Illuminati

Posted on febrer 22, 2017 by jjove170

Illuminati és el nom pel qual es coneix principalment l’Ordre dels perfectibilistes o il·luminats de Baviera. És una societat secreta fundada l’1 maig 1776 a Ingolstadt (Alemanya) per Adam Weishaupt.

Weishaupt hauria creat aquesta societat amb el propòsit de derrotar els governs i regnes del món a més d’eradicar a totes les religions i creences per a regir a les nacions sota un Nou Ordre Mundial basat en un sistema internacionalista. Establiria una moneda única i una religió universal, on segons les seves creences, cada persona aconseguiria la perfecció. illuminati-belief-6

Els propòsits finals d’aquesta societat, eren només coneguts per Weishaupt i els seus més íntims seguidors. Alguns autors com Nesta Webster, descriuen així les sis metes a llarg termini dels Illuminati:

  • Abolició de la monarquia i de tot govern organitzat segons l’Antic Règim.
  • Supressió de la propietat privada dels mitjans de producció per a individus i societats, amb la consegüent abolició de classes socials.
  • Abolició dels drets d’herència.
  • Destrucció del concepte de patriotisme i nacionalisme i substitució per un govern mundial i control internacional.
  • Abolició del concepte de la família tradicional i clàssica.
  • Prohibició de totes les religions (principalment l’Església Catòlica), establint un ateisme oficial.

Helena Martín i Javi Jové

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Malsons

Posted on febrer 21, 2017 by jjove170

El malson és un somni intranquil, angoixant i tenaç, amb somnis paorosos o angoixosos. Com ocorre amb l’angoixa en general, aquesta també en el malson pot provocar una sensació d’opressió del pit i dificultat de respiració.

Fins a prop del segle XVIII, els malsons eren sovint considerats obres de monstres, els quals es creia que s’asseien sobre els pits dels dorments, oprimint-los amb el seu pes. Diverses formes de màgia i possessió espiritual també se’n consideraven causes. En l’Europa del segle XIX i fins ben entrat el segle XX, es creia que els malsons eren causats per problemes digestius.

Actualment, se sap que els malsons són provocats per causes fisiològiques, tals com febre elevada, o per causes psicològiques, tals com un trauma inusual o estrès en la vida del dorment. Els moviments corporals ocasionals en els malsons poden servir per a despertar el dorment, ajudant a evitar la sensació de por, que és un dels components dels malsons.

Helena Martín i Javi Jové

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Relat paranormal

Posted on febrer 15, 2017 by Maikistudios

Aquesta setmana a la secció Expedient paranormal us relatarem una història que us gelarà la sang.

Un amic em va presentar a mi i la meva amiga un noi que era wiccano i feia màgia. Un dia, els 3 ho acompanyem a casa a recollir coses.

Acabat d’arribar ell ens va explicar que un esperit volia parlar amb el nostre amic. El noi va entrar com en trànsit però després semblava estar posseït.

Va començar a parlar amb el nostre amic de coses personals, i el nostre amic estava sorprès i espantat perquè l’esperit deia coses que ell mai havia explicat a ningú. Nosaltres pensem que potser era una cosa que els dos havien planejat, fins que l’esperit aparentment es va enfadar amb el nostre amic. la-posesion

La meva amiga de cop i volta es va espantar molt i va caure a terra i jo vaig acudir a ella.

Llavors vaig sentir com em embargaven sentiments aliens i el meu cos va començar a actuar per si mateix.

Jo vaig començar a riure i a enutjar a l’uníson amb el noi i els dos mostràvem les mateixes expressions i gestos. La meva amiga em va explicar com ella havia sentit una cosa semblant però s’havia espantat tant que havia quedat en xoc. No entenia que parlaven, però sentia moltes coses i que el meu cos actuava per si sol. El meu amic va quedar a terra, suant fred i tremolant.

L’esperit després es va dirigir a nosaltres i ens va demanar disculpes, dient-nos que no havia pretès controlar-nos però que el noi era molt petit per a ell i al seu enuig no s’havia adonat ens estava afectant nosaltres també. Al noi després se li van posar els ulls en blanc i va caure sobre el llit. Va despertar com mitja hora després sense cap memòria del que ha passat. La meva amiga i jo vam tornar a ser ames dels nostres cossos. El nostre amic s’ha negat a parlar de l’assumpte.

