Les Barraques Digitals

ELS INTEGRANTS DE QUEEN

FREDDIE MERCURY

• Nom real: Farrokh Bulsara
• Data de naixement: 5 de setembre del 1946
• Data de defunció: 24 de novembre del 1991
• Lloc de naixement: Zanzibar, Tanzània
• Instruments: Veu, piano, guitarra, teclat

La història de Farrokh Bulsara va començar a l’illa de Zanzibar i, 25 anys després, sota el nom de Freddie Mercury encapçalava el mític grup de rock Queen.

Fill de Bomi i Jer Bulsara, Freddie va passar la major part de la seva infància a l’Índia, on va assistir a l’escola St. Peter. El seu interès per la música va començar als set anys, quan va rebre classes de piano.

El 1964 es va mudar al comptat de Middlesex (Anglaterra) amb la seva família. Allà, Freddie es va unir a una banda de blues anomenada Wreckage a la vegada que estudiava disseny gràfic a l’Ealing College of Art. Mentre cantava per la banda de blues, un estudiant el va presentar a Roger Taylor i Brian May, fundadors d’una banda anomenada Smile. Aquest grup, passaria a ser Queen en el moment en què Freddie s’unís a ells com a vocalista. El baixista John Deacon, s’uniria a la banda l’1 de març de 1971.

La resta ja forma part de la història del rock i de la banda. El grup signaria un contracte amb EMI Records i Elektra el 1973 i traurien al mercat el disc Queen II que passaria a ser recordat com “un dels desenvolupaments més emocionants de la música rock”.

D’altra banda, el conegut tema operístic Bohemian Rhapsody no hauria arribat a les nostres oïdes de no ser per la insistència de Freddie, el qual deia que malgrat la seva duració, aquesta cançó devia sortir al mercat.

El 1971, als Estats Units, Queen va arrasar a les llistes d’èxits amb el tema Crazy Little thing Called Love, el qual va ser escrit pel vocalista principal del grup. Però no només era ell qui componia les cançons, sinó que a la banda cadascun dels membres va arribar a escriure algunes que posteriorment esdevindrien èxits.

Amb Freddie i la seva característica posada en escena com a imatge de la banda, Queen es va convertir en un dels principals desenvolupadors de l’stadium rock, un gènere musical destinat a aquells artistes de rock que ofereixen grans concerts a estadis de futbol o futbol americà.

A la meitat dels anys 80, Freddie va començar a centrar-se en la seva carrera en solitari. La seva primera gran col·laboració fora de la banda va ser l’any 1986 amb Dave Clark, per l’enregistrament del London’s West End Music Time. D’altra banda, va realitzar covers de cançons com The Great Pretender l’any 1987.

Aquesta carrera com a solista, el va dur a realitzar un dels seus somnis; gravar amb la reverenciada diva de l’òpera Montserrat Caballé. Amb ella va realitzar la cançó Barcelona, la qual es va convertir en l’himne de la ciutat i en el tema dels Jocs Olímpics de 1992.

 

 

Freddie també va participar en els àmbits del ballet, l’òpera i del teatre fent aparicions l’octubre de 1977 a la gala benèfica del London Coliseum organitzada pel Royal Ballet Principal Dance Wayne Eagling i el 1987 a Time de Dave Clarke al Dominin Theatre.

El vocalista va tornar als estudis l’any 1990 per gravar Innuendo amb la banda.

El 24 de novembre de 1991, la batalla de Freddie contra la SIDA va finalitzar just 24 hores després que fes pública la seva malaltia.

El 20 d’abril de 1992, es va dur a terme un tribut a l’estadi de Wembley, el qual va conduir a la creació de la fundació Mercury Phoenix Trust promoguda per la resta de membres de Queen amb la finalitat de lluitar contra la SIDA.

