Petites esgarrifoses

Avui us portem dues històries de terror que hi ha fonts que diuen que ha passat de veritat i també  hi ha gent que no ho creu. I vosaltres què penseu, creieu en aquestes històries o no?

Pensa bé en la teva resposta.

La llegenda de les bessones

En un dia qualsevol, una mare els va preparar l’esmorzar i van sortir al carrer precipitades. Com cada dia, portava a les seves filles bessones al col·legi. Caminaven tarareant una cançó i agafades de la mà quan el telèfon va sonar des de la seva bossa. Era del treball. Va respondre ràpidament i el seu interlocutor li va demanar que acudís immediatament a l’oficina. Havia ocorregut alguna cosa greu, així que va decidir que les nenes continuessin soles; coneixien bé el camí. Les va besar en el front i va emprendre la ruta de tornada. Solament va fer vint passos. A l’esquena, el soroll d’un fort cop seguit d’un fre va fer que voltegés el cap amb una expressió d’horror en el rostre. Els cossos de les dues petites jeien inertes sota un camió. Encara estaven agafades de la mà.

La dona es va sumir en una profunda depressió de la qual va aconseguir sortir amb un nou embaràs. Per ironia de la destinació, en el seu ventre estaven cobrant vida dues nenes bessones. Quan va donar a llum, la sorprenent semblança amb les seves filles mortes va sorprendre a més d’un veí. A mesura que les petites creixien, la mare es va tornar més i més protectora. Li terroritzava la idea que pogués perdre-les. Un dia, de camí al col·legi, les germanes es van avançar i corrien davant l’atenta mirada de la dona. Quan van posar un peu en l’asfalt, una fèrria mà les va detenir amb brusquedat. Entre sanglots desconsolats, la seva mare els va pregar que no creuessin mai sense el seu permís. “No pensàvem a fer-ho. Ja ens van atropellar una vegada, mamà. No tornarà a ocórrer”.

Des de llavors, alguns viatgers asseguren que en passar per aquest tram unes interferències es colen en la ràdio i se sent una misteriosa melodia: el tarareu d’unes nenes.

El clàssic: La noia de la corba

Existeixen diferents versions, però totes elles tenen un denominador comú: una jove enfundada en un vestit blanc. Explica la llegenda que un pare de família tornava del treball a casa per la carretera de les Costes del Garraf. Era una nit plujosa, el fred entelava el parabrisa i el cansament empenyia les seves parpelles cap avall. A mesura que avançava per la carretera, les gotes copejaven amb més violència els cristalls del seu cotxe, que perdia estabilitat en el serpentejant traçat de l’asfalt.

L’home va aguditzar els sentits i va reduir la marxa. En aquest mateix instant, els fars del vehicle van il·luminar la figura d’una noia que, xopada per la pluja, esperava immòbil al fet que algun conductor s’apiadara d’ella i la portés a la seva destinació. Sense dubtar-ho ni un moment, va frenar en sec i la va convidar a pujar. Ella va acceptar immediatament, i mentre s’asseia en el lloc del copilot, el xofer es va fixar en la seva vestimenta. Portava un vestit blanc de cotó arrugat i tacat de fang. Pel seu pèl embullat, semblava que portava una bona estona esperant.

Va reprendre el viatge i van començar una distesa conversa en la qual la noia va esquivar en diverses ocasions la història de com havia arribat fins a aquell lloc. Fins que va arribar el moment idoni. Amb una veu freda i tallant, li va demanar que reduís la velocitat fins a gairebé detenir el vehicle. “És una corba molt tancada”, li va advertir. L’home va seguir el seu consell i, quan va veure el perillós que podria haver estat, li va donar les gràcies. Ella, amb veu tallant i freda, li va etzibar: “No m’ho agraeixis, és la meva missió. En aquesta corba em vaig matar jo fa més de 25 anys. Era una nit com aquesta.” Una esgarrifança va recórrer l’esquena de l’home i va estarrufar la seva pell. Quan va girar la vista cap al copilot, la jove ja no estava. El seient, no obstant això, seguia humit.

Aquesta escena s’ha repetit en altres llocs d’Espanya, com a Mallorca o Bàscara (Girona).

Esperem que us hi hagi sorprès aquestes històries i a veure si aquesta nit podreu dormir bé o tindreu malsons.

Helena Martín i Alex Gil

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: