aizpitartealcantaraoier
carlamelero2009
castillocoboclaudia13
cg1340161
clpeyelamos
evelynvvallribera
giselasg2874
hanaeee4
joelalbertredondo
lesbarraquesdigitals
martamatacastecuarto
Maysam Nakmouch
mypaulagarcia
nadirmaati96
noah gomez ramirez
paulacammartin
Paula
pau rivero
Hector Rojas Rosa
serranonoa01
zsanchezsanchez22La cita que us portem avui es pròpia d’un dels filòsofs més coneguts que han existit, Plató. El missatge profund que volia transmetre es basava en la condició humana o sobre la nostra pròpia existència.
Què et sembla?
Filed under: La Cita | Leave a comment »
Hola a tots i totes! Des de la secció “Lletra a Lletra” venim a recomanar-vos el llibre següent: El día que dejó de nevar en Alaska. Aquesta novel·la de l’escriptora Alice Kellen, va ser publicada per l’editorial Titania Fresh l’octubre de 2017.
La història parla sobre la Heather, una noia que es considera la causant de tots els seus problemes familiars i que, per deixar que la seva família sigui feliç, decideix agafar un vol i mudar-se a un poble d’Alaska.
Allà, la gent serà igual de freda amb ella que el clima. En un primer moment no serà ben rebuda per ningú, ni tan sols pel senyor John, el qual amb el temps, acaba compadint-se d’ella i l’aconsegueix un treball a un restaurant del poble.
Portada de El día que dejó de nevar en Alaska d’Alice Kellen
En aquest, la Heather coneixerà al Nilak, un noi reservat, distant i misteriós que inevitablement captarà la seva atenció malgrat que a ell no li cau precisament bé.
A mesura que la història avança, es descobriran diversos aspectes que us deixaran bocabadats, tant de la vida de la Heather com de la d’en Nilak i la resta de personatges.
Aquest llibre el recomanem principalment pel seu missatge, el qual estem segures que no us deixarà indiferents. El llibre explica com un viatge i la companyia de determinades persones poden canviar la vida d’algú. A més, tot i tenir alguns clixés, el final descobreix la inesperada relació entre les sorprenents històries d’ambdós protagonistes i podem garantir que és realment impactant.
Zaira Rodríguez i Paula Pajuelo
Filed under: Lletra a lletra | Leave a comment »
Benvolguts i benvolgudes a la secció “Lletra a Lletra”.
Un cop més, venim a recomanar-vos un dels llibres que més ens han agradat. En aquest cas us portem el llibre El día que sueñes con flores salvajes de la youtuber i instagramer Paola Calasanz, més coneguda com a Dulcinea. Aquest exemplar ha estat publicat per l’editorial Roca Editorial el 6 d’abril de 2017 i és el primer d’una trilogia formada pels llibres El día que el océano te mire a los ojos i El día que sientas el latir de las estrellas, a part del que us presentem avui. Una peculiaritat d’aquesta saga de llibres és que cadascun explica una història diferent, per tant, no hi ha un ordre específic per llegir cada volum. Tot i això, recomanariem que es llegissin en ordre de publicació, ja que, els llibres precedents, contenen petites pinzellades i referències a les històries anteriors que podrien malbaratar el final d’aquestes si encara no les heu llegit.
Portada del llibre El día que sueñes con flores salvajes
Aquesta novel·la pertany al gènere new adult, el qual engloba aquells llibres als quals els personatges principals tenen edats que van des de l’adolescència fins l’inici de l’edat adulta.
El llibre parla sobre la història de Flor, una fotògrafa de bodes que a més és força coneguda pel seu treball a les xarxes socials. Ella viu a Nova York, la ciutat “perfecta”, a l’habitatge “perfecte”, amb el xicot “perfecte”, el treball “perfecte” i, en definitiva, amb la vida “perfecta”. Però aquest concepte de perfecció farà un gir inesperat quan sigui contractada com a fotògrafa d’una boda a l’Estat de Tennessee. Arran d’això descobrirà moltes coses que no sabia i, a la vegada, obrirà els ulls i s’adonarà que aquelles sobre les que creia tenir certesa, no eren del tot com ella pensava.
