L’aplicació més paranormal d’internet

Avui, a la secció Paranormal, us presentem Randonautica, l’aplicació la qual està incendiant les xarxes socials d’actes paranormals i moltes preguntes a l’empresa que va crear-la respectivament, la qual és Falcón.

Randonautica en App Store
Logotip de Randonautica
L'app de Randonautica s'ha tornat popular gràcies al fet que promet oferir experiències paranormals o terrorífiques als seus usuaris a través d'exploracions de llocs "carregats energèticament".

El nom de l'app és la unió de les paraules Random (aleatori) i Nauta (explorador), i és una mena de joc que convida als seus usuaris a explorar destinacions de diferents maneres.

L'app sol·licita la ubicació de l'usuari i després cal triar entre quatre alternatives per a l'exploració: anomalies, atractors, buits i situacions paranormals.

L'aplicació, disponible per a Android i iOS, proporciona unes coordenades perquè el o els usuaris vagin a explorar les zones. A més són guiats per un mussol que forma part del logo de l'app.

Troben restes d'un difunt a la platja: 
VIDEO: El macabro hallazgo de estos jóvenes mientras hacían un video de  TikTok | Terra Chile
Maleta trobada amb restes humanes per l’aplicacío Randonautica
Un grup de joves de Seattle(Estats Units) van rebre unes coordenades que els van portar fins a la costa on van fer l'inesperat i macabra troballa de les restes.

En arribar a una zona rocosa van trobar una maleta, moguts per la curiositat van decidir acostar-se per obrir la valisa, però una forta olor es va tornar cada vegada més penetrant. Dins de la maleta hi havia una bossa negra que desprenia el desagradable l'olor, de manera que els joves van decidir trucar a les autoritats.

En arribar els oficials de la policia de Seattle van confirmar que dins de la bossa negra hi havia restes humanes.

Els oficials també van descobrir una altra bossa dins de l'aigua no molt lluny d'aquí i posteriorment van informar que les restes eren d'un home de 26 anys i una dona de 36.

Mitjans locals van revelar que les víctimes van ser identificades com Austin Wenner i Jessica Lewis, qui van morir per trets d'arma de foc el passat 16 de juny.
                                                                              
                                                                                                Sergi Àvila

M’emporto un fantasma a casa

És el cas d’un bon amic que, atret per la popularitat del denominat “restaurant dels fantasmes”, va passar allí unes hores de recerca que van tenir una inquietant prolongació.

Havia estat a “Viandes” investigant, unes hores, en la nit, i va voler viure allò que havia escoltat tant en la ràdio i en els mitjans de comunicació. Quan va finalitzar va recollir el seu equip i va marxar nafrant a casa passades les 3 de la matinada. Estava cansat, havien estat moltes emocions. Es va ficar al llit directament sense fer soroll per no despertar a la seva esposa que estava adormida.

Cap a les 4 de la matinada va sentir set i es va aixecar a beure aigua. Va picar la clau de l’alarma que gestiona la seguretat de la casa i va entrar en la cuina. Va obrir el frigorífic i va sentir com algú estava darrera d’ell, va pensar que eren imaginacions seves i va beure, però no va poder reprimir el seu instint de curiositat i es va donar la volta. Allí, després d’ell, estava una dona, en camisol, cabells llargs, pèl-roja, amb cara somorta que el mirava fixament.

Experiencias extrañas y fenómenos paranormales

Es va quedar sense parla, impressionat, però un ressort va saltar al seu cap que li va dir: “això no pot ser real, ha de ser o producte de la teva imaginació, o que estàs adormit o que t’has portat a casa un fantasma del restaurant”. Sense perdre els nervis, va tancar el frigorífic, va activar l’alarma i es va ficar al llit. Ja amb un ull a la porta del passadís, ja que tenia por. No podia dormir i li donava voltes al fet que podia ser.

Sobre les 7.30 va sentir curiositat i va tornar a aixecar-se, va tornar a marcar el número de l’alarma i en la penombra va notar aquella presència, es va acostar i novament va veure a aquella figura espectral que ell veia com una persona normal però que no havia de ser allí.

Sobresaltat va activar l’alarma abandonant la cuina i es va quedar vigilant. A les 9 del matí es va aixecar per última vegada abans que la seva esposa despertés, va pensar: “com aquest fantasma segueixi aquí quan la meva dona s’aixequi, serà un xoc”. Però en desactivar l’alarma i entrar en la cuina, amb les clares del dia, ja no estava aquella presència. Va respirar alleujat.

Moltes vegades, després d’una recerca paranormal, una entitat pot acompanyar-nos, els parapsicòlegs ho denominen “quedar-se pegats a nosaltres”; i no és una experiència estranya ja que en altres ocasions ja han ocorregut situacions similars en les quals un ens vinculat emocionalment a un lloc ens acompanya per unes hores per desaparèixer després. No va tornar a repetir-se mai.

Anna Viñallonga

El projecte Abigail III: la caça (capítol final)

Avui, a la secció Expedient Paranormal, us porto l’última part del projecte Abigail, però aquesta vegada no la narraré jo, serà narrada des del punt de vista del protagonista. Si vols saber tota la història completa hauràs de veure les primeres parts.

