A què es deu la manera de ser de les persones?

Posted on Març 17, 2017 by eleenalopez24

Hi ha diversos factors que influeixen en la manera de ser de les persones, tot i que n’hi ha de més evidents.

Un gran factor que defineix la manera de ser de les persones, és la família. La família és amb qui convius més temps, i per tant, amb qui comparteixes més moments (de vegades els més íntims, aquells que no mostres a tothom). Doncs, es podria dir, que en la major part dels casos, la família són les persones amb qui ets tu mateix, encara que hi ha altres persones amb qui també ho ets.

Hi ha gent que creu que els pares són qui més determinen la personalitat de cadascú, per l’educació que els han transmet, i, encara que sí que són grans influents, no són els únics.
L’actitud dels germans per exemple, influeixen molt en el comportament de la persona. Els aspectes negatius, moltes vegades s’adopten d’ells, malgrat que també s’adquireixen de positius.

Els avis també són influents, ja que motiven a ser una millor persona, tenen aquesta característica que et fan voler fe bé les coses, encara que sigui per ells. Els seus consells, de vegades, t’entendreixen i t’humanitzen.

Un gran condicionant també són els amics. Ells resideixen a la teva vida des que tens ús de raó i estan amb tu moltes hores al dia, per tant, vulguis o no, condicionaran molt la teva personalitat, perquè adoptes les seves costums, formes de parlar i de pensar. A més, majoritàriament, són les persones a qui acudeixes quan tens un problema, de manera que també t’aconsellaran des del seu punt de vista, que potser, tard o d’hora, acabaràs adquirint.

Un altre factor serien els records. Aquests, tot i que no sempre estan presents, formen part de tu, i com tot el viscut, et fan més dèbil o més fort, depenent de quin, i condicionen molt la forma de ser i de pensar, tot i que no sempre ens n’adonem.
pensem que el passat és passat i només queda en una etapa, però aquells fets que et maquen els portes amb tu sempre.

Doncs, es podria dir que els principals influents de la manera de ser de les persones, en el que respecta a la família, són els pares, germans, avis i/o altres familiars propers a aquella persona, i els records.

 

Ruth Pajuelo, Nerea Corbacho i Elena López

Filed under: Reportatge | Tagged: , , , , , , , , , | Leave a comment »

Trastorn obsessivocompulsiu de la personalitat (TOCP)

Posted on Març 2, 2017 by juditdurang

Què és?:

El trastorn obsessiucompulsiu de la personalitat (conegut en anglès com Obsessive-compulsive personality disorder (OCPD)) és un trastorn de personalitat  caracteritzat per una preocupació per l’ordre, el perfeccionisme, el control mental i interpersonal.

Símptomes:

  • Creuen que els seus pensaments són correctes.
  • Experimenten un sentit d’urgència respecte a les seves accions. Poden arribar a estar molt molests si altres persones interfereixen amb les seves rutines.
  • Experimenten sentiments que ells consideren més apropiats, com l’ansietat o la frustració.
  • Símptomes de perfeccionisme que generalment comencen a principis de l’edat adulta. Aquest perfeccionisme pot interferir amb la capacitat de la persona per completar tasques.
  • Es poden aïllar emocionalment quan no són capaços de controlar una situació.

estres

Altres signes poden ser:

  • Excessiva devoció pel treball.
  • Incapacitat per desfer-se de coses, fins i tot si l’objecte no té valor.
  • Inflexibilitat.
  • Manca de generositat.
  • Negativa a permetre que altres persones facin les coses.
  • Falta de desig per mostrar afecte.

Prevenció: 

No hi ha mesures concretes que ajudin a prevenir la seva aparició, ja que no hi ha causes específiques.

Tractament: 

Els pacients han d’afrontar de manera repetida les seves pors, començant per les situacions més fàcils i avançant fins a afrontar les situacions més difícils. Més del 50% de les persones afectades poden ser ajudades amb aquest mètode.

Judit Durán i Elena López

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Agorafòbia

Posted on febrer 23, 2017 by ruuth04

Aquesta setmana a la secció reportatge, us portem una malaltia que potser n’heu sentit parlar alguna vegada però avui us farem una explicació més àmplia sobre aquesta malaltia.

Què és?

Agorafòbia, literalment, significa temor als espais oberts. Però, és més el temor a quedar-se atrapat sense una manera senzilla d’escapar, en cas de patir un atac d’ansietat.

Causes

No es coneixen unes causes comunes d’aquesta malaltia. Això és degut a les experiènces de cada persona. La més comuna és quan la persona ha viscut una situació d’angoixa i comença a tenir por de les possibles situacions que la puguin portar a viure una similar.

Símptomes

El principal és la por, però es pot manifestar de diferents maneres:

  • Por a quedar-se sol/a
  • Por a llocs tancats
  • Por a perdre el control en llocs públics
  • Canvis de comportament
  • Increment de dependència d’altres persones
  • Pensar que el que passa al voltant és irreal
  • No poder sortir de casa en períodes prolongats
  • Dificultat per respirar
  • Dolor al tòrax
  • Nàusees
  • Tremolor
  • Suor excesiva
  • Acceleració del cor

agorafobia

Prevenció

No hi ha mesures concretes que ajudin a prevenir la seva aparició, ja que no hi ha causes específiques.

