troba a Kioto, una de les ciutats més conegudes de Japó. Està ubicat a les afores i si passes per allà podràs gaudir d’un dels paisatges més bonics que es troben en aquest planeta.

Imatge relacionada

LLAC MORAINE (AMÈRICA)

Aquest llac es troba al Parc Nacional de Banff, Canadà. És un dels llacs més bonics, tant que és un dels paisatges més fotografiats de Canadà. Un altre motiu de ho bonic que és, és que la imatge d’aquest llac està plasmada en els bitllets de 20 dòlars canadencs.

Imatge relacionada

Yacouba Mangassouba i Cristian Urquieta

El mundial

Hi ha algun esdeveniment en el món del futbol més gran que el mundial? Impossible!

És per això que aquesta setmana a la secció de Reportatges et portem un resum de la història i els millors moments de tots els mundials.

El primer mundial es va celebrar a Uruguai el 13 de juliol de 1930, el guanyador d’aquest va ser l’amfitrió del torneig el propi Uruguai.

En el campionat de 1934 la Itàlia fascista de Mussolini va organitzar el Mundial, per exaltar el nacionalisme, Mussolini va nacionalitzar a diversos jugadors argentins i a un brasiler per així guanyar el mundial. Cosa que va acabar fent guanyant 1 a 0 a Iugoslàvia en la final. Posteriorment, al següent mundial, Itàlia que vestia amb samarretes negres símbol del feixisme tornava a guanyar el campionat proclamant així el primer bicampionat de la història.

Per al torneig de 1942, Argentina, Brasil i l’Alemanya nazi van presentar les seves candidatures, però després de l’inici de la Segona Guerra Mundial la FIFA va decidir la suspensió de tots els esdeveniments mentre el conflicte perdurés, provocant la cancel·lació dels tornejos de 1942 i 1946.​ En aquest últim any, la FIFA va decidir que la Copa Mundial fos represa tan aviat com fos possible. Com que la majoria dels països europeus estaven devastats per la guerra, cap tenia la capacitat per organitzar el torneig, per la qual cosa Brasil va presentar la seva candidatura i va sortir electe per la FIFA per realitzar la Copa Mundial de Futbol de 1950.

L’any 1954 va ocórrer un esdeveniment que es coneix com el miracle de Berna, ja que l’Alemanya Occidental derrotava sorprenentment una fortíssima Hongria a la final remuntant un 0-2 a un 3-2.

A partir d’aquest moment comencen 3 segles d’or:

-L’època daurada de Brasil i Pele: Pele considerat el millor jugador del món guanya la final del mundial proclamant-se així campió del món.

-Cruyff i la “naranja mecanica”: El mundial es televisa internacionalment així es popularitza, Cruyff perd una final del mundial però és considerat el millor jugador del món per Franz Beckenbauer.

-Maradona i Argentina: En ella Argentina guanya un mundial i Maradona fica el seu famós gol amb la mà i el considerat millor gol de la història dels mundials.

Abans d’acabar aquest reportatge no podem oblidar el mundial de Sud-Àfrica de 2010:

On una Espanya que venia de guanyar una Eurocopa passava a la final derrotant a Alemanya, però allà a la final els esperava Holanda i no va ser fins a la pròrroga que Andrés Iniesta, el geni de la pilota, anotava un gol que donaria el primer títol mundial a Espanya:

El Mundial té una história molt extensa però creiem que aquest és el millor resum que es pot fer.

 

Mario Castillo i Sergi Borrego

Reportatge

Aquesta setmana a la secció de reportatge us portem les marques del Hypebeast. 

Que és el Hypebeast?

Un hypebeast és una cosa tan senzilla com un col·leccionista d’articles de moda molt cotitzats. Es podria anomenar una “evolució” dels sneakerheads o col·leccionistes de sabatilles, però que més enllà del calçat, col·leccionen tot tipus de peces. Bé, tot tipus no, només les peces més top i amb més hype d’una sèrie de marques de moda o streetwear.

Avui us presentarem unes de les millors marques del hypebeast:

Supreme:

Resultado de imagen de supreme

Supreme és una marca americana de skateboarding que es va establir dins de la ciutat de Nova York al abril del 1994.

Palace:

Resultado de imagen de palace ropa

Aquesta marca ha començat a estar de moda des de fa bastant poc i ara és una de les mes conegudes

Bape:

A Bathing Ape es una marca japonesa que es caracteritza per tenir un tauró a la caputxa

Resultado de imagen de bape

Off-white:

Resultado de imagen de off white

Off-White és una marca la qual fa moltes col·laboracions amb altres marques per a tenir peces de molt més èxit.

 

Gabriel Lacueva Pau Saborit

Les “talles grans”

Aquesta setmana a la secció del Reportatge us portem un tema que cada vegada s’està donant més a conèixer i és el de les models amb talles grans. Normalment quan a un jove li parles sobre una model s’imagina que sol ser dona encara que hi ha homes. També tendim a pensar que el cos d’una model ha de ser prim, amb el cabell perfecte i de llarga estatura. Doncs avui en aquesta secció us explicarem què més hi ha en el món del modelatge.

Es dediquen a treballs que no estan estrictament relacionats amb la venda de roba de talles grans, com ara fotografia publicitària per a cosmètics, productes per a la llar i farmacèutics i ulleres de sol. Per tant, els models de talla gran no porten exclusivament peces de vestir comercialitzades com a «talla gran».

Quins són els models en aquest camp més coneguts?

Robyn Lawley

Resultat d'imatges de Robyn Lawley

Tara Lynn

Resultat d'imatges de Tara lynn

Whitney Thompson

Resultat d'imatges de whitney thompson

Ashley Graham

Resultat d'imatges de ashley graham medidas

La campanya de VK Moda Plus Size, ha volgut reflectir la pressió a la qual estan sotmeses les noies de ‘talles grans’ en la nostra societat. Amb el nom “No siguis un esclau de la moda”, ensenyant al món el càstig que han de viure moltes persones per vestir-se amb talles equivocades o portar roba més petita per ser acceptats per la societat.

El missatge de la campanya és principalment “no hem d’avergonyir-nos dels nostres cossos, cap persona hauria de maltractar el seu cos amb talles impossibles només per ser ‘normal”.

Segons una enquesta que hem fet a alumnes de l’institut aquests han sigut els resultats:

Com ha de ser per a tu una model?

  • Que trenqui els estereotips
  • Que sigui com vulgui
  • De mitjana altura
  • Bonica
  • Bon físic
  • Que no sigui de cap manera específica que vulgui ser model i que tingui actitud.

Què opines de les models de talles grans?

  • Ensenyen que tots els cossos són bonics
  • Que pots vestir com vulguis sense importar la talla que utilitzis
  • Que n’hi ha algunes que estan molt bé
  • Un gran exemple per a la societat

La veritat és que hem de dir que podem apreciar resultats més positius que negatius i ens sembla sorprenent per la visió positiva ja que normalment aquest tema no està vist gaire bé per la societat, encara que no hauria de ser així.

Resultat d'imatges de models talles grans

Marina Viñallonga i Sergi Velez

Què vull estudiar?

Tots els alumnes de 4t, que han de decidir cap a on decantar-se en acabar l’ESO, es fan aquesta pregunta. Alguns troben la resposta ràpidament i a d’altres els costa més o bé no la troben.

Actualment, a Espanya, es pot optar per dues direccions: o bé pel batxillerat o bé pels cicles formatius.Resultado de imagen de esquema ensenyaments secundaris postobligatoris

El batxillerat és un tipus d’ensenyament postobligatori que consisteix en dos anys d’estudis per preparar-se per a la Universitat. Depenent de la branca a la qual ens vulguem dedicar, podem triar entre diverses modalitats: humanitats i ciències socials, ciències i tecnologia i arts.

El batxillerat consta de matèries comunes en totes les especialitats, i d’altres anomenades “matèries de modalitat”. Aquestes són les assignatures que es poden triar en funció del que més ens agradi. També hi ha les específiques, que tracten d’aprofundir un contingut.

La majoria dels estudiants que volen fer batxillerat, el trien perquè és necessari per poder entrar en una carrera. Els avantatges que li troben són “que et proporciona una base pels hàbits d’estudi” i “que et comences a especialitzar en el que vols sense deixar de banda matèries generals que ens calen al nostres dia a dia”. L’inconvenient que s’estén pels estudiants és que els exàmens són molt durs, donat que s’han de fer molts i de manera concentrada.

Imagen relacionada

Resultado de imagen de materies batxillerat

Imagen relacionada

Resultado de imagen de materies batxillerat

Si, en canvi, tens algun treball en ment o alguna cosa que t’agradi molt específicament, pots triar els cicles formatius. Els cicles formatius són ensenyaments més pràctics que t’especialitzen en una determinada tasca o feina. Els qui trien un cicle formatiu, coincideixen en què “et proporciona l’especificació en allò que t’agrada”.

Es divideixen en cicles de grau mitjà i en cicles de grau superior. Acostumen a tenir una durada de dos anys cadascun. Si després de fer cicles formatius hi ha alguna cosa que ens agrada molt, sempre estem a temps d’anar a la Universitat.

Dels que trien els cicles, alguns voldrien fer quelcom després. I tots tenen en coneixement que després del grau superior es pot anar a la Universitat.

Resultado de imagen de cicles formatius grau mitjà

En conclusió, podríem dir que avui dia hi ha molts camins per poder aconseguir fer allò que ens agrada. Tant el batxillerat com els cicles formatius donen possibilitats per arribar a ser el que volem. El batxillerat ens proporciona ensenyaments generals amb alguna especificació; i els cicles formatius ens permeten concretar els estudis en una feina determinada.

Ismael Palazón i Sergio Fernàndez