Aquestes són 5 impactants fotografies sota el mar

«Al final del dia, aquesta balena geperuda descansava a 15 metres de profunditat i em va permetre bussejar lliurement a centímetres de la cua. Des d’allà, aquesta escena sota el mar semblava irreal i m’alegro que aquesta fotografia hagi capturat el moment. Les balenes geperudes són animals increïbles i pacífics, i encara no puc creure que encara estiguin sent caçades per la humanitat avui dia», va comentar l’autor.

Aquesta fotografia va ser guanyadora a la categoria: Wide Angle.

«Vaig anar a les Filipines per fotografiar aquestes criatures. Ja havia vist aquest nudibranqui sobre els ous, però per fer aquesta foto vaig haver d’esperar que es col·loqués al punt que havia imaginat» va declarar el fotògraf.

Aquesta imatge va ser guardonada amb el segon premi a la categoria: Macro.

«Em vaig aixecar d’hora al matí per tenir una cita amb un vaixell de pescadors a la sortida del sol», comenta l’autor. El resultat d aquesta imatge, sota el mar, va ser espectacular.

Aquesta fotografia va guanyar la categoria: Compact.

«Les illes galapados són l?únic lloc del planeta on es poden veure les iguanes marines al seu hàbitat natural. Aquesta foto, capturada sota el mar, s’assembla al personatge fictici Godzilla que somriu abans de començar alguna malifeta», va explicar l’autor.

La fotografia va guanyar el segon premi a la categoria: Portrait.

«Aquesta foto era físicament difícil de fer sostenint la pesada càmera exactament en aquesta posició mentre flotava al mar. Sobre l’aigua, es poden observar bells resorts i palmeres amb un cel blau de fons. Sota el mar, gairebé un metre de profunditat, corals durs, colorits i intactes, amb alguns peixos d’escull», explica l’autor.

Taeyup Kim va ser el Fotògraf Revelació de 2019 i la seva fotografia va guanyar el primer premi a la categoria: Up & Coming

«Fa uns anys, estava veient la pel·lícula ‘Ocean’ de Jacques Perrin. Va ser quan vaig descobrir el peix Kobudai, també conegut com a peix d’ovella asiàtic. Vaig trobar aquesta espècie tan estranya que vaig pensar que no era real. Després, més tard, a Blue Planet II, vaig aprendre molt sobre el comportament i la transformació», va explicar l’autor.

Roman Pardo Blume

El domini de l’emoció

Avui, a la secció de fotografia, parlaré sobre una foto feta pel fotògraf Christopher Anderson.

christopher anderson by 5873968 on Genially
Christopher Anderson

És un fotògraf canadenc àmpliament conegut per treballar per a Life, Estafi, Stern, Audubon, Skiing, Sports Ilustrated, entre altres revistes reconegudes. Ha estat guardonat amb el Robert Capa Gold Medal i des del 2010 és membre de Magnum Photos.

Les seves obres abasten els gèneres fotogràfics com a moda, documental i paisatge. És considerat com un fotògraf de l’emoció.

Foto feta per Christopher Anderso

He escollit aquesta foto perquè la història darrera la foto és la que més m’ha impactat.

“Un hombre haitiano pierde la conciencia por la deshidratación. Estaba demasiado débil para ponerse de pie y tuvo que ser sacado de la barca por la guardia costera”

Aquest és el peu de foto que declara en Christopher. Una foto que posa la pell de gallina.

La meva tria ha sigut aquesta foto perquè crec que aquesta fotografia demostra una vida que no és gens fàcil, una vida complicada i una vida que no tothom sabria viure-la. La destaco perquè és la que més m’ha cridat l’atenció. Per a mi simbolitza una lluita constant per sobreviure. Dona un missatge que crec que fa reflexionar a moltes persones i que la gent pugui empatitzar amb elles.

