“El día que sueñes con flores salvajes”

Benvolguts i benvolgudes a la secció “Lletra a Lletra”.

Un cop més, venim a recomanar-vos un dels llibres que més ens han agradat. En aquest cas us portem el llibre El día que sueñes con flores salvajes de la youtuber i instagramer Paola Calasanz, més coneguda com a Dulcinea. Aquest exemplar ha estat publicat per l’editorial Roca Editorial el 6 d’abril de 2017 i és el primer d’una trilogia formada pels llibres El día que el océano te mire a los ojos i El día que sientas el latir de las estrellas, a part del que us presentem avui. Una peculiaritat d’aquesta saga de llibres és que cadascun explica una història diferent, per tant, no hi ha un ordre específic per llegir cada volum. Tot i això, recomanariem que es llegissin en ordre de publicació, ja que, els llibres precedents, contenen petites pinzellades i referències a les històries anteriors que podrien malbaratar el final d’aquestes si encara no les heu llegit.

Resultado de imagen de El día que sueñes con flores salvajes

Portada del llibre El día que sueñes con flores salvajes

Aquesta novel·la pertany al gènere new adult, el qual engloba aquells llibres als quals els personatges principals tenen edats que van des de l’adolescència fins l’inici de l’edat adulta.

El llibre parla sobre la història de Flor, una fotògrafa de bodes que a més és força coneguda pel seu treball a les xarxes socials. Ella viu a Nova York, la ciutat “perfecta”, a l’habitatge “perfecte”, amb el xicot “perfecte”, el treball “perfecte” i, en definitiva, amb la vida “perfecta”. Però aquest concepte de perfecció farà un gir inesperat quan sigui contractada com a fotògrafa d’una boda a l’Estat de Tennessee. Arran d’això descobrirà moltes coses que no sabia i, a la vegada, obrirà els ulls i s’adonarà que aquelles sobre les que creia tenir certesa, no eren del tot com ella pensava.

Resultado de imagen de trilogia el dia que dulcinea

Trilogia El día que… de Dulcinea

Aquest llibre, el recomanariem pel fàcil de llegir, addictiu i; a la vegada, emotiu que és. Un altre punt a favor per llegir-lo és que consciència sobre l’animalisme i el veganisme, posant exemples del que es fa amb els animals a la indústria càrnia i de la feina que algunes persones fan per tal de protegir-los d’aquests perills. Ens sembla un llibre molt complet i amb un final que, per ser sinceres, en part podiem predir; però tot i així, ens va agradar poder veure com la història es desenvolupava fins a arribar a aquest punt.

Esperem que aquesta petita ressenya hagi aconseguit fer-vos voler llegir la novel·la per tal de saber més sobre l’apassionant història de Flor.

Zaira Rodríguez i Paula Pajuelo

La Cita – Groucho Marx

Aquesta setmana a “La Cita” us portem una frase que ens ha semblat molt encertada. Aquesta ve da la mà de Groucho Marx, l’actor, humorista i escriptor nord-americà famós tant pel seu treball a l’equip còmic The Marx Brothers com per la seva carrera en solitari. Va néixer el 2 d’octubre de 1890 a Nova York i va morir el 19 d’agost del 1977 a la ciutat de Los Angeles.

Resultado de imagen de Groucho Marx

Groucho Marx

És considerat el còmic més influent de tota la història i, malgrat la seva defunció, les seves frases han perdurat en el temps, essent destacades en la cultura pop per generacions.

“És millor estar callar i semblar ximple que parlar i aclarir els dubtes definitivament”

Que té tota la raó és un fet. Amb aquesta frase pretén dir que a vegades, val més callar i no anar de llest. Ja que moltes persones, tot i no tenir ni idea d’algun tema determinat, opinen sobre aquest. I generalment, quan ho fan, els seus arguments o no solen estar molt ben fonamentats o són completament incorrectes. Molt sovint, quan aquestes persones prenen aquest tipus d’actituds, queden retractades davant la resta quan fan evident que tot i aparentar saber del que parlen, en realitat l’única cosa que estan dient són burrades.