MAJ Albert Dwayne Wester, Terrell, TX on www.VirtualWall.org The Virtual  Wall® Vietnam Veterans Memorial Wall
Albert Wester

El meu nom és Luke i tinc disset anys, sempre m’han agradat les teories conspiratories, ja que des de molt petit el meu avi m’ha explicat moltes històries enigmàtiques, de fet sempre estic llegint els seus diaris antics a la recerca de notícies misterioses. Fa un mes, un titular va cridar especialment la meva atenció, ja que parlava d’un fet que va passar a l’Àrea 51, l’àrea d’experimentació de l’exèrcit estatunidenc a 1943. De les profunditats d’aquest lloc havia sorgit un ésser horrorós anomenat Abigail, que havia acabat amb qualsevol ésser viu. Després em va resultar impossible trobar més informació sobre Abigail, en cap diari deia res més, així que vaig buscar qualsevol llibre que expliqués qualsevol cosa sobre l’assumpte.

Quan m’anava a donar per vençut vaig trobar un llibre molt fi que es trobava entre la resta i s’anomenava “secrets de l’Àrea 51”. L’autor era anònim i les primeres pàgines no deien res nou, fins i tot jo mateix les podria haver escrit, però quan vaig arribar a la meitat la lletra havia canviat, ara estava escrit a mà, semblava un diari en el qual un home parlava amb tendresa d’Abigail. Explicava els experiments que li havien fet fins a tornar-la immortal. Al costat d’aquestes línies hi havia marques de llàgrimes, després explicava que Abigail era terriblement mortífera, al costat posava amb lletra tremolosa “com acabar amb Abigail si escapés”.

imatge satel.lit de les coordenades indicades

“Si Abigail escapa, els seus instints ja programats la portaran a refugiar-se al bosc, ja que això li recorda al refugi de la seva infància on se sentia protegida, per tant, si vols trobar-la has de fer el següent: segueix aquestes coordenades “37° 16′ 05 N. 115° 47′ 58 W.”, et trobaràs a un llac envoltat de molts arbres, hauràs d’entrar al fons fosc del bosc, és evident que ha de ser una nit tancada i que hi hagi lluna plena. Després de caminar per diversos minuts trobaràs una petita casa de fusta, entra. Hauràs de portar una torxa apagada, llumins, un munt de palla, una màscara d’una nina i una capsa de galetes. A aquestes alçades sabràs que el cervell d’Abigail està codificat per assassinar, però el seu subconscient encara amaga els records feliços de la seva infància, d’allà l’importància de les galetes i la màscara de la nina.”

“Quan ho tinguis tot preparat, respira fons i xiuxiueja “Abigail, estàs allà?”. Hauràs de dir-ho 3 vegades i escoltaràs un crit desgarrador, això significa que Abigail ha respost a la teva crida. Quan s’obri la porta del graner posa’t la màscara, estarà davant teu i és pitjor del que t’havies imaginat, no tinguis por, li recordaràs a la nina de la seva infància i trigarà a atacar-te. Encén la torxa sense treure la vista d’Abigail, lentament quema el munt de palla, apropa la caixa de galetes, després surt del graner pausadament, no li donis l’esquena, no facis un moviment brusc, vés-te’n, tanca la porta. I ara sí, corre, tapa’t les orelles perquè els crits d’Abigail poden tornar-te boig, no et quedis a veure el graner cremant-se, ja que Abigail té tants compostos químics que explotarà per l’aire causant un gran desastre.”

Experimento en Área 51: Proyecto Abigail 😦 - Chismes Today
Abigail avant i després

El llibre acaba amb el desig de l’autor i pare d’Abigail que aquests consells arribin a bones mans, però aquesta història supera l’anecdòtic. Fa dos dies Abigail va ser notícia, ha ressorgit i ha aconseguit escapar. Actualment sóc l’únic que sap com destruir-la, haig de fer-ho, per tots els morts, per Albert Wester i sobretot per Abigail, algú ha d’acabar amb el seu sofriment…

Creus que Luke va aconseguir acabar amb Abigail? O ella segueix rondant pels boscos de l’Àrea 51? Espero que us hagi agradat, si voleu més històries com aquestes les tindreu un cop a la setmana, adéu-siau.

Helena Pérez

El projecte Abigail II

Avui, a Expedient Paranormal, El retorn d’Abigail, si no heu vist la primera part aneu a la mateixa secció i trobareu la publicació “El projecte Abigail I“. És fonamental llegir-la per entendre aquesta part.

Área 51: la loca historia de terror que te va a dejar sin dormir | GQ  México y Latinoamérica
Límit Àrea 51

El projecte Abigail va ser un experiment de l’Àrea 51. Ella va escapar, però van segellar tota la zona on estava amb materials molt resistents, o això pensaven. Ja fa més de 70 anys del projecte Abigail i encara que hagi passat aquest temps molts diuen que a l’ala oest de l’Àrea 51 s’aconsegueixen escoltar cops. Una de les preguntes més grans és com Abigail ha pogut seguir viva durant tant de temps. Avui dia es creu que Abigail és un dels motius pel qual l’Àrea 51 està tant protegida, ja que no volen que cap explorador pugui tenir accés a la càmera on es troba tancada Abigail i pugui acabar en una tragèdia.

Al 2017 uns soldats que estaven de guàrdia van veure sortir algú de la zona restringida, els soldats van perseguir aquesta persona fins a arribar a la cuina. Sorpresos, van entrar a esbrinar qui era aquella persona. En entrar, a la cuina, que estava abandonada ja que feia anys que no s’utilitzava, hi feia una olor forta que els va portar fins al magatzem. Un foc amb una olla gegant bullia, un gran animal penjava del sostre i una dona subjectava amb unes cordes a l’animal per baixar-lo a l’olla. Els soldats la van detenir i la van interrogar durant una llarga estona, què feia amb aquell animal i què feia en una zona restringida? La dona no va dir res, així que van decidir investigar pel seu propi compte.