Nerea Corbacho i Mika Franganillo

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Com trobar a Hanako-San

Posted on febrer 9, 2017 by andreachwan

L’Expedient Paranormal d’aquesta és un tutorial de com invocar la Hanako-San.

La Toire no Hanako-San (o Hanako dels lavabos) és una llegenda urbana japonesa on s’explica que hi ha l’esperit d’ una nena que està constantment vigilant els lavabos. La història va començar a estendre’s als anys 50, per això la noia de la llegenda es diu Hanako, perquè era un nom molt comú de l’època. El rumor es va fer popular entre els joves com un ritu de valor o una innocentada.

hanako_5

A continuació, explicarem els passos per invocar la Hanako:

  1. Anar al tercer vàter del lavabo de noies del tercer pis d’on siguis.
  2. Picar tres cops a la porta des de fora i dir en veu alta: “Hanako del lavabo, ets aquí?”.
  3. Aleshores, ella contestarà “Sí, estic aquí”
  4. Si entres al lavabo, apareixerà una noieta amb faldilla vermella que t’observarà fixament.

I ja estaria!

Judit Duran i Andrea Barato

Filed under: Expedient Paranormal | Tagged: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a comment »

I Feel So Fantastic

Posted on febrer 6, 2017 by jcv6

Avui us portem una història molt confusa i que a vosaltres segurament us agradarà saber per curiositat però després voldríeu no haver vist.

Primer posem el vídeo abans de l’explicació:

El vídeo va ser penjat a YouTube el 15 d’abril del 2009 per “Creepyblog” (ja tela amb el nom del canal d’aquest). En el vídeo es pot veure a una androide en forma de dona cantant una tètrica cançó i fent moviments estranys.

En la descripció del vídeo, es pot observar un gran text que ens ha deixat el creador que explica una llegenda. Pigmalió, un escultor de l’època grega treballava a crear figures humanes. Després de travessar nombroses tragèdies, va voler crear la seva dona ideal, una dona estàtua. Al final de la descripció fa una pregunta: How does she feel?, en català vol dir: Com es troba ella? El més fàcil pensar sobre això és que es refereix a la noia estàtua de la llegenda, que aquesta fa referència a Tara, l’androide del vídeo. La mateixa cançó ens diu que ella està fantàstica. Creepy veritat?

A més a més, en un tros de la cançó, ens diu Tara: “I feel fantastic, run, run, run“, és a dir, “Em sento fantàstica, corre, corre, corre“. Aquestes paraules les diu mentre apareix un jardí que no té res a veure amb la cançó.

Després d’aquest succés, a internet es van crear molts rumors, un d’ells era sobre que el jardí era un lloc on el creador del vídeo matava i deixava els seus cadàvers, bàsicament, creien que era un psicòpata.

En la descripció, posa que Pigmalió segrestava connectava les seves víctimes a l’androide, que l’utilitzava com energia per fer-la funcionar fins que les seves víctimes morissin. Cada vegada que Tara canta, és una interpretació digital dels crits de les víctimes que estaven connectades a ella.

Aquesta ha sigut la història esgarrifosa d’aquesta setmana. Què us ha semblat? Creieu que és veritat? Posa-ho en comentaris!

Júlia Costa i Judit Costa

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Criatures més estranyes del fons del mar

Posted on febrer 2, 2017 by jcv6

Aquesta setmana, en aquesta secció, portem les criatures reals que et pots trobar al fons del mar.

  • Siluriformes o peix gat

Aquest és el més “comú” de la llista. Segurament a primària has sentit parlar d’aquest peix amb bigotis, però… Saps que és capaç de menjar peixos més grans que ell? La veritat és que és sorprenent com pot agafar el peix i després s’infla, fins i tot li costa caminar. Normalment, són peixos carronyers nocturns en la zona profunda i alguns de la seva espècie són capaços de produir càrregues elèctriques.