 

Zaira Rodríguez i Paula Pajuelo

 

 

Un gran pas pel futbol americà femení

L’Olga Sotillo i la Cristina Gómez, ambdues madrilenyes de 16 anys d’edat, han fet història en convertir-se en les primeres jugadores de futbol americà que poden disputar un partit oficial en un equip masculí a Espanya més enllà de la categoria cadet,  després del seu debut amb l’equip masculí júnior dels Black Demons de Las Rozas.

Resultat d'imatges de Olga Sotillo y Cristina Gómez

El camí d’aquestes esportistes per aconseguir el seu gran objectiu no ha estat gens fàcil, ja que la Federació Espanyola de Futbol Americà (FEFA) només permet els equips mixts fins els 15 anys. A partir d’aquesta edat, els nens i les nenes han de competir per separat. Per una altra banda, la poca importància i el poc prestigi del futbol americà femení a Espanya fa impossible la realització d’una competició d’equips júnior compostos exclusivament per nenes. Arran d’això, l’Olga i la Cristina, es veien obligades a abandonar aquest esport fins els 20 anys, ja que és necessària aquesta edat per introduir-se a la categoria sènior.

Per solucionar aquest problema, els clubs espanyols van sol·licitar a la FEFA que s’ampliessin els equips mixts a totes les categories inferiors. Finalment, desprès de vàries setmanes a l’espera d’una resposta, a escassos dies de començar la competició, l’Álex Álvarez, coordinador del planter i jugador del primer equip, va informar a les dues noies que podien participar a l’equip masculí júnior del club.

El president del Club Black Demons, José Manuel de Diego, va assegurar que la participació d’aquestes dues jugadores forma part de la filosofia integradora i inclusiva que el club va implantar a les últimes temporades. A més, afirma que el seu objectiu és mostrar que aquest esport, més enllà de la duresa i força que pugui requerir, és un esport d’estratègia en el qual els perfils dels jugadors i les seves diferències en el
desenvolupament físic tenen sempre un espai en qualsevol alineació.

Pel que fa a les nostres protagonistes, han contribuït a que l’esport femení pugui avançar una mica més al trencar una altra barrera: el futbol americà.

Raquel Soldado i Ismael Guardeño

Un somni es fa realitat gràcies al món de Fornite

L’esbós d’un nen petit cobra vida a través del món de Fornite gràcies a la tenacitat del seu pare

La història es remunta al passat setembre, quan el pare d’un aficionat al popular videojoc conegut com a Fornite va penjar a la xarxa un esbós del seu fill de no més de vuit anys, on proposava una nova skill per al món d’Epic Games.

Segons diu el post, el petit Connor havia estat demanant al seu pare durant mesos que el seu dibuix prengués vida i, davant de la tendra proposta del jove, l’equip de FortNiteBR no va dubtar en unir-se la idea del progenitor per fer realitat les plegaries del petit.

Amb l’acord signat, el pare d’en Connor va començar a treballar en secret amb els dissenyadors de la productora amb el fi de donar-li vida al batejat per l’infant com a Tender Defender Chicken Trooper.

Resultat d'imatges de Tender Defender Chicken Trooper

Quan el projecte va estar enllestit, l’home va decidir imprimir el resultat per sorprendre el seu fill a la tornada de l’escola i, per donar les gràcies a la companyia Epic, va decidir gravar la seva reacció que a hores d’ara ja compte amb més de 15.543 visualitzacions a Youtube.

 

Emma Soley
Marta Miralles

DVICIO esclata

La sensació d’avui dia és que tothom pot ser cantant, qualsevol persona que vulgui dedicar-se al món de la música pot fer-ho amb una melodia i unes paraules rimades. Per aquest motiu, cada vegada es dona més mèrit i importància a les millors veus, i aquest grup té un talent meravellós.

Resultado de imagen de dvicio

Dvicio és una banda musical espanyola de pop-rock que es va formar a Rivas-Vaciamadrid, una zona de Madrid. Aquest grup està compost per cinc integrants: Andrés, Martín Ceballos, Alberto González, Luis Gonzalvo i Nacho Gotor. El 2013 va fitxar per la companyia discogràfica Sony Music. Els cinc nois es van donar a conèixer quan van llençar el seu primer tema Paraíso. La seva melodia se’ns va ficar al cap i no va parar de sonar durant tot l’estiu d’aquell mateix any, recordem-la!