BRIAN MAY

• Data de naixement: 19 de juliol de 1947
• Lloc de naixement: Twickenham, Anglaterra
• Instruments: Veu, piano, guitarra, teclat

La vida de Brian May va començar a Twickenham, éssent fill de Harold May i de Ruth Irving Fletcher. El seu pare va servir a la Royal Air Force durant la segona guerra mundial i la seva mare, la qual era escocesa, va formar part de la Women’s Air Royal Force. Des de petit, Brian May va mostrar un gran interès per la música i l’astronomia. Com que el seu pare tocava l’ukulele molt bé, ell també va voler aprendre i, temps més tard, als set anys, ja l’havien regalat la seva primera guitarra acústica.

Es va formar a l’escola Hampton, on va obtenir puntuacions altes en assignatures com física i matemàtiques. Durant la seva formació acadèmica va conèixer a Tim Staffel, amb qui formaria la seva primera banda anomenada 1984 en honor a la novel·la de George Orwell.

Anys més tard, exactament el 1968, crearia la banda Smile mentre estudiava a l’Imperia College amb el seu company Tim. Després de penjar diversos anuncis per tota la universitat, aconseguirien que se’ls unís el bateria Roger Taylor. Dos anys després, Staffel va marxar del grup i, finalment, va arribar Farrokh Bulsara, més conegut com a Freddie Mercury i amb qui la banda acabaria convertint-se en la llegendària Queen.

 

 

Des d’aleshores, May ha compost 22 éxits a escala mundial per a Queen. Entre aquests es troben: We Will Rock You, The Show Must Go On, I Want It All i Who Wants to Live Forever. Brian també ha produït gravacions com a solista; tals com Back to the Light el 1992. A més va ser el compositor del tema Flash de Queen que va aparèixer a la pel·lícula Flash Gordon.
Totes les seves cançons han deixat una gran empremta i han inspirat a personatges tan importants  com Elton John, Def Leppard, The Royal Philharmonic Orchestra, Shirley Bassey i Eminem. Tanmateix ha realitzat diverses col·laboracions amb artistes com Robbie Williams, the Foo Fighters, Cliff Richard, el grup Guns ‘n’ Roses, Diana Ross i amb el tenor italià Luciano Pavarotti. I, per si no fos suficient, també va tocar la guitarra als Jocs Olímpics de 2002 a la cançó The Fire Within.

 

Igual que Freddie, Brian també estava familiaritzat amb el món del teatre. Ell ja havia fet unes quantes intervencions en aquest àmbit a projectes de la seva esposa Anita Dobson, però no va ser fins a l’any 1987 que va endinsar-se en aquest món pel seu compte. Va escriure i interpretar cançons pels London Riverside Studios per a la producció de la representació teatral de Macbeth, escrita originalment per William Shakespeare.

Pel que fa a la solidaritat, Brian May és un home molt compromès. Primerament, va ser un dels components del grup que, rere la defunció de Freddie, va crear Mercury Phoenix Trust. El músic està molt conscienciat sobre la lluita contra la SIDA i per aquest motiu també ha participat en concerts com el 46664. A part d’això, ha fundat una organització anomenada Save me que lluita pels drets dels animals i per evitar el maltractament d’aquests.

 

Altrament, l’artista britànic ha estat premiat en diverses ocasions pel seu gran treball. Té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, ha estat inclòs al Saló de la Fama del Rock and Roll dels Estats Units i al Songwritters Hall of Fame i a més ha estat un dels primers membres del UK Music Hall Of Fame.

Brian May es passaria des de l’any 2005 fins al 2006 de gira mundial amb Paul Rodgers i Roger Taylor, després d’això, tots anirien a l’estudi i gravarien el ben rebut àlbum de Queen amb Paul Rodgers anomenat The Cosmos Rocks. Després de la venda i èxit d’aquest projecte, el precediria una nova gira mundial gegant. I és més, aquell mateix any el Guiness World Records anunciaria que Queen havia superat als Beatles per convertir-se en l’àlbum més exitós de la història de les llistes britàniques.