Trilogia El día que… de Dulcinea
Aquest llibre, el recomanariem pel fàcil de llegir, addictiu i; a la vegada, emotiu que és. Un altre punt a favor per llegir-lo és que consciència sobre l’animalisme i el veganisme, posant exemples del que es fa amb els animals a la indústria càrnia i de la feina que algunes persones fan per tal de protegir-los d’aquests perills. Ens sembla un llibre molt complet i amb un final que, per ser sinceres, en part podiem predir; però tot i així, ens va agradar poder veure com la història es desenvolupava fins a arribar a aquest punt.
Esperem que aquesta petita ressenya hagi aconseguit fer-vos voler llegir la novel·la per tal de saber més sobre l’apassionant història de Flor.
Zaira Rodríguez i Paula Pajuelo
Filed under: Lletra a lletra | Leave a comment »
Aquesta setmana a “La Cita” us portem una frase que ens ha semblat molt encertada. Aquesta ve da la mà de Groucho Marx, l’actor, humorista i escriptor nord-americà famós tant pel seu treball a l’equip còmic The Marx Brothers com per la seva carrera en solitari. Va néixer el 2 d’octubre de 1890 a Nova York i va morir el 19 d’agost del 1977 a la ciutat de Los Angeles.
Groucho Marx
És considerat el còmic més influent de tota la història i, malgrat la seva defunció, les seves frases han perdurat en el temps, essent destacades en la cultura pop per generacions.
“És millor estar callar i semblar ximple que parlar i aclarir els dubtes definitivament”
Que té tota la raó és un fet. Amb aquesta frase pretén dir que a vegades, val més callar i no anar de llest. Ja que moltes persones, tot i no tenir ni idea d’algun tema determinat, opinen sobre aquest. I generalment, quan ho fan, els seus arguments o no solen estar molt ben fonamentats o són completament incorrectes. Molt sovint, quan aquestes persones prenen aquest tipus d’actituds, queden retractades davant la resta quan fan evident que tot i aparentar saber del que parlen, en realitat l’única cosa que estan dient són burrades.
Zaira Rodríguez i Paula Pajuelo
Filed under: La Cita | Leave a comment »
L’Olga Sotillo i la Cristina Gómez, ambdues madrilenyes de 16 anys d’edat, han fet història en convertir-se en les primeres jugadores de futbol americà que poden disputar un partit oficial en un equip masculí a Espanya més enllà de la categoria cadet, després del seu debut amb l’equip masculí júnior dels Black Demons de Las Rozas.
El camí d’aquestes esportistes per aconseguir el seu gran objectiu no ha estat gens fàcil, ja que la Federació Espanyola de Futbol Americà (FEFA) només permet els equips mixts fins els 15 anys. A partir d’aquesta edat, els nens i les nenes han de competir per separat. Per una altra banda, la poca importància i el poc prestigi del futbol americà femení a Espanya fa impossible la realització d’una competició d’equips júnior compostos exclusivament per nenes. Arran d’això, l’Olga i la Cristina, es veien obligades a abandonar aquest esport fins els 20 anys, ja que és necessària aquesta edat per introduir-se a la categoria sènior.
Per solucionar aquest problema, els clubs espanyols van sol·licitar a la FEFA que s’ampliessin els equips mixts a totes les categories inferiors. Finalment, desprès de vàries setmanes a l’espera d’una resposta, a escassos dies de començar la competició, l’Álex Álvarez, coordinador del planter i jugador del primer equip, va informar a les dues noies que podien participar a l’equip masculí júnior del club.
El president del Club Black Demons, José Manuel de Diego, va assegurar que la participació d’aquestes dues jugadores forma part de la filosofia integradora i inclusiva que el club va implantar a les últimes temporades. A més, afirma que el seu objectiu és mostrar que aquest esport, més enllà de la duresa i força que pugui requerir, és un esport d’estratègia en el qual els perfils dels jugadors i les seves diferències en el
desenvolupament físic tenen sempre un espai en qualsevol alineació.
Pel que fa a les nostres protagonistes, han contribuït a que l’esport femení pugui avançar una mica més al trencar una altra barrera: el futbol americà.
