Avui us parlarem sobre la influencer i youtuber Paula Gonu (Paula Gonzalez Nuñez). Va néixer el 8 d’abril de 1993, actualment té 26 anys. Prové de Badalona (Barcelona), però en l’actualitat resideix a Cornellà de Llobregat.
Va començar a ser famosa als 24 anys i fins ara això no ha parat de creixer. Compta ja amb quasi dos milions de seguidors a Instagram i un milió a la xarxa social Youtube. A Instagram puja coses com fotos dels seus viatges.
A Youtube proporciona contingut com videos d’experiències que ha passat.
O videos virals, o coses d’oci…
A més, ha treballat en una cançó pròpia dedicada als seus fans, als que anomena “persona guapa” i que compta amb quasi 10 milions de visites a Youtube.
Aquesta setmana, en la secció de La fotografia, us porto una imatge relacionada amb la capital de Catalunya.
Aquesta fotografia va ser feta el 18 d’octubre de 2019, en una nit plena de disturbis després de la sentència que va condemnar els líders del Procés.
A la imatge s’hi aprecia una àmplia vista de Barcelona, amb el foc i les columnes de fum de les barricades que es poden veure en la fotografia, coincidint amb els voltants de la Via Laietana, la plaça Urquinaona i l’Eixample, on es van viure els disturbis. Un altre element que es pot destacar d’aquesta imatge és que, en certa manera, recorda les columnes de fum de la Setmana Tràgica viscuda a Barcelona el juliol de 1909.
Aquesta setmana a la secció de La Cita us portem una mítica frase d’un dels millors escriptors i novelistes, Paulo Coelho. Les seves obres han sigut les més llegides en tot el món i és l’escriptor amb més seguidors a les xarxes socials.
Un dia despertaràs i descobriràs que no tens més temps per fer el que somiaves. El moment és ara. Actua
Amb aquesta mítica frase, Paulo Coelho ha volgut dir que, moltes vegades, pensem o imaginem coses que ens agradaria que passessin però no actuem perquè es facin realitat i ens estanquem en el pensament. I Paulo Coelho vol dir que deixis de somiar tant i et despertis i actuïs, per fer realitat els teus somnis.
Ei! Com esteu? Preparats novament per divagar sobre les fantàstiques i entretingudes publicacions de twitter? Sí? Doncs sense més dilació, comencem!
Avui us explicarem una curiosa manera que tenen les persones que comunament tendeixen a utilitzar aquesta popular plataforma, els fils.
Un fil a Twitter és una sèrie de tweets connectats d’una mateixa persona. Els fils et permeten connectar diversos tuits entre si per proporcionar més context, una actualització o per ampliar una opinió, o fins i tot històries.
A ver como cuento esto, hace 3 noches me empezaron a pasar cosas raras. Lo mejor de todo es que no estaba solo, tengo gente que puede corroborarlo. No va a ser el típico hilo fake y viral, voy a contar lo que pasó y lo que está pasando porque es FLIPANTE. Abro hilo.
Ando de vacaciones desde hace un par de días, en un hotel cerca de la playa. Iba todo bien hasta que han comenzado a suceder cosas raras. pic.twitter.com/6gd7Rqs6bL
A ver como cuento esto… tengo pruebas de que alguien ha entrado en mi casa por la noche estando yo solo. Abro hilo porque esto es muy fuerte y no me cabe solo en un tweet.
Lo primero que tenéis que saber es que esta es una historia real. Por petición de las supervivientes, algunos nombres han sido cambiados. Por respeto a las víctimas, el resto se cuenta tal y como pasó.
¡@Policia! Acabo de resolver un crimen a través de Twitter y tenéis que tomar cartas en el asunto inmediatamente. Hace días falleció @jor_g_t (en el centro de la foto), y el caso se cerró como un suicidio, pero fue un asesinato y puedo demostrarlo. El asesino está en la foto. pic.twitter.com/AItVxWdEwF
Un estudi de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica revela les barreres que retarden l’ús dels tractaments
Investigadors de el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques
La Comissió Europea autoritza un nou tractament contra el càncer. Fins que el fàrmac arriba al pacient, passen fins a 48 mesos en alguns hospitals públics espanyols. “És molt de temps. Hi ha massa processos burocràtics que entorpeixen l’ús d’uns medicaments que poden canviar el curs de la malaltia. Aquests processos, a més, són molt diferents entre comunitats autònomes i, en algunes d’elles, entre hospitals”, resumeix el president de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), Álvaro Rodríguez-Lescure.
