Gorka Ezkurdia és un jove de 23 anys que ha inaugurat el seu propi canal de Youtube per aconsellar, ensenyar i mostrar el treball d’un fotògraf del surf. Ens diu que la particularitat dels fotògrafs d’aigua és que, amb normalitat, s’ha d’enfrontar a un paisatge en continu moviment. Per tant, els mètodes i estratègies per treure una bona fotografia requereixen d’una implicació molt més gran.
Fotografia de l’autor Gorka Ezkurdia
Aquesta professió ens permet poder tenir una visió única des de dins de l’aigua, una visió que en aquell moment ningú més veu. Un dels motius pel qual la fotografia aquàtica enganxa és perquè estàs en contacte directe amb la natura i vius el moment amb molta adrenalina.
A diferència entre foto d’acció d’aigua i foto d’acció des de terra és que normalment poques persones tenen l’opció d’estar a l’aigua, ja que no són molts els que entren. A Gorka li sembla que aquest tipus de fotos defineixen millor l’instant viscut.
Gorka Ezkurdia traient una fotografia de surf
El més sensacional de les exposicions prolongades de l’aigua en moviment és que s’està fotografiant una cosa que no es pot veure. Aquesta fotografia captura el pas del temps i encara que, sense dubtes, es pot experimentar aquest paisatge, no es pot veure més que en una fotografia. L’aigua passa davant dels nostres ulls amb una velocitat endimoniada. Si aconseguim registrar la imatge de manera més lenta que l’aigua que passa per davant nostre, aconseguirem aplicar aquest efecte amb èxit.
Vull transmetre-us solidaritat amb les imatges de Matic Zorman, un fotograf eslovè nascut el 1986. Al 2008 va començar la seva carrera aportant diàriament imatges de notícies a diversos diaris i revistes eslovens.
Jo desconeixia l’existència d’aquest home, cercant fotografíes per a aquesta notícia he arribat a sentir el que ell vol transmetre i de veritat espero que vosaltres arribeu a la mateixa conclusió. Cerqueu informació posant el seu nom a google i podreu veure més imatges amb les explicacions a sota de cada una.
La nit dels Balcans
“Les nits dels Balcans” és una història sobre la fatiga, la incertesa i l’esperança dels refugiats i migrants que s’obren camí cap al seu somni d’un nou país.
Joves refugiats esperen a pujar al tren que es dirigia desde Gevgelia cap a Sèrbia
Cares de guerra
Yahya, és orfe de Beit Lahiya. Durant el bombardeig de la Franja de Gaza, va intentar arribar a la seva família d’acollida refugiant-se en una de les escoles. En el seu camí per arribar-hi, una bomba va esclatar als seus voltants i el va deixar amb la cara desfigurada i un handicap de ceguesa.
El passat dia 8 de març del 2021 es va realitzar la manifestació per al dia de la dona i que millor forma per donar-li importància dins de Les barraques digitals que a la secció: la fotografia.
noia amb un cartell a la manifestació
Com es veu a l’imatge, surt una noia amb un cartell a la mà, en el qual posa “a mi també m’agraden les dones i no les assetjo”, és una bona forma per defensar a la dona i perquè la gent s’adoni que no es culpa d’elles ni de com vestien o del que feien que les assetgen, les violin o, fins i tot, les matin.
Per desgràcia, l’autor d’aquesta foto és desconegut, va arribar a les xarxes socials i es va viralitzar tant que estava a tot arreu. L’identitat de la noia de la foto també és desconegut. Es clar que aquesta foto no va ser d’aquest any, ja que no porten mascaretes i aquest any la manifestació va ser amb mascaretes.
En la meva opinió aquesta foto (com totes les fotos de la manifestació) és una forma de dir a totes les dones “ho aconseguirem i podrem ser lliures sense tenir por”. Aquest tipus d’imatges fa que totes ens animem a lluitar i seguir lluitant fins que no hi hagi ni una menys.
Avui, a la secció de La fotografia, us ensenyem la piscina més profunda del món. Es va inaugurar a Varsòvia, Polònia, durant el cap de setmana del 21 de novembre del 2020. Fa 45,5 metres de profunditat, equival a 20 piscines olímpiques. Fins ara, la més gran feia 42 metres de profunditat i es trobava a Montegrotto Terme, a Itàlia.