Raquel Soldado i Ismael Guardeño
Filed under: Esports | Leave a comment »
L’esbós d’un nen petit cobra vida a través del món de Fornite gràcies a la tenacitat del seu pare
La història es remunta al passat setembre, quan el pare d’un aficionat al popular videojoc conegut com a Fornite va penjar a la xarxa un esbós del seu fill de no més de vuit anys, on proposava una nova skill per al món d’Epic Games.
Segons diu el post, el petit Connor havia estat demanant al seu pare durant mesos que el seu dibuix prengués vida i, davant de la tendra proposta del jove, l’equip de FortNiteBR no va dubtar en unir-se la idea del progenitor per fer realitat les plegaries del petit.
Amb l’acord signat, el pare d’en Connor va començar a treballar en secret amb els dissenyadors de la productora amb el fi de donar-li vida al batejat per l’infant com a Tender Defender Chicken Trooper.
Quan el projecte va estar enllestit, l’home va decidir imprimir el resultat per sorprendre el seu fill a la tornada de l’escola i, per donar les gràcies a la companyia Epic, va decidir gravar la seva reacció que a hores d’ara ja compte amb més de 15.543 visualitzacions a Youtube.
Emma Soley
Marta Miralles
Filed under: Vicia't | Leave a comment »
La sensació d’avui dia és que tothom pot ser cantant, qualsevol persona que vulgui dedicar-se al món de la música pot fer-ho amb una melodia i unes paraules rimades. Per aquest motiu, cada vegada es dona més mèrit i importància a les millors veus, i aquest grup té un talent meravellós.
Dvicio és una banda musical espanyola de pop-rock que es va formar a Rivas-Vaciamadrid, una zona de Madrid. Aquest grup està compost per cinc integrants: Andrés, Martín Ceballos, Alberto González, Luis Gonzalvo i Nacho Gotor. El 2013 va fitxar per la companyia discogràfica Sony Music. Els cinc nois es van donar a conèixer quan van llençar el seu primer tema Paraíso. La seva melodia se’ns va ficar al cap i no va parar de sonar durant tot l’estiu d’aquell mateix any, recordem-la!
PARAÍSO
Tu padre no me quiere ni un minuto al mes
Tu madre te prohíbe la palabra Andrés
No hay flores para ella o vino para él
Y no hay cara que ponga que le siente bienHay algo que no sabe, déjeme explicar
Cuanto más le prohiba, más le va a gustar
Y cambien esa cara de perro al pasar
Me voy volando con su hija a otro lugarMi paraíso
Es tu paraíso
Es el paraíso
Donde todo lo hago contigoMi paraíso
Es tu paraíso
En el paraíso
No hay nada como estar contigoPerdone que le diga que no puedo estar
Sin besar a su hija ni un segundo más
La boca se me seca y todo me va mal
Me pierdo entre la gente y no encuentro el compásEs algo tan absurdo que no sepa ver
Que ya no es una niña, ahora es una mujer
Pensaba que era fácil pararle los pies
Pero se ha ido volando al paraíso AndrésMi paraíso
Es tu paraíso
Es el paraíso
Donde todo lo hago contigoMi paraíso
Es tu paraíso
En el paraíso
No hay nada como estar contigoYo sé que usted es su papá
Que no pensamos igual
Pero su hija ya entro en el paraíso idealY cuéntale a tu mamá
Que ya se va acostumbrar
A verme más por aquí
Tocar la puerta al entrarMi paraíso
Es tu paraíso
En el paraísoMi paraíso
Es tu paraíso
En el paraísoNo hay nada como estar contigo
Si usted no entiende mis formas
Sáltese un poco las normas
Ni a mí ni a nadie le importa
Este es el paraíso AndrésY si no encuentra manera
De respirar, no se muera
Su hija vuela en primera
Destino paraíso Andrés
Abans de publicar-la, va servir de campanya publicitària del restaurant McDonald’s, amb la que es va fer molt famosa.
