Aquest invent et deixarà amb la boca oberta

Tot amant de la bona taula sap que l’esmorzar no està complet sense una porció d’ous cuits a la perfecció i, per aconseguir-ho, res millor que aquesta simpàtica màquina portàtil que deixarà el teu primer àpat del dia més que perfecte. El teu esmorzar gourmet sense més complicacions.


Innovador vaporitzador d’ous cuits, cuina fins a 4 ous a la vegada en menys de 5 minuts, tous (a la copa) o durs, inclou mida.

17 Nuevos inventos que te dejarán con la boca abierta
Màquina portàtil per coure ous

Únic preparador d’ous que bull l’aigua en vapor per obtenir un temps adequat i precís de cocció. Amb nivells adaptables d’aigua per determinar el temps de cocció i amb indicador de llum. Quan estan a punt s’apaga automàticament, pràctic, funcional i divertit.

  • A la copa o durs, ous perfectes! No importa el moment del dia.
  • Res més simple: aigua, ous, electricitat i llest! Un esmorzar de campions.
  • Ideal per als amants de les passejades, perquè saben que una passejada sense la seva bona quantitat d’ous durs…
    Instruccions:
  • Carrega el bullidor amb la mesura d’aigua de la teva elecció (mida mitjana per a ous a la copa o una mesura per a ous durs).
  • Posa els ous en el porta ous.
  • Tapa el bullidor amb la cúpula.
  • Encén el bullidor.
  • Quan s’apagui, retira el porta ous i deixa’ls refredar amb aigua.

Maria Costa i Alba Delgado

"Les noves teràpies contra el càncer triguen fins a quatre anys a arribar als pacients"

Un estudi de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica revela les barreres que retarden l’ús dels tractaments

Investigadors de el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques

La Comissió Europea autoritza un nou tractament contra el càncer. Fins que el fàrmac arriba al pacient, passen fins a 48 mesos en alguns hospitals públics espanyols. “És molt de temps. Hi ha massa processos burocràtics que entorpeixen l’ús d’uns medicaments que poden canviar el curs de la malaltia. Aquests processos, a més, són molt diferents entre comunitats autònomes i, en algunes d’elles, entre hospitals”, resumeix el president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), Álvaro Rodríguez-Lescure.

La societat científica ha presentat aquest matí a Madrid un estudi que revela que gairebé la meitat (el 43%) dels serveis d’oncologia mèdica participants declara patir barreres que els impedeixen accedir als tractaments que consideren necessaris per als pacients. Un total de 83 hospitals de les 17 comunitats autònomes -una mica menys de la meitat dels prop de 200 existents- han aportat informació sobre l’ús d’11 molècules i cinc biomarcadors. “Volíem descobrir els sistemes de presa de decisions per a l’aprovació i accés als fàrmacs. Hem pres una foto, una mena de tast, sobre la situació actual i alguns resultats no són gens bons”, destaca Rodríguez-Lescure.

El camí d’un nou fàrmac fins al pacient passa per dues fases principals. La primera s’obre amb la seva aprovació per les autoritats europees i es tanca amb la fixació del seu preu per a la sanitat pública, un procés en el qual participen Govern central i comunitats, i que pot durar fins a un any.

Tot i que la SEOM veu aquests terminis “massa llargs” i creu que “s’haurien d’escurçar”, l’entitat posa més el focus en la segona fase. “Un cop ja està aprovat, són les comunitats les que han d’autoritzar el seu ús en els centres. I el que veiem és que la variabilitat és enorme. En un 42% dels casos, són les comunitats les que decideixen, però a la resta és cada hospital el que ho fa. Són massa centres de decisió i l’heterogeneïtat del resultat no està moltes vegades justificada per criteris clínics, sinó burocràtics. I això no és bo “, expliquen els autors de l’estudi.

Lidia Segura i Gala Aguirrebengoa

Aconsegueixen predir parts prematurs

Un bioenginyer anomenat Stephen Quake i investigadors de la universitat de Stanford han aconseguit solucionar un dels problemes més difícils de la medicina, ja que un de deu nadons neixen prematurs i cada any es produeixen més de 15 millions de naixements prematurs.

prematuro

Han aconseguit predir-los ja que han secuenciat l’ARN (àcid ribonucleic) flotant en la sang de la mare. Aquest podría ser utilitzat per monitoritzar canvis en el fenotip de la mare i del fill. A més, els investigadors es van plantejar si també es podria avaluar l’edat del fetus o un embaràs prematur.

