Les Barraques Digitals

Un estudi de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica revela les barreres que retarden l’ús dels tractaments

La Comissió Europea autoritza un nou tractament contra el càncer. Fins que el fàrmac arriba al pacient, passen fins a 48 mesos en alguns hospitals públics espanyols. “És molt de temps. Hi ha massa processos burocràtics que entorpeixen l’ús d’uns medicaments que poden canviar el curs de la malaltia. Aquests processos, a més, són molt diferents entre comunitats autònomes i, en algunes d’elles, entre hospitals”, resumeix el president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), Álvaro Rodríguez-Lescure.

La societat científica ha presentat aquest matí a Madrid un estudi que revela que gairebé la meitat (el 43%) dels serveis d’oncologia mèdica participants declara patir barreres que els impedeixen accedir als tractaments que consideren necessaris per als pacients. Un total de 83 hospitals de les 17 comunitats autònomes -una mica menys de la meitat dels prop de 200 existents- han aportat informació sobre l’ús d’11 molècules i cinc biomarcadors. “Volíem descobrir els sistemes de presa de decisions per a l’aprovació i accés als fàrmacs. Hem pres una foto, una mena de tast, sobre la situació actual i alguns resultats no són gens bons”, destaca Rodríguez-Lescure.

El camí d’un nou fàrmac fins al pacient passa per dues fases principals. La primera s’obre amb la seva aprovació per les autoritats europees i es tanca amb la fixació del seu preu per a la sanitat pública, un procés en el qual participen Govern central i comunitats, i que pot durar fins a un any.

Tot i que la SEOM veu aquests terminis “massa llargs” i creu que “s’haurien d’escurçar”, l’entitat posa més el focus en la segona fase. “Un cop ja està aprovat, són les comunitats les que han d’autoritzar el seu ús en els centres. I el que veiem és que la variabilitat és enorme. En un 42% dels casos, són les comunitats les que decideixen, però a la resta és cada hospital el que ho fa. Són massa centres de decisió i l’heterogeneïtat del resultat no està moltes vegades justificada per criteris clínics, sinó burocràtics. I això no és bo “, expliquen els autors de l’estudi.

Lidia Segura i Gala Aguirrebengoa

Filed under: Viatge al futur |