La llum arriba avui el seu preu més alt en el que va d’any

La llum ha arribat aquest dimecres al seu preu més elevat en el que va d’any, després de situar-se en una mitjana de 91,88 euros per megawatt/hora. Això suposa una alça de 4,5%  en un sol dia. També és el preu més alt des del 8 de desembre del 2013, quan va arribar a una mitjana de 93,11 euros.

A la franja de major consum, a les 21 hores, s’arribarà a una punta de 101,99 euros. Mentre que, el nivell mínim serà a les cinc del dematí, amb un preu de 75,18.

Judit Costa i Javi Jové

ALBINISME

Aquesta setmana us parlarem sobre l’albinisme. Sabeu què és l’albinisme? Coneixeu algú que ho pateixi? Seguidament et contestarem unes quantes preguntes sobre l’albinisme.


Què és?

Trastorn genètic causat per la falta de pigment, en els ulls, pell i pèl, que afecta tant als éssers humans com als animals. Es té des de naixement i encara que no ho sembli per alguns casos, és hereditari, ja que els gens dels seus pares són portadors d’un gen que provoca la malaltia.


Quins problemes pot causar aquest trastorn a qui la pateix?

Els problemes que causa aquest trastorn són les grans possibilitats de patir càncer de pell i càncer d’ulls.

Fora del que pot ocasionar el trastorn és assetjament escolar i morts per culpa de la societat. La societat pot discriminar a la gent albina per la seva condició congènita i arribar a ferir o assassinar a la gent albina. A Àfrica, discriminen a la gent albina, on els abandonen des de petits o els maten d’adults.


Quina diferència hi ha entre l’albinisme, el leucisme i el vitiligen?

La diferència més important que hi ha entre l’albinisme i el leucisme és, que encara que es tingui la pell i pèl de color blanc, als qui pateixen leucisme, no tenen els ulls clars ni la pell tan sensible com els albins, és a dir tenen la mateixa possibilitat de patir càncer de pell com el qui no pateix cap malaltia a la pell.

El vitiligen és una cosa bastant diferent. El vitiligen causa marques a la pell blanques per la mort de les cèl·lules que produeixen melanina, la substància encarregada de la pigmentació de la pell.


Com se sap si una persona té albinisme?

Doncs es pot saber si la persona presenta les següents característiques: ulls clars (albinisme ocular) o, a més, pell i pèl de color blanc (albinisme oculocutani).

unnamed


Té cura?

No té cura, però si té tractament. Pel tractament dels ulls, es poden realitzar cirurgies o utilitzar ulleres de sol.

Pel tractament cutani, les persones amb albinisme haurien de posar-se crema solar d’alta protecció cada dia per evitar cremades o càncers de pell.


Exemples de persones i animals amb albinisme

Johnny Winter

Johnny Winter

Thando Hopa

54da2e3e1744f2bf59119239f9c07911

Floquet de Neu

jurat_beca_floquet_neu_overlay_01

Claude

cocodrilo-albino-devora-pescador-australia_726537409_9581843_1024x682

Gota de Neu

1475430064_396_los-7-animales-albinos-mas-famosos

Joel Martín i Júlia Costa

Castle On The Hill – Ed Sheeran

Aquesta setmana a Musipèdia, us portem una altra cançó de Ed Sheeran.

Castle On The Hill significa ‘castell al turó’. El tema del senzill tracta de la ciutat natal de Ed Sheeran, Framlingham i recorda històries de “fumar cigarrets” i “emborratxar-se amb els seus amics” en aquest lloc. El castell esmentat en la cançó és el castell de Framlingham, i al gener, Ed Sheeran va ser convidat a cantar-hi.

