Quin temps farà durant el viatge a Itàlia?

Aquesta setmana, recuperem la secció Meteorologia per informar-vos, en especial als alumnes de 4t, del temps que ens farà durant el viatge de final de curs.

Dia 17: Venècia.

Dia 18: Lido di Jesolo, Pisa i Florència.

Dia 19: Florència.

Dia 20: Siena.

Dia 21: Quan serem al ferri, el temps pot variar!

 

Esperem que ens faci el millor temps possible per gaudir al màxim del viatge!!!

Dawit Contreras i Sergio Fernàndez

Ja tenim la nova imatge per la Festa Major!

Aquesta setmana en la secció de Poble us portem la nova imatge que tindrà la Festa Major 2018.

Un any mes el poble ha pogut escollir el disseny per la Festa Major, les votacions s’han fet entre l’11 de maig i el 25 de maig, s’ha pogut votar en les urnes ubicades a diversos equipaments i comerços del municipi una de les quatre propostes triades per la comissió de festes, d’entre les 12 vàlides presentades al concurs. En total s’han rebut, un suma de 723 butlletes, 61 de les quals s’han considerat nul·les.

Hi havia 4 finalistes escollit pel poble però el concursant guanyador d’aquest any ha sigut l’Ivan Montollor per tercer any consecutiu, el guanyador s’ha emportat 400 € i 3 samarretes estampades. Aquest any les samarretes seran de color vermell.

Aquests són els 4 finalistes:

Dissenys finalistes del Concurs de disseny de la imatge de Festa Major 2018

Proposta guanyadora:

Disseny guanyador del Concurs de la Imatge de la Festa Major 2018. Autor: Ivan Montllor

Estadístiques de les votacions:

Cristian Urquieta i Iker Carretero

Passa el temps amb laberints!

Aquesta setmana recuperem una secció que ja fa temps que no es feia,  Passatemps.

Per aquí us deixo 4 laberints de diferent nivell de dificultat:

Fàcil:

Resultat d'imatges de laberinto facil

Intermig:

Resultat d'imatges de laberinto facil

Difícil:

Resultat d'imatges de laberinto dificil

 

Nivell expert:

Resultat d'imatges de laberinto complicado

 

Mario Castillo i Zoel Fernandez

Sánchez confirma el nou govern espanyol

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha confirmat l’equip de ministres que formaran part del seu executiu. En una breu compareixença, Sánchez ha explicat que el seu govern està compromès amb la igualtat perquè hi ha onze dones i sis homes, i que ha creat un comissionat per a la pobresa infantil. També ha reivindicat que el seu és un executiu europeista.

Els nous ministres prendran possessió i juressin el càrrec aquest dijous.

Carmen Calvo: vicepresidenta i ministra d’Igualtat
Cabra (Córdova, 1957). Doctora en dret constitucional, és una dels dirigents del PSOE més properes a Sánchez. Fou la negociadora socialista dels mesuris de l’article 155.

Resultat d'imatges de Carmen Calvo

Josep Borrell: ministre d’Afers Estrangers, Va unir Europea i Cooperació
La Pobla de Segur (Pallars Jussà), 1947. Ex-president del Parlament Europeu, ex-ministre d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient durant el govern de Felipe González. Borrell va demanar de ‘desinfectar’ Catalunya i ha estat molt bel·ligerant amb l’independentisme.

Resultat d'imatges de Josep Borrell

María Isabel Celaá: ministra d’Educació i Formació Professional i portaveu
Bilbao, 1949.

Va ser consellera basca d’Educació amb Patxi López de lehendakari, entre els anys 2009 i 2012.Celaá és llicenciada en Filosofia, Filologia anglesa i Dret, i va deixar de ser diputada al parlament basc l’any 2016. També serà la portaveu del govern espanyol.

Resultat d'imatges de María Isabel Celaá

María Jesús Montero: ministra d’Hisenda
Sevilla, 1966. És llicenciada en Medicina i ha treballat en diversos càrrecs de gestió en hospitals. Fins ara era consellera d’Hisenda de la Junta d’Andalusia i és una de les persones de confiança de Susana Díaz.

Resultat d'imatges de María Jesús Montero

Nadia Calviño: ministra d’Economia i Empresa
La Corunya, 1968. És economista i advocada. Estava vinculada a l’elaboració del pressupost de la Unió Europea i la seva designació és una picada d’ull a Brussel·les i als mercats financers.
Resultat d'imatges de Nadia Calviño
Fernando Grande-Marlaska: ministre d’Interior
Bilbao, 1962. Jutge de l’Audiència espanyola, Grande-Marlaska ha protagonitzat diversos casos polèmics. Ha estat acusat de no haver impedit tortures, va culpar la tripulació de l’avió Iak-42 de l’accident del 2003, exiministre el Ministeri de Defensa, i va encausar treballadors de la revista humorística El Jueves. Ha estat bel·ligerant amb l’esquerra abertzale.

Resultat d'imatges de Fernando Grande-Marlaska

Margarita Robles: ministra de Defensa
Lleó, 1956. És la mà dreta de Sánchez i fins ara portaveu del PSOE al congrés espanyol. És jutgessa i ha fet carrera al sistema judicial espanyol.

Resultat d'imatges de Margarita Robles

Dolores Delgado: ministra de Justícia
Madrid, 1962. Fins ara era la fiscal coordinadora contra el gihadisme a l’Audiència espanyola. Abans, havia treballat al jutjat número 5 d’aquest tribunal, el mateix que el jutge Baltasar Garzón, i s’encarregava dels delictes de narcotràfic. Va portar a la banqueta Adolfo Scilingo, torturador de la dictadura argentina. És membre de la Unió Progressista de Fiscals.

Resultat d'imatges de Dolores Delgado

Meritxell Batet: ministra de Política Territorial i Funció Pública
Barcelona, 1973. Fou la cap de llista del PSC als eleccions generals espanyoles del 2015 i del 2016. Llicenciada en Dret a la Universitat Pompeu Fabra, ha estat professora de dreta dministratiu i dret constitucional. Serà l’encarregada d’interactuar amb els comunitats autònomes.

Resultat d'imatges de Meritxell Batet

Carmen Montón: ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social
Burjassot (Horta), 1976. Llicenciada en Medicina, Montón era fins ara la consellera de Sanitat de la Generalitat Valenciana. És membre de l’executiva federal del PSOE i una persona de confiança de Sánchez.

Resultat d'imatges de Carmen Montón

José Luis Ábalos: ministre de Foment
Torrent (Horta), 1969. El secretari d’organització del PSOE també formarà part de govern i ho compaginarà amb el càrrec del partit. És mestre de primària, però ha estat molts anys vinculat a diversos càrrecs del PSPV.

Resultat d'imatges de José Luis Ábalos

Pedro Duque: ministre de Ciència, Innovació i Universitats
Madrid, 1963. Duque és astronauta i fa el salt a la política després d’una trajectòria pública en diverses agències espacials, tant a Rússia com als Estats Units i a Europa, on treballa actualment.

Resultat d'imatges de Pedro Duque

Luis Planas: ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació
València, 1952. Fou diputat per Còrdova, conseller de la Junta d’Andalusia i ambaixador d’Espanya al Marroc i davant la Unió Europea. És llicenciat en dret i secretari general del Comitè Econòmic i Social Europeu. Va participar en un homenatge a un sanguinari militar franquista.

Resultat d'imatges de Luis Planas

Teresa Ribera: ministra de Transició Ecològica
És ex-secretaria d’estat de Medi Ambient i Canvi Climàtic. És una de les responsables de l’escàndol de la plataforma Castor, atès que la seva signatura va avalar el projecte de l’empresa de Florentino Pérez.
Resultat d'imatges de Teresa Ribera
Reyes Maroto: ministra d’Indústria, Comerç i Turisme
Valladolid, 1973. Actualment és diputada del PSOE a la Comunitat de Madrid. És llicenciada en Ciències Econòmiques i té un postgrau en Economia i Finances. A més de diputada, és professora a la Universitat Carlos III.

Resultat d'imatges de Reyes Maroto:

Magdalena Valerio: ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social
Torremocha (Cáceres), 1959. Ja havia tingut responsabilitats en aquesta àrea a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa entre el 2005 i el 2007, i a l’executiva del PSOE.

Resultat d'imatges de Magdalena Valerio

Màxim Huerta: ministre de Cultura i Esport
Utiel (Plana d’Utiel), 1962. És l’últim nom i no havia sonat a cap travessa. És periodista, escriptor i llicenciat en Ciències de la Informació. Fins ara treballava al ‘Programa de Ana Rosa’.