  • L’os d’aigua

Els tardígrads són un peix diminut que per la seva semblança i actitud es diuen col·loquialment ossos d’aigua. Aquests increïbles diminuts animals poden viure en temperatures menors de -273 ºC fins a 180 ºC i poden resistir 1.000 vegades més la radiació que els altres animals marins. Aquesta “bestiola” no fa ni un mil·límetre i els experts afirmen que poden viure més de 10 anys sense beure aigua i són els primers animals que s’ha descobert que poden viure en l’espai sense cap problema. A més, són inofensius (home, si ja és quasi indestructible aquest animalet, imagina que podríem fer contra ell si fos dolent pels humans).

osito

  • Peix follet

Hem posat la imatge abans que l’explicació perquè ja és obvi el perquè és un animal estrany, però una cosa us hem de dir… Els ulls no són aquells forats que es veuen! Els ulls són les rodones verdes que hi ha dintre del seu cap. Gràcies a això, el peix pot veure per sobre seu i així no ser sorprès per un depredador. No more comments.

peix-follet

  • Blobfish

Aquest peix és conegut per ser molt lleig, però, en veritat, la seva aparença canvia en l’aigua. Com és un peix que viu al fons del mar, s’adapta a les altes pressions gràcies a la seva composició gelatinosa. En 2013, va ser anomenat l’animal més lleig del món i va ser adoptat per la Ugly Animal Preservation Society com a mascota.

blobfish

  • El pop amb traumes

Aquest no és el nom real ni el seu sobrenom però, fa poc, un youtuber reconegut que es diu Tri-line, li va posar aquest nom perquè la seva cara sembla que li hagi passat alguna cosa, i sí, a nosaltres també ens ho sembla.

Els científics, al veure, segurament van dir que és l’animal més “kawaii” (Kawaii=tendre, bonic, dolç en japonès) de l’oceà. Donen ganes d’agafar-ho i rebregar-ho, o solament ens passa a nosaltres?

Encara que sembli un pop, si busques Rossia pacifica (el seu nom científic) descobriràs que està més aparentat amb el calamar que amb els pops.

“Sembla que un nen li hagi caigut el peluix” diu una dona en el vídeo, i té raó. No arriba ni a fer 11 centímetres i ja fa gràcia trobar un animalet així al fons del mar, ja que es troba a 300 metres en l’Oceà Pacífic. Hem passat d’explicar el peix més lleig a la bestiola més kawaii.

Aquests han sigut els 5 animals més estranys que es pots trobar al fons del mar. El que més ens ha agradat a nosaltres és l’últim, oi que es bufó?

Júlia Costa i Judit Costa

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Petites esgarrifoses

Posted on gener 25, 2017 by helenamartín

Avui us portem dues històries de terror que hi ha fonts que diuen que ha passat de veritat i també  hi ha gent que no ho creu. I vosaltres què penseu, creieu en aquestes històries o no?

Pensa bé en la teva resposta.

La llegenda de les bessones

En un dia qualsevol, una mare els va preparar l’esmorzar i van sortir al carrer precipitades. Com cada dia, portava a les seves filles bessones al col·legi. Caminaven tarareant una cançó i agafades de la mà quan el telèfon va sonar des de la seva bossa. Era del treball. Va respondre ràpidament i el seu interlocutor li va demanar que acudís immediatament a l’oficina. Havia ocorregut alguna cosa greu, així que va decidir que les nenes continuessin soles; coneixien bé el camí. Les va besar en el front i va emprendre la ruta de tornada. Solament va fer vint passos. A l’esquena, el soroll d’un fort cop seguit d’un fre va fer que voltegés el cap amb una expressió d’horror en el rostre. Els cossos de les dues petites jeien inertes sota un camió. Encara estaven agafades de la mà.

La dona es va sumir en una profunda depressió de la qual va aconseguir sortir amb un nou embaràs. Per ironia de la destinació, en el seu ventre estaven cobrant vida dues nenes bessones. Quan va donar a llum, la sorprenent semblança amb les seves filles mortes va sorprendre a més d’un veí. A mesura que les petites creixien, la mare es va tornar més i més protectora. Li terroritzava la idea que pogués perdre-les. Un dia, de camí al col·legi, les germanes es van avançar i corrien davant l’atenta mirada de la dona. Quan van posar un peu en l’asfalt, una fèrria mà les va detenir amb brusquedat. Entre sanglots desconsolats, la seva mare els va pregar que no creuessin mai sense el seu permís. “No pensàvem a fer-ho. Ja ens van atropellar una vegada, mamà. No tornarà a ocórrer”.