Uživatel 𝙎𝙤𝙮 𝙁𝙖𝙡𝙮 na Twitteru: „Abro hilo del proyecto Abigail del  área 51… “
Abigail

Per sorpresa, la porta estava entreoberta i els soldats van treure les seves armes. “És inofensiva”, va dir la noia. Qui és inofensiva? Van trobar restes de menjar, els soldats van seguir patrullant la zona quan Abigail va aparèixer, li va arrencar el cap a un d’ells mentre l’altre li disparava, però no aconseguia parar-la. Van trucar als reforços, que de seguida van arribar, però Abigail era més forta del que pensaven. Abigail va sortir de la zona restringida atacant tot el que es posava per davant, la noia que l’havia estat alimentant va intentar parar-la, però era molt tard, Abigail estava fora de si i va arrasar amb tots fins a escapar i arribar a l’exterior. Ara Abigail està lliure pels boscos propers a l’Àrea 51, amagada a alguna cova i alimentant-se d’animals. Els responsables d’això la segueixen buscant avui dia.

I ara jo us pregunto, vosaltres creieu que això és veritat o només és una història de por més? Us deixo pensar-ho i, si també voleu saber com la van buscar, en uns dies tindreu una publicació explicant la història de la caça d’Abigail.

Helena Pérez

el projecte Abigail I

Avui, a la secció Expedient Paranormal, us porto la història del projecte Abigail, però primer de tot us parlaré una mica de l’àrea 51, ja que aquesta història va transcórrer allà.

Área 51: qué es el misterioso lugar que inspira teorías de la conspiración  (y por qué algunos creen que alberga extraterrestres) - BBC News Mundo
Entrada de l’area 51

L’àrea 51 és una base ocupada per l’exèrcit dels Estats Units, es diu que allà es fan númerosos experiments i majorment amb extraterrestres. Aquesta àrea ha estat ocupada des de 1943, en finalitzar la Segona Guerra Mundial Estats Units es van adonar que el poder dels nazis era degut majorment als experiments realitzats i, per no quedar-se endarrere, es van aventurar a les proves de la mutació genètica, entre altres coses.

Descubre el misterio oculto sobre el Proyecto Abigail | Trajes elegantes,  Moda, Moda de época
Abigail Wester

En les proves de mutació genètica el que volien era crear superhomes per l’exèrcit com una mena de superheroi. Van començar buscant la immortalitat de l’ésser humà, però naturalment cap home volia ser cap “rata de laboratori”. A més que la persona escollida havia de ser de completa confiança perquè l’experiment no caigués en mans enemigues. Albert Wester, un científic dins de l’exèrcit estatunidenc, va proposar la seva filla Abigail Wester com la millor opció per portar a terme l’experiment. Aquesta proposició va ser acceptada i en qüestió de mesos la pobra noia va començar a rebre tota mena de tractaments i es van posar mans a l’obra en el que seria el projecte Abigail.

El Proyecto Abigail Es CAPTADO En Vídeo en el AREA 51 | AHORA ES..... -  YouTube
Abigail a mitjans de les probes

Els experiments van començar i des del primer moment els resultats no van ser el que esperaven, la cara d’Abigail s’estava deformant: la cara semblava més ample, les dents creixien d’una forma molt estranya, el color de la seva pell s’anava perdent i li van aparèixer moltes arrugues i el cabell que no queia es tornava blanc. Malgrat les recomanacions dels seus companys, el seu pare volia portar l’experiment fins al final, no perquè no estimés la seva filla sinó perquè sabia que, si parava, ella moriria instantàniament. Ell l’únic que desitjava era que la seva filla és recuperes en finalitzar el procediment.

Nesquik on Twitter: "Se imaginan y el tan famoso "proyecto Abigail" es  real? Y estados unidos lo libera para que mate a las personas? La verdad ya  nada me sorprendería #anonymus #Vaticano #
Abigail després de totes les proves

Una persona que treballava a la cuina de l’àrea 51 va dir que durant aquells anys preparaven una gran quantitat de menjar, és rumorejava que se la portaven a una criatura estranya i monstruosament immensa, es deia que Albert Wester és passava moltes hores parlant o plorant davant de la porta on es trobava aquell ésser. Els informes anotaven que Abigail havia perdut completament la raó, com un animal salvatge, el seu cos s’havia tornat monstruós, mesurava quasi 3 metres d’altura i la seva pell s’havia esguerrada deixant veure els ossos. Encara que tingués aquell horrible aspecte el seu pare s’aferrava a la més mínima esperança que aquest experiment funcionés, es negava a posar fi a la vida de la seva filla i a la vegada la culpabilitat l’anava destruint a poc a poc. Dos anys després es va suïcidar i va deixar una carta dient que cuidessin de l’Abigail, però l’exèrcit es va negar i va dir que no li donarien mai més de menjar i així moriria de fam. Diuen que la primera nit que Abigail no va rebre menjar es van sentir crits i grunyits de la seva cel·la. Al matí van sonar totes les alarmes a l’adonar-se que dos guàrdies havien sigut assassinats i que Abigail, amb fam, havia escapat. Dos soldats s’havien trobat amb ella i havien començat a disparar, però els trets no l’afectaven i va atacar i matar als soldats. Com no podien fer res per acabar amb ella, van decidir segellar amb materials molt resistents tota la zona en la qual es trobava Abigail.

Van passar uns anys i ella seguia allà tancada i es deia que es sentien crits d’ella, però al 2017 es va deixar anar el caos…

Helena Pérez

EXPERIÈNCIES PARANORMALS

Avui a la secció Paranormal tenim unes experiències explicades per la gent:

#1 L’hospital de la por

En el centre de salut del meu servei social s’escoltava com es movia tot en el celler i com si usessin l’aparell amb el qual es revisa a les dones embarassades. A més, una nit en què estava de guàrdia, com a les 3.00 del matí em van tocar la cama per a despertar-me, però no hi havia ningú!