Resultat d'imatges de Màxim Huerta: ministre de Cultura i Esport

Sergi Borrego i Gabriel Lacueva

Viatgem a Finlàndia!

Finlàndia és un país de la Unió Europea des de 1995 situat al nord-est d’Europa. Té fronteres a l’oest amb Suècia, a l’est amb Rússia i al nord amb Noruega. Per l’oest i el sud està envoltada pel mar Bàltic, que la separa de Suècia i Estònia, creuant els golfs de Bòtnia i Finlàndia respectivament. La capital i ciutat més important del país és Hèlsinki.

Resultado de imagen de finlandia

MONEDA

L’euro és la moneda oficial de les institucions de la Unió Europea des de 1999 quan va substituir a l’ECU, per tant és la moneda oficial de Finlàndia.

Les monedes d’euro finlandeses tenen tres dissenys diferents. El disseny de les monedes de menys i de mig valor va ser fet per Heikki Häiväoja i les d’1 i 2 euros van ser dissenyades per Heikki Häiväoja i Pertti Mäkinen, respectivament. Tots els dissenys porten les 12 estrelles de la UE i l’any d’encunyació.

Les monedes de 0,01 € i 0,02 € no són usades a Finlàndia. Van ser encunyades molt poques, per a col·leccionistes. Valors que acaben en 0,01 € o 0,02 € són arrodonits per avall, els que acaben en 0,03 € o 0,04 € són arrodonits per 0,05 €.

Imagen relacionada

IDIOMA I BANDERA

La bandera de Finlàndia està composta per una creu blava sobre un fons blanc. Va ser declarada oficial per una llei promulgada el 29 de maig de 1918, gairebé sis mesos després de la independència de Finlàndia. Una nova llei que la regula va entrar en vigor el 1978. Hi ha dos models, la bandera nacional i la bandera oficial de l’Estat.

Resultado de imagen de bandera finlandia Resultado de imagen de bandera oficial estado finlandia

Finlàndia té dos idiomes oficials: el suec i el finès, encara que hi ha altres  dialectes. El finès és el que parla la majoria de la població, mentre que el suec és la llengua materna del 5,6% dels habitants. El 46,6% de la població total té algun coneixement de la llengua sueca.

Els dialectes són el “sami” i el “romaní kalo-finés”

També es parla l’anglès, pràcticament en qualsevol lloc a causa de la bona cultura idiomàtica de la població finlandesa, encara que no és una llengua oficial a Finlàndia.

GASTRONOMIA

  • Rusleipa

Resultado de imagen de ruisleipa

  • Perunat

Resultado de imagen de perunat

  • Punajuuri

Resultado de imagen de punajuuri

  • Poro

Resultado de imagen de poro comida finlandesa

  • Korvapuusti

Resultado de imagen de Korvapuusti

CULTURA

Finlàndia és un país fàcil per a l’estranger. Els seus usos i costums són bàsicament europeus, amb només petites variacions nacionals. Els finlandesos tenen una sòlida identitat nacional que es basa d’una banda en dades històriques i per un altre en la posició d’avantguarda que ha aconseguit el país quant a l’alta tecnologia.

Resultado de imagen de cultura finlandia

FAUNA I FLORA

Dins de la fauna finlandesa destaca l’ós, el llop, el linx i la guineu polar, que habiten principalment les regions menys poblades del nord. Els escassos rens salvatges constitueixen una de les 25 espècies en perill d’extinció. Els cignes, les perdius navals etcètera, es troben per tot el nord de Finlàndia. Entre els peixos d’aigua dolça destaquen la perca, el salmó, la truita i el luci, i d’aigua salada, el bacallà i l’areng entre altres. A més, es poden trobar foques al llarg dels seus 1.126 km de costa.

Resultado de imagen de fauna finlandia       Imagen relacionada

Finlàndia té 30 Parcs Nacionals amb un servei de guies i exposicions del que s’ofereix a l’interior de cadascun. Es tracta de zones protegides que estan obertes al públic i que conserven les característiques més valuoses i típiques de la naturalesa finlandesa, perquè la naturalesa en aquest país és el principal pulmó de les seves gents. Grans extensions de boscos, centenars de rius…
Els boscos s’estenen des de la costa sud fins a la línia del Cercle Polar.
La majoria dels llacs estan al centre de Finlàndia. A Lapònia abunden els boscos de coníferes, avets, pins però sobretot de bedolls, matèria primera base de la indústria de fusta nacional.

