Un dia una noia que es deia Sandra, va sortir al carrer i es va trobar que tot era anormal, la gent caminava del revés, pensava del revés, parlava del revés…
La noia havia d’anar a comprar, i a l’hora de pagar la compra  el dependent en comptes de donar-li el tiquet li va donar els diners. Ella sorpresa li va preguntar que per què li donava els diners però ella no entenia res del que ell deia.

En arribar a casa va anar a buscar a la seva mare per explicar-li però no hi era a casa. Quan ja feia una estona que era a casa estava molt nerviosa, així que va agafar el gos i el va treure a passejar. El primer peu que va posar a terra tot ho va canviar: en lloc de ser ella qui va treure a passejar el gos, el gos la passejava a ella. Espantada, va pujar a casa seva.

Més tard, quan va arribar la seva mare li va explicar tot però no s’ho creia. La Sandra va marxar a la seva habitació sense entendre res del que estava passant al seu voltant. De cop i volta va començar a sentir un so molt estrany, era com una alarma que cada vegada era més i més forta, de cop i volta va parar i va sentir la veu de la meva mare que deia:    -SANDRA DESPERTA!

Aarón Estela i Ruth Pajuelo

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

La nena Virtuts, nascuda el 1964, la nena ‘peix’ que va viure nou anys tancada en un bagul sense poder veure la llum del sol i envoltada espinós perquè no es mogués. Els seus pares, en veure que tenia algun tipus de retard, van decidir amagar-la del poble. L’alimentaven un cop al dia amb un biberó de farina i llet. En Cospeito, Lugo, es coneixia la història, però encara avui justifiquen el tracte: la Galícia ‘profunda’ entenia que l’arribada de Virtuts era un càstig diví. El capellà del llogaret va aconseguir que traslladessin a la nena a un centre psiquiàtric. Durant un episodi de crisi especialment dramàtica, Virtuts es va arrencar els ulls i va començar a menjar-se els dits.

Javi Jové i Elena López

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Un nen aixeca 3 vegades el seu pes per salvar el seu pare. Ens qüestionem si serà adrenalina, si serà una força del més allà, però encara no poden explicar com un nen de 8 anys va aixecar un cotxe per salvar el seu pare de morir. La creu roja es planteja si donar-li un premi pel que va fer aquest jove.

Hi ha hagut bastants més casos semblants, encara els científics no ho poden explicar, ja que teòricament és impossible.

Javi Jové i Elena López

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Aquesta setmana us volem portar un creepypasta (històries curtes de terror que es comparteixen mitjançant internet i aterren al lector) que us gelarà la sang.

Es tracta d’un programa de televisió que es transmetia durant la 2ª Guerra Mundial molt pertorbador.
Aquí us deixem una petita carta que va escriure un periodista que quan era petit va veure aquest programa i va decidir investigar més.

Debí haber tenido 6 o 7 años cuando vivía en el Líbano. El país estaba arrasado por la guerra en ese entonces, y los asesinatos eran comunes y frecuentes. Recuerdo que en una particularmente viciada era, en la cual los bombardeos raramente pararon, yo me quedaría en casa sentado en frente de la televisión viendo un show muy, demasiado raro.

Era un show para niños que duraba unos 30 minutos y contenía imágenes extrañas y siniestras. Hasta el día de hoy creo que era un intento apenas velado por los medios de comunicación de usar tácticas de miedo para mantener a los niños en su lugar, porque la moraleja de cada episodio giraba en torno a ideologías muy ”tensas”: cosas como, ”los niños malos se acuestan tarde”, ”los niños malos ponen sus manos debajo de las cubrecamas cuando duermen” y ”los niños malos roban comida del refrigerador en la noche”.