Espero que us hagi agradat, que investigueu més sobre aquest fotògraf i les seves fotos tan emotives. Fins a la pròxima, lectors!

Anna Molina

Mireu aquesta foto! Quina cucada

Benvinguts a la secció d’aquesta setmana. A l’article d’avui parlarem de la foto que veieu a pantalla. Esta feta per Peter Mather.

PETER MATHER

Peter és membre de la International League of Conversation Photographers, només sapigueu que és representat per la marca National Geographic, és un revolucionari de la fotografia.

És un fotògraf que lluita pels drets dels animals, les seves fotos es solen ambientar en paisatges de neu i de fred. Les seves obres han sigut publicades a revistes molt famoses com Smithsonian i ha sigut reconegut en diversos premis com per exemple Big Picture Awards.

LA FOTOGRAFIA

Darrera d’aquesta foto trobem una gran historia molt commovedora. Aquesta foto està feta instants després de l’alliberació del cadell d’un ren. Com he dit abans, en Peter es un home molt activista i que lluita per els drets dels animals i en aquesta foto també ha lluitat per ells, ja que la filla havia sigut alliberada d’un laboratori en què la maltractaven.

Esperem que us hagi agradat aquesta notícia d’aquesta setmana.

Anna Molina i Blai Garcia

L’home que va arribar a la Lluna

Un presupuesto 'exorbitado' y una preparación física inexistente: así se  llegó a la Luna por primera vez

Aquesta és la fotografia de la primera trepitjada a la Lluna feta per l’astronauta nord-americà Neil Alden Armstrong, més conegut com a Neil Armstrong l’any 1969.

Va passar a la història perquè va demostrar el que era capaç de fer la humanitat, ja que tothom pensava que arribar a la Lluna seria un repte impossible, però, com es pot observar, això no va ser veritat, ja que la NASA va aconseguir el que ningú s’esperava.

Aquest esdeveniment va provocar una victòria per part dels Estats Units d’Amèrica contra la Unió Soviètica, els quals també estaven a la cua per ser els primers a arribar a la Lluna.

Un debate interminable (y absurdo): ¿pisó el hombre la Luna?

Per això mateix l’existència d’aquesta altra fotografia, la bandera dels EUA. Això va ser una marca que els Estats Units volien donar per indicar que havien guanyat la batalla a la unió soviètica.

Aquesta foto la va fer el pilot  Edwin F. Aldrin el qual va acompanyar a Amstrong.

Aquesta fotografia també va produir un caos ja que molts negacionistes pensaven que això era un plató ja que es suposa que a la Lluna no hi ha atmosfera i per tant la bandera no s’hauria de moure.

La veritat és que l’ensenya dóna sensació de moviment perquè a la part superior hi ha una mena de travesser horitzontal que la sosté. De la mateixa manera, el material amb què es va fabricar, les arrugues per haver viatjat empacada i la falta de traça a la seva ubicació també van ajudar a fer la impressió de que es movia quan, en realitat, no ho fa.

Apolo 8: primer viaje humano a nuestro octavo continente, la Luna

En aquesta altra fotografia es pot observar la Terra des de l’òrbita de la Lluna, també va ser feta per la NASA.

Totes aquestes fotografies han significat moltíssim per a la humanitat i però això mateix són tan importants. 

És clar, ara mateix no, però qui sap… Pot ser que algú de vosaltres arribi a la Lluna algun dia!

Rosa Fernández i Aya Gaffa

Boira matinal de Giulio Montini

Giulio Montini amb 60 anys és el guanyador del fotògraf meteorològic de l’any 2021. Giulio va començar amb la fotografia amb 20 anys, les seves primeres fotografies van ser de tipus creatiu. Després del seu primer viatge a l’Índia va començar la seva passió per la fotografia i va viatjar per tot el món.

Aquesta fotografia la va fer un matí boirós de tardor des d’una petita església al cim d’un turó a la ciutat d’Aurino, Italia.

