Successos estranys en pel·lícules

Aquesta setmana en Expedient Paranormal, us portem una recopilació de successos paranormals ocorreguts mentre es rodaven aquestes pel·lícules que estan a continuació, que la major part són pel·lícules de terror.  A més, us posarem unes curiositats quan es rodava cadascuna:

  • L’exorcista (1973):

Mentre es rodava la pel·lícula, va haver-hi un estrany incendi als estudis de la companyia, i no se sap la causa. També, es va confirmar la mort de familiars i treballadors del llargmetratge.

  • La profecia (1976):

Segons ha explicat el director de la pel·lícula (Richard Donner), li va ser difícil començar el rodatge del film perquè els protagonistes reals pels quals es feia la pel·lícula li intentaven impedir rodar-la.

A més a més, l’actor Gregory Peck, mentre viatjava cap a L.A, un raig va caure a sobre de l’avió on anava. Afortunadament, no li va passar res a cap persona que estava en l’avió ni quan estaven els guionistes, que unes setmanes després els hi va passar el mateix.

Una curiositat d’aquesta pel·lícula és que l’actor que abans hem mencionat, va interpretar a Robert Thorn perquè el definia, ja que el personatge era un pare turmentat per la culpa i el fill d’en Peck es va suïcidar un any abans del rodatge.

Per últim i un altre fet molt estrany, durant el rodatge, Donner es va allotjar a un hotel que va ser atacat per bombes de l’IRA (Irish Republican Army). L’IRA o PIRA va ser una associació terrorista.

  • El cuervo (1994):

Una de les més impactants sobre morts en rodatges. Mentre gravaven una escena en la qual el protagonista (Brandon Lee) havia de ser disparat, literalment, va ser disparat i va morir al plató. Al principi es va acusar l’equip d’efectes espacials però es va veure que la pistola estava malament i no es va comprovar cap moment si la pistola estava en bones condicions i es podia haver previst la mort.

  • Poltergeist (1982):

En aquesta els pitjors successos van passar després de l’estrena, però, mentre gravaven, les llums del plató s’apagaven i s’encenien sense que ningú donés l’ordre.

Després de l’estrena, l’actiu Domnique Dunne va ser estrangulada pel seu xicot i Julian Beck va morir d’un càncer d’estómac. Per últim, la nena protagonista va morir als 12 per una malaltia estomacal, mentre que els metges pensaven que tenia la grip.

  • L’exorcisme d’Emily Rose (2005):

Aquesta pel·lícula, com vam dir fa dues setmanes, està basada en fets reals (si vols revisar la notícia anterior, fes clic aquí jejeje), i això dona més por. Doncs, segons com explica l’actriu que va interpretar a la protagonista, en casa seva van ocórrer fets molt estranys. La ràdio s’engegava sola i sempre posava la mateixa cançó i el mateix tros de sempre, Alive de Pearl Jam. Sempre el mateix tros era quan deia “estic viu”.

Esperem que us hagi agradat i que mai us passi aquestes coses!

Judit Costa i Júlia Costa

Pel·lícules de por basades en fets reals

Aquesta setmana en l’Expedient Paranormal us portem un top de 7 pel·lícules de por basades en fets reals.

  • L’exorcista (1973):

Pel·lícula coneguda per molta gent i un clàssic com pel·lícula de por. La pel·lícula està basada en Washingon, 1949, on un noi de 12 anys va patir molts successos estranys i el pare Robbier Mannheim es va encarregar del problema.

  • La matança de Texas (1974):

La matança de Texas tracta de 5 nois que es queden a mig del desert i s’amaguen d’un carnisser amb una gran serra que els persegueix. Pot ser que no t’ho puguis creure, però es van inspirar en un assassí que es feia les màscares amb la pell de les seves víctimes, com en la pel·lícula.

  • Chucky (1988)

El ninot que està posseït pot semblar una història falsa, però no. La pel·lícula està basada en el ninot anomenat Robert, on el seu amo afirmava que va perseguir a la seva família.

  • Expedient Warren: The conjuring (2013)

Basada en un cas real de la parella d’investigadors els Warren, en una casa passava coses estranyes, i la família que hi vivia allà veia fantasmes de persones que abans d’ells havien estat vivint en aquella casa. Segons daten diversos arxius, va morir molta gent inexplicablement en aquesta casa. Un fantasma que veia la família era un inofensiu ésser  que solament els somreia i desapareixia al moment de veure’l.

