Les Barraques Digitals

El Dia Internacional de la Dona se celebra, com cada any des de fa més d’un segle, aquest 8 de març. Aquest dia és un bon moment per reflexionar sobre els avanços adquirits fins al moment, demanar més canvis i celebrar la valentia de les dones que han jugat un paper important al llarg de la història.

En 1945, la Carta de les Nacions Unides es va instal·lar com el primer acord internacional per consolidar el principi d’igualtat entre dones i homes. Amb aquesta convicció, l’ONU va celebrar de manera oficial el primer Dia Internacional de la Dona en 1975.

El lema d’aquest any 2017 per a la commemoració és «Les dones en un món laboral en transformació: cap a un planeta 50-50 en 2030».

Les 20 dones més importants de la història són:

Cleopatra VII (69-30 aC), reina:  Els seus amors amb Juli Cèsar i Marc Antoni la van convertir en una de les sobiranes amb més poder de l’antiguitat.

Juana d’Arc (1412-1431), heroïna:  va assumir el comandament de l’exèrcit real gal en diverses batalles durant el regnat de Carlos VII.

Ana Bolena (1501-1536), reina: La segona esposa del monarca anglès Enrique VIII va morir decapitada després que el seu marit l’acusés d’adulteri. El seu propi pare la va condemnar.

Emilia Pardo Bazán (1851-1921), escriptora: De la ploma d’aquesta autora de la Corunya van sorgir assajos, crítiques, peces periodístiques i, sobretot, novel·les.

Maria Curie (1867-1934), científica: Va donar nom a un element químic. Pionera en l’estudi de la radioactivitat, va obtenir dos premis Nobel.

Mata Hari (1876-1917), espia: es va servir de la seva capacitat de seducció per treballar com a espia dels francesos per al Govern alemany. Un tribunal francès va ordenar que morís afusellada per alta traïció.

Virginia Woolf (1882-1941), escriptora: Per l’habitatge d’aquesta novel·lista  van passar autors com a J. M. Keynes i I. M. Foster. L’autora es va suïcidar ofegant-se per por d’una incipient bogeria.

Dolores Ibárruri (1895-1989), política: va militar en el Partit Socialista Obrer Español abans de passar a formar part del Partit Comunista. És famosa la seva frase “¡No pasarán!”, en referència a les tropes franquistes.

Frida Kahlo (1907-1954), pintora: Un accident va fer que aquesta mexicana s’iniciés en la pintura. Va pintar sobretot autoretrats de tint surrealista.

Teresa de Calcuta (1910-1997), missionera: Va fundar la congregació Missioneres de la Caritat per ajudar als pobres. Va rebre el Nobel de la Pau en 1979.

María Calles (1923-1977), soprano: Va treballar amb els més importants directors d’escena i orquestra del món.

Edith Piaf (1915-1963), cantant: Criada per la seva àvia, que regentava una casa de prostitutes, Edith  va revelar el seu talent i la seva gran veu en les cançons populars que cantava als carrers.

Indira Gandhi (1917-1984), política: Va ser Primera Ministra del seu país en dues ocasions fins al seu assassinat a l’octubre de 1934.

Evita Perón (1919-1952), política: Va treballar com a actriu, model i locutora. Va lluitar pels drets dels treballadors i de la dona.

Carmen Martín Gaite (1925-2000), escriptora: Va ser la primera dona guardonada amb el Premi Nacional de Literatura.

Marilyn Monroe (1926-1962), actriu: Va protagonitzar clàssics, però sobretot va ser un mite eròtic del segle XX.

Grace Kelly (1929-1982), actriu: Aquesta nord-americana  va abandonar la seva carrera per casar-se, en 1956, amb el príncep Rainiero de Mònaco.

Pilar Miró (1940-1997), cineasta: Aquesta madrilenya va començar la seva carrera professional en Televisió Espanyola. En cinema va dirigir Beltenebros, El gos de l’hortolà…

Benazir Bhutto (1953-2007), política: va ser la primera dona que va ocupar el càrrec de primer ministre d’un país musulmà. Va ser assassinada en plena campanya política.

Diana de Gal·les (1961-1997), princesa: Coneguda per la seva actitud solidària amb els més desfavorits.

Després de les manifestacions, molta gent ha dit que “dona suport al feminisme només si s’entén com…”. Nosaltres, d’aquesta aportació, opinem el següent:

Només si què? El DIEC defineix el feminisme com “Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres“. És a dir, els moviments feministes no pretenen arrabassar res als homes, sinó reivindicar la igualtat. És així com el feminisme no es pot equiparar mai amb el masclisme pel simple fet que el segon concepte es refereix a l'”actitud de prepotència dels homes respecte a les dones”.

A més, alguns homes s’han vist atacats per tanta polèmica i com a conseqüència s’han pronunciat frases com la de: “Però si us deixen entrar gratis a discoteques”. Nosaltres, com a resposta, recalquem que si no pagues pel producte, llavors el producte ets tu.

Tots els éssers humans naixem lliures, amb els mateixos drets i amb la mateixa dignitat. – Declaració Universal dels Drets Humans

Ruth Pajuelo i Nerea Corbacho

Filed under: Internacional | Tagged: dia interacional de la dona, Dona, dones, drets, drets humans, feminisme, història, igualtat, masclisme, mujer | Leave a comment »