 A través de la boira i amb l’ajuda dels arbres, es pot veure el riu Adda, il·luminat per les primeres llums de la sortida del sol i s’anomenen raigs crepusculars.  Normalment, els raigs crepusculars irradien a través dels buits dels núvols, però en aquesta foto, els arbres ocupen el lloc dels núvols,  Giulio va haver de fer aquesta fotografia ràpidament, ja que en 20 minuts l’escena havia canviat completament.

Clara Gallardo

La fotografia, una manera de lluitar contra el canvi climàtic

La foto d’aquesta setmana està feta a un poble de Gya, la va fotografiar Ciril Jazbec i té un missatge increïble, així que COMENCEM!!

Un grup de joves van construir aquest bloc de gel a un poble de Gya, a la part de sota van instal·lar una cafeteria i els ingressos d’aquesta es van destinar per portar els ancians del poble de pelegrinatge.

QUÈ SIGNIFICA AQUESTA FOTO?

Aquesta foto significa que el canvi climàtic esta afectant molt a les zones nord de la Terra. A mesura que les neus de l’Himàlaia disminueixen i les glaceres es descongelen, algunes comunitats del Nord de l’Índia estan construint aquests enormes cons de gel que proporcionen aigua a l’estiu. A l’hivern la majoria dels pobles s’enfronten a una escassetat d’aigua molt important.

El 2013, Sonam Wangchuk, que és un enginyer de Ladakhi, va crear una màquina tèrmica d’aigua que crea glaceres artificials en forma de munts de gel cònics.

L’AUTOR DE LA FOTO

Ciril Jazbec, fotògraf nascut a Eslovènia l’any 1967. Ciril va estudiar Gestió a la Facultat d’Economia de Ljubljana, això ho va fer abans d’anar-se a viure a Londres. Una vegada a Londres va obtenir la titulació en el màster de fotoperiodisme i fotografia documental.

El seu treball se centra en les comunitats que s’enfronten als efectes de la globalització i la crisi climàtica. Ha vist l’augment del nivell del mar a Kiribati, l’erosió i la fusió del permafrost a Alaska, i ha passat més de set mesos a Groenlàndia documentant els efectes climàtics. Ha guanyat diversos premis en fotografia com Leica Oskar Barnack Newcomer Award i molts més. Les seves fotografies s’han exposat a llocs molt prestigiosos com ” The Royal Geographical Society.”

Ciril també ha treballat per algunes revistes, una de les més famoses va ser la sessió de fotografia que va fer per la revista mundialment coneguda “National Geopraphic”. Aquesta sessió va ser feta a Greenland i, com totes les seves sessions, té un missatge molt important per la societat d’avui dia, el canvi climàtic.

Aquí us deixo un vídeo en què es veuen les diferents fotos i el missatge que tenen.

Per finalitzar crec que Ciril Jazbec fa una gran feina, no només per les grans fotografies sinó pel missatge que tenen. Avui dia, tal i com veiem que està el planeta, no ens podem permetre gastar tant de plàstic o permetre que grans multinacionals utilitzin productes que ens fan mal a tots, a la Terra i a nosaltres. Hem de ser conscients que 100.000 animals marins moren a l’any per causa del plàstic, no són mars d’aigua, són mars de plàstic. Siguem conscients.

Anna Molina i Blai Garcia

Paisatge de la Gran Muralla Xinesa

万里长城壁纸(无水印)蜿蜒起伏如蛟龙,风景秀丽心生惬意_新闻_蛋蛋赞
GRAN MURALLA

Aquesta foto està feta des de la Gran Muralla a l’estiu a la Xina.

La Gran Muralla és un projecte militar a gran escala construït a l’antiga Xina per resistir la invasió de les tribus nòmades del nord en diferents moments.

La Gran Muralla es va construir durant el període de primavera i tardor i el període dels Estats Combatents, té una història de més de dos mil anys, les més grans són les dinasties Qin, Han i Ming.