La nova instal·lació es diu Deepspot, està destinada per l’entrenament dels bussejadors i pel turisme. Dins de la piscina podem trobar rèpliques de grutes submarines i ruïnes maies, a més a més en el fons hi ha una reproducció de les restes d’un vaixell. En el futur volen construir un hotel on des de les habitacions serà possible observar als bussejadors submergits a una profunditat de cinc metres.
Per poder omplir-la van necessitar 8.000 metres cúbics d’aigua, és a dir, més de 20 vegades el volum que ocupa una piscina de 25 metres de llarg.
És possible que l’any vinent aquesta instal·lació passi a ser la segona més gran del món, ja que es fundarà en Regne Unit una nova piscina de 50 metres de profunditat, la Blue Abyss.
Avui, en la secció de La fotografia, us portem una imatge que va donar la volta al món al ser captada.
La fotògrafa Kathrin Swoboda, experta en ocells, ha aconseguit que el so obtingui forma. Aquesta imatge no tindria res d’especial si no fos perquè aquesta fotògrafa amateur ha aconseguit captar la forma que té el so que emet l’au.
Aquesta imatge va tenir lloc en una freda matinada de març, al parc Huntley Meadows Park, situat a Virginia. Aquest parc és conegut per tenir un gran ecosistema i diversitat d’animals. La fotògrafa esperava retratar el Tord Sergent, una espècie d’au de la mida d’un Pit-roig, molt característica pels colors de les seves ales i pel particular cant que produeix.
Woboda va poder capturar aquest fenomen en un parell d’impressionants fotografies; una d’elles li ha valgut el primer lloc en els Audubon Photography Awards de l’any 2019.
Julien Tabet és un jove artista francès que té predilecció per una eina que permet crear imatges surrealistes que, segons alguns, està infravalorada: el Photoshop. Aquesta eina que sovint és utilitzada per retocar selfies o editar pel·lícules d’acció i fantasia pot esdevenir una manera de fer les teves fotografies una mica més màgiques. Encara que Julien va començar a editar fotografies com a hobby, ara les ven i personalitza en forma de tassa, funda per mòbil o pòster. En té moltes, però òbviament, la que més ha triomfat a l’internet ha sigut una foto d’un gatet amagat titulada Hidden (amagat en anglès).
Hidden, l’obra mestra de Julien
Com podeu veure, la imatge està molt ben editada, però no es poden aconseguir aquests resultats així com així, Julien va trigar quasi 8 hores a sentir-se satisfet amb el seu treball. “S’ha de ser molt meticulós amb els detalls a l’hora d’utilitzar eines digitals per editar imatges; un petit error podria fer malbé tota la peça” explicava a les stories del seu Instagram.
Si voleu saber com l’ha fet, va penjar un videotutorial al seu canal de YouTube on es veu tot el procediment
Si us ha agradat aquesta fotografia, us deixo aquí el seu perfil d’Instagram perquè pogueu veure totes les seves creacions.
Si bé ser soldat sempre s’ha considerat un treball d’homes, no ho és pas a Israel. Des de 1948, el servei militar és obligatori tant per a homes com per a dones, assignant a elles una tasca molt important a l’exèrcit: lluitar contra els yihadistes. Aquesta tasca se les assigna degut a que, per a aquest col·lectiu, és denigrant que els mati o dispari una dona de manera que, nomès amb la seva pròpia presència, les soldats ja intimiden a aquests grups tan perillosos.
Soldats israelís fent pràctiques militars
Avui us parlaré una mica d’elles i de la fotografia que acabeu de veure. Si bé moltes consideren que el servei militar obligatori (durant dos anys) per a ambdós gèneres és una mesura igualitària i d’empoderament femení, a algunes no els agrada la idea que sigui obligatori (a no ser que tinguis una discapacitat, alguna malaltia crònica…). He escollit aquesta imatge per donar visibilitat a aquestes dones que, ho hagin demanat o no, estan cambiant l’etiqueta que diu que ser soldat és una feina d’homes. En resum, donar a aquest col·lectiu el mèrit que es mereixen, però que no sempre tenen.
Avui a la secció de “La Fotografia” us porto dues imatges d’un mateix lloc però de diferents anys.
Les dues fotografies son de la Casa Blanca, però una és de l’any 2015 i l’altre és d’aquest any. Entre les dues imatges hi ha una diferència bastant important i, a la vegada, bastant impactant.