Pel que fa a l’astronomia, Brian no ha deixat aquesta passió de costat. És col·laborador habitual de The Sky at Night, ha estat autor d’un llibre il·lustrat sobre astrofísica anomenat BANG escrit amb el seu amic Sir Patrick Moore i el Dr. Chris Lintott, va completar la seva tesi doctoral en astrofísica sobre la pols interplanetària l’any 2007, té un càrrec com a investigador visitant a l’Imperial College on continuarà el seu treball en astronomia, és rector a la Universitat de Liverpool John Moore i és propietari de la London Stereoscopic Company.

Actualment segueix participant en diversos projectes, tant dins com fora de la música.

ROGER TAYLOR

• Data de naixement: 26 de juliol de 1949
• Lloc de naixement: King’s Lynn, Norfolk, Anglaterra
• Instruments: Bateria, percussió, teclat i veu

Roger Taylor va néixer a King’s Lynn, Norfolk, el 26 de juliol de 1949. El seu interès musical va aparèixer als inicis dels anys 50, quan es va mudar a Truro, Cornwall. Allà, aprendria a tocar el seu primer instrument; l’ukulele i crearia una banda preadolescent que no sobreviuria a molt més d’un parell d’actuacions.

La seva carrera musical canviaria el 1960, quan va unir-se al cor de l’església del seu municipi, ja que era un requisit necessari a la seva escola. Seria aleshores quan, pel seu compte i de manera autodidàctica, aprendria a tocar la guitarra i, l’any següent passaria a tocar la bateria.

El 1966, Roger s’integraria a una de les bandes més populars de Cornwall: the Reaction. Allà participaria com a bateria i vocalista principal. Aquell mateix any, el grup va guanyar un concurs musical local.

L’any següent, el 1997, Taylor es va mudar a Londres per estudiar odontologia al London Hospital Medical College. Més tard, va estudiar també biologia, obtenint un BSc.

Durant el 1998, va formar la banda Smile amb Brian May, la qual s’acabaria convertint en Queen.

La gent sol fer referència a la relació de proximitat que hi havia entre Roger i Freddie, els quals solien passar moltes hores per la ciutat assistint a concerts de músics que els inspiraven com per exemple: The Jimi Hendrix Experience, Led Zeppelin, David Bowie i The Who.

Roger Taylor va escriure un gran nombre de cançons per a la banda (a cadascun dels 15 àlbums d’estudi hi apareixerien com a mínim un dels seus temes), moltes d’elles futurs èxits. Algunes serien: Radio Ga Ga , A Kind Of Magic o These Are The Days Of Our Lives.

D’altra banda, Roger seria el primer membre del grup britànic en iniciar la seva carrera en solitari amb la cançó I Wanna Testify, publicada l’any 1977. Una mica més tard, l’any 1981 crearia l’àlbum Fun in space i el 1984 Strange Frontier. Ambdós LPs van arribar a posicionar-se al top 30.

El 1987, formaria la seva pròpia banda anomenada The Cross, els quals realitzarien un total de tres àlbums i farien un Tour pel Regne Unit i Europa.

Després de la mort de Freddie Mercury, Roger reprendria la seva carrera en solitari i, afligit, publicaria l’àlbum Happiness?, on parlaria del tòpic “lluitar amb la vida i buscar la felicitat”. Aquell any faria una gira pel Regne Unit i Itàlia.

Més tard, l’any 1998 trauria un dels seus millors àlbums: Electric Fire, on destacarien les capacitats de composició del músic britànic. Pot ser, un dels motius pels quals aquest àlbum va obtenir tant reconeixement, eren els temes que tractava; tals com la violència domèstica i la pobresa.

Igual que Brian May, Roger Taylor també va participar en els concerts benèfics 46664, actuant als dos primers concerts de Sud Àfrica i escrivint diverses cançons per l’àlbum 46664.

A més a més, ha col·laborat amb músics com Bono, Anastacia, Dave Stewart i Beyonce. També, ha escrit dues emotives cançons pel projecte Say It’s Not True.

El 2005 va unir-se a la gira Queen + Paula Rodgers, la qual va durar sis mesos i els va dur per tota Europa.