La societat científica ha presentat aquest matí a Madrid un estudi que revela que gairebé la meitat (el 43%) dels serveis d’oncologia mèdica participants declara patir barreres que els impedeixen accedir als tractaments que consideren necessaris per als pacients. Un total de 83 hospitals de les 17 comunitats autònomes -una mica menys de la meitat dels prop de 200 existents- han aportat informació sobre l’ús d’11 molècules i cinc biomarcadors. “Volíem descobrir els sistemes de presa de decisions per a l’aprovació i accés als fàrmacs. Hem pres una foto, una mena de tast, sobre la situació actual i alguns resultats no són gens bons”, destaca Rodríguez-Lescure.
El camí d’un nou fàrmac fins al pacient passa per dues fases principals. La primera s’obre amb la seva aprovació per les autoritats europees i es tanca amb la fixació del seu preu per a la sanitat pública, un procés en el qual participen Govern central i comunitats, i que pot durar fins a un any.
Tot i que la SEOM veu aquests terminis “massa llargs” i creu que “s’haurien d’escurçar”, l’entitat posa més el focus en la segona fase. “Un cop ja està aprovat, són les comunitats les que han d’autoritzar el seu ús en els centres. I el que veiem és que la variabilitat és enorme. En un 42% dels casos, són les comunitats les que decideixen, però a la resta és cada hospital el que ho fa. Són massa centres de decisió i l’heterogeneïtat del resultat no està moltes vegades justificada per criteris clínics, sinó burocràtics. I això no és bo “, expliquen els autors de l’estudi.
Aquesta noia, Rosalia, és tremenda! Tot el que toca ho converteix en or. La cantant espanyola s’emporta 3 gramys en la categoria més important: el millor álbum de l’any i cançó “Con Altura”.
En plena pujada pels premis es va fer una foto amb els guardons
Hi va haver una sorpresa de part del cantant Sebastian Yatra que va comentar la foto posant emoticones d’aplaudiments i foc. Destaca i no li senta bé a la seva parella actual “Tini Stoessel” qui esta gelosa de la pròpia Rosalia. A més, per diferents motius, les cantants Becky G i Karol G li tenen respecte però enveja per l’èxit que està obtenint en aquest últim any.
Talleu la carn per rostir a daus i també les verdures.
En una cassola, poseu-hi oli i llard, rossegeu la carn salpebrada ben daurada i retireu-la.
A la mateixa cassola, poseu-hi les verdures i sofregiu-les. Un cop sofregides, torneu a posar-hi la carn i afegiu-hi el vi ranci. Tapeu la cassola. Aneu-ho remenant de tant en tant perquè no s’enganxi, fins que la carn sigui cuita.
Finalment, poseu-hi el fetge tallat a trossos i deixeu-ho coure 5 minuts més. Retireu-ho del foc.
Per a la beixamel: poseu la llet al foc i lligueu-la amb un roux de mantega i farina. Poseu-hi sal, pebre i nou moscada i reserveu-ho. Tritureu la carn rostida i barregeu-hi la meitat de la beixamel.
Estireu les plaques de pasta i farciu-les amb una mànega de pastisseria. Enrotlleu-les. En una placa per anar al forn, poseu-les ben cobertes de beixamel i deixeu-les 20 minuts, amb el formatge ratllat per sobre. Ja ho podeu emplatar.
Un bioenginyer anomenat Stephen Quake i investigadors de la universitat de Stanford han aconseguit solucionar un dels problemes més difícils de la medicina, ja que un de deu nadons neixen prematurs i cada any es produeixen més de 15 millions de naixements prematurs.
Han aconseguit predir-los ja que han secuenciat l’ARN (àcid ribonucleic) flotant en la sang de la mare. Aquest podría ser utilitzat per monitoritzar canvis en el fenotip de la mare i del fill. A més, els investigadors es van plantejar si també es podria avaluar l’edat del fetus o un embaràs prematur.
L’equip va comparar l’ARN lliure en la sang de set dones de les quas el seu embaràs havia sigut normal amb el de vuit que havien sigut prematurs i hi van trobar 38 gens diferents. Els investigadors van arribar a la conclusió que l’anàlisi de set ARNs presents en la sang materna permetien diferenciar entre dones que els seus parts seran prematurs entre dones que es realitzarien en els terminis habituals.
“Principalment són gens materns”, assenyala Mira Moufarrej, investigadora a l’equip, qui destaca que els gens que ho prediuen són diferents als que proporcionen l’edat gestacional. “Pensem que és la mare enviant un senyal que està preparada per iniciar el procés”, explica.
Les proves desenvolupades per l’equip plantegen alguns avantatges en els mètodes utilitzats en l’actualitat. Per una part són més econòmiques que els ultrasons i, per una altra, poden ser utilitzades de manera àmplia en diferents contextos sense necessitat d’equipament tan específic.
Les Barraques Digitals 