Racisme

Aquesta setmana, a la secció de reportatge us portem un tema molt redundant durant aquests últims anys, el racisme.

Racisme, segons el diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, és un sentiment exacerbat del sentit racial d’un grup ètnic, que habitualment causa discriminació o persecució contra altres grups ètnics. La paraula designa també la doctrina antropològica o la ideologia política basada en aquest sentiment.

El primer article de la convenció internacional sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial defineix el racisme com tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en motius de raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic que tingui per objecte o per resultat anul·lar o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici en condicions d’igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural o en qualsevol altra esfera de la vida pública.

Resultado de imagen de racismo

Aquests són els 18 tipus de racisme:

  • Biològic
  • Sexual
  • Cultural
  • Pel color de pell
  • Per discapacitat
  • Diferència de religió
  • Per classe social
  • Per inclinació sexual
  • Racisme internalitzat
  • Espacial
  • Institucional
  • Racisme a la inversa
  • Racisme subtil
  • Colorisme
  • Xenofòbia
  • Edatisme
  • Racisme no intencional
  • Racisme adversatiu

Hem preguntat a 11 persones quants tipus de racisme coneixen, i els més comuns són el racisme cultural, el sexual, la xenofòbia i el racisme per color de pell que ha estat el més destacat.

De 18 tipus de racisme que hi ha, cada persona en sap 2 o quasi 3 tipus de racisme.

Resultado de imagen de racismo

Aquestes són les causes que hi ha:

  • Etnocèntriques
    La discriminació racial per etnocentrisme té com a premissa que els homes que no estan en l’ètnia de “nosaltres” pertany a l’ètnia de “ells”, principalment si el seu llinatge és dubtós o està barrejat amb altres races.
  • Ideològiques
    Es basa en preceptes ideològics plantejats amb la filosofia. Per exemple, durant el feixisme alemany, Alfred Rosenberg, considerat el pensador de Hitler, va escriure un tractat en el qual va afirmar que la “raça ària” era superior a la mongeta.
  • Pseudocientífiques
    Va arribar a cridar-se-li “racisme científic” quan va estar de moda entre els segles XIX i XX. Es va valer de pseudociències com la frenologia per tergiversar conceptes de biologia evolutiva, a fi de construir models de pensament en els quals es fomentés l’eugenèsia i la “neteja racial”.
  • Religioses
    Aquí s’usen criteris religiosos per cimentar el racisme. Alfred Rosenberg, esmentat a dalt, va suggerir que al cristianisme se li havia d’esborrar tota faceta de judaisme o d’aspectes racials semites, doncs Jesucrist era ari, alemany i, per tant, europeu.Resultado de imagen de dia internacional del racismo
  • Folklòriques
    Aquesta causa és rara, però existeix i hi ha constància d’això. Se centra, doncs, en el racisme que es val de la cultura popular.

DIA INTERNACIONAL DE LA ELIMINACIÓ DE LA DISCRIMINACIÓ RACIAL

El Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial es celebra el 21 de març de cada any. Aquest dia, el 1960, la policia va obrir foc i va matar 69 persones en una

manifestació pacífica contra la «llei de passades» de l’Apartheid que es realitzava en Sharpeville, Sud-Àfrica. En proclamar el Dia el 1966, l’Assemblea General va instar la comunitat internacional a redoblar els seus esforços per eliminar totes les formes de discriminació racial.

Arnau Marcos i Yacouba Mangassouba

Aerofòbia

Una fòbia o aversió és la por, rebuig o temor que sent una persona envers una determinada cosa, persona o situació. Les diferents fòbies són innumerables. Hi ha fòbies molt comunes i d’altres ben estranyes. Una de les més comuns, però, és l’aerofòbia, més coneguda com a por a volar. Una de cada tres persones la pateix, aproximadament un 29%.

En una enquesta realitzada a alumnes de 4t d’ESO, ningú no coneixia l’aerofòbia amb aquest nom. De les persones enquestades, una de cada cinc patia aerofòbia o una lleu ansietat al volar.

Resultado de imagen de aerofòbia

Els símptomes més comuns de l’aerofòbia són: alt nivell d’ansietat en el moment previ o mateix del vol, atacs de pànic abans o durant el vol, vòmits, sensació de perdre o no tenir el control…

Tanmateix, no s’ha de confondre l’aerofòbia amb la sensació d’intranquil·litat que tots podem arribar a patir quan hem de fer front a un vol. Es tracta d’aerofòbia quan el nivell d’ansietat que patim ens impedeix pujar-nos a un avió. Algunes persones tendeixen a confondre-la, i és important diferenciar-ho.