Des de llavors, alguns viatgers asseguren que en passar per aquest tram unes interferències es colen en la ràdio i se sent una misteriosa melodia: el tarareu d’unes nenes.

El clàssic: La noia de la corba

Existeixen diferents versions, però totes elles tenen un denominador comú: una jove enfundada en un vestit blanc. Explica la llegenda que un pare de família tornava del treball a casa per la carretera de les Costes del Garraf. Era una nit plujosa, el fred entelava el parabrisa i el cansament empenyia les seves parpelles cap avall. A mesura que avançava per la carretera, les gotes copejaven amb més violència els cristalls del seu cotxe, que perdia estabilitat en el serpentejant traçat de l’asfalt.

L’home va aguditzar els sentits i va reduir la marxa. En aquest mateix instant, els fars del vehicle van il·luminar la figura d’una noia que, xopada per la pluja, esperava immòbil al fet que algun conductor s’apiadara d’ella i la portés a la seva destinació. Sense dubtar-ho ni un moment, va frenar en sec i la va convidar a pujar. Ella va acceptar immediatament, i mentre s’asseia en el lloc del copilot, el xofer es va fixar en la seva vestimenta. Portava un vestit blanc de cotó arrugat i tacat de fang. Pel seu pèl embullat, semblava que portava una bona estona esperant.

Va reprendre el viatge i van començar una distesa conversa en la qual la noia va esquivar en diverses ocasions la història de com havia arribat fins a aquell lloc. Fins que va arribar el moment idoni. Amb una veu freda i tallant, li va demanar que reduís la velocitat fins a gairebé detenir el vehicle. “És una corba molt tancada”, li va advertir. L’home va seguir el seu consell i, quan va veure el perillós que podria haver estat, li va donar les gràcies. Ella, amb veu tallant i freda, li va etzibar: “No m’ho agraeixis, és la meva missió. En aquesta corba em vaig matar jo fa més de 25 anys. Era una nit com aquesta.” Una esgarrifança va recórrer l’esquena de l’home i va estarrufar la seva pell. Quan va girar la vista cap al copilot, la jove ja no estava. El seient, no obstant això, seguia humit.

Aquesta escena s’ha repetit en altres llocs d’Espanya, com a Mallorca o Bàscara (Girona).

Esperem que us hi hagi sorprès aquestes històries i a veure si aquesta nit podreu dormir bé o tindreu malsons.

Helena Martín i Alex Gil

Filed under: Expedient Paranormal | Tagged: , , , , , , | Leave a comment »

Petites històries esgarrifoses

Posted on gener 19, 2017 by jcv6

Avui us portem una sèrie d’històries conegudes a Internet que s’han tornat virals i nosaltres les hem adaptat perquè pugueu gaudir-les en el nostre idioma.

  • El sogre:

Una dona ens explica la seva estranya història:

Quan feia 5 mesos d’embaràs amb el meu primer fill, el meu marit treballava fora de la ciutat i jo vivia en la casa dels meus sogres. Tenia molta son i em vaig adormir en una habitació per convidats. Quan vaig despertar, vaig veure el meu sogre assegut en la punta del llit. Em vaig espantar molt, però no podria cridar, Finalment, la veu em va sortir i la meva sogra va vindre a veure què passava. El més fort de tot és que el meu sogre va morir fa 3 anys i no vaig tenir l’oportunitat de conèixer. Estic segura que va venir a veure el seu primer net.

  • La nova casa:

Quan em vaig mudar a la nova casa amb els meus dos fills i el meu marit, sempre em va semblar molt estranya. Sempre estava la casa freda i la calefacció estava posada. A més, constantment em sentia observada. He d’admetre que sempre he tingut un llaç amb els esperits, i vaig detectar les ànimes d’un ancià i d’una nena petita. El senyor gran estava sempre en l’habitació de la meva filla petita, i quan entrava el meu fill, sempre sortia plorant. Una vegada, després de fer adormir el meu fill (aquell dia estàvem solament ell i jo), vaig notar que algú m’intentava tapar les orelles, i vaig escoltar a una nena plorant i demanant ajuda. Des d’aquell dia, em sento sempre observada.

