aizpitartealcantaraoier
carlamelero2009
castillocoboclaudia13
cg1340161
clpeyelamos
evelynvvallribera
giselasg2874
hanaeee4
joelalbertredondo
lesbarraquesdigitals
martamatacastecuarto
Maysam Nakmouch
mypaulagarcia
nadirmaati96
noah gomez ramirez
paulacammartin
Paula
pau rivero
Hector Rojas Rosa
serranonoa01
zsanchezsanchez22Aquesta setmana a “La Fotografia”, us porto una imatge bastant simple però amb molt sentiment per expressar.
Jo penso que aquesta foto et vol transmetre la típica frase que diuen de “Segueix el teu camí”. Encara que t’ensopeguis amb una pedra, has d’aixecar-te i seguir pel teu camí i mai triar anar-te pel camí d’una altra persona.
Alba Iglesias
Filed under: La fotografia | Tagged: camí, fotografia, Tumblr | Leave a comment »
Aquesta setmana us deixem naixements del dia 11-5.
Naixements:
Països Catalans
1777, Solothurn, Suïssa: Johann Kyburz, orguener suís.
Fins aquí tot!
Alex Gil i Helena Martin
Filed under: En un dia com avui! | Leave a comment »
Aquesta setmana a Per desconnectar! us recomanem anar a visitar Bordeus, França.
Escut de Bordeus
Localització i població
Es troba a sud-oest de França, com hem dit anteriorment, amb més de 240.000 habitants.
Idioma
L’idioma oficial és el francès però també es parla occità, gascó i gascó bearnès, ja que és un idioma únic per a la regió Nova Aquitània.
Clima
El seu clima és l’oceànic, caracteritzat per abundants pluges i temperatures suaus. La temperatura mitjana anual oscil·la entre 18-19ºC.
Fauna
Llocs Turístics
Menjar típic
Hotels
Esperem que us hagi agradat i que un dia hi aneu de visita!
Judit Durán i Júlia Costa
Filed under: Per desconnectar! | Tagged: Bordeus, gastronomia, Per desconnectar!, població | Leave a comment »
Aquesta setmana en Posa’t les botes!, us presentem un plat per fer-te per tu o per amics i molt fàcil: Arròs amb llet.
Ingredients:
Procediment:
I ja està! Tindràs el teu arròs amb llet!
Si no has entès l’explicació, et deixem un vídeo que t’ensenya a fer-ho mitjançant els mateixos passos:
Judit Costa i Aaron Estela
Filed under: Posa't les botes! | Tagged: 2017, Gana, ingredients, menjar, recepta | Leave a comment »
La Juventus es va classificar per a la final de la Champions League aquest dimarts en guanyar 2-1 al seu estadi al Mònaco, que ja havia perdut 2-0 en l’anada, amb una gran actuació del brasiler Dani Alves, autor d’un gol i de una passada decisiu.
El Reial Madrid va viure la seva derrota més dolça de la temporada davant un Atlètic que es va creure que l’impossible estava a l’abast de la mà. Mitja hora de fúria i ganes de superar els blancs que van motivar a l’afició matalassera que va portar en volandes als lleons fins a posar amb un 2-0 a favor.
Iván Pérez i Javi Jové
Filed under: Esports | Leave a comment »
Aquesta setmana coneixerem més a fons a la Montse Morcillo, professora de català de 1r i 4t, de Projecte de Recerca i de Web.
Des de petita ja tenia clar que volia fer això i no he canviat d’idea.
Entro amb il·lusió i entusiasme. Sobretot per compartir una estona parlant de temes interessants amb els alumnes.
Com una professora compromesa amb la seva feina, i amb vocació.
Tecnologia i VIP.
Si busques resultats diferents no facis sempre el mateix.
Sense el gust.
Si serà tot com ara.
Vaig agafar diners a la meva iaia sense preguntar-li i com que em va saber tan greu li vaig dir.
De la iaia, perquè la seva experiència m’ha servit d’exemple.
Que en sou capaços i ho podeu aconseguir. Sempre i quan hi poseu el cor, les millors coses de la vida són les que es fan de franc, només pel gust de fer-les!
Joel Martín i Nerea Corbacho
Filed under: Coneix els professors! | Tagged: coneix, Entrevista, institut, Marta Mata, Montse, preguntes, professora, professors | Leave a comment »
“Com seria viure amb un dòlar al dia?”, el documental Living on One Dollar s’encarrega de respondre a aquesta pregunta.
