Les Barraques Digitals

Luisa era una jove mexicana. La seva bellesa natural feia que molts homes sospiraven per ella. Però ella no volia un home al seu costat. Però un dia un cavaller espanyol, sr. Nuño de Montes-Caros, va conquerir el seu cor. Per la diferència de classes van haver-hi d’anar-se a una casa en un lloc llunyà.
Durant sis anys Luisa va viure allà i Nuño l’anava a visitar. Van tenir tres fills. Passat el temps les visites de l’espanyol van anar disminuint i ella va caure en una depressió.

Una nit, el Sr. Nuño va decidir sortir i Luisa va seguir el carruatge. El vehicle es va parar en una mansió luxosa on se celebrava una gran festa. Luisa va preguntar a un home que passava dins, l’home va contestar que era la boda de Sr.Nuño. Després va veure a la finestra a la feliç parella ballant.
Luisa, embogida, va tornar a casa i va matar els seus tres fills. Seguidament, es va dirigir al riu i va posar juntament amb una manta els seus fills mentre cridaven penedida “Els meus fills”.
Des de les hores molta gent asseguraven haver vist a la Llorona deambulant pels parcs i els carrers de Ciutat de Mèxic. L’espectre es lamenta eternament per la mort dels seus fills emetent un crit esgarrifós: “Ai, els meus fills!”.

D’aquest mite cantants mexicans van compondre la famosa cançó “La llorona” i fer la història com un símbol del país.

Raquel Soldado i Carla Punzano

Filed under: Expedient Paranormal |