Adéu Marta Mata!

Com cada any hem fet i potser heu vist, l’última setmana abans del viatge de fi de curs els alumnes de WEB fem un petit article d’acomiadament de la matèria, de la secundària i del nostre centre (alguns no, ja que fan CFGM). Doncs, aquest serà el meu comiat!

4 anys aquí i ja marxo… és una cosa que a primer no t’ho creus i a 2n cicle ja comences a desitjar sortir per fer el que vulguis però a la vegada vols retrocedir en el temps perquè has tingut records molt bonics i encara que sigui un institut, és el lloc on coneixes els teus amics de veritat. Però hem de sortir de la zona de confort i avançar cap endavant i demostrar el que som i que tant els nostres pares com els nostres professors que ens han marcat estiguin orgullosos. Sí, jo també tinc por del que pot passar, però he decidit el que vull fer a la meva vida i no s’aconsegueix estant estancat en el mateix lloc sempre (a més, he de pagar la jubilació de la Montse  c: ).

Sincerament, no sé què s’ha de fer en aquest text de comiat, així que diré què vull fer de gran i a qui no li interessi, que no ho llegeixi i ja. L’any que ve faré batxillerat científic-tecnològic (si puc, al Celestí Bellera (Granollers) i si no al Vinyes Velles), no és que m’interessi molt fer aquest batxillerat, però considero que em dona més oportunitats davant el que vull fer: Efectes especials (a més d’agradar-me, cobren molt bé jejeje) i a més solament dura dos anys. Als 18, faré un grau a una universitat sobre això però encara no estic segura quin fer. Espero aconseguir el que em proposi durant tota la meva vida ^_^ .

Si vols treballar en l’àmbit audiovisual o periodisme, recomano molt aquest itinerari de 4t que es fa aquí, ja que millores molt com redactar (WEB) i aprens a fer una producció d’un vídeo (ENFOC). Estic molt contenta d’haver escollit aquestes matèries.

Sobre aquesta matèria en concret, Web ha sigut una de les matèries més divertides que he fet. Encara que m’hagués agradat haver pogut fer la notícia i anar amb qui volgués, la matèria en general està bé. Mentre fem les notícies que ens pertoquen a la setmana, podem parlar sobre qualsevol cosa entre nosaltres (Montse tafanera mode on) i considero que el nostre grup de redactors ha sigut molt acollidor (per una persona tan tímida com jo).

A més d’això, estic molt feliç dels meus companys de la promoció 2013-2017 i que sàpiguen que m’ho he passat molt bé amb ells aquests 4 anys que hem estat junts i espero que compleixin els seus somnis.

Moltes gràcies per tot, adéu Marta Mata i benvenuto Itàlia!

Judit Costa

Ja s’acaba

Bé, ja arriba el final d’aquest curs, i no només això, també el final d’una etapa la qual recordaré sempre.

Recordo l’any passat quan vam haver de decidir quines optatives volíem. Estava entre física i química i biologia o web i enfoc però em vaig decidir per aquesta.

Al principi d’aquesta assignatura, pensava que ens passaríem el dia redactant notícies però quan vam fer la primera classe em va començar a agradar. Vaig veure que treballaríem en parelles, excepte una setmana que treballàvem sols però no era un problema això, i també que treballaríem diverses seccions cada setmana.

M’ha agradat molt perquè m’ha ajudat bastant. He après a redactar i sobretot a escriure sense faltes. Encara que també haig de dir que segons quines seccions es feien pesades, suposo que aquesta és l’única part negativa. No tots els temes que es tracten ens interessen per igual, per tant, quan em tocava alguna cosa que m’agradava era més fàcil fer-la però en general l’he portada força bé.

Potser, em podria haver esforçat més algunes setmanes encara que penso que he fet bastant o ho he intentat.

En general m’ha agradat molt. Els companys, la professora, la dinàmica… m’ha semblat molt adequada i no canviaria res.

Per acabar, recomano web a tots els alumnes que vulguin tirar cap a lletres l’any vinent i els hi aconsello que l’aprofitin i que s’esforcin.

Ruth Pajuelo

Les lleis més absurdes del món

Aquesta setmana com a reportatge hem decidit fer un article més divertit i entretingut, i se’ns ha acudit sobre lleis absurdes existents.

  • Singapur: Prohibit mastegar xiclet

A partir dels anys 90, es va prohibir el consum i la venda de xiclets per no embrutar el carrer per part del govern d’aquest. Si vens xiclets, pots anar dos anys a la presó i si en consumeixes, pots tenir una multa de grans quantitats.