Brenda Olvera, 30 anys

 

#2 Entrevistant el fantasma

En una ocasió vaig acudir a realitzar una entrevista. En finalitzar i escoltar l’enregistrament em vaig adonar que havia quedat registrada la veu d’una nena, però a l’habitació només estàvem 4 persones i cap era menor d’edat. Clarament es pot escoltar la veu d’una petita que diu «gat», és com si hagués estat al costat de la gravadora.

David Sànchez, 29 anys

 

#3 Visita inesperada

En el departament on vivia abans, en el pis de dalt s’escoltava com si diverses bales rodessin pel sòl, sempre en la matinada. Una nit es va descompondre la meva computadora i vaig pujar amb la meva cosina, que vivia en el pis superior, per a treballar en la seva. Just a l’habitació on diverses vegades vaig escoltar les bales, vaig veure l’ombra d’un nen que corria i després es perdia entre les cortines. La veritat em va fer molta de por, vaig tancar l’habitació i em vaig anar el més ràpid que vaig poder.

Anònim

 

Ferran Diaz i Emma Soley

 

La llegenda de la Llorona

Luisa era una jove mexicana. La seva bellesa natural feia que molts homes sospiraven per ella. Però ella no volia un home al seu costat. Però un dia un cavaller espanyol, sr. Nuño de Montes-Caros, va conquerir el seu cor. Per la diferència de classes van haver-hi d’anar-se a una casa en un lloc llunyà.
Durant sis anys Luisa va viure allà i Nuño l’anava a visitar. Van tenir tres fills. Passat el temps les visites de l’espanyol van anar disminuint i ella va caure en una depressió.

Resultado de imagen de la llorona

Una nit, el Sr. Nuño va decidir sortir i Luisa va seguir el carruatge. El vehicle es va parar en una mansió luxosa on se celebrava una gran festa. Luisa va preguntar a un home que passava dins, l’home va contestar que era la boda de Sr.Nuño. Després va veure a la finestra a la feliç parella ballant.
Luisa, embogida, va tornar a casa i va matar els seus tres fills. Seguidament, es va dirigir al riu i va posar juntament amb una manta els seus fills mentre cridaven penedida “Els meus fills”.
Des de les hores molta gent asseguraven haver vist a la Llorona deambulant pels parcs i els carrers de Ciutat de Mèxic. L’espectre es lamenta eternament per la mort dels seus fills emetent un crit esgarrifós: “Ai, els meus fills!”.

D’aquest mite cantants mexicans van compondre la famosa cançó “La llorona” i fer la història com un símbol del país.

Raquel Soldado i Carla Punzano

Paranormal – Jack l’Esbudellador

Avui, a la secció de paranormal, us presentarem un dels casos més misteriosos i esgarrifants que cap societat ha pogut patir mai. Es tracta de la terrible història d’en Jack l’Esbudellador, us animeu a descobrir-ne tots els detalls?

Jack the Ripper, o Jack l’Esbudellador, va ser el sobrenom amb què es va autobatejar a si mateix un assassí en sèrie que va actuar a Londres entre el 31 d’agost i el 9 de novembre de 1888. En Jack cometia els seus assassinats a Withechapel, un dels barris més pobres del Londres victorià. Totes les seves víctimes van ser dones de classe baixa; prostitutes que exercien al carrer a altes hores de la nit i, malgrat que només se li van reconèixer 5 víctimes oficials, va haver-hi 6 cadàvers més a la mateixa època que no van poder ser relacionats.

Pel que fa al seu comportament, el que es podria considerar l’assassí més reconegut de la història, no va ser precisament gaire convencional, sinó desafiant, burleta i provocador. Durant una temporada, en Jack enviava cartes a la policia per riure-se’n del fet que no l’aconseguissin atrapar i, en la més famosa i coneguda sota el nom de “Carta des de l’infern”, l’autor fins al moment sense nom, va signar com “Jack l’Esbudellador” donant així un pseudònim al qual dirigir-se al parlar d’ell. A més a més, per deixar clar que no es tractava de cap imitador, l’assassí va decidir deixar mig ronyó d’una de les seves víctimes juntament amb el seu escrit.

 

La primera víctima va ser Mary Ann Nichols, trobada morta de matinada per un

Mary Ann Nichols

conductor de carruatges i, entre altres mutilacions, la pobra jove va aparèixer amb la gola tallada dues vegades d’esquerra a dreta. Durant la investigació del cas de Nichols però, va aparèixer un segon cos dins d’un carreró. Es tractava d’Annie Chapman, també prostituta i trobada a les 6 de la matinada. A causa de la similitud de tots dos casos, la policia va començar a parlar d’un possible assassí en sèrie, ja que l’Annie també tenia la gola tallada d’esquerra a dreta, a més d’estar estripada. Un testimoni que va voler conservar el seu anonimat va assegurar haver vist la dona parlant amb un home hores abans que el cos fos descobert i, malgrat la foscor de la nit, va identificar l’individu com un home d’uns 40 anys, trets estrangers i que vestia un barret i un abric negre.

 

Annie Chapman

La Scotland Yard (Policia Metropolitana de Londres) va detenir a diversos sospitosos que coincidien amb la descripció donada però tots van ser posats en llibertat, ja que mentre ells romanien presos va tindre lloc un doble assassinat per part de l’Esbudellador.

