Agorafòbia

Aquesta setmana a la secció reportatge, us portem una malaltia que potser n’heu sentit parlar alguna vegada però avui us farem una explicació més àmplia sobre aquesta malaltia.

Què és?

Agorafòbia, literalment, significa temor als espais oberts. Però, és més el temor a quedar-se atrapat sense una manera senzilla d’escapar, en cas de patir un atac d’ansietat.

Causes

No es coneixen unes causes comunes d’aquesta malaltia. Això és degut a les experiènces de cada persona. La més comuna és quan la persona ha viscut una situació d’angoixa i comença a tenir por de les possibles situacions que la puguin portar a viure una similar.

Símptomes

El principal és la por, però es pot manifestar de diferents maneres:

  • Por a quedar-se sol/a
  • Por a llocs tancats
  • Por a perdre el control en llocs públics
  • Canvis de comportament
  • Increment de dependència d’altres persones
  • Pensar que el que passa al voltant és irreal
  • No poder sortir de casa en períodes prolongats
  • Dificultat per respirar
  • Dolor al tòrax
  • Nàusees
  • Tremolor
  • Suor excesiva
  • Acceleració del cor

agorafobia

Prevenció

No hi ha mesures concretes que ajudin a prevenir la seva aparició, ja que no hi ha causes específiques.

Tipus

L’Associació Americana de Psiquiatria classifica l’agorafòbia en:

-Trastorns de pànic amb agorafòbia.
-Agorafòbia sense pànic.
-Trastorn de pànic sense agorafòbia.

Alguns especialistes també la classifiquen segons les situacions que es poden veure en una persona agorafòbica:

Atac de pànic en una situació agorafòbica: provocat per un estímul extern.

Atac de pànic previst en una situació segura: la persona afectada preveu un atac d’aquest tipus, ja que està molt actiu emocionalment

Atac de pànic imprevist  en una situació segura: provocat per un estímul intern.

Atac de pànic anticipat: La persona afectada assegura que tindrà un atac en exposar-se a l’estímul disparador d’ansietat.

Diagnòstic

El diagnòstic de l’agorafòbia comença amb l’avaluació mèdica i psicològica per part de l’especialista.

Tractament

El tractament que fins ara ha ofert millors resultats en els agorafòbics és la teràpia d’exposició, un tipus de teràpia del comportament. Aproximadament el 90% de les persones que se sotmeten a ella milloren.

Aquesta teràpia sol combinar-se amb antidepressius.

Complicacions

El principal problema és el consum excessiu d’alcohol. Això sumat a les característiques de l’agorafòbia pot dificultar el funcionament dels tractaments.

D’altra banda, atès que aquests pacients romanen molt temps sols és freqüent que en ells augmentin els sentiments de depressió, solitud i les idees suïcides.

foto-2-2

Alex Gil i Ruth Pajuelo

L’anorèxia

Aquesta setmana a la secció de Reportatge us informem sobre l’anorèxia, un trastorn alimentari molt comú avui dia, sobretot a l’adolescència.

L’anorèxia suposa una pèrdua de pes provocada pel mateix malalt. La malaltia es caracteritza per la por d’augmentar de pes i per la percepció distorsionada del cos propi que fa que la persona es vegi gras encara que estigui per sota del pes recomanat. Per això, comença a perdre pes mitjançant la reducció d’ingesta d’aliments i deixant de menjar. Normalment elimina els hidrats.

anorexia

Causes
Les seves causes són desconegudes encara que els factors socials són importants. Les més habituals són:

  • Cànons de bellesa inassolibles impostos per la societat
  • Presència d’alcoholisme o trastorns psiquiàtrics en familiars
  • Inici de dietes restrictives

Signes
Un signe és qualsevol manifestació objectiva conseqüent a una alteració de la salut i que es fa evident en la biologia del malalt. Els principals signes són:

  • Pèrdua excessiva de pes en un curt espai de temps.
  • Sentiment constant d’obesitat i desig de seguir aprimant
  • Alteracions de la menstruació o absència d’aquesta.
  • Realització d’exercici físic constant i excessiu.
  • Evitar menjars en companyia o fugir de la taula havent dinat.
  • Aïllament progressiu i pèrdua de vincles socials.
  • Baixa autoestima.

Símptomes
Tots aquests factors que són sentits pel pacient, és a dir, que són indicis subjectius, són els que es denominen símptomes. En l’àmbit clínic els principals són:

  • Sequedat de la pell, amb possibilitat de presència d’esquerdes. 295110_394774863878519_236778399678167_1208178_2021456085_n
  • Pigmentació groguenca en la pell, principalment en les plantes dels peus i els
  • palmells de les mans. Això es deu a un augment de carotens en sang.
  • Extremitats fredes.
  • Ungles trencadisses i caiguda de cabell.
  • Alteracions dentals, amb tendència a la corrosió de l’esmalt dental i presència de càries. Això es dona en casos on els pacients es purguen a través de l’autoinducció del vòmit.
  • Alteracions gastrointestinals: flatulència, inflor, dolor abdominal i restrenyiment.
  • Alteracions cardiovasculars: tensió baixa, descens de la freqüència cardíaca, alteracions del ritme cardíac, etc.
  • Hemograma: nivells baixos de glòbuls vermells (anèmia) i glòbuls blancs (leucopènia).

Prevenció
El desig de canviar l’aspecte físic no implica que es pateixi una malaltia mental, però incrementa les possibilitats de desenvolupar un trastorn alimentari quan es converteix en una obsessió.

L’adolescència és una etapa especialment vulnerable perquè la personalitat no està suficientment formada. Per això és important potenciar la seva autoestima perquè valori les seves qualitats i capacitats i no s’avergonyeixi de les seves limitacions. A més a més, un ambient familiar positiu, proporcionarà a aquella persona la seguretat i el suport necessaris per superar els seus problemes.

Aquí teniu un vídeo on trobareu més informació

Judit Durán i Nerea Corbacho