A què es deu la manera de ser de les persones?

Hi ha diversos factors que influeixen en la manera de ser de les persones, tot i que n’hi ha de més evidents.

Un gran factor que defineix la manera de ser de les persones, és la família. La família és amb qui convius més temps, i per tant, amb qui comparteixes més moments (de vegades els més íntims, aquells que no mostres a tothom). Doncs, es podria dir, que en la major part dels casos, la família són les persones amb qui ets tu mateix, encara que hi ha altres persones amb qui també ho ets.

Hi ha gent que creu que els pares són qui més determinen la personalitat de cadascú, per l’educació que els han transmet, i, encara que sí que són grans influents, no són els únics.
L’actitud dels germans per exemple, influeixen molt en el comportament de la persona. Els aspectes negatius, moltes vegades s’adopten d’ells, malgrat que també s’adquireixen de positius.

Els avis també són influents, ja que motiven a ser una millor persona, tenen aquesta característica que et fan voler fe bé les coses, encara que sigui per ells. Els seus consells, de vegades, t’entendreixen i t’humanitzen.

Un gran condicionant també són els amics. Ells resideixen a la teva vida des que tens ús de raó i estan amb tu moltes hores al dia, per tant, vulguis o no, condicionaran molt la teva personalitat, perquè adoptes les seves costums, formes de parlar i de pensar. A més, majoritàriament, són les persones a qui acudeixes quan tens un problema, de manera que també t’aconsellaran des del seu punt de vista, que potser, tard o d’hora, acabaràs adquirint.

Un altre factor serien els records. Aquests, tot i que no sempre estan presents, formen part de tu, i com tot el viscut, et fan més dèbil o més fort, depenent de quin, i condicionen molt la forma de ser i de pensar, tot i que no sempre ens n’adonem.
pensem que el passat és passat i només queda en una etapa, però aquells fets que et maquen els portes amb tu sempre.

Doncs, es podria dir que els principals influents de la manera de ser de les persones, en el que respecta a la família, són els pares, germans, avis i/o altres familiars propers a aquella persona, i els records.

 

Ruth Pajuelo, Nerea Corbacho i Elena López

L’alumne destacat: Sergi Aguilar

Aquesta setmana l’alumne destacat és en Sergi Aguilar, un alumne de 3r A. És un aficionat del futbol. Aquí us deixem les preguntes amb les seves respostes perquè el coneixeu més:

Quines són les persones més importants per a tu?

El meu pare i la meva mare.

Què tens pensat fer quan acabis l’institut?

Fer un cicle formatiu de cuina.

Practiques cap esport? Quin?

Sí, faig futbol.

Quin peu calces?

Un 39.

A on t’agradaria viatjar? I on t’agradaria viure?

M’agradaria viatjar a Anglaterra i m’agrada viure a Espanya, estic força bé. Per ara no tinc pensat marxar enlloc.

Quants fills t’agradaria tenir de gran?

2 fills.

En quin animal et convertiries?

En un gat.

Què preferiries ser calb de celles o de cap?

Sincerament de cap.

Què preferiries mesurar la meitat del que mesures o pesar el doble del que peses?

Pesar el doble del que peso.

Què preferiries tenir els peus grans i el cos petit o els peus petits i el cos gran?

Els peus grans i el cos petit.

Què preferiries ser molt guapo però tenir mal cos o tenir molt bon cos i ser lleig?

Ser guapo i tenir mal cos.

Joel Martin i Ruth Pajuelo

Sis joves alemanys moren sense violència

El passat diumenge, sis joves van ser trobats morts a una casa d’Arnstein, a Alemanya.

Els joves, cinc nois i una noia, d’entre divuit i dinou anys, vivien tots a la mateixa població i es coneixien entre si.

Els cossos van ser descoberts pel pare de dos dels joves, el propietari del terreny on havien celebrat la festa. L’home, com que no podia contactar amb els seus fills, es va apropar a la pèrgola al costat de la casa familiar per comprovar que tot anava bé. Aquest va ser el moment quan va avisar als serveis d’emergències.

Segons la policia, els cossos no mostraven signes de violència. Tot apunta que van perir lentament a causa d’una intoxicació pel monòxid de carboni, l’origen del qual era l’estufa que es trobava al lloc dels fets. Malauradament, aquesta teoria no està cent per cent comprovada, o sigui que, les causes encara es desconeixen. Amb l’autòpsia dels cadàvers sortirem de dubtes.

Nerea Corbacho i Andrea Barato

Com em puc entendre amb els meus pares?

Com més bé t’entenguis amb els teus pares, millor t’anirà a la vida.

Quan tinguis una discussió amb ells, el primer pas que has de seguir és aturar-te a pensar abans de dir cap cosa de la qual et puguis penedir. Els millors consells són pensar que potser els faràs mal i els allunyaràs més de tu. També cal fer que el vostre parlar sigui sempre agradable i que estiguis disposat a escoltar sense irritar-te. padres-gritones

Això no vol dir que no hagis d’aportar la teva opinió segons el teu punt de vista. Recorda que el que dius i el que els teus pares creuen que has dit no sempre coincideix. Per tant, el segon pas és fer-te entendre.

Per exemple:
Els pares et pregunten per què estàs de mal humor i tu contestes: “No tinc ganes de parlar-ne”.

En realitat, el que els teus pares pensen que vols dir és: “No tinc prou confiança en vosaltres per parlar d’això. Prefereixo parlar-ho amb els meus amics”.

L’error, en aquest cas, ha estat el fet de negar-te a la comunicació. Si pel contrari contestes “No us amoïneu, demà en parlem amb més calma” aconseguiràs, per un costat, tenir temps per reflexionar i cuidar les formes i, per un altre, deixar als teus pares més tranquils. Tot això millorarà l’entesa.

En conclusió, no deixis que siguin sempre els pares els que preguntin i donin el primer pas. A vegades és important que tu prenguis la iniciativa.

Alex Gil i Nerea Corbacho