La Constitució va ser ratificada en referèndum el 6 de desembre de 1978, sent posteriorment sancionada i promulgada pel rei Joan Carles I el 27 de desembre i publicada al Butlletí Oficial de l’Estat el 29 de desembre del mateix any.

La Constitució conté els principis i objectius de la nació. Estableix l’existència d’òrgans d’autoritat, les facultats i les limitacions, així com els drets dels individus i les vies per fer-los efectius. Conté 136 articles i 19 transitoris, distribuïts en nou títols.
Bàsicament la Constitució Española es una sèrie de normes perquè el país estigui en pau, tranquils, i en bona democràcia. Aquestes normes són intocables, bàsicament ninguna norma que posin després pot contradir las lleis de la constitució, aquestes son les lleis principals, després dintre d’aquelles lleis hi ha d’altres i com he dit anteriorment no poden contradir la principal llei. Però les lleis que no són de la constitució no estan en el llibre.

Abans de aquesta Constitució hi havia una altre Constitució Espanyola de 1837 que es va promulgar a Espanya durant la regència de Maria Cristina de Borbó. Va ser una iniciativa del Partit Progressista per aprovar una constitució de consens amb el Partit Moderat que permetés l’alternança dels dos partits liberals sense que cada cop que canviés el govern calgués canviar la Constitució. Va estar vigent fins a 1845, quan el Partit Moderat va imposar la seva pròpia Constitució .
En la nostre opinió llegir la Constitució està molt bé ja que aprens les lleis i els drets dels humans, i saps si algú que et diu que allò es una norma és veritat o mentida, perquè creiem que avui en dia no saps si et menteixen o no. A part que si ets jove aprens les lleis, i també pots tenir millor vocabulari.
Roman Pardo i Jiahao Ye
Filed under: Lletra a lletra, Recomanacions |
Deixa un comentari