Les causes de la fòbia són molt diverses, de fet, en moltes ocasions està provocada per d’altres. Pot estar causada per la claustrofòbia (por als espais petits, com la cabina de l’avió o els seients), l’acrofòbia (por a les altures), por als atacs de pànic, a la pirateria aèria, a les turbulències, a volar per sobre de l’aigua o durant la nit, als accidents, a resultar ferit, a morir…

De vegades, després d’haver patit un accident l’aerofòbia apareix o bé augmenta, de manera temporal o crònica. Altres vegades, alguns malentesos relacionats amb el món de l’aviació causen aquesta por. Per exemple, hi ha persones que es pensen que quan un motor falla l’avió cau i no té res a veure, perquè l’avió és capaç de planar.

Ara ja sabem quines són les causes, però, com es pot tractar? La manera més comuna és l’educació, és a dir, ensenyar la realitat de diferents temes de l’aviació i com s’actua en cas d’accident. Això ajuda als pacients a superar la fòbia. De fet, diverses aerolínies ofereixen ja alguns d’aquests cursos. British Airways i Virgin Atlantic són dues de les companyies que les ofereixen. Aquesta és una novetat molt recent, de fet, de les persones enquestades, ningú no ho sabia.

Les teràpies també són efectives. La més comuna és l’exposició, és a dir, posar els pacients en la situació, ja sigui en un vol real o en un vol simulat. També existeixen fàrmacs, tècniques de relaxació, tècniques d’autocontrol… Els medicaments indicats en aquests casos són aquells contra l’ansietat, ja que ajuden a frenar els atacs de pànic en agafar un vol.

Abans d’utilitzar tots aquests mètodes, i més si no tenim una aversió massa forta, sempre podem provar de seguir alguns trucs.

En conclusió, l’aerofòbia és una de les aversions o fòbies més comuns a causa, sobretot, dels falsos mites relacionats amb el món de l’aviació. Per això, les aerolínies comencen a oferir cursos que els desmenteixen, i que permeten fer veure als alumnes la veritat i com s’actua en cas d’emergència.

Dawit Contreras i Sergio Fernàndez

Els llocs més bonics per visitar

Aquesta setmana a la secció Reportatge us portem uns dels llocs més bonics per visitar al nostre planeta.

Cada cop s’apropa més l’estiu, per tant hem de començar a pensar si passarem una part de les vacances descobrint un nou poble, ciutat o país o si estarem a casa vaguejant.

Hem preguntat a 18 persones diferents que on anirien de viatge si és que hi anirien. Tots ens han contestat que sí. El resultat en general és que més o menys, a la gent li agradaria estar per Àfrica, Àsia i Amèrica, aquest últim ha sigut el més reiterat, encara que Europa només té 1 vot menys .

En total, aquests han sigut els resultats:

  • Amèrica: 7 persones.
  • Europa: 7 persones.
  • Àfrica: 1 persona.
  • Àsia: 3 persones.

 

GÉISER FLY, NEVADA (AMÈRICA)

Aquest espectacular paisatge no es va formar totalment per la naturalesa. Es va formar després que en una recerca d’energia, l’escultura no es va tancar bé. Per tant, anys després, els minerals es van anar acumulant formant formes estranyes d’una varietat de colors.

 Imagen relacionada

LLACS DE PLITVICEN (EUROPA)

Aquests llacs es troben al parc Nacional de Croàcia. Una de les coses més vistoses d’aquests parcs són les formes en les que estan col·locades. La manera en la que estan distribuïdes fa que puguin formar cascades impressionants.

Imagen relacionada

COVA DE REED FLUTE (ÀSIA)

La Cova de Reed Flute també coneguda com “el Palau de les Arts Naturals” és una atracció turística i monumental a Guilin, Guangxi, Xina. És una cova de pedra calcària amb il·luminació multicolor i ha estat una de les atraccions més interessants de Guilin durant més de 1200 anys dels  180 milions d’anys. En aquest lloc conviuen diferents tipus d’ocells i plantes.

Resultat d'imatges de Reed Flute, Guangxi, China

AIGÜES TERMALS DE HVERAVELLIR (EUROPA)

Aquestes aigües termals es troben al centre de Islàndia. Tot i que sembla que et pots banyar dins no ho pots fer, ja que la temperatura de l’aigua és molt elevada.

Resultat d'imatges de Las aguas termales de Hveravellir

ARASHIYAMA (ÀSIA)

Aquest impressionat paisatge es troba a Kioto, una de les ciutats més conegudes de Japó. Està ubicat a les afores i si passes per allà podràs gaudir d’un dels paisatges més bonics que es troben en aquest planeta.