PARAÍSO

Tu padre no me quiere ni un minuto al mes
Tu madre te prohíbe la palabra Andrés
No hay flores para ella o vino para él
Y no hay cara que ponga que le siente bien
Hay algo que no sabe, déjeme explicar
Cuanto más le prohiba, más le va a gustar
Y cambien esa cara de perro al pasar
Me voy volando con su hija a otro lugar
Mi paraíso
Es tu paraíso
Es el paraíso
Donde todo lo hago contigo
Mi paraíso
Es tu paraíso
En el paraíso
No hay nada como estar contigo
Perdone que le diga que no puedo estar
Sin besar a su hija ni un segundo más
La boca se me seca y todo me va mal
Me pierdo entre la gente y no encuentro el compás
Es algo tan absurdo que no sepa ver
Que ya no es una niña, ahora es una mujer
Pensaba que era fácil pararle los pies
Pero se ha ido volando al paraíso Andrés
Mi paraíso
Es tu paraíso
Es el paraíso
Donde todo lo hago contigo
Mi paraíso
Es tu paraíso
En el paraíso
No hay nada como estar contigo
Yo sé que usted es su papá
Que no pensamos igual
Pero su hija ya entro en el paraíso ideal
Y cuéntale a tu mamá
Que ya se va acostumbrar
A verme más por aquí
Tocar la puerta al entrar
Mi paraíso
Es tu paraíso
En el paraíso
Mi paraíso
Es tu paraíso
En el paraíso
No hay nada como estar contigo
Si usted no entiende mis formas
Sáltese un poco las normas
Ni a mí ni a nadie le importa
Este es el paraíso Andrés
Y si no encuentra manera
De respirar, no se muera
Su hija vuela en primera
Destino paraíso Andrés

Abans de publicar-la, va servir de campanya publicitària del restaurant McDonald’s, amb la que es va fer molt famosa.

I ara us porto la cançó que està sonant gairebé a tots els altaveus i ràdios. El boom del moment és ¿Qué tienes tú? De Dvicio, Reik, Jesús, Mau i Ricky. La seva lletra és molt bona i diu així:

Tal vez no sirva de nada mi mejor esfuerzo
No hay palabra en este mundo que te haga cambiar
Elegiste tu camino aunque yo quede lejos
Decidiste caminar
Sin mí
Se comenta que tus labios ya encontraron otros
Y los míos no han secado tu sabor
Yo he ganado un premio por el corazón más roto
Y tú ganaste mi dolor
Doy gracias a Dios, que te alejaras
Yo tengo mi voz, tú no tienes nada
Tengo mi garganta, tengo mis manos
Tengo la luz por si no me ves
Tengo la fuerza, sigo cantando
Traigo la luz
Y ahora dime qué tienes, qué tienes tú
Solo dime qué tienes, qué tienes tú
Ya que me dejaste claro lo que me merezco
Me quisiste dar condena pero no
Si te pusiste los zapatos en aquel momento
Ahora no pidas perdón
Doy gracias a Dios, que te alejaras
Yo tengo mi voz, tú no tienes nada
Tengo mi garganta, tengo mis manos
Tengo la luz por si no me ves
Tengo la fuerza, sigo cantando
Traigo la luz
Y ahora dime qué tienes, qué tienes tú
Solo dime qué tienes, qué tienes tú
Oh no
Tú no tienes más que darme (qué tienes tú)
Voy a caminar sin ti (woah oh oh oh oh oh oh)
Una vida por delante (woah oh oh oh, woah oh oh oh)
Ya no vives más en mí
Tengo mi garganta, tengo mis manos
Tengo la luz por si no me ves
Tengo la fuerza, sigo cantando
Traigo la luz
Y ahora dime qué tienes, qué tienes tú
Ven y dime qué tienes, qué tienes tú