L’equip va comparar l’ARN lliure en la sang de set dones de les quas el seu embaràs havia sigut normal amb el de vuit que havien sigut prematurs i hi van trobar 38 gens diferents. Els investigadors van arribar a la conclusió que l’anàlisi de set ARNs presents en la sang materna permetien diferenciar entre dones que els seus parts seran prematurs entre dones que es realitzarien en els terminis habituals.


“Principalment són gens materns”, assenyala Mira Moufarrej, investigadora a l’equip, qui destaca que els gens que ho prediuen són diferents als que proporcionen l’edat gestacional. “Pensem que és la mare enviant un senyal que està preparada per iniciar el procés”, explica.

Les proves desenvolupades per l’equip plantegen alguns avantatges en els mètodes utilitzats en l’actualitat. Per una part són més econòmiques que els ultrasons i, per una altra, poden ser utilitzades de manera àmplia en diferents contextos sense necessitat d’equipament tan específic.

Lucía García i Lidia Segura

BMW Alpha Concept

La BMW Alpha Concept és una de les creacions més interessants. És una invenció del dissenyador industrial Mehmet Doruk Erdem i Mark ‘Makr’ Atkinson, un experimentat pilot. Tots dos han dissenyat una moto que vol desafiar el Salar de Bonneville i batre tots els rècords de velocitat. Han fet aquest disseny realitat basant-se en el motor de l’BMW K75 tetracilíndric turbo de 740 cc.

BMW alpha concept

Està formada per una carrosseria d’alumini, la forma s’assembla a una bala i a un tauró amb molts detalls que barregen el seu aspecte futurista amb tocs clàssics: el seient i el dipòsit estan coberts per una tapisseria de cuir. En ella hi ha referències del prototip Alfa Romeo Spirito, que també la va fer Erdem però, a diferència d’aquesta, l’Alpha ha anat més enllà del paper. Tampoc hem de deixar passar la seva gran roda del darrere, que queda pràcticament separada de la resta de la moto.

Giorgeth Malacas i Iván Morales

La NASA enviarà un robot a la Lluna per buscar aigua al 2022

Imagen relacionada
Coet de la NASA enlairant-se

La NASA planeja enviar un robot de caça d’aigua a la superfície lunar al 2022. L’autòmat es preveu que recorri la superfície lunar per poder prendre part de les borses subterrànies de “centenars de milions de tones de gel ” com ha descrit el cap de la NASA, Jim Briedenstine.

Resultado de imagen de nasa
Logotip de la NASA

L’ androide, de la mida d’un carro de golf, es dedicarà a buscar els dipòsits d’aigua sota terra amb l’objectiu d’utilitzar-los com a combustible per a coets, segons va comunicar l’agència espacial nord-americana.

Segons el cap de la NASA, des de la confirmació de l’existència de gel lunar fa deu anys, la pregunta ara és si la Lluna realment podria contenir la quantitat de recursos necessaris per viure fora de la Terra. “Aquest vehicle mòbil ens ajudarà a respondre les moltes preguntes que tenim sobre on està l’aigua i quanta hi ha perquè la usem”, va afegir.

Equipat per a l’operació, s’espera que el robot arribi a la regió polar sud de la Lluna al desembre de 2022, on passarà uns 100 dies recorrent diverses milles i utilitzant una broca d’un metre per travessar les roques i localitzar els dipòsits, segons va assenyalar la NASA.

“El robot anomenat Viper avaluarà on és el gel per poder perforar”, va comunicar Bridenstine divendres al Congrés Internacional d’Astronàutica a Washington. El seu nom ve de les sigles Volatiles Investigating Polar Exploration Rover, que significa ‘vehicle d’exploració polar per a investigació de volàtils’.

Viper

Les mostres d’aigua s’han de prendre en el mateix pol sud on la primera dona i el proper home aterraran a 2024.

La NASA ja va estavellar un coet al pol sud de la Lluna al 2009 per confirmar l’existència de gel en la pols que es va desprendre de l’impacte.