Tipus

L’Associació Americana de Psiquiatria classifica l’agorafòbia en:

-Trastorns de pànic amb agorafòbia.
-Agorafòbia sense pànic.
-Trastorn de pànic sense agorafòbia.

Alguns especialistes també la classifiquen segons les situacions que es poden veure en una persona agorafòbica:

–Atac de pànic en una situació agorafòbica: provocat per un estímul extern.

–Atac de pànic previst en una situació segura: la persona afectada preveu un atac d’aquest tipus, ja que està molt actiu emocionalment

–Atac de pànic imprevist  en una situació segura: provocat per un estímul intern.

–Atac de pànic anticipat: La persona afectada assegura que tindrà un atac en exposar-se a l’estímul disparador d’ansietat.

Diagnòstic

El diagnòstic de l’agorafòbia comença amb l’avaluació mèdica i psicològica per part de l’especialista.

Tractament

El tractament que fins ara ha ofert millors resultats en els agorafòbics és la teràpia d’exposició, un tipus de teràpia del comportament. Aproximadament el 90% de les persones que se sotmeten a ella milloren.

Aquesta teràpia sol combinar-se amb antidepressius.

Complicacions

El principal problema és el consum excessiu d’alcohol. Això sumat a les característiques de l’agorafòbia pot dificultar el funcionament dels tractaments.

D’altra banda, atès que aquests pacients romanen molt temps sols és freqüent que en ells augmentin els sentiments de depressió, solitud i les idees suïcides.

foto-2-2

Alex Gil i Ruth Pajuelo

Filed under: Reportatge | Tagged: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a comment »

Vitiligo

Posted on febrer 19, 2017 by albaaiglesias

Què és el “vitiligo”:

El “Vitiligo” és una malaltia de la pell de caràcter autoimmune, en la qual els melanòcits (les cèl·lules responsables de la pigmentació de la pell) són destruïts pel sistema immunològic, deixant així de produir melanina i, per tant, donant lloc a zones de la pell amb pèrdua de pigment. Aquesta malaltia pot aparèixer a qualsevol edat, encara que la majoria ho pateix per genètica.

Causa:

La falta de color en aquestes zones característica del vitiligo es deu a la desaparició de melanòcits. Els melanòcits són cèl·lules que fabriquen melanina, que és la substància que dóna color a tomb i a la pell. Es desconeix la causa d’aquesta desaparició cel·lular. Actualment existeixen diverses teories per explicar-la, però encara no hi ha proves concretes que avalin cap d’elles:

Teoria autoimmune: El mateix sistema immune del pacient reconeix als melanòcits com una amenaça i els elimina. Actualment és la teoria més sòlida, sobretot en el “vitiligo” generalitzat, a causa de la seva associació amb altres trastorns autoimmunes com la diabetis, la tiroïditis, etcètera.
Teoria necrògena: En les terminacions nervioses s’allibera alguna substància que és tòxica per a les cèl·lules que donen color a la pell. Se sustenta aquesta teoria en els casos en els quals la despigmentació es distribueix tan sols per un dermàtom (àrea de pell que rep terminacions nervioses d’una arrel de la medul·la). Seria el “vitiligo” segmentari.
Teoria d’autodestrucció: Els melanòcits es destrueixen a si mateixos, es creu que per excés de funció o bé per una incapacitat d’eliminar les toxines derivades del metabolisme de les cèl·lules de la pell acumulant-se i resultant tòxiques per als melanòcits.

Tots aquests mecanismes probablement també poden donar-se alhora i explicar alguns casos de “vitiligo”, formant una teoria integradora, com postulen molts especialistes en dermatologia.

Tipus de “vitiligo”: 

Existeixen diversos tipus de vitiligo segons la seva forma d’aparició:

Localitzat exclusivament en mans o cara: Aquesta és la forma més habitual.
Segmentari: Segueix el recorregut d’un nervi o dermàtom. Apareix com a gruixudes línies al llarg de la pell, en un costat del cos. Aquest tipus gairebé mai s’estén més enllà de la regió inicial. Una vegada que apareix, és molt estable.
Generalitzat: A diverses zones corporals, properes unes a unes altres. Sovint amb una disposició simètrica en tots dos costats del cos.
Dispers: Es troba en diferents zones, allunyades unes d’unes altres.
Universal: Per gairebé tota la superfície del cos.

Pronòstic:

L’evolució del vitiligen és molt variable. En 3 de cada 10 persones afectades de vitiligen no hi ha una resposta satisfactòria als tractaments prèviament exposats. Davant de casos que romanen estables durant anys, hi ha altres amb una progressió més ràpida. Però en la major part dels casos el seu curs és lentament progressiu durant diversos anys, fins que finalment s’estabilitza.

S’han determinat alguns factors que poden influir sobre la progressió i pronòstic del vitiligen:

L’edat d’aparició de les lesions: sembla que els pacients amb inici més precoç tendeixen a tenir major estabilitat de les lesions i per tant a no progressar.

