Julien Tabet és un jove artista francès que té predilecció per una eina que permet crear imatges surrealistes que, segons alguns, està infravalorada: el Photoshop. Aquesta eina que sovint és utilitzada per retocar selfies o editar pel·lícules d’acció i fantasia pot esdevenir una manera de fer les teves fotografies una mica més màgiques. Encara que Julien va començar a editar fotografies com a hobby, ara les ven i personalitza en forma de tassa, funda per mòbil o pòster. En té moltes, però òbviament, la que més ha triomfat a l’internet ha sigut una foto d’un gatet amagat titulada Hidden (amagat en anglès).
Hidden, l’obra mestra de Julien
Com podeu veure, la imatge està molt ben editada, però no es poden aconseguir aquests resultats així com així, Julien va trigar quasi 8 hores a sentir-se satisfet amb el seu treball. “S’ha de ser molt meticulós amb els detalls a l’hora d’utilitzar eines digitals per editar imatges; un petit error podria fer malbé tota la peça” explicava a les stories del seu Instagram.
Si voleu saber com l’ha fet, va penjar un videotutorial al seu canal de YouTube on es veu tot el procediment
Si us ha agradat aquesta fotografia, us deixo aquí el seu perfil d’Instagram perquè pogueu veure totes les seves creacions.
Si bé ser soldat sempre s’ha considerat un treball d’homes, no ho és pas a Israel. Des de 1948, el servei militar és obligatori tant per a homes com per a dones, assignant a elles una tasca molt important a l’exèrcit: lluitar contra els yihadistes. Aquesta tasca se les assigna degut a que, per a aquest col·lectiu, és denigrant que els mati o dispari una dona de manera que, nomès amb la seva pròpia presència, les soldats ja intimiden a aquests grups tan perillosos.
Soldats israelís fent pràctiques militars
Avui us parlaré una mica d’elles i de la fotografia que acabeu de veure. Si bé moltes consideren que el servei militar obligatori (durant dos anys) per a ambdós gèneres és una mesura igualitària i d’empoderament femení, a algunes no els agrada la idea que sigui obligatori (a no ser que tinguis una discapacitat, alguna malaltia crònica…). He escollit aquesta imatge per donar visibilitat a aquestes dones que, ho hagin demanat o no, estan cambiant l’etiqueta que diu que ser soldat és una feina d’homes. En resum, donar a aquest col·lectiu el mèrit que es mereixen, però que no sempre tenen.
Avui a la secció de “La Fotografia” us porto dues imatges d’un mateix lloc però de diferents anys.
Les dues fotografies son de la Casa Blanca, però una és de l’any 2015 i l’altre és d’aquest any. Entre les dues imatges hi ha una diferència bastant important i, a la vegada, bastant impactant.
Aquesta imatge de la Casa Blanca és del dia 26 de juny del 2015: la Casa Blanca va ser il·luminada pels colors de la bandera LGTBI per celebrar el reconeixement del matrimoni homosexual.
Casa Blanca a l’any 2015
En canvi, en aquesta imatge, la Casa Blanca està amb les llums apagades. Les llums van ser apagades la nit del dia 31 de maig del 2020. Es van apagar enmig de les protestes per la mort de George Floyd. Això no succeïa des de 1889.
La Casa Blanca l’any 2020
Personalment, crec que aquestes dues imatges poden dir molt sobre com estan actualment els Estats Units, ja que fa 5 anys s’estava il·luminant la Casa Blanca per celebrar un tema i aquest any han apagat els llums.
En la secció de La fotografia ens trobem amb fotografies molt recents aquest any, que han estat revolucionant cada part del món.
Black Lives Matter és el nom d’un moviment activista sorgit als Estats Units, a les comunitats afroamericanes, i que realitza campanyes contra la violència racista exercida vers les persones negres que s’ha anat reproduint durant el mandat del president Donald Trump.