 

Les dues víctimes van ser trobades la mateixa nit en dos llocs molt pròxims a Withechapel. La primera, Elizabeth Stride, va aparèixer al

Elizabeth Stride

fons d’un carreró tirada en un bassal de la seva pròpia sang, provocat per un tall a la gola igual que en els anteriors casos. Al no tenir més marques d’agressió, els policies van deduir que l’assassí va ser interromput a la meitat de l’acte, de manera que va haver d’escapar, quedant-se insatisfet de la seva obra. Això es va poder corroborar quan 45 minuts més tard es va descobrir un segon cadàver a pocs quilòmetres del primer crim. La víctima d’aquell darrer crim fou Catherine Eddowes que va ser assassinada de la mateixa manera que les anteriors amb el ja famós tall a la gola. En aquest cas però, l’assassí va mutilar el seu rostre i el seu abdomen, posant els intestins sobre les espatlles de la víctima, igual que en el cas d’Annie.

 

Catherine Eddowes

Arribats a aquest punt, les investigacions van apuntar que l’assassí comptava amb un coneixement anatòmic elevat, ja que coneixia la posició concreta dels òrgans i els seus talls increïblement nets i segurs. A arrel d’aquestes observacions es va començar a escampar la teoria que es podria tractar d’un metge però cap teoria ni acusació va arribar a bon port.

 

El cinquè i últim cos va ser un dels casos més espantosos i depravats de la història de la criminologia. Segons un reportatge de la revista BBC, l’home que va trobar el cadàver, va assegurar que no era obra humana,

Casa Jane Kelly

sinó del mateix dimoni. La dona rebia el nom de Casa Jane Kelly, una jove prostituta que va deixar l’ofici quan van començar els assassinats. L’últim testimoni en veure-la amb vida va ser un amic seu, qui descriuria l’acompanyant que en aquell moment es trobava del braç de la Mary com un home molt elegant i, segons les seves pròpies paraules, amb pinta d’estranger, potser un jueu. Quan la van trobar morta al llit de la seva habitació, la jove portava una samarreta que deixava entreveure el seu estómac obert en canal, i l’atroç resultat de la mutilació del seu nas, orelles i pits. A part, certs trossos de cuixa i fragments de la seva cara havien estat curosament col·locats al voltant del seu cos sense vida, mentre ronyons, fetge, i altres òrgans es trobaven escampats per sobre els mobles.

 

Després d’això, no es va saber mai més del temut assassí i, tot i que les teories i sospitosos van ser infinits, mai s’ha pogut resoldre la identitat d’aquest monstruós a la vegada que geni psicòpata.

Emma Soley
Carla Punzano

Què és ”Ayuwoki” i quin és l’origen d’aquest mem que aterra la Xarxa

Resultat d'imatges de ayuwoki

 

Ferran i Zaira

Gateway of the mind (El portal de la ment)

Hola a totes i tots els fanàtics del terror, aquesta setmana a la secció d’Expedient Paranormal us portem un cas molt interessant i intrèpid que et posarà els pèls de punta.

Ver las imágenes de origen
L’any 1983, uns científics extremadament religiosos dubtaven de la manera en la qual posar-se en contacte amb deu, així que van elaborar un experiment que van dur a terme amb un avi que va assegurar que no tenia cap motiu per viure.

Creien que els cinc sentits ennuvolaven la consciència de l’eternitat i que sense ells, l’ésser humà podria establir contacte amb Déu a través del pensament. Així que van retirar-li tots els sentits (l’oïda, el tacte, el gust, l’olfacte i la vista) perquè d’aquesta manera l’home podria ser capaç de sentir la presència de Déu.

Ver las imágenes de origen
Van ficar a l’home a una solitària aula on ell anava narrant tot el que li passava per la ment. Els primers dies l’avi va assegurar que podia veure i comunicar-se amb la seva difunta dona, a tot això els científics no van creure-ho del tot fins que al cap d’uns dies va començar a nomenar a les persones amb les quals parlava, aquestes li deien coses que era impossible que l’avi sabés. A aquesta altura de l’experiment molts dels científics implicats van abandonar la investigació.

Ver las imágenes de origen

Una setmana després el pacient demanava sedants per poder dormir, ja que deia que les veus que escoltava eren insuportables i no el deixaven en pau ni dormir. Així que els científics li van fer cas, però els sedants només van donar efecte les tres primeres nits, ja que després va començar a patir graus terrors nocturns.

No parava d’escoltar veus atordidores que li parlaven de l’infern i del fi del món. L’individu es va començar a rasurar els ulls, el motiu d’aquest comportament, va afirmar l’home, volia sentir alguna cosa del “mon físic” com ell va dir. Durant pocs dies no va parar de cridar: No hi ha cel, no hi ha perdó!

Un dia després el pacient es va començar a treure trossos de carn dels seus braços, va ser així que pel seu  i, ja que deien que li faltava poc per establir contacte amb deu, el van lligar a un llit perquè no es matés ell sol.

Ver las imágenes de origenDurant dues setmanes va estar al llit sense dir ni fer res, només plorava en silenci. L’home va haver de ser rehidratat per la constant plorera.

Finalment va moure el seu cap i, malgrat la seva ceguera, va mirar directament als ulls a un dels científics per primera vegada en tot l’experiment i va xiuxiuejar: He parlat amb deu, i ell ens ha abandonat.

Ver las imágenes de origen
Després d’aquestes paraules el seu pols es va aturar i no van trobar causes aparents de la mort.