Extensió: es considera que el vitiligen universal (afectació molt extensa) tendeix a progressar amb més freqüència donada la seva relació amb un origen autoimmune.

Història familiar: quan hi ha diversos casos en una mateixa família, la possibilitat de progressió de les lesions és més gran.

Afectació de les mucoses: Sol acompanyar a lesions més extenses, com en la forma universal, i en aquests casos hi ha major progressió.

 

Aquí us deixem una foto d’aquesta enfermetat:

93c

Andrea Barato i Alba Iglesias

Filed under: Reportatge | Tagged: , | Leave a comment »

Maltractament animal

Posted on febrer 9, 2017 by jcv6

Avui us farem un reportatge sobre el maltractament animal en l’actualitat.

  • Què és?

El maltractament animal consisteix a fer sofrir o estressar de manera innecessària a un animal. Els maltractaments poden arribar a ser psicològics i fins i tot provocar la mort a l’animal.

pacma

  • Quins tipus hi ha?

Hi ha dos tipus: l’indirecte i el directe. El directe és quan una persona no dona a l’animal les seves necessitats bàsiques (menjar, beure, no deixar-li dormir…), el tortura, el mutila o l’assassina. D’altra banda, l’indirecte és quan una persona és testimoni que un altre maltracti directament a un animal.

Exemples de maltracte:

– Colpejar-los: La més típica i comuna a aquest tipus de violència.

-Abandonar: Molta gent per causa de diners o perquè l’animal ja s’ha fet gran, l’abandonen i el deixen sense recursos perquè algú se l’emporti.

-Deixar-ho tancat amb fins econòmics: Aus, animals petits sobretot, els deixen tancats en una gàbia durant hores o inclús dies, amb la finalitat de vendre’ls.

-Treure’l del seu àmbit natural: Aquest maltracte és molt greu. A Montornès hi ha d’aquest tipus i ens sembla molt greu perquè les espècies s’han d’adaptar a una vida que no és la seva. Com dèiem, a un bosc proper del nostre centre hi ha una persona que desconeixem que té panteres, lleons, cangurs, cocodrils, hienes, mussols, cérvols, ànecs… Considerem que s’ha de tenir cura amb el que fa aquest individu.

-No subministrar l’alimentació adequada i aigua necessària: Les mascotes necessiten, com qualsevol altre ésser viu, aliments i aigua per sobreviure. No fer-ho és un altre tipus de maltractament.

-Descuidar la seva salut: No vacunar, no donar els seus medicaments quan és malalt, no portar-los a passejar… Tot això provoca conseqüències psicològiques als animals.

  • Casos de violència animal actuals:

ReSet:

Un Youtuber amb més d’1 milió de subscriptors, amb 19 anys que viu a Barcelona, va ser durant aquestes setmanes el centre d’atenció en les xarxes socials, sobretot Twitter.

La seva causa de ser tan popular aquests dies és perquè va donar galetes amb pasta dentífrica a un rodamón. Però, s’ha descobert que a més de fer aquest acte “antiètic” a la societat, també maltracta els seus gats. Això s’ha comprovat perquè el jove va penjar diversos vídeos al seu canal de Youtube cometent agressions a les seves mascotes. ReSet, després de veure les reaccions de la gent sobre aquest tema, va eliminar tots els vídeos relacionats amb aquest tipus de violència i va penjar un vídeo en el qual es justificava i es feia la víctima.

Segons la nostra opinió, aquesta persona té problemes psicològics, hauria de tenir un càstig pel que va fer. A més, hauria de saber què sent una persona “influencer”, la gent, sobretot els menors, podem arribar a imitar les seves accions.

Alguns dels maltractaments que ha fet als seus gats són: llençar-los a la banyera, electrocutar-los amb una raqueta elèctrica, obligar-los a menjar els seus excrements, trencar-los un ou a sobre seu, llençar-los de la taula…

Aquest noi explica la seva opinió d’aquest Youtuber envers al maltracte animal:

 

Alina Orlova:

Alina Orlova és una adolescent russa de 17 anys que no és gens normal. Va ser detenida per matar i torturar animals, sobretot gossos, i penjar fotos a les xarxes socials amb un somriure a la cara (però què cony fa amb la seva vida?!).

maldita-rusa

Juntament amb un amic seu, torturaven els animals i els gravaven. A més, aquesta noia va arribar al punt d’arrencar el cor d’un gatet i penjar-ho a internet.

The Siberian Times, va publicar un article dient que va ser detinguda a causa de cometre maltracte animal per la policia de Vladivostok.

 

Aquest ha sigut el reportatge de la setmana, esperem que serveixi per conscienciar-vos que els animals també pateixen i passen per mals moments a causa nostra.

