Què és ”Ayuwoki” i quin és l’origen d’aquest mem que aterra la Xarxa

Resultat d'imatges de ayuwoki

 

Ferran i Zaira

Gateway of the mind (El portal de la ment)

Hola a totes i tots els fanàtics del terror, aquesta setmana a la secció d’Expedient Paranormal us portem un cas molt interessant i intrèpid que et posarà els pèls de punta.

Ver las imágenes de origen
L’any 1983, uns científics extremadament religiosos dubtaven de la manera en la qual posar-se en contacte amb deu, així que van elaborar un experiment que van dur a terme amb un avi que va assegurar que no tenia cap motiu per viure.

Creien que els cinc sentits ennuvolaven la consciència de l’eternitat i que sense ells, l’ésser humà podria establir contacte amb Déu a través del pensament. Així que van retirar-li tots els sentits (l’oïda, el tacte, el gust, l’olfacte i la vista) perquè d’aquesta manera l’home podria ser capaç de sentir la presència de Déu.

Ver las imágenes de origen
Van ficar a l’home a una solitària aula on ell anava narrant tot el que li passava per la ment. Els primers dies l’avi va assegurar que podia veure i comunicar-se amb la seva difunta dona, a tot això els científics no van creure-ho del tot fins que al cap d’uns dies va començar a nomenar a les persones amb les quals parlava, aquestes li deien coses que era impossible que l’avi sabés. A aquesta altura de l’experiment molts dels científics implicats van abandonar la investigació.

Ver las imágenes de origen

Una setmana després el pacient demanava sedants per poder dormir, ja que deia que les veus que escoltava eren insuportables i no el deixaven en pau ni dormir. Així que els científics li van fer cas, però els sedants només van donar efecte les tres primeres nits, ja que després va començar a patir graus terrors nocturns.

No parava d’escoltar veus atordidores que li parlaven de l’infern i del fi del món. L’individu es va començar a rasurar els ulls, el motiu d’aquest comportament, va afirmar l’home, volia sentir alguna cosa del “mon físic” com ell va dir. Durant pocs dies no va parar de cridar: No hi ha cel, no hi ha perdó!

Un dia després el pacient es va començar a treure trossos de carn dels seus braços, va ser així que pel seu  i, ja que deien que li faltava poc per establir contacte amb deu, el van lligar a un llit perquè no es matés ell sol.

Ver las imágenes de origenDurant dues setmanes va estar al llit sense dir ni fer res, només plorava en silenci. L’home va haver de ser rehidratat per la constant plorera.

Finalment va moure el seu cap i, malgrat la seva ceguera, va mirar directament als ulls a un dels científics per primera vegada en tot l’experiment i va xiuxiuejar: He parlat amb deu, i ell ens ha abandonat.

Ver las imágenes de origen
Després d’aquestes paraules el seu pols es va aturar i no van trobar causes aparents de la mort.

Aquest cas està valorat com un real, encara que algunes persones no són capaços de creure-ho. Després de llegir i veure el vídeo, tu que penses?ç

Zaira Rodríguez i Ismael Guardeño

L’accident de Txernòbil

L’accident de Txernòbil va ser un accident nuclear que va succeir a la central nuclear Vladímir Ilich Lenin (actualment a 3km d’Ucraina) un dissabte 26 d’abril de l’any 1986. Aquest accident va ser causat per un conjunt d’errors de seguretat per part de la Unió Soviètica que van desencadenar una catàstrofe que, junt amb l’accident nuclear de Fukushima a Japó el 2011 (encara que Txernòbil va tenir un nivell de contaminació nuclear 500 vegades major) , va ser el més greu en l’Escala Internacional d’Accidents Nuclears.

En resum, un dels majors desastres mediambientals de tota la història. A partir d’aquell dia, la ciutat de Txernòbil es va transformar en una ciutat fantasma on es fan excursions vigilades i molt cauteloses per els turistes curiosos.