I ara us porto la cançó que està sonant gairebé a tots els altaveus i ràdios. El boom del moment és ¿Qué tienes tú? De Dvicio, Reik, Jesús, Mau i Ricky. La seva lletra és molt bona i diu així:
Tal vez no sirva de nada mi mejor esfuerzo
No hay palabra en este mundo que te haga cambiar
Elegiste tu camino aunque yo quede lejos
Decidiste caminar
Sin míSe comenta que tus labios ya encontraron otros
Y los míos no han secado tu sabor
Yo he ganado un premio por el corazón más roto
Y tú ganaste mi dolorDoy gracias a Dios, que te alejaras
Yo tengo mi voz, tú no tienes nadaTengo mi garganta, tengo mis manos
Tengo la luz por si no me ves
Tengo la fuerza, sigo cantando
Traigo la luzY ahora dime qué tienes, qué tienes tú
Solo dime qué tienes, qué tienes túYa que me dejaste claro lo que me merezco
Me quisiste dar condena pero no
Si te pusiste los zapatos en aquel momento
Ahora no pidas perdónDoy gracias a Dios, que te alejaras
Yo tengo mi voz, tú no tienes nadaTengo mi garganta, tengo mis manos
Tengo la luz por si no me ves
Tengo la fuerza, sigo cantando
Traigo la luzY ahora dime qué tienes, qué tienes tú
Solo dime qué tienes, qué tienes tú
Oh noTú no tienes más que darme (qué tienes tú)
Voy a caminar sin ti (woah oh oh oh oh oh oh)
Una vida por delante (woah oh oh oh, woah oh oh oh)
Ya no vives más en míTengo mi garganta, tengo mis manos
Tengo la luz por si no me ves
Tengo la fuerza, sigo cantando
Traigo la luzY ahora dime qué tienes, qué tienes tú
Ven y dime qué tienes, qué tienes tú
Filed under: Cançó de la setmana, Musipèdia | Leave a comment »
Aquesta setmana, dins l’acadèmia d’OT, on joves artistes són preparats per aconseguir endinsar-se dins del món de la música, s’inclourà entre el repertori de la gala 9 una cançó en català per primer cop en la història del talent show.
Es tracta de l’obra de Txarango Una lluna a l’aigua que serà interpretada per la concursant Miki Núñez de 22 anys. Aquest concursant, procedent de Terrassa, ha rebut classes de piano, guitarra i composició. Pel fet de ser català ha estat relacionat amb l’independentisme des que va entrar al programa.
Molts dels seguidors d’Operación Triunfo no han dubtat en expressar la seva insatisfacció basant-se en què no creuen que sigui necessari cantar una cançó catalana, ja que és un programa retransmès a escala nacional.
D’altra banda però, alguns dels partidaris de la cançó del grup català no han dubtat en remarcar que, a hores d’ara, el talent show ja ha comptat amb cançons en llengua estrangera com l’anglès o el francès i també altres llengües de l’estat espanyol com el gallec.
Marta Miralles i Emma Soley
Filed under: Celebrities, Influenreds | Leave a comment »
Aquesta setmana a tendències tornem a portar les coses més noves del món modern i els gustos de la gent actual.
Avui portem a la secció, les tendències alimentàries dels espanyols. Segons una enquesta feta a 3101 persones realitzada per La Mesa de Participación Asociaciones de Consumidores (MPAC). Aquest qüestionari va revelar que el 50,5% dels compradors opta per comprar a un lloc o altre per la proximitat d’aquest a la seva llar. Així, els supermercats es consoliden amb un 62% (2% més que l’enquesta de 2017) com l’opció preferida per a la majoria. El segueixen no tan a prop els hipermercats amb un 17% i el comerç independent (14%). Així mateix la compra d’aliments per internet ha augmentat d’un 3% a un 5% respecte a l’any passat.
Aquest són els llocs on els espanyols compren principalment els seus aliments. Amb l’enquesta es demostra que els supermercats continuen sent l’opció més utilitzada al país.
Víctor Camacho i Carla Punzano
Filed under: Tendències | Leave a comment »
Benvolguts alumnes! Us portem uns ulls especials, el noi és bru, amb ulls blaus… no dono més pistes! Podreu saber-ho?
Frank López i Albert Aguilera
Filed under: Qui és qui? | Leave a comment »
Els Brooklyn Nets fa tres temporades que no guanyen 30 partits o més i això és un problema per l’equip de Nova York, perquè és un equip històric amb dos anells de la NBA, i jugadors com Jason Kidd o Kevin Garnett. Però per 2019 estan preparant un projecte espectacular.