El racisme i la discriminació ètnica als Estats Units existeix des de l’època colonial i de l’esclavatge. El racisme legalment acceptat havia donat drets i privilegis a americans blancs, mentre que amerindis, afroamericans, asioamericans o llatinoamericans se’n veien privats. Els euroamericans (concretament angloamericans) eren els qui tenien més privilegis en matèria d’educació, immigració, dret a vot… L’arriada del moviment abolicionista al segle XVIII marca el punt de partida per mirar de combatre aquest fet. Els anys 1960 són un pas més en aquest intent. Si bé l’apartheid ja no és vigent en l’actualitat, la política racial segueix sent un fenomen major als EUA.
A finals de maig, a partir d’una sèrie d’esdeveniments amb càrrega racial, es van realitzar protestes de gran magnitud al llarg dels Estats Units, principalment a causa de l’homicidi policial de George Floyd. BLM organitza un motí als Estats Units i a tot el món a partir del 30 de maig.
Aquesta foto ens influencia a tots els éssers humans que habitem en aquest planeta, no per la teva nacionalitat, pel teu color de pell o per les teves tradicions ets menys persona i cal demostrar que, siguem com siguem, tenim els mateixos drets que qualsevol.
En el parc provincial Aconcagua de Mendoza uns guarda parcs van captar una imatge molt inusual de dos animals locals que va recorre les xarxes.
Foto de la guineu i el còndor
Aquesta fotografia és inusual perquè són dues espècies molt diferents. Una vola pel cel i l’altre camina en el nostre territori. Aquesta imatge va ser presa el 22 de maig per Joaquín González i Rodrigo Palou.
Els guarda parcs que es van trobar amb aquesta situació van arribar a la conclusió que el més possible era que hi havia un animal mort, possiblement un guanac, i tant la guineu vermella com el còndor van aparèixer per alimentar-se del cadàver.
La meva opinió sobre aquesta imatge és que, per moltes diferències que tinguem tots, sempre hi haurà alguna cosa, per molt petita que sigui, que ens uneixi.
Avui, a la secció de La fotografia, parlarem del Black Lives Matter, el nom d’un moviment activista sorgit als Estats Units a les comunitats afroamericanes i que realitza campanyes contra la violència racista.
I és que el passat 25 de maig a Powderhorn, Minneapolis, un policia va assassinar un home negre asfixiant-lo. Aquest homicidi va fer que tots els negres, cansats d’aquestes desigualtats, sortissin al carrer a lluitar.
Una de les fotos que més s’ha difós durant aquests últims dies ha estat l’anterior, on podem veure un home davant de la Trump Tower a Nova York manifestant-se.
O bé la següent:
On es veu una noia agenollada davant dels policies i darrere la manifestació amb gent amb els braços aixecats.
La fotografia és un art que està constantment en innovació i evolució. Avui en dia comptem amb tota mena d’eines, gadgets i aplicacions que ens permeten crear imatges impressionants i originals.
Una nova tendència que ha impactat a la indústria és la de les imatges aèries. El primer fotògraf a utilitzar aquest estil va ser Nadar al 1858, quan es va elevar a 80 metres en un globus aerostatic per prendre una foto als suburbis de París. En l’actualitat això s’aconsegueix gràcies a un dron.
Fotografia de Nadar
Les fotografies amb drons permeten construir d’una manera artística i creativa la imatge d’escultures, escenaris i llocs. Una plataforma que impulsa aquest tipus de fotografies és DrAw Photo Contest, un projecte de Art Photo Travel Association, en el que milers de fotògrafs presenten les seves obres. Les millors fotografies són premiades i són seleccionades com la foto de l’any.
Al 2018, es van anunciar els guanyadors. A continuació et diem quins són i et compartim les impactants fotografies.
Aquesta setmana, a la secció “La Fotografia”, us porto una imatge que crec que representarà molta gent.
Noia escoltant música
He escollit aquesta imatge ja que crec que representa moltíssima gent, sobretot amb la situació actual que estem vivint en què la música s’ha convertit en el principal mètode de distracció.