  • Calla

Quan era petita, estava esperant a la meva mare i la meva àvia que tornessin de la farmàcia. Jo les estava esperant a les escales per pujar al nostre pis, quan vaig notar que algú es va recolzar sobre la meva espatlla i em va dir: <<Xsst… calla>>. Em vaig quedar congelada. Des d’aquell moment m’han passat coses molt estranyes.

  • Els esperits:

Fa temps, un amic em volia presentar a la meva amiga i a mi un noi que deia que era “wiccan”.

Abans de seguir amb la història, els redactors us explicarem què és la “Wicca”:

“Wicca” és una religió sorgida a Anglaterra el segle XX que consisteix a creure en dos déus polars que els pots invocar amb una sèrie d’objectes.

En un capítol dels Simpsons, Lisa es converteix en una practicant d’aquesta religió. Si vols saber més sobre això, pots mirar aquest capítol dels Simpsons o entrar en aquest enllaç (la informació està en castellà):

https://es.wikipedia.org/wiki/Wicca

Acabada, la petita explicació, seguim amb la història:

Un dia, vam quedar tots 4. Aquest noi va començar a explicar-nos coses sobre la seva religió, i ens va dir que hi havia un esperit que volia parlar amb el meu amic. El meu amic, després d’una estona, va començar actuar molt estrany juntament amb aquest noi. La meva amiga i jo vam pensar que era una broma i que intentaven mofar-se de nosaltres. Malauradament, no va ser una broma. La meva amiga es va desmaiar de cop i jo vaig començar a sentir-me reprimida i que algú estava dins meu. Abans que pogués desmaiar-me, aquella “cosa” va sortir del meu interior i tots vam començar a trobar-nos millor. L’esperit ens va dir que ho sentia, que solament volia entrar en el cos del nostre amic però es va descontrolar tot. Seguidament, el wiccan se li van posar els ulls blancs i va caure a terra com si fos plom. Des d’aquell succés, ja no quedem amb aquell noi i no parlem del tema.

T’han agradat aquestes històries? Comenta i diu la teva opinió!

Elena López i Judit Costa

Filed under: Expedient Paranormal | Tagged: , | Leave a comment »

Els turons tenen ulls

Posted on gener 19, 2017 by jcv6

Aquesta setmana, en la secció Expedient Paranormal estrenada pels actuals redactors d’aquesta web, portem una pel·lícula basada en fets reals.

colinas77

Els turons tenen ulls és una pel·lícula feta el 1997 i va tenir una altra versió més moderna el 2006. Els protagonistes principals són la família Carter. Els Carter són una família de classe mitjana. Un dia, mentre portaven els seus progenitors a la seva boda de plata, es queden penjats al mig del desert de Nou Mèxic. Sense saber què fer, es queden allà en mig esperant ajuda. Després d’un període de temps, es donen compte que algú es vigila. No estaven sols. Una família de mutants sanguinaris deguts a unes proves nuclears de l’exèrcit, com Grunyits i Slott, no pararan d’intentar aniquilar a la família nord-americana.

Aquest era el resum de la pel·lícula, però la realitat tampoc era molt diferent. Un grup de cavernícoles liderats per Alexander Sawney Bean, van viure en les muntanyes d’Escòcia durant 25 anys. Dins els 25 anys, es calcula que van matar a més de 1.000 persones.

Al principi, Alexander era una persona “normal” en el segle XVI. Després de casar-se, decideix no seguir com la vida honrada del seu pare i marxa amb la seva dona a una cova en Galloway. Des d’aquell moment i fins a 25 anys, va crear i formar un clan de 48 persones, on 21 eren dones. Generalment, el clan es dedicava a assaltar i assassinar viatgers i després se’ls menjaven.

Una parella de viatgers va ser assaltada. L’home va poder sobreviure, però la dona va ser l’objectiu del clan. L’home, espantat, marxa fins a arribar a la policia i explicar tot el succés. Després, Jacob VI, amb més de 400 homes, va capturar al clan i després els va assassinar.