Imatge relacionada

LLAC MORAINE (AMÈRICA)

Aquest llac es troba al Parc Nacional de Banff, Canadà. És un dels llacs més bonics, tant que és un dels paisatges més fotografiats de Canadà. Un altre motiu de ho bonic que és, és que la imatge d’aquest llac està plasmada en els bitllets de 20 dòlars canadencs.

Imatge relacionada

Yacouba Mangassouba i Cristian Urquieta

El mundial

Hi ha algun esdeveniment en el món del futbol més gran que el mundial? Impossible!

És per això que aquesta setmana a la secció de Reportatges et portem un resum de la història i els millors moments de tots els mundials.

El primer mundial es va celebrar a Uruguai el 13 de juliol de 1930, el guanyador d’aquest va ser l’amfitrió del torneig el propi Uruguai.

En el campionat de 1934 la Itàlia fascista de Mussolini va organitzar el Mundial, per exaltar el nacionalisme, Mussolini va nacionalitzar a diversos jugadors argentins i a un brasiler per així guanyar el mundial. Cosa que va acabar fent guanyant 1 a 0 a Iugoslàvia en la final. Posteriorment, al següent mundial, Itàlia que vestia amb samarretes negres símbol del feixisme tornava a guanyar el campionat proclamant així el primer bicampionat de la història.

Per al torneig de 1942, Argentina, Brasil i l’Alemanya nazi van presentar les seves candidatures, però després de l’inici de la Segona Guerra Mundial la FIFA va decidir la suspensió de tots els esdeveniments mentre el conflicte perdurés, provocant la cancel·lació dels tornejos de 1942 i 1946.​ En aquest últim any, la FIFA va decidir que la Copa Mundial fos represa tan aviat com fos possible. Com que la majoria dels països europeus estaven devastats per la guerra, cap tenia la capacitat per organitzar el torneig, per la qual cosa Brasil va presentar la seva candidatura i va sortir electe per la FIFA per realitzar la Copa Mundial de Futbol de 1950.

L’any 1954 va ocórrer un esdeveniment que es coneix com el miracle de Berna, ja que l’Alemanya Occidental derrotava sorprenentment una fortíssima Hongria a la final remuntant un 0-2 a un 3-2.

A partir d’aquest moment comencen 3 segles d’or:

-L’època daurada de Brasil i Pele: Pele considerat el millor jugador del món guanya la final del mundial proclamant-se així campió del món.

-Cruyff i la “naranja mecanica”: El mundial es televisa internacionalment així es popularitza, Cruyff perd una final del mundial però és considerat el millor jugador del món per Franz Beckenbauer.

-Maradona i Argentina: En ella Argentina guanya un mundial i Maradona fica el seu famós gol amb la mà i el considerat millor gol de la història dels mundials.

Abans d’acabar aquest reportatge no podem oblidar el mundial de Sud-Àfrica de 2010:

On una Espanya que venia de guanyar una Eurocopa passava a la final derrotant a Alemanya, però allà a la final els esperava Holanda i no va ser fins a la pròrroga que Andrés Iniesta, el geni de la pilota, anotava un gol que donaria el primer títol mundial a Espanya:

El Mundial té una história molt extensa però creiem que aquest és el millor resum que es pot fer.

 

Mario Castillo i Sergi Borrego

Reportatge

Aquesta setmana a la secció de reportatge us portem les marques del Hypebeast. 

Que és el Hypebeast?

Un hypebeast és una cosa tan senzilla com un col·leccionista d’articles de moda molt cotitzats. Es podria anomenar una “evolució” dels sneakerheads o col·leccionistes de sabatilles, però que més enllà del calçat, col·leccionen tot tipus de peces. Bé, tot tipus no, només les peces més top i amb més hype d’una sèrie de marques de moda o streetwear.

Avui us presentarem unes de les millors marques del hypebeast:

Supreme:

Resultado de imagen de supreme

Supreme és una marca americana de skateboarding que es va establir dins de la ciutat de Nova York al abril del 1994.

Palace:

Resultado de imagen de palace ropa

Aquesta marca ha començat a estar de moda des de fa bastant poc i ara és una de les mes conegudes

Bape:

A Bathing Ape es una marca japonesa que es caracteritza per tenir un tauró a la caputxa

Resultado de imagen de bape

Off-white:

Resultado de imagen de off white

Off-White és una marca la qual fa moltes col·laboracions amb altres marques per a tenir peces de molt més èxit.

 

Gabriel Lacueva Pau Saborit

Les “talles grans”

Aquesta setmana a la secció del Reportatge us portem un tema que cada vegada s’està donant més a conèixer i és el de les models amb talles grans. Normalment quan a un jove li parles sobre una model s’imagina que sol ser dona encara que hi ha homes. També tendim a pensar que el cos d’una model ha de ser prim, amb el cabell perfecte i de llarga estatura. Doncs avui en aquesta secció us explicarem què més hi ha en el món del modelatge.

