Agorafòbia

Aquesta setmana a la secció reportatge, us portem una malaltia que potser n’heu sentit parlar alguna vegada però avui us farem una explicació més àmplia sobre aquesta malaltia.

Què és?

Agorafòbia, literalment, significa temor als espais oberts. Però, és més el temor a quedar-se atrapat sense una manera senzilla d’escapar, en cas de patir un atac d’ansietat.

Causes

No es coneixen unes causes comunes d’aquesta malaltia. Això és degut a les experiènces de cada persona. La més comuna és quan la persona ha viscut una situació d’angoixa i comença a tenir por de les possibles situacions que la puguin portar a viure una similar.

Símptomes

El principal és la por, però es pot manifestar de diferents maneres:

  • Por a quedar-se sol/a
  • Por a llocs tancats
  • Por a perdre el control en llocs públics
  • Canvis de comportament
  • Increment de dependència d’altres persones
  • Pensar que el que passa al voltant és irreal
  • No poder sortir de casa en períodes prolongats
  • Dificultat per respirar
  • Dolor al tòrax
  • Nàusees
  • Tremolor
  • Suor excesiva
  • Acceleració del cor

agorafobia

Prevenció

No hi ha mesures concretes que ajudin a prevenir la seva aparició, ja que no hi ha causes específiques.

Tipus

L’Associació Americana de Psiquiatria classifica l’agorafòbia en:

-Trastorns de pànic amb agorafòbia.
-Agorafòbia sense pànic.
-Trastorn de pànic sense agorafòbia.

Alguns especialistes també la classifiquen segons les situacions que es poden veure en una persona agorafòbica:

Atac de pànic en una situació agorafòbica: provocat per un estímul extern.

Atac de pànic previst en una situació segura: la persona afectada preveu un atac d’aquest tipus, ja que està molt actiu emocionalment

Atac de pànic imprevist  en una situació segura: provocat per un estímul intern.

Atac de pànic anticipat: La persona afectada assegura que tindrà un atac en exposar-se a l’estímul disparador d’ansietat.

Diagnòstic

El diagnòstic de l’agorafòbia comença amb l’avaluació mèdica i psicològica per part de l’especialista.

Tractament

El tractament que fins ara ha ofert millors resultats en els agorafòbics és la teràpia d’exposició, un tipus de teràpia del comportament. Aproximadament el 90% de les persones que se sotmeten a ella milloren.

Aquesta teràpia sol combinar-se amb antidepressius.

Complicacions

El principal problema és el consum excessiu d’alcohol. Això sumat a les característiques de l’agorafòbia pot dificultar el funcionament dels tractaments.

D’altra banda, atès que aquests pacients romanen molt temps sols és freqüent que en ells augmentin els sentiments de depressió, solitud i les idees suïcides.

foto-2-2

Alex Gil i Ruth Pajuelo

Barcelona activa

El passat dilluns 5 de desembre els alumnes de 4t C i 4t A van anar a Barcelona per fer una activitat a Barcelona Activa, un centre on t’ajuden a orientar-te de cara al teu futur laboral.

Les dues primeres hores vam fer un test per saber quins són els treballs disponibles i quins estudis necessites per poder realitzar un ofici en concret.

La darrera hora i mitja vam fer una activitat sobre les competències bàsiques que es necessiten per a entrar en el món laboral.

En conclusió, l’activitat va ser bastant útil, sobretot el test, ja que ens ajuda molt a saber què estudiar després de l’ESO.

img_20161205_091502 img_20161205_091516

Mika Franganillo

Musicoteràpia

Què és la musicoteràpia?

La musicoteràpia és el terme com es coneix el tractament mèdic mitjançant l’ús del so, el silenci, el soroll, el ritme i els instruments musicals, entre altres.

En els malalts amb càncer, la musicoteràpia s’utilitza com a tractament addicional a la teràpia a base de fàrmacs.

La rehabilitació es pot portar de diferents maneres: pot ser que el tractament solament consisteixi a escoltar, pot ser que el pacient participi creant sons o pot ser totes dues alhora.

Musical notes round a head of the person. A vector illustration

Quins efectes té?

Està demostrat que té tant efectes fisiològics, com socials, psicològics i intel·lectuals.

La música és capaç d’accelerar o retardar les funcions del cos (ritme cardíac, respiratori, metabòlic…) i d’actuar sobre el sistema nerviós, que es tradueix als diferents estats d’ànim.

En el cas de les persones amb dificultats socials o comunicatives, els permet interactuar, expressar-se emocionalment sense haver d’utilitzar la parla i reduir la sensació d’aïllament social.

La música estimula els sentits, ens fa sentir i emocionar-nos, fins i tot, ens fa recordar situacions que hem passat. A més a més, ens dóna energia, ens alleuja les pors i l’ansietat, enforteix l’autoestima i disminueix el dolor.

La debilitat de l’Alzheimer

La musicoteràpia també s’empra en persones amb discapacitats mentals o demència.

Una de les demències més conegudes és la malaltia de  l’Alzheimer: les persones que la pateixen perden la major part de la memòria i tenen problemes amb el caràcter i la manera de comportar-se.

S’ha provat aquesta teràpia amb aquestes persones i s’ha pogut comprovar que, malgrat tot, conserven els seus records musicals. La música desenvolupa l’atenció, la concentració, la creativitat, la imaginació, l’expressió musical i  la memòria a llarg termini.

Llavors, per què conserven records relacionats amb la música i no qualsevol altres? Això és perquè la música és emmagatzemada a zones del cervell diferents de la resta.

Andrea Barato i Alba Iglesias