Aquesta història és una mica terrorífica, però com totes d’aquest apartat. Esperem que  gaudiu sempre viatjar i aparteu-vos dels llocs foscos ^_^.

Judit Costa i Elena López

Filed under: Expedient Paranormal | Tagged: , , , , , , | Leave a comment »

Benjamin Bennett

Posted on gener 13, 2017 by jcostav7

Avui a Expedient Paranormal us explicarem qui és Benjamin Bennett.

Benjamin Bennett, un youtuber que té una peculiar afició: seure i somriure durant 4 hores seguides. Ja porta 249 vídeos pujats on fa EXACTAMENT el mateix. El jove va parlar amb un mitjà de comunicació el qual li van preguntar perquè feia aquesta mena de vídeos, i ell va contestar que a Internet tot és igual i que volia fer alguna cosa diferent i a part d’això, res més.

Per sorprenent que sembli això no és el més estrany de tot, sinó que quan entra un lladre mentre està fent un directe de Sitting and Smiling no es mou i segueix quiet encara que un lladre hagi entrat a casa seva. El lladre en veure’l quiet somrient enfront d’una càmera, marxa corrents.

També, en uns altres vídeos, Benjamin no deixa de fer el directe per res del món, per exemple un dia estava refredat, semblava que estava a punt de plorar i li va començar a caure un moc del nas i fins que no va acabar el directe una hora després, no va mocar-se… A més a més, en un dels seus vídeos tenia la necessitat d’anar al bany, però en comptes d’aixecar-se i anar corrents al lavabo, va pixar-se a sobre.

Nosaltres, les redactores sabem que la història de Benjamin Bennet no és paranormal, però sí que és BASTANT estranya i et fa pensar que perquè aquest noi fa el que fa, i per això us la volíem explicar.

Si no t’ha quedat clar el que fa aquest noi al seu canal de YouTube i tens 4 hores del teu temps lliure, aquí et deixem un vídeo perquè ho descobreixis tu mateix.

Judit Durán i Júlia Costa

Filed under: Expedient Paranormal | Tagged: , , , , , | Leave a comment »

Familia Warren

Posted on gener 11, 2017 by juditdurang

Ed i Lorraine Warren, eren un matrimoni que es van dedicar a casos paranormals als Estats Units. Molts eren totalment certs.

Es van conèixer als 16 anys. Es van casar, i van tenir un bebè, Judy. Aparentment un matrimoni normal. Però la seva afició era una mica estranya, es dedicaven a “Caçar dimonis”. 23703_1303397105023_1233351675_31032808_1771905_na

Quan van tenir a la seva filla, Ed va decidir que volia ser artista. Li agradava especialment pintar cases. Cases encantades. Però ell havia oblidat explicar el perquè.
El senyor Warren va explicar que a les dues o tres del matí, durant la seva infància, quan ja tota la família dormia, les portes del seu armari s’obrien i d’ell sorgien llums flotants amb rostres que ho miraven.

Els dos es morien de ganes de passar la resta de les seves vides junts i investigant cases encantades.
Ed va seguir pintant cases. S’asseia enfront d’elles i en el seu llenç dibuixava terrorífics monstres i fantasmes que apareixien de les portes i finestres. Després Lorraine s’acostava a l’amo de la casa i li oferia el quadre.

Molts amos, horroritzats, deixaven que Lorraine i Ed entressin a la seva casa. No els va anar massa malament perquè molt ràpid, en 1952, van formar la New England Society for Psychic Research. Era la primera associació dedicada a investigar fantasmes i a buscar dimonis, perquè els Warren creien fermament en els dimonis.

Julia Costa i Judit Durán

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

La mansió de Summerwind

Posted on Desembre 16, 2016 by ruuth04

Aquesta setmana a la secció d'”Expedient Paranormal” us portem un relat impactant, el qual està en el top 20 dels casos més estranys de la història. mansio

La mansió és un dels llocs més terrorífics de Winsconsin. Al propietari, que vivia allà feia 15 anys, li deien que aquella casa estava encantada però no feia cas. Al temps van arribar rumors del fet que va abandonar la casa a causa de presenciar una aparició a la cuina de la mansió.