Aquest cas està valorat com un real, encara que algunes persones no són capaços de creure-ho. Després de llegir i veure el vídeo, tu que penses?ç

Zaira Rodríguez i Ismael Guardeño

L’accident de Txernòbil

L’accident de Txernòbil va ser un accident nuclear que va succeir a la central nuclear Vladímir Ilich Lenin (actualment a 3km d’Ucraina) un dissabte 26 d’abril de l’any 1986. Aquest accident va ser causat per un conjunt d’errors de seguretat per part de la Unió Soviètica que van desencadenar una catàstrofe que, junt amb l’accident nuclear de Fukushima a Japó el 2011 (encara que Txernòbil va tenir un nivell de contaminació nuclear 500 vegades major) , va ser el més greu en l’Escala Internacional d’Accidents Nuclears.

En resum, un dels majors desastres mediambientals de tota la història. A partir d’aquell dia, la ciutat de Txernòbil es va transformar en una ciutat fantasma on es fan excursions vigilades i molt cauteloses per els turistes curiosos.

Resultado de imagen de chernobyl ghost

Resultado de imagen de chernobyl ghost

La part paranormal de tot aquest cas són testimonis d’alguns visitants de la zona que afirmen veure, escoltar i sentir coses rares. Senten escalfreds , escolten crits i veuen siluetes i persones, les quals poden ser totes les que van morir en aquest accident ja que van ser, fins el moment 200.000 per radiació i càncer a causa de tots els gasos alliberats. També en algunes de les fotos revelades allà es poden apreciar persones.

Resultado de imagen de chernobyl fantasmasAquest cas és únic en tot el món. En el video que et deixem aquí podràs apreciar algunes de les imatges i fets més esgarrifosos a Txernòbil.

 

Carla Punzano i Zaira Rodríguez

Jeff the Killer, l’hora de dormir.

Ver las imágenes de origen

Fa temps, en algun lloc del món, una família es va mudar a un nou veïnat. Tots estaven molt contents amb el canvi, però en el primer dia a la nova escola, els fills de la familia, Jeffrey i Liu Woods, van ser atacats per uns nois que volien diners. Jeffrey, però,  es va defensar molt bé i els va apallissar. Uns dies més tard, la policia va trucar a casa de la família per detenir a Jeffrey per haver atacat als nois. Però, Liu es va declarar culpable per encobrir al seu germà, fent que ingressés a un centre de menors.

Uns dies després, la família va anar a una festa al veïnat, pensant que seria una bona manera d’oblidar-se del que havia passat. Malauradament, els nois volien venjança i van anar a buscar en Jeffrey. Anaven armats amb ganivets i, després de donar-li una punyalada, el van ruxar amb benzina i el van prendre foc.

Dies després, Jeffrey va despertar amb tota la cara recoberta amb una membrana blanca per tota la cara, com a conseqüència de les cremades. Ple d’impotència, Jeffrey va anar al lavabo amb un ganivet i un encenedor. En front del mirall, es va cremar les parpelles i es va tallar les comissures dels llavis fins a les galtes, per tenir un aspecte de somriure infinit.

La mare va entrar al lavabo per veure què estava passant. Per desgràcia seva, va trobar l’escena del seu fill amb sang per tot el rostre. Intentant assimilar-lo, va cridar al pare per veure si podia fer alguna cosa. Quan va arribar es va trobar a la seva dona morta i amb el seu fill posant-li el ganivet al coll segons abans de matar-lo.

Després d’aquest fet, va anar a visitar al seu germà al centre de menors. Quan el va veure, no el va reconèixer fins que ell mateix es va presentar:

Liu: Que t’ha passat germanet? Per què ara ets tant lleig?

Llavors, Jeffrey, amb veu suau i apropant-se poquet a poquet al seu germà va dir:

-GO TO SLEEP

 

Albert Aguilera i

La història de Barbora Skrlová


Aquesta història potser és coneguda per la pel·lícula estrenada el 2009 La huérfana.

Resultado de imagen de la huerfana
Pel·lícula  La Huérfana


Ens situem  a La República Txeca. Barbora Skrlová era una noia amb problemes a la glàndula pituïtària que afectava les hormones, semblava una nena de tretze anys. La seva infància no se sap molt però el que sí se sap, és que va ser una nena molt problemàtica, fins i tot, va ingressar en un psiquiàtric. Era molt intel·ligent i va utilitzar la seva malaltia per robar a la gent. Un dia es va fer passar per una nena maltractada i orfena, en aquell moment Klara Mauerová una jove estudiant de pedagogia a la universitat. La jove estudiant va decidir adoptar-la i la va portar a Kuřim. Ella vivia amb la seva germana Katherine i els seus dos fills.

Imagen relacionada
Barbora i Klara 


Uns dies després de l’arribada de Barbora a la seva nova casa va sentir gelosia dels dos nens i els culpava de tots els desastres que feia la mateixa Skrlová. Des de petites les germanes Mauerová tenien al·lucinacions de Joana d’Arc i això feia que la “nena” poguessin ficar-les en una secta. Barbora estava obsessionada amb el conte d’Hansel i Gretel i va ordenar a les germanes ficar els dos nens en dues gàbies i  després engreixar-los per menjar-los juntament amb la secta.
Barbora va comprar un vigila bebés i va enfocar als dos infants. Els veïns van comprar la mateixa càmera per veure el seu petit fill. Però en una nit no va enfocar el seu nen sinó als fills de la veïna desnodrits i en una gàbia. Ràpidament van trucar la policia. Quan la policia va arribar es van trobar una nena plorant desesperadament, justament aquesta nena era Barbora Skrlová. Es va escapar abans que poguessin sospitar d’ella. Va passar la frontera amb l’ajuda de la secta. Va viatjar a Noruega, es va engreixar i es va fer passar per un nen anomenat Adam. La va adoptar una altra família però amb la

Resultado de imagen de barbora skrlová
Barbora en el judici 

seva actitud va ser delatada. Finalment Barbora va ser empresonada cinc anys. El 2011 va sortir de la presó per la seva bona actitud. Actualment ningú sap on és ni l’aspecte de Barbora Skrlová.

