Rosquilles del l’àvia

Aquesta setmana us portem la recepta de les rosquilles. Estan boníssimes i esperem que us animeu a fer-les.

Rosquillas Caseras

Temps de preparació: 40-60 minuts

Racions per a 4 persones

Dificultat mitjana

Ingredients:

  • 500 g de farina de rebosteria
  • 3 ous
  • 150 g de sucre
  • 1 tasseta d’oli d’oliva
  • 1/2 copeta d’anís
  • Ratlladura d’1 llimona

Elaboració:

  1. Posa els ous i el sucre en un recipient i bat-los. Quan estiguin ben batuts, afegeix lentament l’oli, l’anís i la ratlladura de llimona. És important que no deixis de batre.
  2. Posa la farina a la taula on vagis a treballar i fes un petit forat (com si fos un volcà). Després afegeix la barreja que ja havíem fet. Barreja-la a poc a poc amb la farina fins a obtenir una massa. Acaba de pastar la massa amb les mans i deixa-la reposar 30 minuts.
  3. Quan la massa hagi reposat, estira-la amb les mans fent barretes llargues d’1 centímetre d’amplada i uneix els extrems per formar la rosquilla. Posa una olla amb molt oli i, quan estigui calent, fica les rosquilles. Les has de treure i deixar assecar a paper absorbent quan estiguin daurades.
  4. El toc final és posar-li sucre glaç o canyella (com prefereixis).

 

Àlex Gil i Andrea Barato

A què es deu la manera de ser de les persones?

Hi ha diversos factors que influeixen en la manera de ser de les persones, tot i que n’hi ha de més evidents.

Un gran factor que defineix la manera de ser de les persones, és la família. La família és amb qui convius més temps, i per tant, amb qui comparteixes més moments (de vegades els més íntims, aquells que no mostres a tothom). Doncs, es podria dir, que en la major part dels casos, la família són les persones amb qui ets tu mateix, encara que hi ha altres persones amb qui també ho ets.

Hi ha gent que creu que els pares són qui més determinen la personalitat de cadascú, per l’educació que els han transmet, i, encara que sí que són grans influents, no són els únics.
L’actitud dels germans per exemple, influeixen molt en el comportament de la persona. Els aspectes negatius, moltes vegades s’adopten d’ells, malgrat que també s’adquireixen de positius.

Els avis també són influents, ja que motiven a ser una millor persona, tenen aquesta característica que et fan voler fe bé les coses, encara que sigui per ells. Els seus consells, de vegades, t’entendreixen i t’humanitzen.

Un gran condicionant també són els amics. Ells resideixen a la teva vida des que tens ús de raó i estan amb tu moltes hores al dia, per tant, vulguis o no, condicionaran molt la teva personalitat, perquè adoptes les seves costums, formes de parlar i de pensar. A més, majoritàriament, són les persones a qui acudeixes quan tens un problema, de manera que també t’aconsellaran des del seu punt de vista, que potser, tard o d’hora, acabaràs adquirint.

Un altre factor serien els records. Aquests, tot i que no sempre estan presents, formen part de tu, i com tot el viscut, et fan més dèbil o més fort, depenent de quin, i condicionen molt la forma de ser i de pensar, tot i que no sempre ens n’adonem.
pensem que el passat és passat i només queda en una etapa, però aquells fets que et maquen els portes amb tu sempre.

Doncs, es podria dir que els principals influents de la manera de ser de les persones, en el que respecta a la família, són els pares, germans, avis i/o altres familiars propers a aquella persona, i els records.

 

Ruth Pajuelo, Nerea Corbacho i Elena López

Consells de la iaia!

Segurament que tots sous uns mimats de la iaia i l’estimeu molt ja que sempre us diu un i altre consell i us dona tots els diners que vulgueu. Bé, aquesta setmana, començada aquesta categoria per una companya meva, seguirem fent aquesta secció.

Ja hem parlat sobre persones que s’enfaden per coses que no són culpa teva, i avui parlarem d’un tema diferent, si no no faria gràcia fer una secció que sempre es repeteix. I no, no us parlaré sobre alguna cosa relacionada amb el menjar, ja que, les àvies sempre contesten el mateix:

Estàs molt primet/a

Tota iaia del món, des de la prehistòria fins a l’actualitat!

Parlem sobre un tema que alguns adolescents els afecta molt: la popularitat. Ser popular no és, la veritat, gens fàcil. Ser popular és que et conegui quasi tot el món i sigui una persona festera i normalment gens bo en els estudis, però això varia segons qui. Depenent el país que viu és diferent ser popular. Per exemple, al Japó, els populars són persones que es mostren a la societat com perfectes: bones classificacions, educats, tranquils, que sàpiguen com sortir d’un problema sense perdre la paciència. Però, també, com molts altres països, ser “guapo” és una característica que hi destaca.

Una àvia en Internet ha opinat això sobre aquest tema referint-se a la seva néta:

Mentre que els “populars” van de festa en festa, de borratxera en borratxera i de problema en problema, tu pots aprendre a muntar a cavall, fer treballs manuals o un passatemps que t’agradi i t’ensenyi, així, quan tinguis 18 anys, estaràs llesta per conquerir el món mentre que els “populars” estaran llestos per una vida mediocre.

Segons la meva opinió, aquesta àvia té molta raó. No fa falta ser popular per gaudir del teu temps i del que t’agrada. Ja saps: Sé tu mateix i no importa com ets de popular, únicament necessites els amics autèntics!

Judit Costa

Consells de la iaia!

Senyores i senyors, tinc l’honor o la desgràcia de començar aquesta nova secció: Consells de la iaia. En què consistirà? Bé, bàsicament, a aquests articles resoldrem dubtes com es fan als consultoris, com l’àvia que aconsella un net.

Per inaugurar la secció, parlaré sobre com resoldre la típica situació on una persona s’enfada amb tu per una bestiesa o per alguna cosa de la qual saps que no ets culpable.

No sé vosaltres, però la meva família té molta tradició refranera. De fet, la meva mare em sorprèn cada cop que em diu una dita que mai li havia sentit dir. En aquesta situació, la meva àvia o la meva mare diria:

Si está enfadad@, tiene dos trabajos: enfadarse y desenfadarse.

-Proverbi de la família Del Álamo

O sigui que ja saps: si et passa això, deixa passar temps perquè l’altra persona reflexioni. Més tard, podreu parlar sobre el que us ha passat i disculpar-vos.

Espero que us hagi servit el primer Consells de la iaia.

 

Andrea Barato