La casa de Bernarda Alba

La casa de Bernarda Alba és una obra teatral de Federico García Lorca que va ser escita l’any  1936.

Descripció dels personatges:

Bernarda: És una persona de caràcter fort en l’obra. Quan ella entra a escena crida, “Silenci!” I “Menys crits i més obres,”

Angustias: Quan Angustias està parlant amb la Poncia i les seves germanes diu: “Afortunadament, aviat sortiré d’aquest infern.”

Magdalena: Aquest nom indica que ella és una persona trista, deprimida i que plora molt.

Martirio y Adela: Al principi no tenen molta inportància però al final té un paper interessant.

Altres personatges de no tanta iportància per a la història:

Amelia

La Poncia

Prudencia

Pepe el Romano

Resultado de imagen de la casa de bernarda alba

Tal vez mañana

Aquesta setmana, a la secció de Lletra a Lletra, us recomanaré un dels llibres que més emocions m’ha fet sentir; passant per la més gran de les impotències, la més dolça de les tendreses o la més profunda de les tristors. El llibre va ser escrit per una de les escriptores més destacades segons el The New York Times, Collen Hoower, i va ser publicat per l’editorial Atria Books el març del 2014.

Entre les pàgines del seu llibre, Hoower ens explica la història de la Sydney Blake, una noia de 22 anys, filla d’advocats, que està complint finalment el seu somni d’estudiar música. Ara mateix es troba en una mena de bombolla idíl·lica: per fi ha convençut els seus estrictes pares de la seva decisió universitària, ha anat a viure amb la seva millor amiga i la relació amb el seu xicot Hunter no podria anar millor. Un dia, però, tota aquesta perfecta bombolla explota, i la jove es queda sense cap lloc on anar ni amb ningú amb qui comptar. És en aquest moment, quan coneix en Ridge, un dels companys de residència que, a canvi d’ajudar-lo a sortir del seu bloqueig com a compositor, acceptarà a acollir-la a casa seva.

Aquesta novel·la està catalogada dins de l’innovador gènere New Adult, els llibres de la qual ens expliquen com un adolescent deixa enrere la seva vida juvenil per endinsar-se al món adult. En aquest cas, Tal vez mañana es centra en el gran canvi a l’hora d’enfocar una relació (ja sigui amorosa, professional, familiar…) a mesura que el temps va passant i ens dona una perspectiva de com es veuen les coses amb una edat o amb un altre.

En la meva opinió, crec que Tal vez mañana amaga una trama molt més complicada i profunda que la que ens deixen veure en un primer moment. Compta amb uns personatges molt ben detallats i l’autora s’ha encarregat d’explotar al màxim els seus dos protagonistes, deixant pel final sorpreses en els seus comportaments, que ni els seus fans més espavilats han arribat a esperar. A més, Colleen sap explicar tot el que passa dins del seu cap d’una forma amena i senzilla, facilitant així l’empatia i la connexió instantània amb els personatges. Això fa que sigui senzill devorar qualsevol de les seves obres en menys de 24 hores. Un punt a destacar, és que ens expliquen la mateixa història des de el punt de vista dels dos protagonistes, cosa que fa que se’ns doti de molt més sentit tot el que passa als capítols.

Lletra a lletra: “Firmado, Abril”

Aquesta setmana, a la secció “Lletra a lletra” us recomanaré uns dels llibres que més m’agraden personalment. Es tracta dels llibres que formen la bilogia “Frimado, Abril”. Aquests dos volums es titulen “Firmado, Abril” i “Cartas para Abril”. Tots dos són de l’escriptora espanyola Paula Ramos Gónzalez i van ser publicats per l’editorial Ediciones Kiwi. La primera part va ser publicada durant l’octubre de 2016 i la segona al març del 2017.

Aquests llibres pertanyen al gènere New Adults que engloba totes aquelles novel·les protagonitzades per personatges que comencen a deixar enrere l’adolescència i s’endinsen a l’edat adulta. Normalment s’ambienten a la Universitat. Tracten assumptes com traumes de la infàntesa, amors, desamors, conflictes familiars, la necessitat d’independència, abusos, maltractaments, etc.

Resultado de imagen de biologia firmado abril   Resultado de imagen de cartas para abril

En aquests dos volums, s’explica la història d’Abril, des que és una adolescent de 13 anys fins que arriba a l’edat adulta. La seva vida i durant el transcurs de la història podrem veure la importància de la seva família, del seu millor amic Noah i d’altres personatges que aniran apareixent i marxant a mesura que la trama avança.

És una bilogia que m’ha agradat moltísim i la veritat és que compta amb personatges i llocs als que els acabes agafant un gran afecte. Un altre aspecte positiu és la manera en què l’autora aconsegueix explicar accions quotidianes sense que la història acabi fent-se pesada. És més, puc garantir que el lector estarà intrigat constantment pel què succeirà  tot seguit. És una novel·la addictiva, fresca i entranyable sense cap mena de dubte.

Aquests llibres els recomanaria a aquelles persones que els agradin les històries d’amor adolescent i els problemes típics d’aquesta edat. I si soc sincera, és el llibre que sempre aconsello de llegir a les meves amigues quan em pregunten quin haurien d’agafar per les hores de lectura.

 

Paula Pajuelo 

Lletra a lletra: “Las chicas son guerreras”

Hola a tothom! Avui des de la secció Lletra a lletra venim a recomanar-vos un llibre tan necessari com diferent respecte les novel·les que acostumem a recomanar en aquest apartat.

El llibre del que estem parlant és el de “Las chicas son guerreras” escrit per Irene Cívico i Sergio Parra. Aquest llibre no és una novel·la convencional, sinó que és una recopilació d’informació sobre 26 dones que van canviar el món i a les quals, per desgràcia, no se’ls va atorgar el reconeixement que mereixien.

Imagen relacionada

Gràcies a aquest llibre he descobert coses sobre la vida i èxits de dones que abans desconeixia completament. És un llibre molt interessant de llegir i a l’hora està molt ben estructurat. Cada pàgina parla d’una dona diferent. A la pàgina esquerra apareixen algunes pinzellades sobre la vida de la dona en qüestió i a la dreta s’explica més extensament la seva història.

A més, he d’admetre que les il·lustracions que inclou aquest llibre a cadascun dels apartats, són magnífiques. Totes han estat fetes per la Núria Aparicio i la veritat és que tenen un estil que, personalment, m’encanta. Em seria molt difícil escollir quina de les històries del llibre m’agrada més, però el que sí que tinc clar és el dibuix que més m’agrada. Es tracta del de l’escriptora Virginia Woolf, em sembla que és tan senzill i a la vegada tan bonic…

Aquest llibre el recomanaria a qualsevol persona de qualsevol edat ja que és molt curt, amè i mai fa mal aprendre coses noves sobre persones que han aportat tant a la història de la humanitat.

 

Paula Pajuelo