Era muy extraño, y en árabe por si fuera poco. No lo entendía mucho, pero en su mayoría las imágenes eran muy gráficas y comprehensivas. Sin embargo, lo que más me quedó grabado en mi mente fue el cierre. Era el mismo en casi todos los episodios. La cámara se acercaría a una vieja, oxidada y cerrada puerta. A medida que se acercaba más a la puerta, unos gritos extraños e incluso agonizantes se harían más oíbles. Era extremadamente espantoso, especialmente para una programación infantil. Entonces un texto árabe aparecería en la pantalla leyendo: ”Ahí es a donde van los niños malos.” Eventualmente la imagen y el sonido desaparecerían, y eso sería el fin del episodio.

En unos 15 o 16 años después me convertí en un fotógrafo periodístico. Ese show estuvo en mi mente toda mi vida, apareciendo en mis pensamientos esporádicamente. Eventualmente me cansé, y decidí investigar. Finalmente me las arreglé para descubrir la ubicación del estudio en donde mucha de la programación del canal se había grabado. Después de investigar más y eventualmente viajando al sitio, descubrí que ahora estaba desolado y había sido abandonado después de que la gran guerra había terminado.

Entré al edificio con mi cámara. Estaba quemado por dentro. Quizás un incendio había ocurrido o alguien quiso incinerar todos los muebles de madera. Después de un par de horas cautelosamente haciendo mi camino dentro del estudio y sacando algunas fotos, encontré una sala aislada fuera del camino. Después de tener que romper algunos candados y abrir la pesada puerta, me paralizé por varios minutos. Trazas de sangre, feces y pequeños fragmentos de hueso estaban esparcidos en el suelo. Era una pequeña sala, y una extremadamente morbosa escena.

Sin embargo, lo que más me espantó y me hizo nunca más volver, fue el atornillado y enjaulado micrófono colgando de el techo en medio de la sala….

Sens dubte aquesta carta no et deixa indiferent i sembla un tema bastant interessant, pot ser inclús que sigui real…

Ara et toca a tu investigar.

Helena Martín i Mika Franganillo

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Una noia estava embarassada de 5 mesos del seu primer fill. Vivia amb el seu marit però ell va haver de marxar a una altra ciutat a causa de treball. Per tant, ella va marxar a casa de la seva sogra per tal de no estar sola a casa.

Ella dormia en una petita habitació apartada de l’habitació de la seva sogra. Una nit, es va despertar de matinada i va veure que al peu del llit estava el seu sogre assegut. Es va espantar tant que no va poder ni  moure’s. Li va costar molt però al final va aconseguir cridar per avisar a la seva sogra.

El més impactant de tot era que el seu sogre havia mort feia aproximadament 3 anys.

Judit Durán i Ruth Pajuelo

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

L’últim repte viral a Rússia, conegut com la “Balena Blava”, està sent investigat per les autoritats del país, ja que podria ser el motiu que alguns joves s’hagin llevat la vida.

El sinistre joc proposa al participant diverses proves fins que arriba a l’últim nivell, l’objectiu seria el suïcidi.

Promogut per la web russa Vkontakte planteja diferents reptes en els quals el risc i la dificultat van en augment en pujar de nivell. Entre els desafiaments que proposa la pàgina estan: saltar al buit des de grans altures, veure pel·lícules de terror el dia sencer fins a autolesionar-se o romandre llargs períodes de temps desperts.

Una de les proves més macabres és la que consisteix a gravar-se en la pell amb un ganivet la balena que representa el joc. La meta per als jugadors seria arribar al nivell 50, grau en què el participant haurà de suïcidar-se.

Joel Martin i Judit Costa

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

El fenomen de veu electrònica o psicofonia consisteix en sons que queden enregistrats en gravadores d’àudio i que sovint són interpretats com a veus dels morts.

L’equip de Milenio 3 va investigar el fenomen de les psicofonies, en el que s’escoltava en un lloc on hi havia cotxes que han tingut un accident. Era molt curiós com s’escoltava una veu d’un nen petit que deia: “Mare, mare…”

Helena Martín i Javi Jové

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »