Les Barraques Digitals

És un estat eurasiàtic que ocupa la península d’Anatòlia al sud-oest de l’Àsia. Turquia té frontera amb vuit països: Bulgària, Grècia, Geòrgia, Armènia, Azerbaidjan i Iran, Iraq i Síria. Les fronteres marítimes són el mar Mediterrani, el mar Egeu i el mar Negre.

Bandera:

La bandera de Turquia és la bandera nacional i del pavelló nacional de la República de Turquia. Consisteix en una mitja lluna i una estrella amb cinc braços, ambdós elements de color blanc, sobre un fons vermell. La bandera rep el sobrenom d’Ay Yıldız, en català “lluna estrella”.

Història:

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, “terra dels turcs”), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia Oriental, des de la prehistòria fins a l’època de la república turca moderna.

Turquia ha estat habitada des del Paleolític, incloent diverses civilitzacions anatòlies i antics tracis. Les restes de les civilitzacions de l’Edat de Bronze com ara els hitites, proporcionen exemples de les vides dels seus ciutadans i del seu comerç. Després de la caiguda dels hitites, van aparèixer nous estats, com ara Frígia i Lídia, a la costa occidental quan la civilització grega començava a florir.

Clima:

Turquia gaudeix d’un clima mediterrani temperat, amb estius càlids, i hiverns suaus i humits. La precipitació anual està en aquesta zona entre els 580 i els 1.300 mil·límetres. Les zones costaneres de Turquia Mar Negre tenen un clima oceànic temperat, amb estius càlids, humits i hiverns freds i humits, aquestes rep la major quantitat de precipitació i és l’única regió de Turquia que rep altes precipitacions durant tot l’any. La part oriental de la costa rep una mitjana de 2.500 mil·límetres anuals, la qual cosa és la major precipitació del país.

Idioma:

El turc és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada. Els seus parlants es troben principalment a Turquia i Xipre, amb grups més petits a l’Iraq, Grècia, Bulgària, la República de Macedònia, Kosovo, Albània i altres parts de l’Europa oriental. El turc també és parlat per uns quants milions d’immigrants a l’Europa occidental, particularment a Alemanya.

Moneda:

La lira turca és la moneda de Turquia i, de fet, també la de la República Turca de Xipre del Nord. Té el codi ISO 4217 TRY (on la Y prové del turc yeni, ‘nova’, del nom que va adoptar la moneda entre els anys 2005-2009: Yeni Türk Lirası, ‘nova lira turca’) i s’abreuja TL.

Política:

Turquia és una república semi-presidencialista i la constitució disposa d’un Estat

democràtic, social i de dreta. La seva constitució actual va ser adoptada el 7 de novembre de 1982, després d’un període de govern militar, i està basada en els principis del laïcisme kemalista. El poder executiu resideix en un president. El poder legislatiu està integrat pels 550 escons de la Gran Assemblea Nacional de Turquia, que representa 81 províncies i és triat amb els vots dels ciutadans turcs majors de 18 anys. Per tenir representació al Parlament, un partit polític ha d’obtenir, almenys, el 10% del total de vots en les eleccions parlamentàries nacionals.

L’actual president de la república de Turquia es Recep Tayyip Erdoğan, desde 2014.

Gastronomia:

La gastronomia de Turquia correspon al conjunt de costums culinaris dels habitants de les regions de Turquia. La cuina turca es considera una de les cuines més grans del món. Segons el crític gastronòmic Bonny Wolf, la cuina turca és una de les “Tres Grans Cuines” del món, juntament amb les cuines francesa i xinesa.

Aquí us deixem una varietat de menjars típics:

Baklava – Els blakava són uns llaminers pastissos de pasta fullada amb nous, festucs o altre fruita seca i xarop de mel. Est és un de les postres turques més tradicionals i existeixen una gran varietat d’ells.

Midye dolma – Són musclos fregits, farciments d’arròs. Est és un plat típic d’alguns pobles de la costa Egea. A Istanbul es considera una especialitat local, així que no pots anar-te sense provar-ho!

Döner Kebap – Malgrat ser un plat de menjar ràpid, és l’ambaixador internacional del menjar turc. El seu nom significa “carn rostida que gira” i així és com s’elabora, rostit en grans espetones. El més tradicional és el de be. Pot menjar-se sol o acompanyat de salses, verdures, pa o arròs. A Turquia, l’habitual és prendre-ho al migdia, no a les nits.

Llocs per visitar:

-Istanbul: entre Europa i Àsia, l’antiga Constantinoble segueix tenint l’aura de ciutat imperial i diferent. És, per a molts, la ciutat més fascinant d’Europa.

Els seus carrers estan plens de contrastos que separen dos mons antagònics: orient i occident. Entre els seus grans i poderoses mesquites – com la Mesquita Blava (Sultan Ahmed) i la de Santa Sofia (antiga basílica i posterior mesquita) – s’alternen bars i restaurants occidentals, com els de la zona de Beyoglu, al costat de l’emblemàtica Plaza Taksim i la Torre de Gálata.

Troya:

La ciutat es troba en el nord-oest de Turquia i va aconseguir la seva fama gràcies a la seva aparició en La Ilíada, d’Homer. Avui dia és un lloc arqueològic molt important, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Troia va ser destruïda i reconstruïda 9 vegades i podràs veure una mostra de cadascuna de les seves nou capes diferents. Això sí, és un d’aquests llocs que per la seva gran riquesa històrica val més que agafis un guia per poder entendre-ho millor. També podràs veure una rèplica exacta del cavall de Troia.

Religió:

L’Islam és la religió majoritària a Turquia. Al voltant del 96% de la població està declarada com a musulmana. La majoria dels musulmans a Turquia són sunnites els que són aproximadament el 70% i Alevís que són aproximadament el 25% de la població musulmana total.

Ismael Palazon i Gabriel Lacueva

Filed under: Per desconnectar! | Leave a comment »