Es dediquen a treballs que no estan estrictament relacionats amb la venda de roba de talles grans, com ara fotografia publicitària per a cosmètics, productes per a la llar i farmacèutics i ulleres de sol. Per tant, els models de talla gran no porten exclusivament peces de vestir comercialitzades com a «talla gran».

Quins són els models en aquest camp més coneguts?

Robyn Lawley

Resultat d'imatges de Robyn Lawley

Tara Lynn

Resultat d'imatges de Tara lynn

Whitney Thompson

Resultat d'imatges de whitney thompson

Ashley Graham

Resultat d'imatges de ashley graham medidas

La campanya de VK Moda Plus Size, ha volgut reflectir la pressió a la qual estan sotmeses les noies de ‘talles grans’ en la nostra societat. Amb el nom “No siguis un esclau de la moda”, ensenyant al món el càstig que han de viure moltes persones per vestir-se amb talles equivocades o portar roba més petita per ser acceptats per la societat.

El missatge de la campanya és principalment “no hem d’avergonyir-nos dels nostres cossos, cap persona hauria de maltractar el seu cos amb talles impossibles només per ser ‘normal”.

Segons una enquesta que hem fet a alumnes de l’institut aquests han sigut els resultats:

Com ha de ser per a tu una model?

  • Que trenqui els estereotips
  • Que sigui com vulgui
  • De mitjana altura
  • Bonica
  • Bon físic
  • Que no sigui de cap manera específica que vulgui ser model i que tingui actitud.

Què opines de les models de talles grans?

  • Ensenyen que tots els cossos són bonics
  • Que pots vestir com vulguis sense importar la talla que utilitzis
  • Que n’hi ha algunes que estan molt bé
  • Un gran exemple per a la societat

La veritat és que hem de dir que podem apreciar resultats més positius que negatius i ens sembla sorprenent per la visió positiva ja que normalment aquest tema no està vist gaire bé per la societat, encara que no hauria de ser així.

Resultat d'imatges de models talles grans

Marina Viñallonga i Sergi Velez

Què vull estudiar?

Tots els alumnes de 4t, que han de decidir cap a on decantar-se en acabar l’ESO, es fan aquesta pregunta. Alguns troben la resposta ràpidament i a d’altres els costa més o bé no la troben.

Actualment, a Espanya, es pot optar per dues direccions: o bé pel batxillerat o bé pels cicles formatius.Resultado de imagen de esquema ensenyaments secundaris postobligatoris

El batxillerat és un tipus d’ensenyament postobligatori que consisteix en dos anys d’estudis per preparar-se per a la Universitat. Depenent de la branca a la qual ens vulguem dedicar, podem triar entre diverses modalitats: humanitats i ciències socials, ciències i tecnologia i arts.

El batxillerat consta de matèries comunes en totes les especialitats, i d’altres anomenades “matèries de modalitat”. Aquestes són les assignatures que es poden triar en funció del que més ens agradi. També hi ha les específiques, que tracten d’aprofundir un contingut.

La majoria dels estudiants que volen fer batxillerat, el trien perquè és necessari per poder entrar en una carrera. Els avantatges que li troben són “que et proporciona una base pels hàbits d’estudi” i “que et comences a especialitzar en el que vols sense deixar de banda matèries generals que ens calen al nostres dia a dia”. L’inconvenient que s’estén pels estudiants és que els exàmens són molt durs, donat que s’han de fer molts i de manera concentrada.

Imagen relacionada

Resultado de imagen de materies batxillerat

Imagen relacionada

Resultado de imagen de materies batxillerat

Si, en canvi, tens algun treball en ment o alguna cosa que t’agradi molt específicament, pots triar els cicles formatius. Els cicles formatius són ensenyaments més pràctics que t’especialitzen en una determinada tasca o feina. Els qui trien un cicle formatiu, coincideixen en què “et proporciona l’especificació en allò que t’agrada”.

Es divideixen en cicles de grau mitjà i en cicles de grau superior. Acostumen a tenir una durada de dos anys cadascun. Si després de fer cicles formatius hi ha alguna cosa que ens agrada molt, sempre estem a temps d’anar a la Universitat.

Dels que trien els cicles, alguns voldrien fer quelcom després. I tots tenen en coneixement que després del grau superior es pot anar a la Universitat.

Resultado de imagen de cicles formatius grau mitjà

En conclusió, podríem dir que avui dia hi ha molts camins per poder aconseguir fer allò que ens agrada. Tant el batxillerat com els cicles formatius donen possibilitats per arribar a ser el que volem. El batxillerat ens proporciona ensenyaments generals amb alguna especificació; i els cicles formatius ens permeten concretar els estudis en una feina determinada.