A la dècada del 1970 la casa va tornar a ser ocupada per un matrimoni i els seus quatre fills. A partir d’aquell moment van començar els informes inquietants de nou. Es parlava d’ombres que veien moure’s pels passadissos, de veus suaus, de problemes amb la mecànica del llum i finestres amb guillotines que s’aixecaven i baixaven. També van presenciar la presència del fantasma d’una dona sense identificar. Al cap de 6 mesos l’home va agafar una crisi i va ser ingressat i la seva dona va intentar suïcidar-se i finalment va anar a viure a casa dels seus pares.

Aaron Estela i Ruth Pajuelo

Filed under: Expedient Paranormal | Tagged: , | Leave a comment »

Kuchisake-onna

Posted on Novembre 24, 2016 by andreachwan

Aquesta setmana portem un segon article d’Expedient paranormal sobre una llegenda urbana japonesa. Es tracta de la llegenda de la Kuchisake-onna (traduït com “dona de la boca tallada”).

Diu la història que fa molt de temps hi havia una bella dona que estava casada amb un samurai. La dona tenia molts pretendents i acostumava a ser adúltera. El seu marit quan va adonar-se d’això, en un atac de gelosia i ràbia, li va tallar la boca d’un costat fins a l’altre de la cara mentre li cridava “Creus que ets bella?”.

kuchisake-onna

Molts anys després, va aparèixer una dona que caminava sola a les nits pel carrer i duia una màscara -no és estrany perquè al Japó és costum dur-les quan es vol prevenir de malalties. Quan trobava algun jove, ella li preguntava “Sóc bella?”. Si el jove contestava que sí, aleshores ella es treia la màscara i li tornava a preguntar.

Aquí es podien donar dues situacions: el més probable era que la persona respongués negativament i la rebutgés. Llavors la Kuchisake-onna agafava unes tisores i li feia un tall com el seu a la boca. Mentre que si tornava a respondre que sí, la dona el perseguia fins a la porta de la seva casa i allà l’assassinava.

Com totes les històries populars, que es transmeten pel boca a boca, existeixen diferents versions de la llegenda.

També es creu que la llegenda és resultat d’un experiment del govern japonès per esbrinar quant triga un rumor a difondre’s pel país. Pots ampliar la teva recerca mirant el següent vídeo:

Si és que el Japó i les seves llegendes donarien per fer un munt d’articles…

Iván Pérez i Andrea Barato

Filed under: Expedient Paranormal | Tagged: , , , , , | Leave a comment »

La noia del seient de darrere

Posted on Novembre 24, 2016 by ivaanpeereez20018

Aquesta setmana a la secció d’Expedient paranormal us expliquem una història molt terrorífica. Tracta sobre el següent…

Julián acabava de finalitzar el seu torn de nit, únicament havia de deixar l’autobús abans de tornar a casa, un trajecte de 25 minuts que sempre se li feien eterns.asiento_atras

Transportar passatgers li semblava entretingut: sempre podia escoltar converses dels altres o entretenir-se mirant la minifalda d’alguna joveneta pel mirall del retrovisor. Amb l’autobús completament buit, però, els minuts es tornaven hores.

A més estava especialment cansat ja que la nit anterior gairebé no havia dormit quatre hores. Mentre conduïa, el son li anava guanyant i sense voler els ulls se li anaven tancant.

De sobte es va adormir i va perdre el total control del vehicle. Quan va baixar de l’autobús es va trobar a una noia al mig del bosc, una noia que va anar desapareixent a poc a poc sense deixar rastre.

Andrea Barato i Iván Pérez

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Megafonies

Posted on Novembre 17, 2016 by jjove170

Al programa de ràdio Milenio 3 protagonitzat per Iker Jiménez va parlar darrerament sobre el curiós tema de les megafonies.

Van sortir parlant dos investigadors especialitzats en aquests temes, davant una gran experiència. En un parc de cotxes abandonats, van pensar que seria un bon lloc per fer una megafonia, no es van pas equivocar. En un cotxe, on va haver un accident, van morir una mare i un fill i curiosament s’escolta perfectament el següent: Mama!

En conclusió, és molt curiós i animo a tot aquell a mirar i investigar sobre aquest tema.

Elena Lópezi Javi Jové

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

« Pàgina prèvia — Pàgina següent »