Nerea Corbacho i Judit Costa

Filed under: Reportatge | Tagged: , , , , , , , , | Leave a comment »

Esquizofrènia

Posted on febrer 2, 2017 by juditdurang

Què és l’esquizofrènia?:

L’esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i una gran desorganització de la personalitat.

cerebro

Símptomes:

Deliris:
– Deliris de persecució: la persona pot creure que hi ha algú o alguna cosa que ho està seguint o vigilant.
–Deliri de perjudici: quan la persona creu que hi ha algú intentat fer-li mal o perjudicant-lo d’alguna forma.
–Deliris somàtics: quan la persona creu que té sensacions estranyes en el seu propi cos i normalment sospita que són provocats per alguna cosa o algú que intenta danyar-li.
–Deliris celotípics: la persona sospita que està sent enganyada per algú.

Al·lucinacions:
-Auditives: quan la persona escolta dins del seu cap una veu que li parla. Són les al·lucinacions més freqüents i característiques. A vegades aquestes veus els insulten i els donen ordres i és llavors quan la mateixa conducta de la persona pot estar determinada pel que li diguin aquestes veus.
-Tàctils: la persona té sensacions anormals en el cos sense que li toquin.
-Visuals: quan veuen en els altres alguna cosa que abans no veien.

Alteracions en el pensament:
El pensament a vegades es desorganitza, es perd la capacitat d’associar idees i aquestes canvien d’un tema a un altre sense connexió.

Alteracions en l’afectivitat:
El pacient pot tenir dificultat per expressar el que sent, poden desaparèixer els sentiments de calor i afecte cap als altres i pot tenir certa dificultat per mostrar-los.

Alteracions en la conducta:
Quant al comportament, el pacient pot aïllar-se dels seus familiars i amics en perdre la motivació i l’energia, tenir un sentiment de buit i fins i tot presentar conductes extravagants o no adequades.

Alteracions en la cognició:
El pacient pot tenir certa dificultat per mantenir l’atenció i per atendre a diverses tasques alhora, així com pot tenir algunes fallades de memòria. Hem de destacar també que a pesar que aquests símptomes puguin aparèixer als moments més aguts de la malaltia, el pacient si compleix adequadament amb el seu tractament pot portar una vida normal.

Causes:

-Alteracions del desenvolupament del cervell: l’esquizofrènia pot tenir el seu origen en alteracions del desenvolupament cerebral molt precoçment, en concret, durant el desenvolupament del cervell embrionari.

tumblr_inline_o38cdj2b0y1tt3ip1_1280

-Predisposició genètica: se sap que el risc de patir la malaltia és major quan existeixen antecedents familiars d’aquesta.
-Alteracions en substàncies del cervell: S’ha descobert que diverses substàncies anomenades neurotransmissors, i que s’encarreguen que les neurones es comuniquin adequadament, poden estar desequilibrats en l’esquizofrènia.
-Infeccions de l’embaràs: Està en estudi si algunes infeccions per virus que pateixi la mare durant l’embaràs, poden ser responsables d’alteracions del desenvolupament cerebral del fetus i que, a certa edat, provoquin la malaltia.

Tractament:

Actualment l’esquizofrènia és tracta amb determinats medicaments, que tenen la capacitat de corregir desequilibris. És diferencies dos tipus de medicaments: els clàssics, i uns altres d’atípics. Aquests últims tenen l’avantatge de produir menys efectes secundaris.

En casos molt concrets, com el greu risc de suïcidi o agressió cap a altres persones, es pot aplicar el tractament d’electroxoc.

Judit Durán i Aarón Estela

Filed under: Reportatge | Tagged: , , , , | Leave a comment »

ALBINISME

Posted on gener 25, 2017 by jcostav7

Aquesta setmana us parlarem sobre l’albinisme. Sabeu què és l’albinisme? Coneixeu algú que ho pateixi? Seguidament et contestarem unes quantes preguntes sobre l’albinisme.

Què és?

Trastorn genètic causat per la falta de pigment, en els ulls, pell i pèl, que afecta tant als éssers humans com als animals. Es té des de naixement i encara que no ho sembli per alguns casos, és hereditari, ja que els gens dels seus pares són portadors d’un gen que provoca la malaltia.

Quins problemes pot causar aquest trastorn a qui la pateix?

Els problemes que causa aquest trastorn són les grans possibilitats de patir càncer de pell i càncer d’ulls.

Fora del que pot ocasionar el trastorn és assetjament escolar i morts per culpa de la societat. La societat pot discriminar a la gent albina per la seva condició congènita i arribar a ferir o assassinar a la gent albina. A Àfrica, discriminen a la gent albina, on els abandonen des de petits o els maten d’adults.

Quina diferència hi ha entre l’albinisme, el leucisme i el vitiligen?

La diferència més important que hi ha entre l’albinisme i el leucisme és, que encara que es tingui la pell i pèl de color blanc, als qui pateixen leucisme, no tenen els ulls clars ni la pell tan sensible com els albins, és a dir tenen la mateixa possibilitat de patir càncer de pell com el qui no pateix cap malaltia a la pell.

El vitiligen és una cosa bastant diferent. El vitiligen causa marques a la pell blanques per la mort de les cèl·lules que produeixen melanina, la substància encarregada de la pigmentació de la pell.

Com se sap si una persona té albinisme?