Ismael Palazón i Sergio Fernàndez

Sant Jordi s’apropa!

Aquesta setmana a la secció de Reportatge ja que s’apropa l’època de Sant Jordi avui us venim a informar una mica sobre el més important i interessant d’aquesta típica festa
Imatge relacionada

El seu origen prové del segle XV quan ja s’organitzava a Barcelona una fira de roses amb motiu de Sant Jordi. Acudien sobretot nuvis, promesos i matrimonis joves, i això fa pensar que el costum de regalar una rosa té l’origen en aquesta festa, que se celebrava en el Palau de la Generalitat.

Imatge relacionada

Llavors cada anys el 23 d’abril és costum regalar una rosa a la dona i un llibre a l’home encara que molta gent ho fa al contrari. La figura de Sant Jordi en si és coneix per matar al drac que volia menjar-se a la bonica noia Cleodolinda. Quan acaba amb ell amb la sang vesada del monstre, surten roses i se la dona a la donzella com a regal del seu honor, és per això que és costum la rosa com a emblema principal d’aquesta tradició catalana i també el llibre.

Resultat d'imatges de SANT JORDI paradetes

Imatge relacionada

Per tant aquí a Catalunya és típic veure cada diada de Sant Jordi en tots els pobles i ciutats d’arreu de la comunitat autònoma, a les places i carrerons més coneguts de cada lloc, petits establiments amb parades venent rosses i també gran varietat de llibres que és solen vendre una gran quantitat, per tant molta gent de fora el que aprofita per fer és conèixer aquesta curiosa tradició ja que en altres llocs no és fa.
També se sol celebrar mitjançant estants amb llibres i roses a escoles on també és fan espectacles balls i danses.
Imatge relacionada
Sergi Velez i Iker Carretero

“Deep web”

Molta gent no coneix el que és la “deep web” o web profunda, no la recomano a la gent ja que pots trobar coses que no t’agradaria veure en cap moment,  és tot aquell contingut de la xarxa que no forma part de l’Internet superficial, és a dir, de les pàgines indexades pels motors de cerca de la xarxa. Aquest fet es deu a les limitacions que té la xarxa per accedir a totes les pàgines web. És, doncs, la impossibilitat dels motors de cerca de trobar o indexar gran part de la informació que hi ha a Internet. 

Què hi ha a la “deep web”? 

Es diu que en aquesta Deep web s’allotja molt material prohibit. Parlem de venda de drogues, pornografia, pedofília, venda i fabricació d’armes.

Nivells Deep web

Nivell 0: La surface web, la internet que tothom coneix i usa.

Nivell 1: Encara de baix risc, solament hi ha pàgines i dominis que requereixen contrasenya per accedir.

Nivell 2: Aquí ja es frega la superfície de la deep web. Encara no es requereix ocultar l’adreça IP. Abunda la pornografia il·legal (principalment pedòfils i pederastes).

Nivell 3: És on comença la deep web. Es requereix usar un proxy (que proveeix d’anonimat per navegar), i és on les coses es posen encara més lletges: hackers, gore, virus informàtics, pornografia infantil, etc.

Nivell 4: Tot l’anterior però en major quantitat. És on es troba la Hidden Wiki, que suposadament orienta sobre com seguir explorant la deep web.

Enquesta:

He preguntat a unes quantes persones del nostre institut la meitat no sabien el que era  i l’altra meitat sabia el que era però no ho coneixia a fons.

Quasi ningú era conscient del que es podia trobar en aquest lloc.

Cristian Urquieta i Mario Castillo

Dia del pare

Aquesta festivitat coincideix amb la tradició catòlica en països veïns com Itàlia, encara que la idea d’homenatjar els pares sorgeix a Espanya el 1948, se celebra el dia 19 de març de 2018, aquest any només serà festiu a la Comunitat Valenciana i Múrcia, en la resta d’Espanya serà dia laborable és a dir, que es va a treballar, no hi ha festa. Se celebra el dia 19 de març, ja que coincideix en la tradició catòlica amb la festivitat de Sant Josep, que va ser el marit de la Mare de Déu, la verge Maria i el pare de Jesús. Ara es coneix actualment com el Dia del Pare, es va fer gràcies a la iniciativa d’una mestra del barri madrileny de Vallecas, “Manuela Vicente Ferrero”, que va a imitació del Dia de la Mare, també va decidir que els homes amb família mereixien un reconeixement a la seva tasca.