Aquesta imatge de la Casa Blanca és del dia 26 de juny del 2015: la Casa Blanca va ser il·luminada pels colors de la bandera LGTBI per celebrar el reconeixement del matrimoni homosexual.
Casa Blanca a l’any 2015
En canvi, en aquesta imatge, la Casa Blanca està amb les llums apagades. Les llums van ser apagades la nit del dia 31 de maig del 2020. Es van apagar enmig de les protestes per la mort de George Floyd. Això no succeïa des de 1889.
La Casa Blanca l’any 2020
Personalment, crec que aquestes dues imatges poden dir molt sobre com estan actualment els Estats Units, ja que fa 5 anys s’estava il·luminant la Casa Blanca per celebrar un tema i aquest any han apagat els llums.
En la secció de La fotografia ens trobem amb fotografies molt recents aquest any, que han estat revolucionant cada part del món.
Black Lives Matter és el nom d’un moviment activista sorgit als Estats Units, a les comunitats afroamericanes, i que realitza campanyes contra la violència racista exercida vers les persones negres que s’ha anat reproduint durant el mandat del president Donald Trump.
El racisme i la discriminació ètnica als Estats Units existeix des de l’època colonial i de l’esclavatge. El racisme legalment acceptat havia donat drets i privilegis a americans blancs, mentre que amerindis, afroamericans, asioamericans o llatinoamericans se’n veien privats. Els euroamericans (concretament angloamericans) eren els qui tenien més privilegis en matèria d’educació, immigració, dret a vot… L’arriada del moviment abolicionista al segle XVIII marca el punt de partida per mirar de combatre aquest fet. Els anys 1960 són un pas més en aquest intent. Si bé l’apartheid ja no és vigent en l’actualitat, la política racial segueix sent un fenomen major als EUA.
A finals de maig, a partir d’una sèrie d’esdeveniments amb càrrega racial, es van realitzar protestes de gran magnitud al llarg dels Estats Units, principalment a causa de l’homicidi policial de George Floyd. BLM organitza un motí als Estats Units i a tot el món a partir del 30 de maig.
Aquesta foto ens influencia a tots els éssers humans que habitem en aquest planeta, no per la teva nacionalitat, pel teu color de pell o per les teves tradicions ets menys persona i cal demostrar que, siguem com siguem, tenim els mateixos drets que qualsevol.
En el parc provincial Aconcagua de Mendoza uns guarda parcs van captar una imatge molt inusual de dos animals locals que va recorre les xarxes.
Foto de la guineu i el còndor
Aquesta fotografia és inusual perquè són dues espècies molt diferents. Una vola pel cel i l’altre camina en el nostre territori. Aquesta imatge va ser presa el 22 de maig per Joaquín González i Rodrigo Palou.
Els guarda parcs que es van trobar amb aquesta situació van arribar a la conclusió que el més possible era que hi havia un animal mort, possiblement un guanac, i tant la guineu vermella com el còndor van aparèixer per alimentar-se del cadàver.
La meva opinió sobre aquesta imatge és que, per moltes diferències que tinguem tots, sempre hi haurà alguna cosa, per molt petita que sigui, que ens uneixi.
Avui, a la secció de La fotografia, parlarem del Black Lives Matter, el nom d’un moviment activista sorgit als Estats Units a les comunitats afroamericanes i que realitza campanyes contra la violència racista.
I és que el passat 25 de maig a Powderhorn, Minneapolis, un policia va assassinar un home negre asfixiant-lo. Aquest homicidi va fer que tots els negres, cansats d’aquestes desigualtats, sortissin al carrer a lluitar.
Una de les fotos que més s’ha difós durant aquests últims dies ha estat l’anterior, on podem veure un home davant de la Trump Tower a Nova York manifestant-se.
O bé la següent:
On es veu una noia agenollada davant dels policies i darrere la manifestació amb gent amb els braços aixecats.
La fotografia és un art que està constantment en innovació i evolució. Avui en dia comptem amb tota mena d’eines, gadgets i aplicacions que ens permeten crear imatges impressionants i originals.
Una nova tendència que ha impactat a la indústria és la de les imatges aèries. El primer fotògraf a utilitzar aquest estil va ser Nadar al 1858, quan es va elevar a 80 metres en un globus aerostatic per prendre una foto als suburbis de París. En l’actualitat això s’aconsegueix gràcies a un dron.