La Gran Muralla es troba a 15 províncies de la Xina Central: Pequín, Tianjin, Hebei, Shanxi, Mongòlia Interior, Liaoning, Jilin, Heilongjiang, Shandong, Henan, Shaanxi, Gansu, Qinghai, Ningxia, Xinjiang. La longitud total és de 21.196 km.

Punts importants de la Gran Muralla s’han anunciat successivament com a unitats nacionals clau de protecció de relíquies culturals. L’any 1987, la Gran Muralla va ser catalogada com a Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO

Pel que fa al motiu pel qual he escollit aquesta foto, hi ha dos motius: primer, soc xinès, està bé triar un edifici històric famós al nostre país. En segon lloc, m’agraden els edificis antics, especialment els xinesos.

Jiahao Ye

Gorka Ezkurdia, les fotos del surf espanyol

Gorka Ezkurdia és un jove de 23 anys que ha inaugurat el seu propi canal de Youtube per aconsellar, ensenyar i mostrar el treball d’un fotògraf del surf. Ens diu que la particularitat dels fotògrafs d’aigua és que, amb normalitat, s’ha d’enfrontar a un paisatge en continu moviment. Per tant, els mètodes i estratègies per treure una bona fotografia requereixen d’una implicació molt més gran.

Ver las imágenes de origen
Fotografia de l’autor Gorka Ezkurdia

Aquesta professió ens permet poder tenir una visió única des de dins de l’aigua, una visió que en aquell moment ningú més veu. Un dels motius pel qual la fotografia aquàtica enganxa és perquè estàs en contacte directe amb la natura i vius el moment amb molta adrenalina.

A diferència entre foto d’acció d’aigua i foto d’acció des de terra és que normalment poques persones tenen l’opció d’estar a l’aigua, ja que no són molts els que entren. A Gorka li sembla que aquest tipus de fotos defineixen millor l’instant viscut.

Ver las imágenes de origen
Gorka Ezkurdia traient una fotografia de surf

El més sensacional de les exposicions prolongades de l’aigua en moviment és que s’està fotografiant una cosa que no es pot veure. Aquesta fotografia captura el pas del temps i encara que, sense dubtes, es pot experimentar aquest paisatge, no es pot veure més que en una fotografia. L’aigua passa davant dels nostres ulls amb una velocitat endimoniada. Si aconseguim registrar la imatge de manera més lenta que l’aigua que passa per davant nostre, aconseguirem aplicar aquest efecte amb èxit.

Ari Rios i Irina Salas

Matic Zorman i les seves imatges

Vull transmetre-us solidaritat amb les imatges de Matic Zorman, un fotograf eslovè nascut el 1986. Al 2008 va començar la seva carrera aportant diàriament imatges de notícies a diversos diaris i revistes eslovens.

Jo desconeixia l’existència d’aquest home, cercant fotografíes per a aquesta notícia he arribat a sentir el que ell vol transmetre i de veritat espero que vosaltres arribeu a la mateixa conclusió. Cerqueu informació posant el seu nom a google i podreu veure més imatges amb les explicacions a sota de cada una.

La nit dels Balcans

“Les nits dels Balcans” és una història sobre la fatiga, la incertesa i l’esperança dels refugiats i migrants que s’obren camí cap al seu somni d’un nou país. 

Matic Zorman | LensCulture
Joves refugiats esperen a pujar al tren que es dirigia desde Gevgelia cap a Sèrbia

Cares de guerra

Yahya, és orfe de Beit Lahiya. Durant el bombardeig de la Franja de Gaza, va intentar arribar a la seva família d’acollida refugiant-se en una de les escoles. En el seu camí per arribar-hi, una bomba va esclatar als seus voltants i el va deixar amb la cara desfigurada i un handicap de ceguesa. 