Doncs es pot saber si la persona presenta les següents característiques: ulls clars (albinisme ocular) o, a més, pell i pèl de color blanc (albinisme oculocutani).

unnamed

Té cura?

No té cura, però si té tractament. Pel tractament dels ulls, es poden realitzar cirurgies o utilitzar ulleres de sol.

Pel tractament cutani, les persones amb albinisme haurien de posar-se crema solar d’alta protecció cada dia per evitar cremades o càncers de pell.

Exemples de persones i animals amb albinisme

Johnny Winter

Johnny Winter

Thando Hopa

54da2e3e1744f2bf59119239f9c07911

Floquet de Neu

jurat_beca_floquet_neu_overlay_01

Claude

cocodrilo-albino-devora-pescador-australia_726537409_9581843_1024x682

Gota de Neu

1475430064_396_los-7-animales-albinos-mas-famosos

Joel Martín i Júlia Costa

Filed under: Reportatge | Tagged: , | Leave a comment »

Acne

Posted on gener 18, 2017 by albaaiglesias

Què és?

L’acne és una malaltia que afecta a les glàndules sebàcies. Aquestes glàndules produeixen una substància gresosa nombrat sèu. Quan es tapa un fol·licle (glàndula o canal), es crea un gra o barb.

Causa

Els metges no ho saben ben bé, creuen que passen aquestes coses:

  • L’augment hormonal durant l’adolescència (això causa que les glàndules es tapin més sovint).
  • Els canvis hormonals que ocorren durant l’embaràs.
  • Començar o deixar de prendre píndoles anticonceptives.
  • Els factors hereditaris (si els seus pares van tenir acne, vostè també ho pot tenir).
  • Certs medicaments.
  • El maquillatge grassos.

Tractament

L’acne és tractat per dermatòlegs (metges especialitzats en malalties de la pell. Diuen que la millor forma de prevenir les cicatrius és tomant unes pastilles que ells et manen a tomar o medicaments. El que s’intenta fer és:

  • Sanar els grans o els barbs
  • Evitar que es formin nous barbs
  • Prevenir cicatrius
  • Ajudar a reduir la vergonya que causa l’acne.

Qui pateix l’Acne?

L’Acne és més comú en els adolescents i en els joves. Es calcula que un 80% de totes les persones entre les edats d’11 i 30 anys tenen brots en algun moment. Encara que, algunes persones tenen acne fins al cap dels 40 i els 50 anys.

Alex Gil i Alba Iglesias

Filed under: Reportatge | Tagged: , | Leave a comment »

5 Fotògrafs menors de 2o anys

Posted on gener 12, 2017 by Maikistudios

Fa dos anys, a la pàgina web per a fotògrafs Flirck, es va fer una llista de 20 fotògrafs menors de 20 anys.

Avui, a la secció Reportatge, agafarem 5 d’aquests artistes que ens han semblat interessants.

1. Alex Currie

Alex Currie és un fotògraf nascut a Buffalo, Nova York. Actualment, té 16 anys i les seves fotografíes evoquen una forta conexió emocional amb l’espectador.

2. Zev Hoover

Zev Hoover és un noi de 16 anys amb una càmara. Intenta captar la bellesa de ser una persona molt petita en un món molt gran.

A més d’exposicions, llibres i articles de diaris, han fet un documental sobre el seu treball a la BBC.

Quan no fa fotos, li agrada construir, dissenyar i volar.

3. David Uzochukwu 

David Uzochukwu va néixer el desembre de 1998 a Innsbruck, Àustria.

Es va ficar al món de la fotografia als 10 anys i es va centrar en l’autoretrat i la fotografia artística després d’enamorar-se de l’art.

4. Alex Stoddard

Alex Stoddard va néixer a Jacksonville, Florida.

Va començar a fer autoretrats a l’edat de 16 al bosc darrere de casa seva a Geòrgia, i això va agitar en ell la necessitat de crear i expressar-se a través de l’art de la fotografia. A través del seu treball, Alex crea contes foscos i fantàstics que capturen el drama i la fragilitat de l’experiència humana.

5. Oliver Charles 

Oliver Charles va començar a interessar-se per la fotografia quan era molt jove i des de llavors ha fet una col·lecció de treballs que expressa les etapes surrealistes i sovint foscos de l’emoció humana.

Oliver juxtaposa el somni i la realitat mitjançant la captura de persones en escenaris de somni, però situat en ambients naturals.

Oliver es basa actualment a Londres, on estudia la fotografia digital.

 Mika Franganillo i Andrea Barato

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Les bromes

Posted on Desembre 16, 2016 by jcv6

Aquesta setmana en la secció Reportatge us portem un tema molt actual que és un top trending a tot Youtube: Les bromes pesades.

Al principi, les bromes eren inofensives, no afectaven el físic i la gent s’ho tomava de manera positiva. En canvi, al llarg del temps les bromes han anant evolucionant d’una manera negativa per als receptors.

  • Les bromes inofensives

Aquestes són les més comunes i on la gent s’ho pren millor. Són les típiques que es fan entre amics i solament per fer una mica de gracieta.