Els estudiants nord-americans d’economia Chris Temple i Zach Ingrasci, acompanyats de dos càmeres que van gravar l’experiència (Sean Leonard i Ryan Christofferson), van viatjar a Guatemala per viure a la seva pròpia pell la situació de les famílies més pobres.
Com es va dur a terme?
Perquè la vivència fos el més realista possible, van escriure números del 0 al 9 a uns papers i, cadascun dels 56 dies que hi varen estar, en treien d’una bossa un a l’atzar. La pobresa és una situació molt inestable: hi pot haver dies on es pugui gastar 9 dòlars i d’altres no tenir res. Amb aquest sistema van aconseguir recrear-la.
Els estudiants, que tenien l’avantatge de saber l’idioma, van comptar amb l’ajuda de diferents persones del poble. La generositat de l’Antonio, la Rosa i el Chino, els va salvar en diverses ocasions de no tenir tanta gana.
Com va sorgir el projecte del documental?
D’entrada el projecte no va començar com una pel·lícula sinó que els estudiants van pujar una sèrie de vídeos a YouTube que van acabant sent virals. Va ser aleshores quan van decidir fer el muntatge de 56 minuts.
Actualment, el metratge es distribueix a través de la plataforma Netflix.
Impacte del documental
Després de guanyar diferents premis, els estudiants han continuat la causa benèfica. Gràcies a l’impacte que ha tingut el documental, han aconseguit recaptar més de 480.000 dòlars que es destinen a l’educació i el finançament de programes de microfinances dels habitants de Guatemala.
També han retornat per gravar una segona pel·lícula, aquest cop centrada en la Rosa: Rosa-These Storms.
Mika Franganillo i Andrea Barato
Filed under: Reportatge | Tagged: ajuda, documental, economia, estudiants, extrema, Guatemala, Netflix, pobresa | Leave a comment »
Dos joves de 17 anys van morir a l’impacte el passat dimarts a Madrid, C/ Hermanos de Bécquer núm. 4 a les 16.50. Els nois estaven sortint de casa per anar a celebrar fi de curs amb els seus amics quan va desplomar-se l’ascensor en el qual baixaven. Van caure per un forat amb una altura de 9 pisos. 
Quan van passar a la investigació de l’accident van veure que es va desprendre el terra o una paret lateral per causes desconegudes. Però un portaveu de la Policia Nacional afirma que feia només dos anys havia passat la revisió adequadament.
Aquella mateixa tarda, hores després van ser traslladats al tanatori. Sobre les 20.00 h van fer una missa a l’institut de Nuestra Señora del Recuerdo on els joves estudiaven 2n de batxillerat i també on aquella mateixa tarda anaven a celebrar fi de curs, ja que havien acabat els últims exàmens.
Elena López i Ruth Pajuelo
Filed under: Espanya | Tagged: 17, aacident, anys, ascensor, carrer, caure, desplomar-se, exàmens, institut, joves, Madrid, Marta Mata, Nuestra Señora del Recuerdo, tanatori | Leave a comment »
Aquesta setmana a “La Cita” us porto una frase per aquelles persones que no deixen d’intentar qualsevol cosa que no els hi surt, que s’esforcen molt per aconseguir una cosa i no hi arriben, però segueixen lluitant.
Alba Iglesias
Filed under: La Cita | Tagged: Gandhi, Mahatma, Mahatma Gandhi | Leave a comment »
Aquesta setmana a Expedient Paranormal us portem una història real, la de Lauren Giddings.
Un dia, algú va trobar-se el cos de la Lauren pel carrer i les notícies van volar i van arribar fins al veí de la Lauren. Els periodistes van entrevistar al veí anomenat Stephen, que va tenir una reacció de sorpresa, però la veritat, és que ell ja sabia que era morta, ja que ell era el seu assassí. El més paranormal de tot era com va reaccionar, era massa real.
Stephen McDaniel va començar a tenir una certa obsessió per a la Lauren, que l’arribava a espiar. Un d’aquells dies, va entrar a l’habitació de la seva veïna, ella es va adonar que hi havia algú i va cridar que s’anés d’allà. Ell, va ser llençar-se a sobre d’ella i la va començar a escanyar. Quan ella es va quedar inconscient, la va deixar dins la banyera i va tornar amb una serra i li va tallar les extremitats. Tot seguit va ficar el cos a una bossa i la va deixar a un lloc on ningú la pogués trobar.