Espanya no és en absolut l’únic país que celebra el Dia del Pare. Als Estats Units, per exemple, la idea de dedicar una data concreta per homenatjar els pares sorgeix cap a 1910, a través d’una jove anomenada “Sonora Dodd” qui va proposar el 19 de juny per a tal fi, no va ser fins a 1924, quan el llavors president nord-americà “Calvin Coolidge” (1923-1929) va establir precisament la data proposada per “Dodd” com el Dia del Pare. Uns anys després, el 1966, el “Lyndon Johnson” (1963-1968), el va traslladar al tercer diumenge de juny. Per la seva banda, a Rússia el Dia del Pare es commemora el 23 de febrer. O a Itàlia, on aquesta data coincideix amb la del nostre país (19 de març) i on mai falta el Zeppole di San Giuseppe, un bunyol farcit de crema pastissera i fruites en almívar recobert amb sucre glacé. A Corea del Sud aquesta festa s’ha traslladat al 8 de març i és tradicional regalar un clavell.

Resultado de imagen de dia del pareResultado de imagen de clavellResultado de imagen de Zeppole di San GiuseppeResultado de imagen de jose y maria y jesus

 

Fran Terrón i Ismael Palazón

Dia de la Dona Treballadora

Aquesta setmana a la secció de Reportatge us explicarem d’on prové el Dia de la Dona i per què se celebra.

El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l’Organització de les Nacions Unides. És un dia aprofitat tradicionalment per reivindicar el feminisme denunciant el sexisme. Aquest dia commemora la lluita de les dones per la seva participació juntament amb els homes en l’àmbit laboral, i per tant del dret a la independència econòmica, i a la societat en general.Resultado de imagen de dia de la dona treballadora

​Per què se celebra el Dia de la Dona Treballadora el 8 de març?

1. Vaga de treballadores tèxtils de la companyia Lower East Side. 8 de març del 1857

Per aquella època, la majoria dels treballadors en la indústria tèxtil eren dones. En aquests anys, les jornades laborals eren esgotadores, de més de 12 hores diàries i amb un salari miserable i percebien el 60 o 70% menys de diners que els homes. Per aquestes raons, les dones d’una fàbrica tèxtil de Nova York van decidir organitzar una marxa per la ciutat per denunciar els fets, però l’únic que van obtenir va ser una forta repressió per part de la policia, que va parar la marxa.

2.- Vaga de 40.000 cosidores industrials el 1908

Un total de 40.000 cosidores de moltes grans fàbriques dels Estats Units es van declarar en vaga per reclamar igualtat de drets, reducció de jornada, dret per unir-se als sindicats i el cessament de l’explotació infantil. En una de les fàbriques on es va declarar la vaga, a la Cotton Tèxtil Factory, a Washington Square, la jornada va acabar en tragèdia. Els propietaris de la fàbrica van tancar les portes i finestres amb les dones en vaga dins, era una pràctica habitual per evitar el robatori de la mercaderia. El problema va arribar quan es va declarar un incendi a l’edifici i, en estar tancat, les més de 120 dones que eren allà van morir sense remei.

Des del 1911 s’ha celebrat el Dia de la Dona Treballadora, però no va ser fins al 1975 quan l’Assemblea General de les Nacions Unides va establir com a Dia Internacional de la Dona el 8 de març.

Hem preguntat a 20 alumnes del centre si sabien per què se celebra aquest dia,  més de la meitat han dit que no. Creiem que s’hauria de donar més importància a aquest tema i parlar-ho més a les aules.

Resultado de imagen de dia de la dona treballadoraResultado de imagen de dia de la dona treballadora

 

Fran Terrón i Marina Viñallonga

La miopia s’estén

Alguns estudis realitzats recentment demostren que durant els últims la miopia ha augmentat considerablement.

La miopia pot considerar-se un defecte òptic o una malaltia ocular. Majoritàriament, es creu que és hereditària. Ve provocada per la mida de l’ull, quan aquest és més gran del normal. Per això, les imatges es perceben per davant de la retina. La conseqüència és la visió borrosa dels objectes llunyans però la bona visió dels propers.

Resultat d'imatges de miopia

As 25 melhores ideias sobre Que Es La Hipermetropia no ...

N’hi ha de dos tipus. El primer és la miopia axial, quan la longitud de l’ull és major a l’habitual. L’altre tipus és la refractiva, quan hi ha una refracció dels elements interns.

Doncs un estudi ha rebel·lat que, actualment, el 25% dels espanyols són miops. I, a més, que d’aquí 20 anys el 50% podrien ser-hi. Però la dada més important és que els joves d’entre 21 i 30 són els que tendeixen a patir-la.

El factor que tendim a pensar que provoca la malaltia és la contínua exposició a dispositius electrònics. Però aquest mateix estudi ha indicat que el principal factor és la falta d’hores de llum solar. Això es deu, entre d’altres coses, a que la llum solar ajuda a que el cervell alliberi dopamina. La dopamina és un neurotransmissor (substància entre les neurones) que està relacionat amb el creixement de l’ull.