Resultado de imagen de chernobyl ghost

Resultado de imagen de chernobyl ghost

La part paranormal de tot aquest cas són testimonis d’alguns visitants de la zona que afirmen veure, escoltar i sentir coses rares. Senten escalfreds , escolten crits i veuen siluetes i persones, les quals poden ser totes les que van morir en aquest accident ja que van ser, fins el moment 200.000 per radiació i càncer a causa de tots els gasos alliberats. També en algunes de les fotos revelades allà es poden apreciar persones.

Resultado de imagen de chernobyl fantasmasAquest cas és únic en tot el món. En el video que et deixem aquí podràs apreciar algunes de les imatges i fets més esgarrifosos a Txernòbil.

 

Carla Punzano i Zaira Rodríguez

Jeff the Killer, l’hora de dormir.

Ver las imágenes de origen

Fa temps, en algun lloc del món, una família es va mudar a un nou veïnat. Tots estaven molt contents amb el canvi, però en el primer dia a la nova escola, els fills de la familia, Jeffrey i Liu Woods, van ser atacats per uns nois que volien diners. Jeffrey, però,  es va defensar molt bé i els va apallissar. Uns dies més tard, la policia va trucar a casa de la família per detenir a Jeffrey per haver atacat als nois. Però, Liu es va declarar culpable per encobrir al seu germà, fent que ingressés a un centre de menors.

Uns dies després, la família va anar a una festa al veïnat, pensant que seria una bona manera d’oblidar-se del que havia passat. Malauradament, els nois volien venjança i van anar a buscar en Jeffrey. Anaven armats amb ganivets i, després de donar-li una punyalada, el van ruxar amb benzina i el van prendre foc.

Dies després, Jeffrey va despertar amb tota la cara recoberta amb una membrana blanca per tota la cara, com a conseqüència de les cremades. Ple d’impotència, Jeffrey va anar al lavabo amb un ganivet i un encenedor. En front del mirall, es va cremar les parpelles i es va tallar les comissures dels llavis fins a les galtes, per tenir un aspecte de somriure infinit.

La mare va entrar al lavabo per veure què estava passant. Per desgràcia seva, va trobar l’escena del seu fill amb sang per tot el rostre. Intentant assimilar-lo, va cridar al pare per veure si podia fer alguna cosa. Quan va arribar es va trobar a la seva dona morta i amb el seu fill posant-li el ganivet al coll segons abans de matar-lo.

Després d’aquest fet, va anar a visitar al seu germà al centre de menors. Quan el va veure, no el va reconèixer fins que ell mateix es va presentar:

Liu: Que t’ha passat germanet? Per què ara ets tant lleig?

Llavors, Jeffrey, amb veu suau i apropant-se poquet a poquet al seu germà va dir:

-GO TO SLEEP

 

Albert Aguilera i

La història de Barbora Skrlová


Aquesta història potser és coneguda per la pel·lícula estrenada el 2009 La huérfana.

Resultado de imagen de la huerfana
Pel·lícula  La Huérfana


Ens situem  a La República Txeca. Barbora Skrlová era una noia amb problemes a la glàndula pituïtària que afectava les hormones, semblava una nena de tretze anys. La seva infància no se sap molt però el que sí se sap, és que va ser una nena molt problemàtica, fins i tot, va ingressar en un psiquiàtric. Era molt intel·ligent i va utilitzar la seva malaltia per robar a la gent. Un dia es va fer passar per una nena maltractada i orfena, en aquell moment Klara Mauerová una jove estudiant de pedagogia a la universitat. La jove estudiant va decidir adoptar-la i la va portar a Kuřim. Ella vivia amb la seva germana Katherine i els seus dos fills.