Faces NEW – MATIC ZORMAN
Yahya

Arianna Rios

Manifestació del 8 de Març

El passat dia 8 de març del 2021 es va realitzar la manifestació per al dia de la dona i que millor forma per donar-li importància dins de Les barraques digitals que a la secció: la fotografia.

Pin en Mundo enfermo y triste (Social Horror)
noia amb un cartell a la manifestació

Com es veu a l’imatge, surt una noia amb un cartell a la mà, en el qual posa “a mi també m’agraden les dones i no les assetjo”, és una bona forma per defensar a la dona i perquè la gent s’adoni que no es culpa d’elles ni de com vestien o del que feien que les assetgen, les violin o, fins i tot, les matin.

Per desgràcia, l’autor d’aquesta foto és desconegut, va arribar a les xarxes socials i es va viralitzar tant que estava a tot arreu. L’identitat de la noia de la foto també és desconegut. Es clar que aquesta foto no va ser d’aquest any, ja que no porten mascaretes i aquest any la manifestació va ser amb mascaretes.

En la meva opinió aquesta foto (com totes les fotos de la manifestació) és una forma de dir a totes les dones “ho aconseguirem i podrem ser lliures sense tenir por”. Aquest tipus d’imatges fa que totes ens animem a lluitar i seguir lluitant fins que no hi hagi ni una menys.

Helena Pérez i Carlos Cruz

S’inaugura la piscina més profunda del món

Avui, a la secció de La fotografia, us ensenyem la piscina més profunda del món. Es va inaugurar a Varsòvia, Polònia, durant el cap de setmana del 21 de novembre del 2020. Fa 45,5 metres de profunditat, equival a 20 piscines olímpiques. Fins ara, la més gran feia 42 metres de profunditat i es trobava a Montegrotto Terme, a Itàlia.

La nova instal·lació es diu Deepspot, està destinada per l’entrenament dels bussejadors i pel turisme. Dins de la piscina podem trobar rèpliques de grutes submarines i ruïnes maies, a més a més en el fons hi ha una reproducció de les restes d’un vaixell. En el futur volen construir un hotel on des de les habitacions serà possible observar als bussejadors submergits a una profunditat de cinc metres.

Per poder omplir-la van necessitar 8.000 metres cúbics d’aigua, és a dir, més de 20 vegades el volum que ocupa una piscina de 25 metres de llarg.

És possible que l’any vinent aquesta instal·lació passi a ser la segona més gran del món, ja que es fundarà en Regne Unit una nova piscina de 50 metres de profunditat, la Blue Abyss.

Resultat d'imatges per a "la piscina mas honda del mundo"
Deepspot, las piscina més profunda del món

A continuació us deixem un enllaç on podreu veure com uns bussejadors descendeixen fins a baix de la piscina. https://www.facebook.com/watch/?v=354841752476312

Ariadna Camarero i Laura Carrillo

Fotògrafa capta en càmera el so que emet un tord

Avui, en la secció de La fotografia, us portem una imatge que va donar la volta al món al ser captada.

La fotògrafa Kathrin Swoboda, experta en ocells, ha aconseguit que el so obtingui forma. Aquesta imatge no tindria res d’especial si no fos perquè aquesta fotògrafa amateur ha aconseguit captar la forma que té el so que emet l’au.

Aquesta imatge va tenir lloc en una freda matinada de març, al parc  Huntley Meadows Park, situat a Virginia. Aquest parc és conegut per tenir un gran ecosistema i diversitat d’animals. La fotògrafa esperava retratar el Tord Sergent, una espècie d’au de la mida d’un Pit-roig, molt característica pels colors de les seves ales i pel particular cant que produeix.

Woboda va poder capturar aquest fenomen en un parell d’impressionants fotografies; una d’elles li ha valgut el primer lloc en els Audubon Photography Awards de l’any 2019.