Resultat d'imatges de dia soleado

El principal símptoma de la malaltia és la mala visió d’objectes llunyans. Normalment es començar a notar quan vas pel carrer i no veus cartells i senyals de trànsit, o quan estàs veient la televisió i no veus bé la lletra petita. L’oftalmòleg, per arribar al diagnòstic, sol fer un fons d’ull, una prova bicromàtica i proves de visió.

Resultat d'imatges de test bicromático

La visió es pot millorar amb l’ús d’ulleres o lentilles. També es possible corregir la miopia a través de la cirurgia, tot i que és recomanable quan la diòptria és elevada.

Algunes de les malalties en les quals pot desembocar la miopia són glaucoma, cataractes, despreniment de retina…

Si preguntem a un grup de joves d’entre 15 i 16 anys, podem veure que gran part d’ells són miops. D’aquesta part, molts d’ells passen poques hores fora de casa quan encara hi ha llum solar. Això es deu a que prefereixen passar temps amb les xarxes socials, o amb aparells electrònics o bé perquè surten més al vespre.

Per tant, si pateixes miopia, no et preocupis pels dispositius electrònics ja que no són la causa d’aquesta. Això sí, poden ser la causa de que no surtis tant de casa i que no prenguis llum solar; cosa que fa que n’augmenti.

Zoel Fernández i Sergio Fernàndez

Ruta 66

Aquesta setmana a la secció del Reportatge us portem una ruta molt popular a nivell mundial.

La ruta 66 també coneguda com U.S Route 66  és una icona de la cultura americana i imatge de moltes pel·lícules, aquesta ruta ens permet conèixer, a través d’un recorregut de gairebé 4.000 km per carretera, un total de 8 estats, amb sortida des de Chicago i final a Los Angeles.

Resultado de imagen de ruta 66

Existeixen diferents opcions de transport que podem triar per realitzar la nostra ruta, depenent del tipus de viatge que més ens vingui de gust fer.

 

La veritable Ruta 66 comença a Chicago, la ciutat més gran de la zona. Et recomanem passejar pels nombrosos parcs de la ciutat, visitar el Llac Michigan, etc. Iniciarem la segona etapa de la Ruta 66 en Springfield. En aquesta etapa abandonarem l’Estat d’Illinois per endinsar-nos en el de Missouri.

Per arribar a la ciutat de St Louis. Aquesta, és molt coneguda per ser el punt exacte on dos dels rius americans més importants es creuen: El riu Mississippi i el riu Missouri. No pots abandonar la ciutat sense veure el Gateway Arch (Arc de l’entrada), que s’eleva 192 metres sobre el Mississippi i és el símbol de la ciutat.

Vistas de la ciudad de St. Louis, Missouri, al anochecer

Conduir per la part índia del vell Oest és una meravella. Arribareu a la ciutat d’Oklahoma. L’any 1830 aquestes terres eren territori de les tribus índies. De fet si ens fixem en el terme Oklahoma, la mateixa paraula en si significa en Choctaw “pell vermella”. La primera parada obligatòria a Oklahoma seria Clinton on es troba el museu de la Ruta 66. Aquí podreu trobar tota la informació sobre la història de la Ruta 66.

Imagen relacionada

Texas és famosa també per la seva vestimenta cowboy. Les botes de cowboy, un símbol de la seva cultura i a més estan de moda, són còmodes, i es poden vestir amb qualsevol cosa. En el teu viatge per la ruta 66 trobaràs aquest monument dedicat a elles.

Seguim la ruta fins a la ciutat de Yellow on trobarem un bon lloc típic per menjar: el Big Texan Steak House. Aquest restaurant és famós en tot Estats Units perquè tot és enorme. És el típic asador conegut per les costelles de tres quilos o 72 unces. El més curiós és que el restaurant aposta amb tu que si et demanes un Steak de 72 unces amb tot el seu acompanyament i si t’ho acabes, no pagues el plat.

Imagen relacionada

La següent parada obligatòria a 15 milles de Yellow és el Cadillac Ranch, una de les més populars de la Ruta 66. Són cotxes clavats en el sòl on es pot pintar sobre ells.

Després d’haver vist la magnífica obra d’art “Cadillac Ranch”, us endinsareu en Nou Mèxic, “La terra encantada”, l’estat amb major diversitat ètnica i cultural d’Estats Units. Nou Mèxic té una influència espanyola molt important pel que no tindreu problemes amb l’idioma.

Seguidament trobarem Santa Fe, Capital de l’Estat i una de les ciutats més interessants de la ruta tacada amb unes pinzellades de trets mexicans que et captivaran. Pots recórrer el centre històric i fer un recorregut per la seva plaça central. Aquí podràs trobar el mercat d’artesanies índia, i l’hotel La Fonda amb més de 200 anys de antiguitat.