When I was six years old I broke my leg
I was running from my brother and his friends
Tasted the sweet perfume of the mountain grass
As I rolled down
I was younger then
Take me back to when
I found my heart and broke it here
Made friends and lost them through the years
And I’ve not seen the roaring fields in so long
I know, I’ve grown
But I can’t wait to go home

I’m on my way
Driving at 90 down those country lanes
Singing to Tiny Dancer
And I miss the way you make me feel
And it’s real
We watched the sunset over the castle on the hill

Fifteen years old and smoking handrolled cigarettes
Running from the law through the backfields
And getting drunk with my friends
Had my first kiss on a Friday night
I don’t reckon I did it right
I was younger then
Take me back to when we found
Weekend jobs when we got paid
And buy cheap spirits
And drink them straight
Me and my friends have not thrown up in so long
Oh, how we’ve grown
I can’t wait to go home

I’m on my way
Driving at 90 down those country lanes
Singing to Tiny Dancer
And I miss the way you make me feel
And it’s real
We watched the sunset over the castle on the hill
Over the castle on the hill
Over the castle on the hill
Over the castle on the hill

One friend left to sell clothes
One works down by the coast
One had two kids but lives alone
One’s brother overdosed
Ones already on his second wife
Ones just barely getting by
But these people raised me
And I can’t wait to go home

And I’m on my way
And I still remember those country lanes
When we did not know the answers
And I miss the way you make me feel
And it’s real
We watched the sunset over the castle on the hill
Over the castle on the hill
Over the castle on the hill


Judit Durán

L’alumne destacat: Arnau Marcos

Aquesta setmana en l’alumne destacat tenim a l’Arnau Marcos, un alumne de 3rC. Li fem unes preguntes per conèixer-lo més:

1. Quines són les persones més importants per a tu?

-El meu germà i el meu cosí.

2. A què et vols dedicar quan siguis gran?

-Vull ser fisioterapeuta.

3. Quin és el teu animal preferit?

-El coala.

4. A on t’agradaria viatjar?

-Sempre m’havia agradat anar als Estats Units.

5. Vols tenir fills en un futur?

-Sí, m’agradaria adoptar un nen de l’Àfrica.

6. Si no et diguessis Arnau, quin t’agradaria que fos el teu nom?

-Soufiane.

7. Quin súper poder tindries, si poguessis escollir?

-Llegir la ment dels altres.

8. Què preferiries, no tenir celles o no tenir cabell?

-No tenir cabell.

9. Què preferiries, mesurar la meitat de la teva mida o pesar dues vegades el teu pes?

-Mesurar la meitat de la meva mida.

10. Què preferiries, anar sense roba pel carrer sempre o que tothom pogués saber els teus pensaments?

-Que tothom pogués saber els meus pensaments.

Fins aquí l’entrevista, esperem que t’hagi agradat

Aarón Estela i Elena López

 

La Cita

Aquesta setmana a “La Cita” us portem una frase molt certa de Mahatma Gandhi, esperem que us agradi.

gandhi-frase-reflexion

Nerea Corbacho i Alba Iglesias

Concurs de cartells de Carnaval!!

Per fi l’Ajuntament de Montornès ha fet públiques les bases de la 32a edició del concurs de cartells de Carnaval!!

El dia 30 de gener, a les 20.00h, serà la data de termini per a la presentació de les propostes. 31449-800x800

Per participar has de portar el teu treball al Casal de Cultura, o bé, enviar-lo per correu al Departament de Festes de l’Ajuntament.

El concurs consta de tres premis: un de 300€ per a majors de 19 anys, un val de 200€ per a material informàtic pel guanyador d’entre 13 i 18 anys i, l’últim, un val de 100€ per a material de papereria pel premiat menor de 12 anys.

El lliurament de premis serà el dia 3 de febrer a les 18.30 h a la Sala Riu Mogent del Casal de Cultura.

Ruth Pajuelo i Andrea Barato

Qui és qui?

Aquesta setmana us portem un noi de 1r B, sabríeu dir qui és?

fullsizerender

El noi de la setmana passada és el Tarek El Harrak, de 4t B

Nerea Corbacho i Alba Iglesias

Aniversaris

Aquesta setmana no hi ha gaires aniversaris. Els que fan anys del 23 al 29 de gener són:

4t B

  • Tarek El Harrak (25/01/2001)

img_1563

  • Ani Bellido (28/01/2000)

Nerea Corbacho i Alba Iglesias

Petites esgarrifoses

Avui us portem dues històries de terror que hi ha fonts que diuen que ha passat de veritat i també  hi ha gent que no ho creu. I vosaltres què penseu, creieu en aquestes històries o no?

Pensa bé en la teva resposta.