  • El silenci dels anyells (1991)

Segons explica l’autor del llibre que després sortí la pel·lícula, va conèixer a un metge en una presó per fer-li una entrevista. L’entrevista va ser molt estranya i després li van explicar a l’autor que era un assassí. I d’aquí es va inspirar.

  • L’exorcisme d’Emily Rose (2005)

Basada en una jove alemanya de 16 anys que es deia Anneliese Michel. Es va creure que va ser posseïda pel dimoni en 1968 i dos exorcistes van tardar 7 anys a treure–li’l.

  • Els estranys (2008)

Segons ha declarat el director, algunes de les escenes i fets de la pel·lícula estan inspirades en fets que van ocórrer en el seu barri quan era petit. A més, es creu que també es va basar en assassinats que hi va haver en Keddie, però això no s’ha confirmat ni tampoc s’ha desmentit.

Font:

http://www.europapress.es/cultura/cine-00128/noticia-insidious-otras-10-peliculas-terror-basadas-hechos-reales-20150605111208.html

I aquest ha sigut una altra entrada d’aquesta setmana! Esperem que us hagi agradat i que mireu la història d’una casa abans de viure-hi ;).

Elena López i Judit Costa

Dreamwalking

Aquesta setmana en Expedient Paranormal us parlarem del dreamwalking. Alguna vegada has tingut un somni on no reconeixies absolutament res? Estaves veient una vida que no era la teva? Doncs, això tracta el dreamwalking.

El dreamwalking consisteix a entrar al somni d’una altra persona, voluntàriament o involuntàriament i el manipules. Inclús pots entrar en un somni sense estar adormit.

Des de sempre els somnis han estat una característica molt important per nosaltres. Cada persona té un somni diferent i segons diferents estudis sobre els somnis, es diu que els somnis tenen un significat. Per exemple, si estàs volant però no pots volar molt alt és perquè vols llibertat però alguna cosa t’ho impedeix.

A més d’aquests estudis, en èpoques més antigues ja es parlava i se’ls donava un gran prestigi. A Ojibwe, un país d’Amèrica del Nord, van crear els atrapa somnis. Els atrapa somnis serveixen per protegir-nos dels nostres somnis negatius mentre dormim, per així tenir somnis positius.

En el dreamwalking, una persona que es troba adormida pot ser influenciat per una altra persona adormida o somniant despert mitjançant algun senyal. Aquest senyal sol ser emesa perquè qualsevol persona l’agafi i es pugui connectar amb ell. Però, altres vegades, l’emissor envia el senyal a una persona en concret, i això provocaria que quan el receptor se surti de l’estat de son vulgui contactar amb la primera persona.

 Sobre aquest tema no hi ha molta informació, però hem trobat una web on diu els passos que cal seguir per fer el dreamwalking. Aquests són els passos:
  1. Has d’estar segur que l’altra persona està profundament adormida, així que hauràs d’esperar uns 90 minuts després que s’adormi, ja que entra en la fase REM, on és la fase amb la son més profunda.
  2. Has d’entrar en un procés profund de meditació. Has de relaxar tot el teu cos fins que creguis que estiguis volant.
  3. Comença a pensar sobre la persona que vols permetre viatjar al teu món irreal.
  4. Mentre estàs entre el pas 3 i arribant a aquest pas, començaràs a veure imatges i escenes molt estranyes. Buscar a veure si trobes la persona i intenta cridar-li l’atenció o anar cap a ell per poder connectar-vos. Has de vigilar no anar amb massa pressa ni massa lent. Agafa’l de la mà i condueix-li per tot el teu món imaginari.

I aquí acaba la nostra notícia! Esperem que us hagi agradat i vigileu amb aquesta tècnica, no creeu pensaments negatius cap al receptor.

Elena López i Judit Costa

Lauren Giddings

Aquesta setmana a Expedient Paranormal us portem una història real, la de Lauren Giddings.

Un dia, algú va trobar-se el cos de la Lauren pel carrer i les notícies van volar i van arribar fins al veí de la Lauren. Els periodistes van entrevistar al veí anomenat Stephen, que va tenir una reacció de sorpresa, però la veritat, és que ell ja sabia que era morta, ja que ell era el seu assassí. El més paranormal de tot era com va reaccionar, era massa real.

Stephen McDaniel va començar a tenir una certa obsessió per a la Lauren, que l’arribava a espiar. Un d’aquells dies, va entrar a l’habitació de la seva veïna, ella es va adonar que hi havia algú i va cridar que s’anés d’allà. Ell, va ser llençar-se a sobre d’ella i la va començar a escanyar. Quan ella es va quedar inconscient, la va deixar dins la banyera i va tornar amb una serra i li va tallar les extremitats. Tot seguit va ficar el cos a una bossa i la va deixar a un lloc on ningú la pogués trobar.

Stephen va ser enxampat per al policia i el seu crim va ser exposat al públic.

Resultado de imagen de lauren giddings

Lauren Giddings

Resultado de imagen de lauren giddings

Stephen McDaniel

Judit Durán i Júlia Costa

Com trobar a Hanako-San

L’Expedient Paranormal d’aquesta és un tutorial de com invocar la Hanako-San.

La Toire no Hanako-San (o Hanako dels lavabos) és una llegenda urbana japonesa on s’explica que hi ha l’esperit d’ una nena que està constantment vigilant els lavabos. La història va començar a estendre’s als anys 50, per això la noia de la llegenda es diu Hanako, perquè era un nom molt comú de l’època. El rumor es va fer popular entre els joves com un ritu de valor o una innocentada.

hanako_5

A continuació, explicarem els passos per invocar la Hanako:

  1. Anar al tercer vàter del lavabo de noies del tercer pis d’on siguis.
  2. Picar tres cops a la porta des de fora i dir en veu alta: “Hanako del lavabo, ets aquí?”.
  3. Aleshores, ella contestarà “Sí, estic aquí”
  4. Si entres al lavabo, apareixerà una noieta amb faldilla vermella que t’observarà fixament.

I ja estaria!

Judit Duran i Andrea Barato

Petites esgarrifoses

Avui us portem dues històries de terror que hi ha fonts que diuen que ha passat de veritat i també  hi ha gent que no ho creu. I vosaltres què penseu, creieu en aquestes històries o no?

Pensa bé en la teva resposta.

La llegenda de les bessones

En un dia qualsevol, una mare els va preparar l’esmorzar i van sortir al carrer precipitades. Com cada dia, portava a les seves filles bessones al col·legi. Caminaven tarareant una cançó i agafades de la mà quan el telèfon va sonar des de la seva bossa. Era del treball. Va respondre ràpidament i el seu interlocutor li va demanar que acudís immediatament a l’oficina. Havia ocorregut alguna cosa greu, així que va decidir que les nenes continuessin soles; coneixien bé el camí. Les va besar en el front i va emprendre la ruta de tornada. Solament va fer vint passos. A l’esquena, el soroll d’un fort cop seguit d’un fre va fer que voltegés el cap amb una expressió d’horror en el rostre. Els cossos de les dues petites jeien inertes sota un camió. Encara estaven agafades de la mà.

La dona es va sumir en una profunda depressió de la qual va aconseguir sortir amb un nou embaràs. Per ironia de la destinació, en el seu ventre estaven cobrant vida dues nenes bessones. Quan va donar a llum, la sorprenent semblança amb les seves filles mortes va sorprendre a més d’un veí. A mesura que les petites creixien, la mare es va tornar més i més protectora. Li terroritzava la idea que pogués perdre-les. Un dia, de camí al col·legi, les germanes es van avançar i corrien davant l’atenta mirada de la dona. Quan van posar un peu en l’asfalt, una fèrria mà les va detenir amb brusquedat. Entre sanglots desconsolats, la seva mare els va pregar que no creuessin mai sense el seu permís. “No pensàvem a fer-ho. Ja ens van atropellar una vegada, mamà. No tornarà a ocórrer”.

Des de llavors, alguns viatgers asseguren que en passar per aquest tram unes interferències es colen en la ràdio i se sent una misteriosa melodia: el tarareu d’unes nenes.