Fotografia de Nadar
Les fotografies amb drons permeten construir d’una manera artística i creativa la imatge d’escultures, escenaris i llocs. Una plataforma que impulsa aquest tipus de fotografies és DrAw Photo Contest, un projecte de Art Photo Travel Association, en el que milers de fotògrafs presenten les seves obres. Les millors fotografies són premiades i són seleccionades com la foto de l’any.
Al 2018, es van anunciar els guanyadors. A continuació et diem quins són i et compartim les impactants fotografies.
Aquesta setmana, a la secció “La Fotografia”, us porto una imatge que crec que representarà molta gent.
Noia escoltant música
He escollit aquesta imatge ja que crec que representa moltíssima gent, sobretot amb la situació actual que estem vivint en què la música s’ha convertit en el principal mètode de distracció.
Aquesta imatge simbolitza la sensació de llibertat que ens transmet escoltar la música que ens agrada a tot volum, és una sensació que crec que mai es podrà explicar ja que cada persona ho viu d’una manera molt diferent. Però, sense dubte, és una sensació que ens ajuda a tenir un moment amb nosaltres mateixos i sentir-nos complets.
Hola! Avui, a la secció La fotografia, volia parlar-vos de les que fa la Bruna Avellaneda. Em semblen fotografies que ens poden ajudar a acceptar el nostre cos i veure d’una forma bonica les nostres imperfeccions.
També te moltes imatges amb un estil molt minimalista i delicat sobre les dones. Jo crec que la seva fotografia es basa en el cos femení i la bellesa d’aquestes.
Considero que aquest tipus de fotografies ens poden influir a l’hora d’estimarnos a nosaltres mateixes i de veure que tots els cossos són diferents i, a la vegada, preciosos. Podem veure dones de diferents nacionalitats, estatures, pes, tipus de pell… I la fotògrafa ens fa veure com una realitat paral·lela on totes ens estimem tal i com som.
Per aquest motiu us recomano molt el treball d’aquesta noia.
Avui, a La fotografia, us ensenyaré una imatge bastant impactant que ens mostra i ensenya tot el que s’està vivint aquests mesos als hospitals.
Malalt de Covid-19 en una unitat de cures intensives
A la imatge podem observar un malalt que ha d’enfrontar la seva malaltia sol, sense família i envoltat de persones totalment protegides i que amb molta dificultat pot arribar a veure els seus ulls.
Tot això afegit amb l’incertesa de no saber com el seu cos lluitarà en contra d’aquest virus poc conegut, fins i tot per la comunitat científica i personal sanitari.
M’imagino tot el patiment i angoixa que han hagut de sentir totes les famílies que s’han trobat en la situació de no poder acompanyar els seus éssers estimats que ingressaven a l’hospital contagiats pel Covid. Durant el període del seu ingrès, aquests no tenien gaire informació del seu estat de salut. La distància en moments així deu ser molt difícil d’experimentar.
Si la malaltia es complica, els pacients moren sense estar acompanyats dels seus estimats i aquests no poden vetllar-los ni realitzar cap cerimònia d’acomiadament.
La imatge és un reconeixement a tot el patiment que han hagut d’afrontar tots els malalts que han passat per la unitat de cures intensives i els seus familiars.
06susana
Aguilarrrrrrrrr
albasoley
Aa_Alejandro24304
annamolinaaaaaa
@annaviñallonga
ariannars
ariiadnaacm
arnauroal
ayagaffa
blaigaro
burlaoes
carlarodrriguez
Ccruz
carlytamg
claragallardoo
danicarrillo06
danicarrillo9906
alba
denisramosalcala
eericmaciaas_2006
elsadelasheras
erincasas
galaaguirre
eira
gioryethrivera
helenapz
hugosalgado006
hugosalgado06
ikerestebnn
irinasalas
ismael1255
iván
Jiahao Ye
Laura Carrillo
lidiapedros
lesbarraquesdigitals
lidiasegura
luciaagarciaa
luciapavon
lukapichi
lukapiscitello
lukaru
lyydialopeez
Lydia López
maariacostag
martaavegaa
martasoltero
minipalma
Alexandra Molina
ninaamolanoo
porciomiocom
Roman
rosafr
savilaa
sidimangassouba
wbaayaa16
wbayaa16
wbayaa20