Imagen relacionada
Barbora i Klara 


Uns dies després de l’arribada de Barbora a la seva nova casa va sentir gelosia dels dos nens i els culpava de tots els desastres que feia la mateixa Skrlová. Des de petites les germanes Mauerová tenien al·lucinacions de Joana d’Arc i això feia que la “nena” poguessin ficar-les en una secta. Barbora estava obsessionada amb el conte d’Hansel i Gretel i va ordenar a les germanes ficar els dos nens en dues gàbies i  després engreixar-los per menjar-los juntament amb la secta.
Barbora va comprar un vigila bebés i va enfocar als dos infants. Els veïns van comprar la mateixa càmera per veure el seu petit fill. Però en una nit no va enfocar el seu nen sinó als fills de la veïna desnodrits i en una gàbia. Ràpidament van trucar la policia. Quan la policia va arribar es van trobar una nena plorant desesperadament, justament aquesta nena era Barbora Skrlová. Es va escapar abans que poguessin sospitar d’ella. Va passar la frontera amb l’ajuda de la secta. Va viatjar a Noruega, es va engreixar i es va fer passar per un nen anomenat Adam. La va adoptar una altra família però amb la

Resultado de imagen de barbora skrlová
Barbora en el judici 

seva actitud va ser delatada. Finalment Barbora va ser empresonada cinc anys. El 2011 va sortir de la presó per la seva bona actitud. Actualment ningú sap on és ni l’aspecte de Barbora Skrlová.

 

Carla Punzano i Victor  Camacho

 

THE RAKE/EL RASTRILLO

Resultat d'imatges de the rake

Acabava d’arribar d’un viatge el 4 de juny,  estàvem cansats de conduir tot el dia, així que vam posar els nens al llit i vam anar a dormir. A les 4 del matí em vaig aixecar amb la idea de que el meu espòs havia anat al lavabo, així que vaig intentar posar bé els llençols despertant-lo, li vaig demanar disculpes, quan em va veure va treure els peus de la vora del llit, jo no entenia res, quan la meva vista es va acostumar vaig veure al peu del llit un ser que semblava un home nu o un gos sense cabell,

Imagen relacionada

la seva posició era esgarrifosa, però més que por, sentia pena, sentia la necessitat d’ajudar-lo. De cop i volta es va abalançar a 5 cm del meu espòs, per mig minut, només el va observar, es va aixecar i va anar corrent cap el passadís en direcció a l’habitació dels nens, vaig cridar i vaig anar darrere seu però quan vaig arribar el vaig veure a menys de 6 cm, geperut, tot ple de sang, tenia la meva filla, la Clara.

La va tirar bruscament, i va fugir quan el meu espòs va disparar amb la seva arma, la Clara estava conscient però amb esforç, vam trucar a l’ambulància i vam intentar parar l’hemorràgia inútilment, el meu espòs estava desesperat, jo no em podia moure mirant com la vida de la meva filla arribava a la seva fi, i el seu germà observant-ho tot. El meu espòs, cansat d’esperar va agafar a Clara i se la portar a la camioneta i va anar en direcció a l’hospital, vaig estar segura d’escoltar-la dient: Ell es The Rake, en una fluixa i deixada veu, abans de que el meu espòs se l’emportés. Ells van impactar violentament contra un camió de càrrega, van morir gairebé instantàniament.

En pocs dies la notícia es va tornar famosa, la policia va ajudar al principi, i el diari local va agafar molt interès, però res va ser publicat, quan vam tornar a casa vaig començar a buscar informació per mi mateixa, vaig trobar bastantes famílies que havien passat per alguna cosa semblant, em van dir que The Rake visitava més d’una vegada a la mateixa persona. Moltes persones van dir que The Rake els va parlar, la meva filla incluida, això hem va arribar a pensar que si ens havia visitat mes de una vegada.

Vaig posar una gravadora digital a prop del meu llit cada nit, durant tres mesos, a les dues setmanes ja estava acostumada al soroll del somni, al final del primer mes vaig escoltar una veu aguda i estrident, ningú més la va escoltar, no vaig entendre molt, però jo ja l’havia escoltat abans, va ser aquell dia, el dia en el que la meva filla Clara va morir a les seves mans.

