Coneix el Josep Fernández!

Aquesta setmana hem entrevistat el professor de Restauració i Serveis del nostre institut, en Josep Fernández.

1. Has treballat en altres instituts?

Sí, la major part de la meva experiència va ser durant deu anys a la privada i fa tres anys vaig començar en un institut públic.

2. Què vas estudiar?

Quan tenia 19 anys vaig començar a fer un grau mitjà de restauració i després un grau superior també de restauració.

3. Com et vas formar? 

Abans de començar a estudiar el grau treballava a diferents negocis; en un vaixell, en un hotel… I allà ja vaig començar a tenir experiència i a formar-me.

4. Has treballat d’una altra cosa que no sigui d’aquest àmbit?

No.

5. Què és el que aprenen els teus alumnes?

En un principi a conèixer aquest món, ja que no és gens fàcil, també a tenir un bon comportament davant d’un client, el coneixement de la cafeteria, a agafar una rutina del dia a dia, actitud, forma d’estar…

7. Quin consell els dones als teus alumnes?

Buscar dintre de la professió, ja que és molt ample, el que a ells els hi agrada. Si no ho tenen clar experimentar en diferents oficis i si ho tenen clar anar fent coses relacionades.

8. Tens un negoci? Des de quant?

Sí, familiar. El meu pare va muntar una drogueria i després va passar a ser una pastisseria, ja fa més de vint-i-cinc anys. En aquells moments a Barcelona no hi havia una pastisseria que et vengués pa i alhora poguessis prendre alguna cosa allà, després va acabar sent un bar. També tinc un restaurant japonès llogat, una cocteleria i un bar de tapes. Tot això localitzat a Gràcia, Barcelona.

9. Què fas en el negoci?

En aquests moments no hi vaig, perquè l’any passat sortia de l’institut i anava cap allà i era molt de temps. Encara que alguns caps de setmana que hi puc hi vaig i a l’estiu hi vaig més.

10. Per què vas escollir treballar d’això?

Feia quatre anys que treballava a un hotel i vaig tornar a la meva escola per demanar una altra feina i em van comentar que podia ser professor.

11. Alguna anècdota que recordis treballant?

Moltíssimes. Una vegada quan treballava al vaixell, portava la roba bruta i vaig caure de la passarel·la al mar. També un dia servint vi se’m va relliscar l’ampolla i va caure tota, i per últim un dia portava una paella, vaig relliscar i va caure tota a terra.

 

Cristian Urquieta i Marina Viñallonga

Cementiri de distraccions

Avui us porto una fotografia una mica diferent. Aquesta foto és de Marc Vadillo, un mataroní de 17 anys que va guanyar el concurs de “Joves i conducció”.

La imatge és la nova campanya del Servei de Trànsit Català. Marc vol expressar en la seva fotografia que la major part d’accidents de conducció per part dels joves i la majoria dels adults és per les distraccions al volant. Ell diu que la idea que el va portar al premi va aparèixer gràcies a la seva mare, que va dir que els mòbils són la principal distracció.

En la presentació de la seva campanya, va dir:

No podem permetre que un missatge al volant sigui l’últim que escrivim.

Marc Vadillo

La seva obra barreja la fotografia amb les noves tecnologies, ja que està retocada.

Què opineu sobre la fotografia? Us agrada? Creieu que en Marc té raó sobre la conducció? Comenteu!

Judit Costa