  • Bromes telefòniques

Aquests anys han anat agafant molt prestigi perquè qualsevol pot fer una broma i l’altra persona no sap qui ets la major part de vegades. Moltes persones arriben a penjar-ho a internet, sobretot a Youtube, com és el cas de Wismichu i Auronplay, uns dels youtubers més reconeguts a Espanya.

Existeixen aplicacions que creen una broma perquè puguis trucar algú. Un exemple d’aplicació és el Juassapp, una app per Android. Juassapp utilitza una gravació d’una broma preparada sobre qualsevol tema, com per exemple, un home et truca perquè a trobat el mòbil d’un amic teu. L’avantatge d’aquesta aplicació és que la trucada es realitza en la central on s’ha creat l’app. L’única pega d’aquesta aplicació és que solament una trucada és gratuïta i les altres ja has de pagar.

Link per descarregar l’app:

https://play.google.com/store/apps/details?id=es.mrcl.app.juasapp&hl=es

  • Bromes físiques

Poden provocar una reacció dolenta del que la rep. Com l’altre cas, s’ha fet molt popular penjar a internet aquests tipus de bromes. Shaker, un youtuber mexicà que generalment es dedica a fer això. La major part de les seves bromes provoquen una reacció negativa per part dels receptors.

Nosaltres pensem que per gustos colors, però poden ser molt humiliants i s’hauria de saber que si et passes, el receptor et pot tornar-te-la o denunciar-te. Un altre youtuber reconegut a Espanya, TiparracoSA, ha fet un vídeo sobre el qual considera de les bromes i el límit que hi ha entre elles perquè un youtuber va fer un vídeo d’una broma on després es queixava de la conducta del receptor.

  • Bromes pesades

Provoquen adrenalina i por. Actualment, es porten les bromes sobre terroristes, on la gent surt corrents al veure-ho i molt poques persones són capaces d’afrontar-s’hi.

Els redactors d’aquesta web creiem que no s’haurien de fer aquestes bromes, a causa que poden provocar racisme i un resultat pèssim.

  • Bromes FAKE

Aquestes no són un tipus, sinó l’intent d’enganyar l’audiència creant una broma falsa. Hem volgut posar-ho perquè entre aquestes setmanes s’ha fet viral un vídeo d’una broma falsa d’un youtuber d’un milió de subscriptors. La broma tractava sobre intentar desemmascarar un home que traficava droga a menors. En intentar-ho, l’home treu un ganivet i l’apunyala al famós. Desafortunadament pel youtuber, el seu vídeo no ha sortit com ell volia i per això l’hem posat com si fos una broma a tot el seu públic.

Aquesta setmana no és el reportatge que solem fer i el considerem més original i entretingut, a més pensem que n’hauríem de fer més així.

Judit Costa i Iván Pérez

Filed under: Reportatge | Tagged: , , , | Leave a comment »

Top 10 gèneres més populars del 2016

Posted on Desembre 8, 2016 by joelguapo

Aquesta setmana us portem els gèneres de pel·lícules més vistes del 2016. Aquest top 10 l’hem trobat a una pàgina on tota la gent que volia ha pogut votar.

1-Cine Porno

És un gènere molt popular que el seu objectiu és excitar l’espectador amb vídeos o imatges, aquest gènere és més popular a Estats Units.

2-Cine De Terror

El cinema de terror és un gènere cinematogràfic que es caracteritza per la seva voluntat de provocar en l’espectador sensacions de paüra, por, disgust, repugnància o horror.

3-Cine de Comèdia

Una comèdia cinematogràfica és una pel·lícula amb humor o que intenta provocar el riure de l’audiència. Juntament amb el drama i la ciència-ficció, la comèdia és un dels més importants gèneres cinematogràfics.

4-Cine D’Aventura

El cinema d’aventures és un gènere cinematogràfic que reflecteix un món heroic de combats i aventures. Sol predominar l’acció i valors cavallerescos.

5-Cine De Ciència-ficció

El cinema de ciència-ficció és un gènere cinematogràfic que utilitza representacions especulatives basades en la ciència de fenòmens imaginaris com a extraterrestres, planetes alienígenes i viatges en el temps, sovint juntament amb elements tecnològics com naus espacials futuristes, robots…

6-Cinema D’acció

El cinema d’acció és un gènere cinematogràfic en el qual preval l’espectacularitat de les imatges per mitjà d’efectes especials deixant al marge qualsevol altra consideració.

7-Cine D’animació

En el cinema d’animació es fan servir majoritàriament tècniques d’animació. El cinema d’imatge real registra imatges reals en moviment continu, descomponent-lo en un nombre discret d’imatges per segon.

8-Cine Romàntic

Tipus de cinema en el qual el principal són els sentiments. Les situacions amoroses són més que freqüents i les emocions salten a flor de pell.

9-Cine Històric

Cinema històric, gènere cinematogràfic que gira al voltant de la narració d’un o diversos fets històrics reals.

10-Cine Gore

El cinema splatter o gore és un tipus de pel·lícula de terror que se centra en el visceral i la violència gràfica. Aquestes pel·lícules, mitjançant l’ús d’efectes especials i excés de sang artificial, intenten demostrar la vulnerabilitat del cos humà i teatralitzar la seva mutilació.