Ferran i Raquel

EL ORIGEN DE SLENDERMAN: EL EXPERIMENTO 84B

Resultat d'imatges de slenderman

Molts diuen que soc dolent, però no ho soc. Molts diuen que soc diferent, però no ho soc. Molts diuen que estic boig, però no ho estic. Em sento sol, camino sol; sense ningú que em consoli, sense ningú que m’estimi. Jo solia ser normal, com tu, és curiós perquè sempre he odiat ser part del normal de la multitud. Has d’apreciar el que tens, has de pregar perquè mai hagis de sentir el que sento: Odi, depressió, abandó, traïció … Tu  tens vida, tens esperança, jo ja he perdut aquestes coses per culpa d’un dement, ell és l’únic que en veritat és dolent, no jo.

Ell em va robar la meva vida, la meva esperança, el meu tot; em va deixar a la putrefacció després de fer el seu maleït experiment. Em va donar la benvinguda amb els braços oberts, em va prometre una nova vida, millor que la que havia viscut abans, ell em va mentir, em va robar tot de mi. Encara recordo el dia, jo era un jove acabat de sortir de l’escola preparatòria, el sol brillava, tots m’odiaven, sentia com tots em jutjaven. El meu camí a casa durant l’últim dia de l’escola va ser un infern, com de costum, els nois que passaven al meu costat es ficaven amb mi.

Un pensament va passar per la meva ment, aquest pensament poc a poc em matava de totes maneres, per què no fer-ho ràpid i sense dolor ?, estava encegat pel dolor, si hagués sabut llavors el que sé ara mai m’hagués atrevit a prendre aquesta corda del meu soterrani, ¿però on fer-ho ?, no a casa meva, jo odiava la meva mare, però no prou per causar-li un trauma. Així que vaig sortir de casa i em vaig dirigir a la ciutat a la part més remota i dins d’un carreró em vaig disposar a acabar amb la meva vida. Un home se’m va creuar i aquí va començar el malson:

—Jove, ¿què fas?

—Posar fi a això. —Vaig respondre.

—Vine amb mi, crec que et puc ajudar.

—¿Ajudar-me?, si només ets un ancià solitari, deixa’m morir en pau.

—Puc deixar-te fer-ho. —Va dir amb veu ronca.

—Vine.—Va dir estirant-me del braç

Vaig intentar lluitar perquè no m’arrossegués però vaig caure i vam entrar a un edifici i va tancar amb clau.

—Jove, et puc ajudar, sé com et sents, escolta’m si us plau.

—Està be però afanya’t.

—Una vida és una cosa preciosa, però què diries si jo t’oferís una vida nova i de franc.

—Jo diria que on cony m’inscric.

—He estat fent una investigació sobre l’anatomia humana i després de uns quants experiments, crec que he dominat la manipulació de la forma humana. Crec que puc convertir-te en qualsevol cosa o qualsevol persona que desitgis. Clar, sota certes circumstancies.

—¿Com quals?

—Primer firma aquí.

—¿Què passa si no vull?

—En això rau la segona circumstància, tu no tens elecció.

—¿Què?

—Ja m’has escoltat volgut amic… —Va treure una xeringa amb un líquid verd.

—Ara estigues quiet.

Vaig intentar córrer, vaig intentar cridar, però ell hem va agafar i hem va enterrar la xeringa al meu coll, llavors es va tornar tot negre.

Hem vaig despertar a una càmera de cristall i per alguna raó estava vestit amb un esmòquing. Segons desprès de que em despertés, ell va entrar a la habitació amb una bata de laboratori.

—Hola, amic, ¿vas tenir una bona migdiada?

—¿On soc?

—Això no és del teu interès, tot el que tens que fer és seure i deixar que em faci càrrec de tot el treball.

—¿Què m’estàs fent, psicòpata? Quan surti d’aquí et mataré—No et tinc por, tu et quedaràs aquí mentre jo faig història.

—¿Història?

—Sí, quan aconsegueixi fer una transformació de tot el cos en tu.

Va tocar un interruptor i va començar a parlar en un micròfon—Provant, provant, comencem amb l’experiment 84-B.

—¿Què dimonis estàs fent?

—Els signes vitals del subjecte, semblen ser normals, la seva freqüència cardíaca s’ha disparat, però, l’activitat cerebral és alta i els nivells d’insulina són normals.

—¡Deixa’m anar!