Fotografía guanyadora del premi

Raúl Aguilar i Carla Martínez

Julien Tabet, un crack del photoshop

Julien Tabet és un jove artista francès que té predilecció per una eina que permet crear imatges surrealistes que, segons alguns, està infravalorada: el Photoshop. Aquesta eina que sovint és utilitzada per retocar selfies o editar pel·lícules d’acció i fantasia pot esdevenir una manera de fer les teves fotografies una mica més màgiques. Encara que Julien va començar a editar fotografies com a hobby, ara les ven i personalitza en forma de tassa, funda per mòbil o pòster. En té moltes, però òbviament, la que més ha triomfat a l’internet ha sigut una foto d’un gatet amagat titulada Hidden (amagat en anglès).

Hidden, l’obra mestra de Julien

Com podeu veure, la imatge està molt ben editada, però no es poden aconseguir aquests resultats així com així, Julien va trigar quasi 8 hores a sentir-se satisfet amb el seu treball. “S’ha de ser molt meticulós amb els detalls a l’hora d’utilitzar eines digitals per editar imatges; un petit error podria fer malbé tota la peça” explicava a les stories del seu Instagram.

Si voleu saber com l’ha fet, va penjar un videotutorial al seu canal de YouTube on es veu tot el procediment

Si us ha agradat aquesta fotografia, us deixo aquí el seu perfil d’Instagram perquè pogueu veure totes les seves creacions.

Alexandra Molina i Carlos Cruz

Les dones a l’exèrcit israelí

Si bé ser soldat sempre s’ha considerat un treball d’homes, no ho és pas a Israel. Des de 1948, el servei militar és obligatori tant per a homes com per a dones, assignant a elles una tasca molt important a l’exèrcit: lluitar contra els yihadistes. Aquesta tasca se les assigna degut a que, per a aquest col·lectiu, és denigrant que els mati o dispari una dona de manera que, nomès amb la seva pròpia presència, les soldats ja intimiden a aquests grups tan perillosos.

Soldats israelís fent pràctiques militars

Avui us parlaré una mica d’elles i de la fotografia que acabeu de veure. Si bé moltes consideren que el servei militar obligatori (durant dos anys) per a ambdós gèneres és una mesura igualitària i d’empoderament femení, a algunes no els agrada la idea que sigui obligatori (a no ser que tinguis una discapacitat, alguna malaltia crònica…). He escollit aquesta imatge per donar visibilitat a aquestes dones que, ho hagin demanat o no, estan cambiant l’etiqueta que diu que ser soldat és una feina d’homes. En resum, donar a aquest col·lectiu el mèrit que es mereixen, però que no sempre tenen.

Alexandra Molina i Irene Palma

La Casa Blanca apaga les seves llums

Avui a la secció de “La Fotografia” us porto dues imatges d’un mateix lloc però de diferents anys.

Les dues fotografies son de la Casa Blanca, però una és de l’any 2015 i l’altre és d’aquest any. Entre les dues imatges hi ha una diferència bastant important i, a la vegada, bastant impactant.

Aquesta imatge de la Casa Blanca és del dia 26 de juny del 2015: la Casa Blanca va ser il·luminada pels colors de la bandera LGTBI per celebrar el reconeixement del matrimoni homosexual.

Iluminada la Casa Blanca con los colores del arcoíris | El Nuevo Día
Casa Blanca a l’any 2015

En canvi, en aquesta imatge, la Casa Blanca està amb les llums apagades. Les llums van ser apagades la nit del dia 31 de maig del 2020. Es van apagar enmig de les protestes per la mort de George Floyd. Això no succeïa des de 1889.

Estados Unidos mete a Donald Trump en el búnker de la Casa Blanca ...
La Casa Blanca l’any 2020

Personalment, crec que aquestes dues imatges poden dir molt sobre com estan actualment els Estats Units, ja que fa 5 anys s’estava il·luminant la Casa Blanca per celebrar un tema i aquest any han apagat els llums.

Lídia Pedrós