Resultado de imagen de hotel la fonda santa fe

Santa Mónica és el veritable final de la Ruta 66. Encara que molta gent pensi que el final de la Ruta és a Los Angeles. Aquesta meravellosa ciutat a la vora de l’Oceà Pacífic, es troba a 30 minuts de Los Angeles. El millor és gaudir de les vistes al mar, alguna cosa que enyoraràs en la Ruta 66. És el premi per finalitzar-la. El Moll de Santa Mónica us sonarà a mil pel·lícules, és fantàstic per a nens i adults ja que té un passeig amb jocs, atraccions i llocs de menjar ràpid, també us recomanem veure el Santa Mónica Promenade, és un camí de botigues, cafès, cinemes… Acabar el viatge fent una passejada i descansant.

Dawit Contreras i Crisitan Urquieta

Mòbils més esperats aquest 2018

Aquesta setmana en la secció de “reportatge” us presentarem els nous terminals que sortiran aquest 2018, els mòbils són aparells o electrònic que serveix per jugar, fer trucades, mirar xarxes socials, escoltar música, etc.

L’any 2017 ens ha deixat un gran nombre de terminals de gamma alta per a tots els gustos, els més revolucionaris porten la seva pantalla Infinity Display “Que és una pantalla 2’5, és a dir que és corba”.Resultat d'imatges de movil con pantalla 2.5

Mòbils de gama alta més esperats aquest 2018:

Samsung Galaxy S9:

Primera foto filtrada de la seva estètica, serà el primer terminal de samsung amb “dual camera”.

Resultat d'imatges de s9 plus

LG G7:

Al febrer hauríem de conèixer el successor d’aquell LG G6 que arribava al mercat presumint de format de visualització 18:9, que portarà nous canvis a l’interior.
Resultat d'imatges de lg g7Resultat d'imatges de interior lg G6

Huawei P11:

El “tope de gama” de Huawei, també apunta a mostrar una pantalla sense marcs heretada del Huawei Mate 10.Resultat d'imatges de huawei P11

OnePlus 6:

Nou terminal de OnePlus que s’han filtrat que hi portarà una “huella dactilar” en la part inferior.Resultat d'imatges de oneplus 6

oneplus 6

Xioami MI7:

El rei dels mòbils xinesos és dels pocs que encara no ha portat les pantalles Full View a la gamma insígnia. Per això és d’esperar que el mes de març ens trobem amb un Xiaomi El meu 7 que hereti el disseny del Xiaomi El meu Mix 2.Resultat d'imatges de mi7

Sony Xperia XZ Premium 2:

Un altre fabricant que podria apuntar-se a la moda de pantalles sense marcs. L’any passat el Xperia XZ Premium va ser el primer mòbil a presumir del processador Qualcomm Snapdragon 835.Resultat d'imatges de sony zx premium 2Resultat d'imatges de snapdragon 835

Google Pixel 3:

L’últim dels grans mòbils que veurem en 2018 és l’evolució del Google Píxel 2 XL, però encara és aviat per conèixer detalls d’aquest, doncs es presentarà en l’últim trimestre de l’any.Resultat d'imatges de google pixel 3

Resultat d'imatges de google pixel 3

Aquest són els 7 terminals més importants aquest 2018, hem fet una petita enquesta, han sortit aquestes dades.

Fran Terrón i Iker Carretero

El Sanatori de Tuberculosos de Sierra Espuña

Els habitants se solen referir al Sanatori de Sierra Espuña a Múrcia (Espanya), com la casa feliç, malgrat ser consiResultat d'imatges de sanatorio de sierra espuñaderat un dels llocs més aterradors de la regió.
Una gran part d’aquest mite va ser propagat per un equip de televisió espanyol que va passar la nit a l’hospital i suposadament va atrapar a un ésser espectral, conegut com la dona blanca, apuntant lleugerament el cap per una finestra en un dels pisos superiors del sanatori abandonat. La veritat, no obstant això, és molt més aterradora.

 

Resultat d'imatges de sanatorio de sierra espuñaFins a la dècada de 1980 l’hospital va quedar abandonat, tornant-se perillosament abandonat i atraient a un nombre de joves cercadors d’emocions fortes, entusiasmats per participar en les suposades experiències paranormals que van tenir lloc a l’hospital.

És va fer un breu intent de convertir l’edifici en un alberg, però la ruïna en la qual es trobava l’edifici va detenir el projecte. Des del 1995 l’edifici està totalment abandonat i solament atreu a turistes ocasionals a la recerca d’éssers espectrals.

 

Iker Carretero i Fran Terron