Roger Taylor va reprendre finalment la seva carrera com a solista a finals del 2009 amb el single The Unblinking Eye i, seguidament, l’any 2013 va crear l’àlbum Fun on the Earth i un box set anomenat The Lot.

Taylor també produeix The Queen Extraveganza, el tribut oficial a Queen.

JOHN DEACON

• Data de naixement: 19 d’agost de 1951
• Lloc de naixement: Leicester, Anglaterra
• Instruments: Baix, contrabaix i teclat

Roger Taylor, fill d’Arthur Henry Deacon i Lillian Molly, va passar la seva infància a la ciutat de Leicester. Les seves primeres passes al món de la música van ser als set anys, quan els seus pares el van regalar una guitarra elèctrica “Tommy Steele” vermella i de plàstic. Tot i que podria semblar que tenir aquest tipus d’instrument el fos a aficionar a la música, el que va fer va ser desviar la seva atenció cap a l’electrònica, la qual es va convertir en el seu hobbie.

L’interès de John cap a la música va augmentar quan es va comprar els primers dos àlbums dels Beatles, convertint-se en un gran fan de la banda. Gràcies a això va decidir aprendre a tocar la guitarra pel seu compte al garatge d’un amic.

Als catorze anys, quan ja havia après, va formar un grup que es deia The Opposition. Aquest, va fer diversos concerts i cap a l’any 1966, la bada ja comptava amb un consolidat grup de fans. Però una mica més tard aquell any, el baixista de la banda va marxar i llavors, John va ocupar aquell lloc, canviant el nom del grup a The New Opposition. Finalment, el 1969 Deacon va marxar de la banda per formar-se en electrònica al Chelsea College de la Universitat de Londres. On el primer any aconseguiria el Títol d’Honor de Primera Classe.

L’octubre de 1970 John Deacon va anar a veure una actuació de Queen i uns quants mesos després, el 1971, va ser presentat a Brian May i Roger Taylor els quals el van dir que fes una prova per ser el baixista de Queen. No molt després de fer l’audició, l’1 de març de 1971, John Deacon es va convertir en el quart membre de la banda britànica.

John es coneixia com “el més callat” o “l’home invisible”, ja que era el membre més jove de la banda, mai tractava de treure protagonisme al vocalista principal Freddie Mercury i durant les sessions de gravació a Londres solia estar força parat. No va ser fins al tercer àlbum de Queen que va aparèixer alguna de les cançons de Deacon. La primera va ser Misfire. A mesura que el temps avançava, les seves capacitats musicals van millorar i va escriure els temes You’re My Best Friend, I Want To Break Free i Another One Bites The Dust. Amb aquests propulsaria la carrera de Queen encara més amunt.

El 1986 Deacon va fer una petita pausa per centrar-se en el seu treball en solitari. Va formar The Immortals i va crear el single No Turning Back.

Actualment, John Deacon s’ha allunyat del món de la música i ha deixat Queen. Tot i això, encara manté el contacte amb els seus companys.

La seva última aparició amb el grup va ser el 17 de gener de 1997 a la gala de Maurice Béjart’s Ballet for Life, dedicada a Freddie Mercury i al ballarí Jorge Donn; on John Deacon, Roger Taylor i Brian May van interpretar la cançó Show Must Go On.

LA BANDA

Queen es va formar el 1971 per Freddie Mercury, John Deacon, Roger Taylor i Brian May. El 1973 van signar el seu primer contracte amb EMI Records i Elektra i van treure al mercat el seu primer disc: Queen II. Gràcies a això, la banda va fer la seva primera gira pel Regne Unit i una altra pels Estats Units. Al novembre d’aquell mateix any van realitzar el seu tercer àlbum: Sheer Heart Attack, el qual seria un èxit a totes dues bandes de l’Atlàntic.

Just el 1975 produirien el seu següent LP A night at the òpera, el qual inclouria temes com Bohemian Rhapsody; una de les cançons més emblemàtiques de la banda, la qual els atorgaria el seu primer disc de platí.