El clàssic: La noia de la corba

Existeixen diferents versions, però totes elles tenen un denominador comú: una jove enfundada en un vestit blanc. Explica la llegenda que un pare de família tornava del treball a casa per la carretera de les Costes del Garraf. Era una nit plujosa, el fred entelava el parabrisa i el cansament empenyia les seves parpelles cap avall. A mesura que avançava per la carretera, les gotes copejaven amb més violència els cristalls del seu cotxe, que perdia estabilitat en el serpentejant traçat de l’asfalt.

L’home va aguditzar els sentits i va reduir la marxa. En aquest mateix instant, els fars del vehicle van il·luminar la figura d’una noia que, xopada per la pluja, esperava immòbil al fet que algun conductor s’apiadara d’ella i la portés a la seva destinació. Sense dubtar-ho ni un moment, va frenar en sec i la va convidar a pujar. Ella va acceptar immediatament, i mentre s’asseia en el lloc del copilot, el xofer es va fixar en la seva vestimenta. Portava un vestit blanc de cotó arrugat i tacat de fang. Pel seu pèl embullat, semblava que portava una bona estona esperant.

Va reprendre el viatge i van començar una distesa conversa en la qual la noia va esquivar en diverses ocasions la història de com havia arribat fins a aquell lloc. Fins que va arribar el moment idoni. Amb una veu freda i tallant, li va demanar que reduís la velocitat fins a gairebé detenir el vehicle. “És una corba molt tancada”, li va advertir. L’home va seguir el seu consell i, quan va veure el perillós que podria haver estat, li va donar les gràcies. Ella, amb veu tallant i freda, li va etzibar: “No m’ho agraeixis, és la meva missió. En aquesta corba em vaig matar jo fa més de 25 anys. Era una nit com aquesta.” Una esgarrifança va recórrer l’esquena de l’home i va estarrufar la seva pell. Quan va girar la vista cap al copilot, la jove ja no estava. El seient, no obstant això, seguia humit.

Aquesta escena s’ha repetit en altres llocs d’Espanya, com a Mallorca o Bàscara (Girona).

Esperem que us hi hagi sorprès aquestes històries i a veure si aquesta nit podreu dormir bé o tindreu malsons.

Helena Martín i Alex Gil

Els turons tenen ulls

Aquesta setmana, en la secció Expedient Paranormal estrenada pels actuals redactors d’aquesta web, portem una pel·lícula basada en fets reals.

colinas77

Els turons tenen ulls és una pel·lícula feta el 1997 i va tenir una altra versió més moderna el 2006. Els protagonistes principals són la família Carter. Els Carter són una família de classe mitjana. Un dia, mentre portaven els seus progenitors a la seva boda de plata, es queden penjats al mig del desert de Nou Mèxic. Sense saber què fer, es queden allà en mig esperant ajuda. Després d’un període de temps, es donen compte que algú es vigila. No estaven sols. Una família de mutants sanguinaris deguts a unes proves nuclears de l’exèrcit, com Grunyits i Slott, no pararan d’intentar aniquilar a la família nord-americana.

Aquest era el resum de la pel·lícula, però la realitat tampoc era molt diferent. Un grup de cavernícoles liderats per Alexander Sawney Bean, van viure en les muntanyes d’Escòcia durant 25 anys. Dins els 25 anys, es calcula que van matar a més de 1.000 persones.

Al principi, Alexander era una persona “normal” en el segle XVI. Després de casar-se, decideix no seguir com la vida honrada del seu pare i marxa amb la seva dona a una cova en Galloway. Des d’aquell moment i fins a 25 anys, va crear i formar un clan de 48 persones, on 21 eren dones. Generalment, el clan es dedicava a assaltar i assassinar viatgers i després se’ls menjaven.

Una parella de viatgers va ser assaltada. L’home va poder sobreviure, però la dona va ser l’objectiu del clan. L’home, espantat, marxa fins a arribar a la policia i explicar tot el succés. Després, Jacob VI, amb més de 400 homes, va capturar al clan i després els va assassinar.

Aquesta història és una mica terrorífica, però com totes d’aquest apartat. Esperem que  gaudiu sempre viatjar i aparteu-vos dels llocs foscos ^_^.

Judit Costa i Elena López