Stephen va ser enxampat per al policia i el seu crim va ser exposat al públic.
Lauren Giddings
Stephen McDaniel
Judit Durán i Júlia Costa
Filed under: Expedient Paranormal | Tagged: Expedient Paranormal, Lauren Giddings, Stephen McDaniel | Leave a comment »
Una nena de 6 anys va morir el passat diumenge, 7 de maig, a l’hospital de la Vall d’Hebron, hores després de sortit volant un castell inflable junt a quatre infants més al restaurant Mas Oller de Caldes de Malavella.
L’atracció va desplaçar-se 40 metres del punt on se situava prèviament.
Segons la Protecció Civil, dos infants més han sigut extrets de l’atracció amb estat greu, un d’ells, un nen de 9 anys, ha sigut evaquat inconscient en helicòpter com conseqüència de les seves lesions. L’altra, una menor de 7 anys, ha quedat malferida i ha sigut traslladada en ambulància a l’Hospital Josep Trueta de Girona.
El delegat de la Generalitat en Girona, Albert Ballesta menciona dos possibles hipòtesis sobre la causa de l’accident: per algun problema amb els encletxes del castell inflable o bé per una altra causa, com una explosió.
La Organizació de Consumidors y Usuaris (OCU) destaca que aquest tipus d’instalacions no ham de romandre quan el vent super aels 38 km/h, cosa que no s’ha produït en aquest cas.
Ruth Pajuelo i Elena López
Filed under: Catalunya | Leave a comment »
Aquesta setmana a “Musipèdia” us porto una cançó que va sortir fa poc i que és molt bona, aquí us deixo la lletra:
Just stop your crying
It’s the sign of the times
Welcome to the final show
I hope you’re wearing your best clothes
You can’t bribe the door on your way to the sky
You look pretty good down here
But you ain’t really good
We’ve never learned like we’ve been here before
Why are we always stuck at running from
The bullets, the bullets
We’ve never learned like we’ve been here before
Why are we always stuck at running from
The bullets, the bullets
Just stop your crying
It’s the sign of the times
We gotta get away from here
We gotta get away from here
Just stop your crying
It will be alright
They told me that the end is near
We gotta get away from here
Just stop your crying
Have the time of your life
Breaking through the atmosphere
Things are pretty good from here
Remember everything will be alright
We could meet again somewhere
Somewhere far away from here
We’ve never learned like we’ve been here before
Why are we always stuck at running from
The bullets, the bullets
We’ve never learned like we’ve been here before
Why are we always stuck at running from
The bullets, the bullets
Just stop your crying
It’s the sign of the times
We gotta get away from here
We gotta get away from here
Stop your crying, baby
It will be alright
They told me that the end is near
We gotta get away from here
We’ve never learned like we’ve been here before
Why are we always stuck at running from
The bullets, the bullets
We’ve never learned like we’ve been here before
Why are we always stuck at running from
The bullets, the bullets
We don’t talk enough
We should open up
Before it’s all too much
Will we ever learn?
We’ve been here before
It’s just what we know
Stop your crying, baby
It’s the sign of the times
We gotta get away
We gotta get away
We gotta get away
We gotta get away
We gotta get away
We got to, we got to away
We got to, we got to away.
Alba Iglesias
Filed under: Musipèdia | Tagged: Harry Styles, Sign of the times | Leave a comment »
Aquesta setmana a Recomanacions, us portem la serie Hawaii 5.0.
La sèrie cobreix les accions d’una petita unitat especial de la policia estatal creada per la governadora d’Hawaii, Pat Jameson, per investigar delictes greus a les illes. L’equip està encapçalat per Steve McGarrett, un ex Navy SEAL que investiga delictes que van des del terrorisme fins segrest i assassinat. McGarrett tria com a company al detectiu Danny Williams que recentment ha estat traslladat de Nova Jersey. Steve completa l’equip mitjançant la selecció d’un amic de l’institut, Chin Ho Kelly, i la seva cosina anomenada Kono Kalakaua i demanarà ajuda en diverses ocasions a la Tinent Catherine Rollins.
Cada episodi comença amb un crim o un cos, seguit per
l’assignació del crim a la unitat ja sigui per la mateixa governadora o el seu representant. El grup de treball utilitza l’autoritat de l’oficina de la governadora per accedir a les escenes del crim i les investigacions amb el Departament de Policia de Honolulu (HPD) tenint immunitat diplomàtica gràcies a la governadora.