Aquesta imatge simbolitza la sensació de llibertat que ens transmet escoltar la música que ens agrada a tot volum, és una sensació que crec que mai es podrà explicar ja que cada persona ho viu d’una manera molt diferent. Però, sense dubte, és una sensació que ens ajuda a tenir un moment amb nosaltres mateixos i sentir-nos complets.
Hola! Avui, a la secció La fotografia, volia parlar-vos de les que fa la Bruna Avellaneda. Em semblen fotografies que ens poden ajudar a acceptar el nostre cos i veure d’una forma bonica les nostres imperfeccions.
També te moltes imatges amb un estil molt minimalista i delicat sobre les dones. Jo crec que la seva fotografia es basa en el cos femení i la bellesa d’aquestes.
Considero que aquest tipus de fotografies ens poden influir a l’hora d’estimarnos a nosaltres mateixes i de veure que tots els cossos són diferents i, a la vegada, preciosos. Podem veure dones de diferents nacionalitats, estatures, pes, tipus de pell… I la fotògrafa ens fa veure com una realitat paral·lela on totes ens estimem tal i com som.
Per aquest motiu us recomano molt el treball d’aquesta noia.
Avui, a La fotografia, us ensenyaré una imatge bastant impactant que ens mostra i ensenya tot el que s’està vivint aquests mesos als hospitals.
Malalt de Covid-19 en una unitat de cures intensives
A la imatge podem observar un malalt que ha d’enfrontar la seva malaltia sol, sense família i envoltat de persones totalment protegides i que amb molta dificultat pot arribar a veure els seus ulls.
Tot això afegit amb l’incertesa de no saber com el seu cos lluitarà en contra d’aquest virus poc conegut, fins i tot per la comunitat científica i personal sanitari.
M’imagino tot el patiment i angoixa que han hagut de sentir totes les famílies que s’han trobat en la situació de no poder acompanyar els seus éssers estimats que ingressaven a l’hospital contagiats pel Covid. Durant el període del seu ingrès, aquests no tenien gaire informació del seu estat de salut. La distància en moments així deu ser molt difícil d’experimentar.
Si la malaltia es complica, els pacients moren sense estar acompanyats dels seus estimats i aquests no poden vetllar-los ni realitzar cap cerimònia d’acomiadament.
La imatge és un reconeixement a tot el patiment que han hagut d’afrontar tots els malalts que han passat per la unitat de cures intensives i els seus familiars.
Hola! Avui a la secció de ‘La fotografia’ us volem ensenyar una imatge realitzada al març de 2019. Personalment ens agrada molt i creiem que a vosaltres també us podria agradar. La foto en qüestió s’anomena ‘Tender play’.
‘Tender play’
Parc Nacional Wapusk, Canadà
A la fotografia podem veure una mare óssa polar cuidant dels seus dos cadells al mig del no res. La imatge es va fer a principis de març, quan Steve Leviv, el millor fotògraf de la vida salvatge al 2019, va veure a aquesta mare óssa polar i els seus dos cadell després que la mare passés 10 dies sense veure’ls. Recentment havien sortit de la seva guàrdia pel seu part al Parc Nacional Wapusk, a Canadà, per començar el llarg viatge cap al gel marí perquè la seva mare pogués alimentar-se. La foto en concret va ser feta després d’una migdiada, quan els cadells estaven de bon humor.
Personalment aquesta imatge em transmet molt bones vibracions. Crec que representa molt bé la relació mare-fill que també tenim els humans i em sembla molt bonic que plasmi aquest sentiment tan bé.
Hola! Com esteu? Aquesta setmana, a la secció “La fotografia”, us portem una imatge sobre la Cova de Lascaux.