La llegenda de les bessones

En un dia qualsevol, una mare els va preparar l’esmorzar i van sortir al carrer precipitades. Com cada dia, portava a les seves filles bessones al col·legi. Caminaven tarareant una cançó i agafades de la mà quan el telèfon va sonar des de la seva bossa. Era del treball. Va respondre ràpidament i el seu interlocutor li va demanar que acudís immediatament a l’oficina. Havia ocorregut alguna cosa greu, així que va decidir que les nenes continuessin soles; coneixien bé el camí. Les va besar en el front i va emprendre la ruta de tornada. Solament va fer vint passos. A l’esquena, el soroll d’un fort cop seguit d’un fre va fer que voltegés el cap amb una expressió d’horror en el rostre. Els cossos de les dues petites jeien inertes sota un camió. Encara estaven agafades de la mà.

La dona es va sumir en una profunda depressió de la qual va aconseguir sortir amb un nou embaràs. Per ironia de la destinació, en el seu ventre estaven cobrant vida dues nenes bessones. Quan va donar a llum, la sorprenent semblança amb les seves filles mortes va sorprendre a més d’un veí. A mesura que les petites creixien, la mare es va tornar més i més protectora. Li terroritzava la idea que pogués perdre-les. Un dia, de camí al col·legi, les germanes es van avançar i corrien davant l’atenta mirada de la dona. Quan van posar un peu en l’asfalt, una fèrria mà les va detenir amb brusquedat. Entre sanglots desconsolats, la seva mare els va pregar que no creuessin mai sense el seu permís. “No pensàvem a fer-ho. Ja ens van atropellar una vegada, mamà. No tornarà a ocórrer”.

Des de llavors, alguns viatgers asseguren que en passar per aquest tram unes interferències es colen en la ràdio i se sent una misteriosa melodia: el tarareu d’unes nenes.

El clàssic: La noia de la corba

Existeixen diferents versions, però totes elles tenen un denominador comú: una jove enfundada en un vestit blanc. Explica la llegenda que un pare de família tornava del treball a casa per la carretera de les Costes del Garraf. Era una nit plujosa, el fred entelava el parabrisa i el cansament empenyia les seves parpelles cap avall. A mesura que avançava per la carretera, les gotes copejaven amb més violència els cristalls del seu cotxe, que perdia estabilitat en el serpentejant traçat de l’asfalt.

L’home va aguditzar els sentits i va reduir la marxa. En aquest mateix instant, els fars del vehicle van il·luminar la figura d’una noia que, xopada per la pluja, esperava immòbil al fet que algun conductor s’apiadara d’ella i la portés a la seva destinació. Sense dubtar-ho ni un moment, va frenar en sec i la va convidar a pujar. Ella va acceptar immediatament, i mentre s’asseia en el lloc del copilot, el xofer es va fixar en la seva vestimenta. Portava un vestit blanc de cotó arrugat i tacat de fang. Pel seu pèl embullat, semblava que portava una bona estona esperant.

Va reprendre el viatge i van començar una distesa conversa en la qual la noia va esquivar en diverses ocasions la història de com havia arribat fins a aquell lloc. Fins que va arribar el moment idoni. Amb una veu freda i tallant, li va demanar que reduís la velocitat fins a gairebé detenir el vehicle. “És una corba molt tancada”, li va advertir. L’home va seguir el seu consell i, quan va veure el perillós que podria haver estat, li va donar les gràcies. Ella, amb veu tallant i freda, li va etzibar: “No m’ho agraeixis, és la meva missió. En aquesta corba em vaig matar jo fa més de 25 anys. Era una nit com aquesta.” Una esgarrifança va recórrer l’esquena de l’home i va estarrufar la seva pell. Quan va girar la vista cap al copilot, la jove ja no estava. El seient, no obstant això, seguia humit.

Aquesta escena s’ha repetit en altres llocs d’Espanya, com a Mallorca o Bàscara (Girona).

Esperem que us hi hagi sorprès aquestes històries i a veure si aquesta nit podreu dormir bé o tindreu malsons.

Helena Martín i Alex Gil

Sabies que…

Sabies que els egipcis creien que els ulls grocs dels gats negres guardaven el poder del sol?

gato20negro

Judit Durán