 Joel Martín i Helena Martín

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

L’anorèxia

Posted on Desembre 1, 2016 by nereeaacorbacho

Aquesta setmana a la secció de Reportatge us informem sobre l’anorèxia, un trastorn alimentari molt comú avui dia, sobretot a l’adolescència.

L’anorèxia suposa una pèrdua de pes provocada pel mateix malalt. La malaltia es caracteritza per la por d’augmentar de pes i per la percepció distorsionada del cos propi que fa que la persona es vegi gras encara que estigui per sota del pes recomanat. Per això, comença a perdre pes mitjançant la reducció d’ingesta d’aliments i deixant de menjar. Normalment elimina els hidrats.

anorexia

Causes
Les seves causes són desconegudes encara que els factors socials són importants. Les més habituals són:

  • Cànons de bellesa inassolibles impostos per la societat
  • Presència d’alcoholisme o trastorns psiquiàtrics en familiars
  • Inici de dietes restrictives

Signes
Un signe és qualsevol manifestació objectiva conseqüent a una alteració de la salut i que es fa evident en la biologia del malalt. Els principals signes són:

  • Pèrdua excessiva de pes en un curt espai de temps.
  • Sentiment constant d’obesitat i desig de seguir aprimant
  • Alteracions de la menstruació o absència d’aquesta.
  • Realització d’exercici físic constant i excessiu.
  • Evitar menjars en companyia o fugir de la taula havent dinat.
  • Aïllament progressiu i pèrdua de vincles socials.
  • Baixa autoestima.

Símptomes
Tots aquests factors que són sentits pel pacient, és a dir, que són indicis subjectius, són els que es denominen símptomes. En l’àmbit clínic els principals són:

  • Sequedat de la pell, amb possibilitat de presència d’esquerdes. 295110_394774863878519_236778399678167_1208178_2021456085_n
  • Pigmentació groguenca en la pell, principalment en les plantes dels peus i els
  • palmells de les mans. Això es deu a un augment de carotens en sang.
  • Extremitats fredes.
  • Ungles trencadisses i caiguda de cabell.
  • Alteracions dentals, amb tendència a la corrosió de l’esmalt dental i presència de càries. Això es dona en casos on els pacients es purguen a través de l’autoinducció del vòmit.
  • Alteracions gastrointestinals: flatulència, inflor, dolor abdominal i restrenyiment.
  • Alteracions cardiovasculars: tensió baixa, descens de la freqüència cardíaca, alteracions del ritme cardíac, etc.
  • Hemograma: nivells baixos de glòbuls vermells (anèmia) i glòbuls blancs (leucopènia).

Prevenció
El desig de canviar l’aspecte físic no implica que es pateixi una malaltia mental, però incrementa les possibilitats de desenvolupar un trastorn alimentari quan es converteix en una obsessió.

L’adolescència és una etapa especialment vulnerable perquè la personalitat no està suficientment formada. Per això és important potenciar la seva autoestima perquè valori les seves qualitats i capacitats i no s’avergonyeixi de les seves limitacions. A més a més, un ambient familiar positiu, proporcionarà a aquella persona la seguretat i el suport necessaris per superar els seus problemes.

Aquí teniu un vídeo on trobareu més informació

Judit Durán i Nerea Corbacho

Filed under: Reportatge | Tagged: , , , | Leave a comment »

Proactiva Open Arms

Posted on Novembre 17, 2016 by andreachwan

Durant aquestes setmanes, a les classes d’Ètica, els alumnes de 4t hem estat veient un documental sobre l’associació Proactiva Open Arms i l’ajuda que presta als refugiats. Ens ha semblat molt interessant i impactant, per això, hem decidit dedicar aquest article a parlar sobre l’organització.

Qui són?

El grup Proactiva està format per un grup de socorristes que un dia, vist que els governs no hi feien res per canviar la situació, van decidir sortir a la mar a rescatar els refugiats que, desesperats, intenten creuar l’aigua a la recerca d’una vida millor, però moren en el trajecte. L’organització s’encarrega de fer rescats a les costes gregues i al centre del Mediterrani.

logo

Per què passa?

Hi ha un acord entre la Unió Europea i Turquia perquè els refugiats que arriben a les illes del Mar Egeu siguin deportats a Turquia. Això torna el trajecte més llarg i perillós. Els refugiats viatgen durant 1 o 2 dies en embarcacions que poden arribar a portar entre 150 i 300 persones, amb combustible suficient per a 20 km. Un cop a aigües internacionals només poden esperar que algú passi i els reculli. La desesperació és tan gran que arrisquen la seva vida al mar.

rescat-2

Història

El grup es va formar fa molt poc: va ser el setembre del 2015 quan es va fundar l’organització. Al principi els rescats es feien gairebé sense cap mena d’equipament i amb a penes dues persones.

A poc a poc es van anant sentint obligats a fer nombrosos rescats i van aconseguir petites embarcacions gràcies les donacions de les persones que els donaven suport.