Ja el 1976 havien estat de gira pels Estats Units i el Japó i a la primavera els quatre àlbums que tenien fins aleshores, havien aparegut al Top 20 del Regne Unit.

El seu cinquè disc anomenat A Day At The Races va ser llançat també el 1976 i van fer un concert a Hide Park al qual van assistir més de 200.000 persones. L’àlbum va ser un èxit, més de 500.000 fans l’havien encarregat abans que sortís al mercat.

News Of The World, el sisè àlbum de Queen, que incloïa les cançons We Will Rock You i We are The Champions els va portar a realitzar dos Tours pels Estats Units.

L’àlbum Jazz del 1978 estava format per un altre gran èxit de la banda britànica: Bicycle Race. Aquell any van estar de gira pels Estats Units i Canadà i l’any següent ho van fer per Europa i Japó.

Aquell mateix any, el 1979, realitzarien el seu primer àlbum en directe: Live Killers. També van rebre l’oportunitat d’escriure una partitura per la música d’un futur llargmetratge anomenat Flash Gordon.

Però, abans d’això, l’any 1980 van produir el seu pròxim àlbum: The Game amb el qual van aconseguir cinc discs de platí només a Canadà. Aquell mateix any però una mica més tard van crear la banda sonora per Flash Gordon. A finals del 1980, Queen ja havia venut més de 45.000.000 LPs.

El 1981 van fer una gira per l’Orient Llunyà i van tocar enfront de 131.000 de persones a Sao Paolo, cosa que cap altra banda havia aconseguit fer abans. Aquell mateix any, van treure al mercat simultàniament els àlbums Greatest Hits, Greatest Flix i Greatest Pix.

L’any 1982 van vendre el seu duo dècim disc: Hot Space mentre es trobaven enmig del seu Tour europeu.

Tot seguit, el 1984 l’àlbum The Works i el single anomenat Radio Ga Ga es convertirien en èxits mundials posicionant-se com a números 1 a 19 països. Un altre gran tema que produirien seria I Want To Break Free, al videoclip del qual els membres de Queen apareixen vestits de dona i el convertirien en un dels més famosos de la banda.

El 1985 van participar al festival Rock in Rio, el més gran de tot el món. Aquell any també farien història amb el seu concert al Live Aid de l’estadi de Wembley.

Posteriorment, l’any 1986 els fans rebrien el seu disc A Kind Of Magic, el qual seria la banda sonora de la pel·lícula Highlander del director Russel Mulcahy. Aquell any, Queen faria el seu segon àlbum en directe: Live Magic.

Entre el 1988 i el 1991 la banda va fer tres discos més: The Miracle, Innuendo i Greatest Hits II. Tots tres es posicionarien al capdamunt de nombroses llistes d’èxits.

El 23 de novembre de 1991 Freddie Mercury va anunciar que patia VIH i, l’endemà, va morir envoltat de la seva família i amics. Després de la seva mort, la resta de components del grup van fer un senzill amb les cançons Bohemian Rhapsody i These Are The Days Of Our Lives com a tribut. Amb la venda d’aquest van recaptar més d’1.000.000£ que van ser destinats a la caritat.

El 20 d’abril de 1992 moltes estrelles van unir-se a Roger, John i Brian en un concert molt emotiu en memòria de Freddie a l’estadi de Wembley.

L’any 1995 la resta de components de Queen van completar les cançons que van deixar a mitges l’any 1991 i van treure al mercat el tan esperat àlbum Made in Heaven que va marcar el final d’una era.

Tot i després d’això, el món no va oblidar a Queen i un ballet del famós coreògraf francès Maurice Bejart va fer-se amb les seves cançons l’any 1997 a la vegada que el 2002 l’exitós (i encara vigent) musical We Will Rock You era creat. Aquest es va obrir temps després a Austràlia, Espanya, Les Vegues, Estats Units, Rússia, Alemanya i Japó i continua de gira arreu el món.