Iván Morales i Lidia Segura

Vacunes contra el càncer

Resultado de imagen de vacunes contra el cancèr

S’han trobat unes noves vacunes a la medicina, les vacunes contra el càncer. Es diu que els científics estan a punt de treure-les al mercat.

Si aquestes funcionen tal com s’espera que funcionin, haurien d’activar el sistema immunòlogic d’una persona per identificar el tumor, i el càncer es curaria. El tractament incita les defenses naturals del cos a destruir les cèl·lules cancerígenes mitjançant la identificació de mutacions úniques per a cada tumor.

Aquest projecte va començar a fabricar-se l’any 2008, després de provar la vacuna en un laboratori, i es va aplicar en onze pacients en un assaig clínic. Alguns d’aquests pacients el van rebre de mesos a anys. Al març va començar un altre assaig clínic amb pacients amb limfoma, mama i càncer de cap per provar la vacuna amb medicaments de bloqueig en un punt de control.

Resultado de imagen de vacunes contra el cancèr

Lucía García i Marta Vega

Viatge al futur

Avui a viatge al futur us mostrarem i explicarem uns invents que canviaran la vida d’algunes persones, també podreu coneixer més del nostre futur no molt llunyà.  

1. Dispositiu que permet a les persones paralítiques tornar a posar-se en peu

Un equip d’investigadors de la Clínica Mayo ha aconseguit que un paralític torni a caminar.

Aquest petit aparell consta de dues parts: un chip que es col·loca al cervell i un altre a l’espina dorsal.

Després d’un trauma de la columna vertebral, la conducció dels impulsos nerviosos es trenca però el cervell continua enviant ordres, encara que no arribin als músculs. La interfície cerebroespinal duplica els senyals del sistema nerviós i permet recuperar la capacitat de moviment.

2. Ulleres que permeten que els cecs vegin

Les ulleres electròniques eSight són un sorprenent dispositiu mèdic que permet que aquelles persones legalment cegues puguin veure, és a dir, que conserven un petit percentatge de visió, poder veure realment i realitzar gairebé totes les activitats diàries comuns de qualsevol persona, com per exemple: veure rostres, anar a l’escola o qualsevol institució educativa, viatjar de manera independent, fer ús d’un ordinador i telèfons, etc.

Però el que no poden fer és gestionar un vehicle.

2. Sostres i jardins verticals

Encara que sempre han existit, els sostres verds i els jardins verticals són utilitzats actualment com a solució per aconseguir revegetar les ciutats, cultivar aliments (horts urbans) i reduir la contaminació ambiental. Gràcies a aquesta proposta arquitectònica, també s’aconsegueixen estalvis energètics en els edificis, a l’estabilizar la temperatura de les estances.

Groncol enumera una llista de avantatges d’aquesta forma de construcció:

Beneficis mediambientals:

  • Retenció del 45% – 50% de la pluja que cau sobre les cobertes, alleujant el clavegueram i les plantes de tractament de l’aigua 

Beneficis econòmics:

  • Reducció del 10% – 20% d’energia de l’edifici en cas de tenir aire condicionat

Beneficis humans:

  • Cada persona necessita aproximadament 10 metres quadrats de verd per habitant. Amb sostres verds es poden augmentar les àrees verdes per habitant, millorant la salut de les persones a la ciutat
  • Sostres i parets verdes són una oportunitat de crear i dissenyar nous espais que milloren la qualitat de la vida de les persones a la ciutat
  • Disminució de soroll

3. Recol·lectors de contaminació: 

Purificar l’aire de les nostres ciutats? Això és possible gràcies al “Studio Roosegaarde” (Holanda) que, a través del projecte “Smog free project”, va construir al 2015 un recolector capaç d’absorbir les contaminacions suspeses. El projecte ha tingut tanta repercussió que ha arribat fins a la Xina, on les torres purificadores pretenen aconseguir una millora en la qualitat de l’aire d’un país ja contaminat. 

Esperem que gràcies a la tecnologia puguem arribar a tenir un món millor i poder fer que el nostre planeta estigui menys contaminat. En aquest viatge al futur us hem intentat demostrar que podem millorar el nostre món i les persones que hi habiten amb els nous invents. 

Elsa De Las Heras i Erin Casas