La franquícia des de 2011 ha estat deixant el seu lloc al draft de la NBA i gràcies a això ha aconseguit un pressupost salarial brutal pel mercat dels agent lliures, dins d’aquest mercat hi estàn Kevin Durant, Jimmy Butler o Kawhi Leonard entre d’altres.
L’entrenador està buscant un equip defensiu però a la vegada anotador, amb un quintet de somni. De base tindrem a D’Angello Rusell, un jugador assistent amb molta qualitat pels tirs de distància llarga; d’escolta a Jimmy Butler, molt defensiu per ser escolta; d’aler Kevin Durant, un dels millor jugadors de la història amb 4 anells a la competició; com a ala-pivot a Kanter, un jugador explosiu i amb definició al tauler, i per finalitzar el jugador més jove de l’equip, en Porzingis amb més de 15 rebots per temporada. Un equip de somni per fer història.
Filed under: Esports | Leave a comment »
Piulades de comèdia:
–Mi método de estudio:
1)Decir que voy a estudiar.
2)Quejarme porque tengo que estudiar.
3)Ponerme una hora.
4)Empezar una hora más tarde.
5)Sentarme en frente de los apuntes y estar con el móvil.
6)Leer y darme cuanta que no entiendo nada.
7)Llorar.
-Cuando no voy a clase: porque no he ido a clase??
Cuando voy a clase: porque he ido a clase??
Y así todo.
–Que árbol de Navidad tan extraño la verdad igual con unas luces queda bien.
https://twitter.com/lavecinarubia/status/1064253602263371777
Piulades d’amor:
–Adicto a las personas que me hacen olvidarme de todo.
–En su sonrisa había tristeza, y unas ganas inmensas de llorar, llorar a mares y sanarse. Llorar por horas quizás. Y sí, su sonrisa era triste, pero hermosa, tan hermosa que cualquiera podría perderse en ella uno de estos días.
–Nunca dormimos juntos, pero nos soñábamos en distintas camas.
–Nunca sabes cuando será ese último beso que le das a alguien, la última caricia, el último abrazo, esa última mirada, ese último “mañana nos vemos” cuando ya no habrá más mañanas… cuidar a quien tenéis como si fuera el último día porque no sabes cuando va a llegar, pero llega.
-Tal vez algún día suceda lo que me imagino antes de dormir.
Victor Biris i Gerard Motos
Filed under: General | Leave a comment »
Bon dia lectors! Avui a Musipèdia, us portarem una de les cançons del nou àlbum d’Imagine Dragons:
Imagine Dragons va néixer a Las Vegas, Nevada. Està integrada per quatre membres: Dan Reynolds, Ben McKee, Weyne Sermon i Daniel Platzaman. Aquest grup nordamericà ha tingut molt èxit al seu període d’activitat que ha sigut de 2007 fins avui. Un dels seus majors èxits són: Radioactive, Believer, Thunder, Natural, Whatever It takes i Demons.
Albert Aguilera i Frank López
Filed under: Musipèdia | Leave a comment »
Ingredients:
6 Ous 3 Salsitxes 1 Tall de formatge
Mescla els ous en una plata fins que quedin uniformes, afegeix sal al gust.
Posa la paella a foc moderat, amb una mica d’oli, i mentre es cuina, afegeix les salsitxes picades, i el formatge en petites porcions.
No deixis que l’ou quedi gaire sec.
Ferran i Raquel
Filed under: Posa't les botes! | Leave a comment »
Avui a la secció informativa de Montornès us explicarem un canvi a la ruta dels autobusos, concretament a Montornès nord.
Les obres del carrer llibertat han afectat al funcionament de la línia 416 i la parada se situa just al mig del carrer Llibertat, l’ajuntament va tenir una bona idea canviant la parada al carrer de la Casa Nova al costat de l’espai cultural Montbarri. La parada serà temporal fins que els obrers acabin les obres.
L’objectiu del trasllat és millorar l’accessibilitat a la parada a les persones que fan ús del servei d’autobús al barri de Montornès nord.
Ismael Guardeño i Raquel Soldado
Filed under: Poble | Leave a comment »
Les Barraques Digitals 