 

Carla Punzano i Victor  Camacho

 

THE RAKE/EL RASTRILLO

Resultat d'imatges de the rake

Acabava d’arribar d’un viatge el 4 de juny,  estàvem cansats de conduir tot el dia, així que vam posar els nens al llit i vam anar a dormir. A les 4 del matí em vaig aixecar amb la idea de que el meu espòs havia anat al lavabo, així que vaig intentar posar bé els llençols despertant-lo, li vaig demanar disculpes, quan em va veure va treure els peus de la vora del llit, jo no entenia res, quan la meva vista es va acostumar vaig veure al peu del llit un ser que semblava un home nu o un gos sense cabell,

Imagen relacionada

la seva posició era esgarrifosa, però més que por, sentia pena, sentia la necessitat d’ajudar-lo. De cop i volta es va abalançar a 5 cm del meu espòs, per mig minut, només el va observar, es va aixecar i va anar corrent cap el passadís en direcció a l’habitació dels nens, vaig cridar i vaig anar darrere seu però quan vaig arribar el vaig veure a menys de 6 cm, geperut, tot ple de sang, tenia la meva filla, la Clara.

La va tirar bruscament, i va fugir quan el meu espòs va disparar amb la seva arma, la Clara estava conscient però amb esforç, vam trucar a l’ambulància i vam intentar parar l’hemorràgia inútilment, el meu espòs estava desesperat, jo no em podia moure mirant com la vida de la meva filla arribava a la seva fi, i el seu germà observant-ho tot. El meu espòs, cansat d’esperar va agafar a Clara i se la portar a la camioneta i va anar en direcció a l’hospital, vaig estar segura d’escoltar-la dient: Ell es The Rake, en una fluixa i deixada veu, abans de que el meu espòs se l’emportés. Ells van impactar violentament contra un camió de càrrega, van morir gairebé instantàniament.

En pocs dies la notícia es va tornar famosa, la policia va ajudar al principi, i el diari local va agafar molt interès, però res va ser publicat, quan vam tornar a casa vaig començar a buscar informació per mi mateixa, vaig trobar bastantes famílies que havien passat per alguna cosa semblant, em van dir que The Rake visitava més d’una vegada a la mateixa persona. Moltes persones van dir que The Rake els va parlar, la meva filla incluida, això hem va arribar a pensar que si ens havia visitat mes de una vegada.

Vaig posar una gravadora digital a prop del meu llit cada nit, durant tres mesos, a les dues setmanes ja estava acostumada al soroll del somni, al final del primer mes vaig escoltar una veu aguda i estrident, ningú més la va escoltar, no vaig entendre molt, però jo ja l’havia escoltat abans, va ser aquell dia, el dia en el que la meva filla Clara va morir a les seves mans.

Ferran i Raquel

EL ORIGEN DE SLENDERMAN: EL EXPERIMENTO 84B

Resultat d'imatges de slenderman

Molts diuen que soc dolent, però no ho soc. Molts diuen que soc diferent, però no ho soc. Molts diuen que estic boig, però no ho estic. Em sento sol, camino sol; sense ningú que em consoli, sense ningú que m’estimi. Jo solia ser normal, com tu, és curiós perquè sempre he odiat ser part del normal de la multitud. Has d’apreciar el que tens, has de pregar perquè mai hagis de sentir el que sento: Odi, depressió, abandó, traïció … Tu  tens vida, tens esperança, jo ja he perdut aquestes coses per culpa d’un dement, ell és l’únic que en veritat és dolent, no jo.

Ell em va robar la meva vida, la meva esperança, el meu tot; em va deixar a la putrefacció després de fer el seu maleït experiment. Em va donar la benvinguda amb els braços oberts, em va prometre una nova vida, millor que la que havia viscut abans, ell em va mentir, em va robar tot de mi. Encara recordo el dia, jo era un jove acabat de sortir de l’escola preparatòria, el sol brillava, tots m’odiaven, sentia com tots em jutjaven. El meu camí a casa durant l’últim dia de l’escola va ser un infern, com de costum, els nois que passaven al meu costat es ficaven amb mi.

Un pensament va passar per la meva ment, aquest pensament poc a poc em matava de totes maneres, per què no fer-ho ràpid i sense dolor ?, estava encegat pel dolor, si hagués sabut llavors el que sé ara mai m’hagués atrevit a prendre aquesta corda del meu soterrani, ¿però on fer-ho ?, no a casa meva, jo odiava la meva mare, però no prou per causar-li un trauma. Així que vaig sortir de casa i em vaig dirigir a la ciutat a la part més remota i dins d’un carreró em vaig disposar a acabar amb la meva vida. Un home se’m va creuar i aquí va començar el malson:

—Jove, ¿què fas?

—Posar fi a això. —Vaig respondre.

—Vine amb mi, crec que et puc ajudar.

—¿Ajudar-me?, si només ets un ancià solitari, deixa’m morir en pau.

—Puc deixar-te fer-ho. —Va dir amb veu ronca.

—Vine.—Va dir estirant-me del braç

Vaig intentar lluitar perquè no m’arrossegués però vaig caure i vam entrar a un edifici i va tancar amb clau.

—Jove, et puc ajudar, sé com et sents, escolta’m si us plau.

—Està be però afanya’t.

—Una vida és una cosa preciosa, però què diries si jo t’oferís una vida nova i de franc.

—Jo diria que on cony m’inscric.

