Les Barraques Digitals

Aquesta setmana a la secció de Reportatge us informem sobre l’anorèxia, un trastorn alimentari molt comú avui dia, sobretot a l’adolescència.

L’anorèxia suposa una pèrdua de pes provocada pel mateix malalt. La malaltia es caracteritza per la por d’augmentar de pes i per la percepció distorsionada del cos propi que fa que la persona es vegi gras encara que estigui per sota del pes recomanat. Per això, comença a perdre pes mitjançant la reducció d’ingesta d’aliments i deixant de menjar. Normalment elimina els hidrats.

Causes
Les seves causes són desconegudes encara que els factors socials són importants. Les més habituals són:

• Cànons de bellesa inassolibles impostos per la societat
• Presència d’alcoholisme o trastorns psiquiàtrics en familiars
• Inici de dietes restrictives

Signes
Un signe és qualsevol manifestació objectiva conseqüent a una alteració de la salut i que es fa evident en la biologia del malalt. Els principals signes són:

• Pèrdua excessiva de pes en un curt espai de temps.
• Sentiment constant d’obesitat i desig de seguir aprimant
• Alteracions de la menstruació o absència d’aquesta.
• Realització d’exercici físic constant i excessiu.
• Evitar menjars en companyia o fugir de la taula havent dinat.
• Aïllament progressiu i pèrdua de vincles socials.
• Baixa autoestima.

Símptomes
Tots aquests factors que són sentits pel pacient, és a dir, que són indicis subjectius, són els que es denominen símptomes. En l’àmbit clínic els principals són:

• Sequedat de la pell, amb possibilitat de presència d’esquerdes.
• Pigmentació groguenca en la pell, principalment en les plantes dels peus i els
• palmells de les mans. Això es deu a un augment de carotens en sang.
• Extremitats fredes.
• Ungles trencadisses i caiguda de cabell.
• Alteracions dentals, amb tendència a la corrosió de l’esmalt dental i presència de càries. Això es dona en casos on els pacients es purguen a través de l’autoinducció del vòmit.
• Alteracions gastrointestinals: flatulència, inflor, dolor abdominal i restrenyiment.
• Alteracions cardiovasculars: tensió baixa, descens de la freqüència cardíaca, alteracions del ritme cardíac, etc.
• Hemograma: nivells baixos de glòbuls vermells (anèmia) i glòbuls blancs (leucopènia).

Prevenció
El desig de canviar l’aspecte físic no implica que es pateixi una malaltia mental, però incrementa les possibilitats de desenvolupar un trastorn alimentari quan es converteix en una obsessió.

L’adolescència és una etapa especialment vulnerable perquè la personalitat no està suficientment formada. Per això és important potenciar la seva autoestima perquè valori les seves qualitats i capacitats i no s’avergonyeixi de les seves limitacions. A més a més, un ambient familiar positiu, proporcionarà a aquella persona la seguretat i el suport necessaris per superar els seus problemes.

Aquí teniu un vídeo on trobareu més informació

Judit Durán i Nerea Corbacho

Filed under: Reportatge | Tagged: adolescència, anorèxia, malaltia, trastorn | Leave a comment »