  • Itàlia: Prohibit anar amb biquini si no tens una bona figura

A la ciutat de Tropea està prohibit anar amb biquini si no cuides la teva figura. Aquesta llei ens sembla, a més de ser absurda, molt masclista i despectiva. La llei diu exactament:  “A les dones que són grosses i lletges, els està prohibit romandre a la platja en biquini”.

Per què les dones no podem anar com volem? Els polítics han de decidir com hem d’anar? Cadascú és com és, i s’ha d’estar content amb el teu cos, i terceres persones no han de ficar-se amb les decisions d’altres persones.

Estima el teu cos tal com és <3.

Resultado de imagen de chicas tallas bikinis

  • USA: Prohibit llençar pops

Als Estats Units, concretament a Michigan, està prohibit llençar pops, ja que, en 1952, en un partit d’hoquei sobre gel, un fan d’un dels equips va llençar un tentacle de pop per cada partit que s’havia de fer (8 partits). Des d’aquí, molts seguidors van començar a llençar pops com a tradició. Molt estrany i absurd, oi?

  • Alabama: Bigotis a l’església

Està prohibit portar bigotis falsos a l’església en Alabama. Això és perquè causa gràcia i distreu als religiosos que intenten atendre a la missa. No sabem si feia falta fer una llei per això…

  • Per part del Mika: Arizona: Vibradors

El Mika insisteix que posem aquesta llei. En Arizona està prohibit tenir més de dos vibradors. El Mika, el nostre informador amb molta experiència en aquest àmbit, ens informa que s’hauria de tenir els que es vulgui.

  • New York: No anar combinat

En Carmel, New York, els homes no poden portar roba que no estigui combinada entre ella.

  • Kirkland, Illinois: Prohibit abelles

Està prohibit que les abelles volin pel poble o per qualsevol carretera d’aquest. I suposo que si no ho compleixen tenen una multa, no?

 

Doncs aquest ha sigut el reportatge d’aquesta setmana! No ha sigut gaire llarg, però esperem que us hagi agradat!

Nerea Corbacho i Judit Costa

Vigilància de l’atmosfera per bona qualitat aèrea

Fa uns dies, es va instal·lar a Montornès Nord una Unitat Mòbil de Vigilància Atmosfèrica. Hi estarà durant dos mesos per aconseguir dades i analitzar la contaminació de l’aire.

Unitat Mòbil de Vigilància Atmosfèrica al carrer del Vallès
El dispositiu recull dades sobre l’ozó, òxids de nitrogen i altres compostos en l’aire.

També calcula la temperatura, la humitat i la pressió atmosfèrica.
L’objectiu de recollir dades amb aquest dispositiu és prendre mesures en cas que sigui necessari per aconseguir una atmosfera no contaminada.

El departament de Montornès de Medi Ambient realitza aquests tipus de controls cada tres anys aproximadament amb l’ajuda de la Diputació de Barcelona.

La unitat es troba al carrer del Vallès, on romandrà durant dos mesos.
El darrer control es va realitzar al mateix carrer l’any 2015.
Helena Martín i Elena López

Successos estranys en pel·lícules

Aquesta setmana en Expedient Paranormal, us portem una recopilació de successos paranormals ocorreguts mentre es rodaven aquestes pel·lícules que estan a continuació, que la major part són pel·lícules de terror.  A més, us posarem unes curiositats quan es rodava cadascuna:

  • L’exorcista (1973):

Mentre es rodava la pel·lícula, va haver-hi un estrany incendi als estudis de la companyia, i no se sap la causa. També, es va confirmar la mort de familiars i treballadors del llargmetratge.

  • La profecia (1976):

Segons ha explicat el director de la pel·lícula (Richard Donner), li va ser difícil començar el rodatge del film perquè els protagonistes reals pels quals es feia la pel·lícula li intentaven impedir rodar-la.

A més a més, l’actor Gregory Peck, mentre viatjava cap a L.A, un raig va caure a sobre de l’avió on anava. Afortunadament, no li va passar res a cap persona que estava en l’avió ni quan estaven els guionistes, que unes setmanes després els hi va passar el mateix.

Una curiositat d’aquesta pel·lícula és que l’actor que abans hem mencionat, va interpretar a Robert Thorn perquè el definia, ja que el personatge era un pare turmentat per la culpa i el fill d’en Peck es va suïcidar un any abans del rodatge.

Per últim i un altre fet molt estrany, durant el rodatge, Donner es va allotjar a un hotel que va ser atacat per bombes de l’IRA (Irish Republican Army). L’IRA o PIRA va ser una associació terrorista.

  • El cuervo (1994):

Una de les més impactants sobre morts en rodatges. Mentre gravaven una escena en la qual el protagonista (Brandon Lee) havia de ser disparat, literalment, va ser disparat i va morir al plató. Al principi es va acusar l’equip d’efectes espacials però es va veure que la pistola estava malament i no es va comprovar cap moment si la pistola estava en bones condicions i es podia haver previst la mort.