—He estat fent una investigació sobre l’anatomia humana i després de uns quants experiments, crec que he dominat la manipulació de la forma humana. Crec que puc convertir-te en qualsevol cosa o qualsevol persona que desitgis. Clar, sota certes circumstancies.

—¿Com quals?

—Primer firma aquí.

—¿Què passa si no vull?

—En això rau la segona circumstància, tu no tens elecció.

—¿Què?

—Ja m’has escoltat volgut amic… —Va treure una xeringa amb un líquid verd.

—Ara estigues quiet.

Vaig intentar córrer, vaig intentar cridar, però ell hem va agafar i hem va enterrar la xeringa al meu coll, llavors es va tornar tot negre.

Hem vaig despertar a una càmera de cristall i per alguna raó estava vestit amb un esmòquing. Segons desprès de que em despertés, ell va entrar a la habitació amb una bata de laboratori.

—Hola, amic, ¿vas tenir una bona migdiada?

—¿On soc?

—Això no és del teu interès, tot el que tens que fer és seure i deixar que em faci càrrec de tot el treball.

—¿Què m’estàs fent, psicòpata? Quan surti d’aquí et mataré—No et tinc por, tu et quedaràs aquí mentre jo faig història.

—¿Història?

—Sí, quan aconsegueixi fer una transformació de tot el cos en tu.

Va tocar un interruptor i va començar a parlar en un micròfon—Provant, provant, comencem amb l’experiment 84-B.

—¿Què dimonis estàs fent?

—Els signes vitals del subjecte, semblen ser normals, la seva freqüència cardíaca s’ha disparat, però, l’activitat cerebral és alta i els nivells d’insulina són normals.

—¡Deixa’m anar!

—Llest per començar amb l’experiment.— Es va donar la volta per accionar una palanca

—Activant primer nus.

Un raig d’energia va començar a perforar el meu cos, trencant el meu ser en trossos, no podia cridar, la meva visió es va tornar borrosa i de sobte estava cec.

—L’aparença del subjecte comença a deformar-se, activació del segon nus.

El dolor estava augmentant, vaig sentir com la meva boca i els meus ulls es tancaven.

—La cara del subjecte està completament transformada, activació B. Una sirena sonava, “ERROR, ERROR”, ell va cridar:

—No !, la cara i les extremitats no s’han desenvolupat plenament, he de avortar l’experiment.

L’últim que vaig escoltar va ser un gran crit.

Em vaig despertar, aquest cop en les runes d’aquell lloc, amb prou feines podia veure, era com si una pantalla d’algun tipus em tapés els ulls. Sentia la boca com si hagués estat cosida amb agulla i fil, no podia respirar, ja que el meu nas s’havia tancat també, però d’alguna manera no tenia la necessitat de respirar.

Em vaig aixecar, els meus braços i cames se sentien estranys, em va prendre gairebé un minut tornar a prendre el control sobre ells, llavors vaig començar a caminar entre les runes.

Un ordinador destrossat jeia al costat d’un peu desmembrat, un rastre de sang em va portar a un passadís i després a una porta, podia sentir sorolls, vaig obrir la porta i vaig veure un policia aixecar algunes coses, es va girar i em va veure, va cridar i va sortir corrent.

Jo vaig intentar cridar-li que es detingues, però no vaig poder parlar, així que el vaig perseguir, a mesura que corria vaig sentir com si les meves cames estiguessin canviant, com si estiguessin creixent mentre em movia. Aviat vaig aconseguir al policia i vaig tractar de prendre-ho de l’espatlla, 1 tentacle va sortir de mi i li va travessar el pit, em va maleir i va caure.

“¿Què ha passat?” vaig pensar.

Vaig mirar el cadàver, un forat molt gran es trobava en el seu pit, no el vaig poder ajudar.

Vaig continuar seguint el rastre de sang fins que em vaig trobar amb el cos de l’home, ell va ser aixafat amb una biga, vaig intentar aixecar-la, en aquest moment els tentacles van tornar a sortir, van aixecar la biga sense gaire esforç i van llançar el cos de l’home amb molta força cap a la paret i em va esquitxar una pluja de sang.

Vaig mirar per totes bandes buscant un lloc per on escapar, però era un carreró sense sortida, vaig seguir buscant fins que em vaig trobar en una cambra de bany, era el que necessitava per a rentar-me la sang. Em vaig mirar al mirall i em vaig adonar que ja no tenia una cara.

Jo visc en els malsons d’adolescents i adults per igual, tot per culpa d’aquest maleït. Poc després d’aquesta experiència he anat descobrint els meus veritables poders, puc estirar els braços i les cames, també puc produir tentacles de la meva esquena.

Després de tot el que he viscut jo només vull un amic, així que busco persones, nens, ells són els únics que no em veuen amb temor, però no sempre puc controlar el meu cos, de tant en tant m’equivoco i algú mor, però no és culpa meva, jo només busco companyia.

M’agraden les fotografies, m’agrada entrar-hi, sempre hi ha persones que fan fotos de la vida silvestre, així que vaig decidir viure als boscos, però sempre que m’acosto a una persona per veure com vaig sortir a la foto, ells corren i una cosa porta a una altra i una persona més mor a les meves mans.

Juro que aquesta no és la meva intenció, però he perdut el sentit de… Bé, de tot. Ja no sé com ser una persona, les coses sempre són dolentes al voltant de mi, sembla que sempre vaig a matar algú.

Només vull demanar-te un favor, quan em vegis no fugis, de fet has de córrer cap a mi i donar-me la benvinguda, això significaria molt per a mi i això podria salvar la teva vida.

Però ¿Com sabràs que sóc jo? Pots fàcilment buscar-me, només has d’anar a Google i escriure Slenderman.

Ferran i Raquel