També el 2002 la banda rebia el seu propi estel al Passeig de la Fama de Hollywood; essent així i junt els Beatles, l’únic grup que ha obtingut aquest reconeixement.

En l’actualitat Brian May i Roger Taylor continuen sent ambaixadors de la fundació contra la SIDA Mercury Phoenix Trust creada després de la mort del vocalista. La qual fins aleshores ha ajudat a més de 800 projectes arreu del món i ha recaptat més de 16 milions de dòlars per lluitar contra aquesta malaltia.

Brian i Roger van tornar a fer Tours per Europa i el Regne Unit en nom de Queen els anys 2005 i el 2008 en companya de Paul Rogers. Ells dos, han estat de gira amb Adam Lambert des del 2012. Han tocat en nombroses ocasions a Amèrica del Nord i del Sud, Europa, el Regne Unit, Asia, Austràlia i Nova Zelanda. D’altra banda, Queen ha sortit de gira amb més de 50 concerts al llarg del darrer any 2017.

 

UNA CANÇÓ DEL GRUP

Tot i que ens és impossible escollir una sola cançó que ens agradi de Queen, aquí us deixem una de les nostres preferides. Esperem que us agradi!

 

 

LLETRA (en anglès)

 

LLETRA (en català)

Uh, som-hi

Steve camina avàriament pel carrer
Amb la seva alineada baixada
No hi ha so sinó el so dels seus peus
Ametralladoras llestos per funcionar

Estàs preparat, hey, estàs preparat per això?
Estàs penjant a la vora del seient?
Fora de la porta, les bales esquinçades
Al so del batec, sí

Un altre que mossega la pols
Un altre que mossega la pols
I un altre s’ha anat, i un altre s’ha anat
Un altre que mossega la pols
Hey, també t’aconseguiré
Un altre que mossega la pols

Com creus que aniré bé?
Sense tu quan t’has anat
Em vas portar per tot el que tenia
I em vas expulsar sol

Estàs content, està satisfet?
Quant de temps es pot suportar la calor?
Fora de la porta, les bales esquinçades
Al so del ritme, mira

Un altre que mossega la pols
Un altre que mossega la pols
I un altre s’ha anat, i un altre s’ha anat
Un altre que mossega la pols
Hey, també t’aconseguiré
Un altre que mossega la pols

Hey

Ah, pren-ho, mossega la pols, mossega la pols
Hey, un altre mossega la pols
Un altre mossega la pols, ow
Un altre mossega la pols, hey, hey
Un altre mossega la pols, hah
Ah, dispara

Hi ha moltes maneres de ferir a un home
I portar-lo a terra
Pots vèncer-lo, pots endevinar-lo
Pots tractar-lo malament i deixar-lo
Quan està a baix

Però estic preparat, sí, estic preparat per a tu
Estic de peu sobre els meus dos peus
Fora de la porta, les bales esquinçades
Repetint el so del ritme

Un altre que mossega la pols
Un altre que mossega la pols
I un altre s’ha anat, i un altre s’ha anat
Un altre mossega la pols, sí
Hey, també t’aconseguiré
Un altre que mossega la pols
Dispara

Sí, bé

QUEEN ENCARA VIU 

Tot i no ser el mateix que abans, Queen mai serà oblidat. És tan gran l’empremta que ha deixat aquest grup que avui dia milers de persones són inspirades per ells i, és més, encara escolten les seves cançons. Per aquest motiu, des de Hollywood per exemple, s’ha produït una pel·lícula que documenta la història del grup. Aquesta es diu Bohemian Rhapsody i ja hem parlat d’ella en el nostre blog.

Simultàniament, és impossible oblidar el record de Freddie Mercury, i per aquesta raó, molta gent està en cerca d’algú que canti com ell. Recentment s’ha descobert a un cantant anomenat Marc Martel, el qual diuen que té una veu molt semblant a la del vocalista principal de Queen. Aquí us deixem un parell de vídeos seus perquè ho comproveu vosaltres mateixos.

 

 

 

Marta Miralles i Paula Pajuelo

Filed under: Musipèdia |