—Llest per començar amb l’experiment.— Es va donar la volta per accionar una palanca

—Activant primer nus.

Un raig d’energia va començar a perforar el meu cos, trencant el meu ser en trossos, no podia cridar, la meva visió es va tornar borrosa i de sobte estava cec.

—L’aparença del subjecte comença a deformar-se, activació del segon nus.

El dolor estava augmentant, vaig sentir com la meva boca i els meus ulls es tancaven.

—La cara del subjecte està completament transformada, activació B. Una sirena sonava, “ERROR, ERROR”, ell va cridar:

—No !, la cara i les extremitats no s’han desenvolupat plenament, he de avortar l’experiment.

L’últim que vaig escoltar va ser un gran crit.

Em vaig despertar, aquest cop en les runes d’aquell lloc, amb prou feines podia veure, era com si una pantalla d’algun tipus em tapés els ulls. Sentia la boca com si hagués estat cosida amb agulla i fil, no podia respirar, ja que el meu nas s’havia tancat també, però d’alguna manera no tenia la necessitat de respirar.

Em vaig aixecar, els meus braços i cames se sentien estranys, em va prendre gairebé un minut tornar a prendre el control sobre ells, llavors vaig començar a caminar entre les runes.

Un ordinador destrossat jeia al costat d’un peu desmembrat, un rastre de sang em va portar a un passadís i després a una porta, podia sentir sorolls, vaig obrir la porta i vaig veure un policia aixecar algunes coses, es va girar i em va veure, va cridar i va sortir corrent.

Jo vaig intentar cridar-li que es detingues, però no vaig poder parlar, així que el vaig perseguir, a mesura que corria vaig sentir com si les meves cames estiguessin canviant, com si estiguessin creixent mentre em movia. Aviat vaig aconseguir al policia i vaig tractar de prendre-ho de l’espatlla, 1 tentacle va sortir de mi i li va travessar el pit, em va maleir i va caure.

“¿Què ha passat?” vaig pensar.

Vaig mirar el cadàver, un forat molt gran es trobava en el seu pit, no el vaig poder ajudar.

Vaig continuar seguint el rastre de sang fins que em vaig trobar amb el cos de l’home, ell va ser aixafat amb una biga, vaig intentar aixecar-la, en aquest moment els tentacles van tornar a sortir, van aixecar la biga sense gaire esforç i van llançar el cos de l’home amb molta força cap a la paret i em va esquitxar una pluja de sang.

Vaig mirar per totes bandes buscant un lloc per on escapar, però era un carreró sense sortida, vaig seguir buscant fins que em vaig trobar en una cambra de bany, era el que necessitava per a rentar-me la sang. Em vaig mirar al mirall i em vaig adonar que ja no tenia una cara.

Jo visc en els malsons d’adolescents i adults per igual, tot per culpa d’aquest maleït. Poc després d’aquesta experiència he anat descobrint els meus veritables poders, puc estirar els braços i les cames, també puc produir tentacles de la meva esquena.

Després de tot el que he viscut jo només vull un amic, així que busco persones, nens, ells són els únics que no em veuen amb temor, però no sempre puc controlar el meu cos, de tant en tant m’equivoco i algú mor, però no és culpa meva, jo només busco companyia.

M’agraden les fotografies, m’agrada entrar-hi, sempre hi ha persones que fan fotos de la vida silvestre, així que vaig decidir viure als boscos, però sempre que m’acosto a una persona per veure com vaig sortir a la foto, ells corren i una cosa porta a una altra i una persona més mor a les meves mans.

Juro que aquesta no és la meva intenció, però he perdut el sentit de… Bé, de tot. Ja no sé com ser una persona, les coses sempre són dolentes al voltant de mi, sembla que sempre vaig a matar algú.

Només vull demanar-te un favor, quan em vegis no fugis, de fet has de córrer cap a mi i donar-me la benvinguda, això significaria molt per a mi i això podria salvar la teva vida.

Però ¿Com sabràs que sóc jo? Pots fàcilment buscar-me, només has d’anar a Google i escriure Slenderman.

Ferran i Raquel