Aquesta setmana a la secció reportatge, us portem una malaltia que potser n’heu sentit parlar alguna vegada però avui us farem una explicació més àmplia sobre aquesta malaltia.
Què és?
Agorafòbia, literalment, significa temor als espais oberts. Però, és més el temor a quedar-se atrapat sense una manera senzilla d’escapar, en cas de patir un atac d’ansietat.
Causes
No es coneixen unes causes comunes d’aquesta malaltia. Això és degut a les experiènces de cada persona. La més comuna és quan la persona ha viscut una situació d’angoixa i comença a tenir por de les possibles situacions que la puguin portar a viure una similar.
Símptomes
El principal és la por, però es pot manifestar de diferents maneres:
- Por a quedar-se sol/a
- Por a llocs tancats
- Por a perdre el control en llocs públics
- Canvis de comportament
- Increment de dependència d’altres persones
- Pensar que el que passa al voltant és irreal
- No poder sortir de casa en períodes prolongats
- Dificultat per respirar
- Dolor al tòrax
- Nàusees
- Tremolor
- Suor excesiva
- Acceleració del cor
Prevenció
No hi ha mesures concretes que ajudin a prevenir la seva aparició, ja que no hi ha causes específiques.
Tipus
L’Associació Americana de Psiquiatria classifica l’agorafòbia en:
-Trastorns de pànic amb agorafòbia.
-Agorafòbia sense pànic.
-Trastorn de pànic sense agorafòbia.
Alguns especialistes també la classifiquen segons les situacions que es poden veure en una persona agorafòbica:
–Atac de pànic en una situació agorafòbica: provocat per un estímul extern.
–Atac de pànic previst en una situació segura: la persona afectada preveu un atac d’aquest tipus, ja que està molt actiu emocionalment
–Atac de pànic imprevist en una situació segura: provocat per un estímul intern.
–Atac de pànic anticipat: La persona afectada assegura que tindrà un atac en exposar-se a l’estímul disparador d’ansietat.
Diagnòstic
El diagnòstic de l’agorafòbia comença amb l’avaluació mèdica i psicològica per part de l’especialista.
Tractament
El tractament que fins ara ha ofert millors resultats en els agorafòbics és la teràpia d’exposició, un tipus de teràpia del comportament. Aproximadament el 90% de les persones que se sotmeten a ella milloren.
Aquesta teràpia sol combinar-se amb antidepressius.
Complicacions
El principal problema és el consum excessiu d’alcohol. Això sumat a les característiques de l’agorafòbia pot dificultar el funcionament dels tractaments.
D’altra banda, atès que aquests pacients romanen molt temps sols és freqüent que en ells augmentin els sentiments de depressió, solitud i les idees suïcides.
Alex Gil i Ruth Pajuelo
Filed under: Reportatge | Tagged: acceleració, agorafòbia, agorafòbica, alcohol, angoixa, ansietat, antidepressius, Associació Americana de Psiquiatria, atac, atac d'ansietat, atac de pànic, atrapat, Causes, cor, depressió, dolor, espais oberts, llocs públics, llocs tanctas, malaltia, nàusees, pànic, persones, por, solitud, suïcides, suor, tancat, tòrax, temor, teràpia, trastorn, tremolor | Leave a comment »