Les Barraques Digitals

És el cas d’un bon amic que, atret per la popularitat del denominat “restaurant dels fantasmes”, va passar allí unes hores de recerca que van tenir una inquietant prolongació.

Havia estat a “Viandes” investigant, unes hores, en la nit, i va voler viure allò que havia escoltat tant en la ràdio i en els mitjans de comunicació. Quan va finalitzar va recollir el seu equip i va marxar nafrant a casa passades les 3 de la matinada. Estava cansat, havien estat moltes emocions. Es va ficar al llit directament sense fer soroll per no despertar a la seva esposa que estava adormida.

Cap a les 4 de la matinada va sentir set i es va aixecar a beure aigua. Va picar la clau de l’alarma que gestiona la seguretat de la casa i va entrar en la cuina. Va obrir el frigorífic i va sentir com algú estava darrera d’ell, va pensar que eren imaginacions seves i va beure, però no va poder reprimir el seu instint de curiositat i es va donar la volta. Allí, després d’ell, estava una dona, en camisol, cabells llargs, pèl-roja, amb cara somorta que el mirava fixament.

Es va quedar sense parla, impressionat, però un ressort va saltar al seu cap que li va dir: “això no pot ser real, ha de ser o producte de la teva imaginació, o que estàs adormit o que t’has portat a casa un fantasma del restaurant”. Sense perdre els nervis, va tancar el frigorífic, va activar l’alarma i es va ficar al llit. Ja amb un ull a la porta del passadís, ja que tenia por. No podia dormir i li donava voltes al fet que podia ser.

Sobre les 7.30 va sentir curiositat i va tornar a aixecar-se, va tornar a marcar el número de l’alarma i en la penombra va notar aquella presència, es va acostar i novament va veure a aquella figura espectral que ell veia com una persona normal però que no havia de ser allí.

Sobresaltat va activar l’alarma abandonant la cuina i es va quedar vigilant. A les 9 del matí es va aixecar per última vegada abans que la seva esposa despertés, va pensar: “com aquest fantasma segueixi aquí quan la meva dona s’aixequi, serà un xoc”. Però en desactivar l’alarma i entrar en la cuina, amb les clares del dia, ja no estava aquella presència. Va respirar alleujat.

Moltes vegades, després d’una recerca paranormal, una entitat pot acompanyar-nos, els parapsicòlegs ho denominen “quedar-se pegats a nosaltres”; i no és una experiència estranya ja que en altres ocasions ja han ocorregut situacions similars en les quals un ens vinculat emocionalment a un lloc ens acompanya per unes hores per desaparèixer després. No va tornar a repetir-se mai.

Anna Viñallonga

Filed under: Expedient Paranormal |