A mesura que la sèrie avança, es descobreix que Chin Ho va ser donat de baixa després de ser acusat falsament de corrupció a la policia on va detallar a Danny i McGarrett que suposadament ell havia pres pagaments però nega haver-ho fet. Això va portar a McGarrett a oferir-li una segona oportunitat per convertir-se en un agent de policia de temps complet de nou amb 5-0. Després que el terrorista responsable de l’assassinat del seu pare és detingut, un criminal misteriós interroga sobre Steve McGarrett buscant en els casos antics del seu pare. És revelat que Wo Fat és un delinqüent amb llaços en la Yakuza, i és possiblement responsable de l’assassinat cotxe bomba de la mare de Steve.
Aarón Estela i Judit Costa
Filed under: Recomanacions | Leave a comment »
Sabies que la guanàbana pot curar el càncer?
Segons les investigacions de la Universitat Britànica, la guanàbana és la fruita que pot curar el càncer i és 100 vegades més fort que la quimioteràpia i no volen que se sàpiga perquè sinó les grans cadenes de medicaments deixarien de vendre els seus productes.
Alba Iglesias
Filed under: Sabies que... | Tagged: càncer, guanabana | Leave a comment »
Avui us volem proposar llegir aquest reportatge d’un grup de música que ens encanta.
Es diu Twenty One Pilots i està format per Tyler Joseph (vocalista, pianista i de vegades toca l’Ukelele) i Josh Dun ( El batería).
Formació de la banda
La banda va ser formada l’any 2009 a Columbus, Ohio per Tyler Jospeh, Nick Thomas i Chris Salih.
A en Tyler se li va acudir el nom del grup mentre estudiava All My Sons d’Arthur Miller, una obra sobre un pare de família que subhastava peces per avions durant la Segona Guerra Mundial. En el moment d’entregar la seva mercaderia, es va adonar que les seves peces eren defectuoses, i ell arriba a una cruïlla moral: o cap al camí correcte no enviant les peces, però embrutant el seu nom; o les subastava defectuoses pel benestar de la seva família i la del seu negoci, sabent això, va enviar les peces, el que va provocar la mort de vint-i-u pilots, l’home es va omplir de pena i al final de l’obra l’home es suïcida.
El 29 de desembre del 2009, van llançar el seu àlbum independent i van començar un tour a Ohio. A mitjans del 2011, Thomas i Salih van abandonar el grup a causa de la seva estreta agenda i Joseph es va unir amb Josh Dun.
Regional at Best i contracte amb la discogràfica Fueled By Ramen
El seu segon àlbum independent, Regional at Best, va ser llançat el 8 de juliol del 2011 amb un nou duet que solament consta de Joseph i Dun.
Al novembre del 2011, van fer un concert a “Columbus‘ Newport Music Hall que va atreure l’atenció de dotzenes de companyies discogràfiques. Encara que moltes d’aquelles companyies es barallaven pel grup, es va decidir que firmarien amb el segell Fueled by Ramen.
Àlbums D’estudi
Twenty One Pilots
Data de llançament: 29 desembre 2009
Formats: CD, descàrrega digital
Cançó més popular: Oh Ms. Believer
Vessel
Data de llançament: 8 de gener de 2013
Formats: CD, descàrrega digital
Cançó més popular: Car radio
Blurryface
Data de llançament: 17 de maig de 2015
Formats: CD, descàrrega digital
Cançó més popular: Stressed out
Significat del logo
Això va dir Tyler en una entrevista sobre el significat del seu logo:
When someone asks me what the logo means to me, the logo means something to me because I made it mean something to me. That’s the point. The point is that I created something that only I understand and whether or not I decide to disclose the meaning of it, that’s the beginning of purpose for me. The meaning of purpose for me, is by creating something, if it be by writing lyrics, painting a picture, by expressing yourself through art if it’s photography or music or theater, or whatever it is. It doesn’t have to be artistic, but if you create something and only you know the meaning of it, that’s the beginning of purpose for you. When you’re in the room by yourself trying to decide whether to stay alive, you can tell yourself “I should probably stay alive because I’m the only one who knows the meaning of that thing”, so the logo is an encouragement for people to create. That’s what it means.
Andrea Barato i Mika Franganillo
Filed under: Reportatge | Leave a comment »
Les Barraques Digitals 