  • Poltergeist (1982):

En aquesta els pitjors successos van passar després de l’estrena, però, mentre gravaven, les llums del plató s’apagaven i s’encenien sense que ningú donés l’ordre.

Després de l’estrena, l’actiu Domnique Dunne va ser estrangulada pel seu xicot i Julian Beck va morir d’un càncer d’estómac. Per últim, la nena protagonista va morir als 12 per una malaltia estomacal, mentre que els metges pensaven que tenia la grip.

  • L’exorcisme d’Emily Rose (2005):

Aquesta pel·lícula, com vam dir fa dues setmanes, està basada en fets reals (si vols revisar la notícia anterior, fes clic aquí jejeje), i això dona més por. Doncs, segons com explica l’actriu que va interpretar a la protagonista, en casa seva van ocórrer fets molt estranys. La ràdio s’engegava sola i sempre posava la mateixa cançó i el mateix tros de sempre, Alive de Pearl Jam. Sempre el mateix tros era quan deia “estic viu”.

Esperem que us hagi agradat i que mai us passi aquestes coses!

Judit Costa i Júlia Costa

Salvem a la vaca Margarita

Aquesta setmana volem demanar-vos un favor que no costarà res fer-ho i no té res a veure amb els diners. Ajuda a salvar la vaca Margarita.

Margarita és una vaca que de petita va ser separada de la seva mare i, en comptes de matar-la com farien en una granja, el seu antic propietari li va regalar a un amic seu que tenia una gran finca on podria viure tranquil·lament.

Des de petita que no s’ha relacionat amb cap altre vaca i l’única relació que ha tingut ha sigut amb els veïns del barri. Els veïns van ser qui li van posar el nom i un sobrenom, la “dolça Margarita”.

Aquest animal mai ha fet mal a ningú ni molesta els veïns, ja que el barri l’estima molt, tant com adults com nens.

Doncs, per solucionar aquest problema, l’associació Hogar ProVegan ha portat a la vaca en un camp de pasturatge seu a Tortosa i no deixarà que la Generalitat deixi morir a una pobra vaca inofensiva.

T’agradaria col·laborar en aquesta causa? Hogar ProVegan ha llançat a la web Change.org una iniciativa de 200.000 signatures a recollir per salvar a la Margarita. L’únic que has de posar és el teu nom i cognoms, el teu e-mail i el codi postal.

Aquesta és la web:
https://www.change.org/p/sanidad-animal-del-dpto-agricultura-ganader%C3%ADa-pesca-y-alimentaci%C3%B3n-de-gencat-ayuda-quieren-matar-a-margarita

Si us plau, els redactors d’aquesta web demanem l’ajuda per acabar amb aquesta injustícia. Tot això ha sigut provocat perquè la vaca no té papers i ja no se’ls pot fer perquè ja és una vaca adulta. Participa per la causa.

Javi Jové i Judit Costa

Trump a Israel i relació difícil

Aquesta setmana, Trump ha anat a Israel per parlar amb el president israelià i aconseguir un tractat de pau entre israelians i palestins. El president dels Estats Units ha recorregut els 8 quilòmetres que separen Jerusalem de la ciutat de Betlem per prometre al president de Palestina que farà tot el que estigui a les seves mans.

Melania i Trump han viatjat per mitjà d’una caravana d’alta seguretat per fer la seva gira internacional. Entre el camí per arribar a Cisjordània, hi havia un cartell en anglès dedicat pel president americà: “La ciutat de la pau dona la benvinguda a un home de la pau” (Serà això veritat? Nosaltres ho dubtem molt…).

Esperem que aquesta guerra entre palestins i isrealians acabi d’hora i s’adonin que tothom és igual.

Per acabar, a més d’això, al títol hem posat “relació difícil”. Creiem que us preguntareu per què, doncs, ara t’ho explicarem. Suposem que ja us vau adonar del vídeo on Melania surt somrient i quan es gira el seu marit es posa seria. Doncs, aquesta setmana hi ha hagut un altre conflicte que posa en dubte la relació entre Melania i Trump.

Aquest és el vídeo de la seva arribada a Israel i es veu a la parella caminant pel mig. Però, en un moment, Trump li posa la mà a la seva dona perquè ella se l’agafi i ella es nega. Aquest gest que quasi no s’aprecia a càmera ha alarmat a tot internet. Serà que Melania s’interessa solament pels diners o ha sigut una mala interpretació de la premsa? Ja veurem com segueix això…

Javi Jové i Judit Costa