La Cova de Lascaux s’ubica a França, aquesta cova conté moltes de les pintures prehistòriques més valuoses del món. Va ser descoberta al setembre de l’any 1940 per Marcel Ravidat, un adolescent de disset anys, junts a altres tres amics.
la prehistòria a França
D’acord amb les dades de la revista National Geographic, aquesta cova té uns vuitanta metres de longitud i en l’interior han trobat 1.963 unitats gràfiques, entre pintures i gravats rupestres (gravats rupestres és un dibuix o esbós que hi ha en algunes roques o cavernes). També es comenta que, de totes aquestes imatges, 915 són pintures d’animals.
les pintures ruprestres
Després de la II Guerra Mundial, l’any 1955, el diòxid de carboni produït pels 1200 visitants que la cova rebia cada dia va danyar la mateixa visiblement. Per aquest motiu la cova va ser tancada al públic al 1963 i així preservar l’art rupestre de les parets. Després del tancament, les pintures van ser restaurades.
Van fer una rèplica exacta de la cova l’any 2016
No obstant això, França va inaugurar el desembre de 2016 una rèplica exacta de la cova que pot ser visitada en l’actualitat.
En la meva opinió, penso que això és increïble perquè mai he sabut que hi havia una cova amb pintures antigues de la prehistòria (crec que aquest descobriment ens serveix per poder aprendre més d’una forma més visual). Si us interessa molt aquesta cova, aquí us deixo una visita virtual:
Una imatge és una representació visual, que manifesta l’aparença visual d’un objecte real o imaginari. Encara que el terme sol entendre’s com a sinònim de representació visual, també s’aplica com a extensió per a altres tipus de percepció, com imatges auditives, olfactives, tàctils, sinestèsies, etc. Les imatges que la persona no percep sinó que viu interiorment se les denominen imatges mentals, mentre que les que representen visualment un objecte mitjançant tècniques diferents, se les designa com imatges creades o reproduides. Algunes d’elles són el dibuix, el disseny, la pintura, la fotografia o el vídeo, entre d’altres.
Dit això, com veus aquesta imatge?
Com podeu observar, principalment el que destaca en aquesta imatge és mitja part d’unes ulleres recolzades a una taula de color marró. El decorat d’aquestes és de taques petites intercalades de color marró fort i marró fluix. Si mires per dins de les ulleres pots veure un bosc de manera molt clara. En canvi, si mires per fora de l’objecte principal, veus el bosc molt borrós. A la foto, es veu clarament que el bosc és natural, gran i molt típic. Té arbres molt llargs amb el tronc marró i les fulles verdes, pedres pel terra de diferent mides (de color gris), herba (de color verd) i diferents camins per on poder passejar. Per altra banda, transmet tranquil·litat i pau.
A causa de la quarantena estem utilitzant les xarxes socials més que mai. Bé, doncs, en entrar a twitter m’he trobat amb un post que es titula “70 fotos que has de veure abans de morir”.
Aquí us deixo els tweets que més em van sorprendre i l’enllaç per si voleu mirar-les:
En aquesta fotografia podem veure un dels temples budistes més antics del Japó, que té el títol de l’edifici de fusta més gran del món. I és que no podria ser d’una altra forma per a albergar l’enorme estatua de buda que trobem en el seu interior.
Temple Todai-ji a Nara
Com a antiga capital japonesa, Nara és una ciutat molt visitada pels turistes. Juntament amb el famós parc de cérvols, el Temple Todai-ji és el major atractiu turístic i de visita obligatòria.
Tot el recinte del temple és impressionant, però fins i tot si hi ha molta cua, no et pots perdre la visita a l’interior, perquè no trobaràs cap temple budista com aquest en un altre lloc del món.
Aguilarrrrrrrrr
Aa_Alejandro24304
@annaviñallonga
ariannars
ariiadnaacm
carlarodrriguez
Ccruz
carlytamg
alba
denisramosalcala
elsadelasheras
erincasas
galaaguirre
eira
gioryethrivera
helenapz
ikerestebnn
irinasalas
iván
Laura Carrillo
lidiapedros
lesbarraquesdigitals
lidiasegura
luciaagarciaa
luciapavon
lukapichi
lukapiscitello
lukaru
lyydialopeez
Lydia López Molí
maariacostag
martaavegaa
martasoltero
minipalma
Alexandra Molina
ninaamolanoo
savilaa
sidimangassouba
Temple Todai-ji a Nara