La situació cada cop va a pitjor, per això ara estan demanant donacions per aconseguir un bon vaixell i l’equipament adequat.

INTERNACIONAL Los socorristas de Proactiva Open Arms zarpan rumbo al Mediterraneo Central

Donació

Les nostres donacions els ajudaran a aconseguir un capità de vaixell professional, equip mèdic, equip de socorristes voluntaris, transformar l’embarcació, dispositius de salvament i manteniment del vaixell.

rescat

Aarón Estela i Andrea Barato

Filed under: Reportatge | Tagged: , , , , , , , , , , , , | Leave a comment »

ELA

Posted on Novembre 10, 2016 by albaaiglesias

Què és?

L’ELA (esclerosi lateral amiotròfica) és una malaltia que afecta les neurones del cervell i la medul·la espinal. Aquestes deixen de funcionar per tant hi ha manca de mobilitat.

És comuna a l’edat dels 50 anys encara que, hi ha hagut casos en altres edats. És més comú en homes.

Causes

Les causes són desconegudes. S’ha investigat que un 10% de la població la pateix per una causa genètica.

Símptomes

Les més comunes són:

  • Problemes per la parla, parla lent.
  • Sensació de cansament excessiu en els músculs de la medul·la espinal.
  • Rigidesa muscular.
  • Contraccions musculars.
  • Paràlisi.
  • Pèrdua de pes.
  • Depressió.

Tipus

Estableix els tipus segons d’on provenen:

  • Esporàdica: Apareix per motius desconeguts, afecte al 90% dels que pateixen aquesta malaltia.
  • Familiar: Per una herència genètica.

Diagnòstic

Per diagnosticar la malaltia, se solen fer una sèrie de proves:

  • Proves per detectar la transmissió nerviosa fins als músculs.
  • Estudis de sang i orina.
  • Punció lumbar.
  • Ressonància magnètica.
  • Mielograma de la columna cervical.
  • Biòpsia dels músculs i nervis.
  • Examen neurològic.

Tractament

  • Tractament farmacològic: A base de medicaments.
  • Fisioteràpia: Rehabilitacions pels músculs i la respiració
  • Ajuda psicològica: Sessions amb psicòlegs que t’ajudin a superar la depressió ocasionada per la malaltia.

Aquí us deixem un video d’un noi anomenat Jano Galán que va patir ELA i va morir el diumenge passat.

 

Ruth Pajuelo i Alba Iglesias

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Què és l’enterovirus?

Posted on Novembre 4, 2016 by jcostav7

Aquest estiu, s’ha parlat molt d’aquesta malaltia. Per què? L’enterovirus va aparèixer a Catalunya, Sabadell a mitjans d’any i va afectar a més de 110 nens entre 0-6 anys, els quals la majoria han pogut sobreviure a la malaltia.

  • Què és?

És un conjunt de virus que sol provocar infeccions gastrointestinals i respiratòries lleus, però uns virus que en formen part van provocar alteracions neurològiques als nens afectats.

  • Quins són els símptomes?

Normalment, els símptomes dels enterovirus comuns són els mateixos que la grip:

  • Febre
  • Conjuntivitis
  • Vòmits
  • Diarrea
  • Possibles erupcions cutànies

Però alguns enterovirus més agressius, com el que va afectar els nens, pot provocar rombencefalitis (malaltia que inflama el cervell i al cerebel).

  • Com es transmet?

Es transmet via oral-fecal o per les secrecions respiratòries com la tos, els mocs i els esternuts, és a dir, és una malaltia contagiosa. Necessari per evitar qualsevol tipus de contagi és tenir cura de la higiene personal.

  • Com es diagnostica?

Es diagnostica a través de l’anàlisi de la sang i de la femta, però també es pot saber si l’afectat té febre i presenta símptomes de cansament, somnolència, dificultats per parlar o menjar, entre altres.

  • Per què ha afectat només a nens? (en aquest cas, a Catalunya)

L’enterovirus pot afectar tant a nens com adults, però els nens tenen més possibilitats de contagi, ja que els nens van a les escoles i tenen més contacte físic que els adults, i a més a més, els adults disposen de més defenses contra aquests tipus de malalties.

zapatos-para-la-guaderia

  • Hi ha algun tractament o fàrmac?

Malauradament no hi ha cap tractament ni fàrmac, en el cas d’aquests nens, els metges van injectar-los anticossos per contraatacar la malaltia.

como-bajar-la-tension-de-forma-natural-eliminar-medicamentos

L’enterovirus que va afectar els 110 nens va arribar a provocar la mort d’alguns dels infants, uns d’ells no tenien ni 1 any i van morir a mans de la malaltia. Un altre cas de la tragèdia que va provocar l’enterovirus va ser el d’una nena de 3 anys que va quedar paraplègica per culpa de la malaltia.

Per finalitzar, és molt important cuidar bé la higiene personal per reduir les possibilitats de patir una malaltia com aquesta.

sick-child-receiving-oxygenjpg-1

Aarón Estela i Júlia Costa

Filed under: Reportatge | Tagged: , , , , , | Leave a comment »

« Pàgina prèvia — Pàgina següent »