No és un final, és un nou començament!

Estar fent aquest text de comiat em provoca un gust agredolç: en part estic alegre perquè s’acosten les vacances i puc descansar d’aquest curs, però d’altra banda sento tristesa perquè s’acaba l’etapa de l’ESO, una etapa que m’ha regalat moments inoblidables i encara no estic preparada per deixar-la enrere.

Quan em vaig trobar davant la situació d’haver de decidir quines optatives escollir, sincerament, no vaig tenir cap dubte.

Personalment, crec que sempre he sigut més bona a lletres que a números i per aquest motiu, abans de res, vaig rebutjar aquelles optatives en les quals es requeria uns coneixements matemàtics o científics. No obstant això, no vaig escollir fer web per eliminació, és més, ho vaig fer motius que tenia molt clars.

Així doncs, les principals raons per les quals vaig fer aquesta tria van ser que m’agrada redactar i comunicar les meves idees de qualsevol manera, però concretament escrivint-ho.

De web esperava escriure molt, cosa que vaig encertar, però, en canvi, tenia la idea que el tema de les redaccions i la parella setmanal es podia escollir. La matèria, al final, ha resultat ser semblant al que tenia al cap, per tant, quedo satisfeta en aquest sentit.

Centrant-me en la meva evolució, he millorat moltíssim els textos, tant en l’ortografia com en la manera de redactar-los. Per corroborar-ho només cal llegir un article meu publicat a la web a principis de curs i comparar-lo amb un dels més recents. I és que setmana rere setmana no notes cap avenç, el trobes a l’hora de fer la comparació, que en aquest cas no és odiosa, sinó complaent.

Per acabar, vull recomanar l’optativa de web a aquells a qui els agradi la comunicació. Cal dir que per cursar-la es requereix originalitat i, sobretot, ganes d’expressar la teva opinió i els teus pensaments. Us asseguro que us serà de molta utilitat i una vegada acabada us sentireu orgullosos d’haver-la triat.

Jo, com ja he dit, després d’aquesta experiència m’emporto una gran millora respecte a expressar-me de manera escrita. Però això no és tot, també m’emporto un boníssim record dels meus companys, aquests amb els quals he compartit ordinador i feina durant tot l’any, i de la professora, la Montse, que m’ha transmès molt més que només els coneixements d’una assignatura.

Gràcies!

Nerea Corbacho

Ja s’acaba

Bé, ja arriba el final d’aquest curs, i no només això, també el final d’una etapa la qual recordaré sempre.

Recordo l’any passat quan vam haver de decidir quines optatives volíem. Estava entre física i química i biologia o web i enfoc però em vaig decidir per aquesta.

Al principi d’aquesta assignatura, pensava que ens passaríem el dia redactant notícies però quan vam fer la primera classe em va començar a agradar. Vaig veure que treballaríem en parelles, excepte una setmana que treballàvem sols però no era un problema això, i també que treballaríem diverses seccions cada setmana.

M’ha agradat molt perquè m’ha ajudat bastant. He après a redactar i sobretot a escriure sense faltes. Encara que també haig de dir que segons quines seccions es feien pesades, suposo que aquesta és l’única part negativa. No tots els temes que es tracten ens interessen per igual, per tant, quan em tocava alguna cosa que m’agradava era més fàcil fer-la però en general l’he portada força bé.

Potser, em podria haver esforçat més algunes setmanes encara que penso que he fet bastant o ho he intentat.

En general m’ha agradat molt. Els companys, la professora, la dinàmica… m’ha semblat molt adequada i no canviaria res.

Per acabar, recomano web a tots els alumnes que vulguin tirar cap a lletres l’any vinent i els hi aconsello que l’aprofitin i que s’esforcin.

Ruth Pajuelo

Réquiem por un campesino español

Aquesta setmana a l’apartat de lectura de la secció recomanacions us deixem el llibre Réquiem por un campesino español. És un llibre obligatori de l’assignatura de castellà. Està escrit en un castellà antic. El seu autor és Ramón J. Sender.9788423342396

Sinopsi:

Té lloc a la Guerra Civil, en un poblet aragonès. Mosén Millán organitza una missa en honor al jove al qual havia estimat com un fill. Mentre esperava als assistents, va començar a recordar el passat i com havien ocorregut els fets. Sobretot quan ell fa alguna cosa per ajudar al jove, mentre el que realment està fent és entregar-lo a les persones que el volen executar.

Si t’has quedat amb la intriga de saber el final, no esperis més i llegeix-lo.

Helena Martín i Ruth Pajuelo