En les latituds àrtiques es troba un paisatge polar que tenyeix el camp d’un color únic durant la tardor, època en la qual són recol·lectats els seus fruits, símbol del país.

Imagen relacionada  Resultado de imagen de flora finlandia

CLIMA

En el clima de Finlàndia influeix sobretot la latitud. A causa de la ubicació septentrional Precipitaciones mensuales, Julio 1971-2000de Finlàndia, l’hivern es percep com l’estació més llarga. Solament en la costa meridional i en el sud-est l’estiu és tan llarg com l’hivern. En mitjana, l’hivern es perllonga des de començaments de gener fins a finals de febrer a les illes més externes de l’arxipèlag i les localitats més càlides al llarg de la costa sud occidental. Per contra, dura de començaments d’octubre a mitjan maig en les localitats més elevades en el nord-oest de Lapònia i a les valls més baixes en el nord-est de Lapònia. Això es tradueix que el sud del país està cobert de neu uns tres o quatre mesos de l’any, mentre que el nord ho està uns set mesos. El llarg hivern fa que prop de la meitat de la precipitació anual caigui en forma de neu. En el sud, la precipitació anual és d’uns 600 o 700 mm, però la neu suposa una proporció menor.

 

LLOCS PER VISITAR

Savonlinna

Sodankyla

Finlandia

Kakslauttenen

Resultado de imagen de Kakslauttanen

Santa Claus Village

Resultado de imagen de santa claus village

Saariselka

Resultado de imagen de saariselka

CELEBRITIES

Kimi Raikkonen: pilot de fórmula 1

Imagen relacionada

Eremenko: exjugador de CSKA de Moscú. Actualment sancionat per la UEFA

Resultado de imagen de eremenko

Karita Mattila: cantant soprano

Imagen relacionada

Matti Nykänen: saltador de trampolí

Resultado de imagen de Matti Nykänen

 

Fran Terrón i Yacouba Mangassouba

Anem a “indoor kàrting BCN”

Aquesta setmana a la secció de “Què fem” anem a l’Inodor Kàrting, que està catalogat com el millor kàrting de tota Europa.
Resultado de imagen de indoor karting barcelona
Aquest circuit està pensat per explotar les teves habilitats al volant: 500 m. De pista d’asfalt de gran qualitat per a una perfecta relació entre adherència i el lliscament.
Resultado de imagen de indoor karting barcelona
Aquest kàrting compta amb els karts més avançats que podem trobar a tota Europa.

Resultado de imagen de indoor karting barcelona

TARIFA:
Fran Terrón i Yacouba Mangassouba

Mongetes amb botifarra

Aquesta setmana a Posa’t les Botes us porto una recepta molt típica de la cuina catalana, unes mongetes amb botifarra. Us porto els passos per fer-la per a 4 persones, un menjar perfecte per passar aquest estiu en família.

Ingredients
– Per 4 persones:

8 botifarres
200 gr. de mongetes blanques o mongetes
2 cebes
2 pastanagues
1 porro
1 tomàquet
1 dent d’all
1/2 barra de pa de poble
aigua
oli verge extra
sal
julivert picat

Elaboració
Posa les mongetes en aigua. Després d’un temps, retira l’aigua i posa-les a coure. Pela 1 ceba, una pastanaga i el porro. Afegeix-lo. Posa la tapa i deixa coure tot 10 minuts. Quan hi hagin passat els 10 minuts retira la verdura i deixa les mongetes refredar.

Punxa les botifarres i fregeix-les breument pels 2 costats, en una paella amb una mica d’oli.
Pica l’altra ceba i l’altra pastanaga. Posa’ls a coure amb una mica d’oli. Quan vagin agafant color, afegeix les mongetes i deixa-les una mica. Talla les botifarres en trossos petits i col·loca’ls sobre les mongetes.

Per donar-li l’últim toc, talla una llesca de pa, fica-la al forn. Quan s’hagin torrat posa-les al costat del plat, i llest per servir.

Resultado de imagen de mongetes amb botifarra

Consell per cuinar les botifarres: Punxar-les abans de cuinar-les per expulsar l’excés de greix.

Arnau Marcos