Posted on gener 3, 2019 by isma23g todas las noticias un 10
Els Golden State Warriors portaven quatre partits sense guanyar, però aquesta matinada amb el retorn de StephenCurry van derrotar fàcilment als Minnesota Timberwolves per 116-108. Amb aquesta victòria se situen com a primers de la Conferència Oest.
Després d’haver estat lesionat, el base dels Warriors va tornar a ser aspirant al MVP de la lliga, amb 38 punts, 6 rebots i 6 assistències, amb aquesta actuació s’ha convertit en el jugador de la setmana, i està a la quarta posició per ser el jugador més jove amb més triples de la història.
Aquest sis de desembre hi ha hagut els Game Awards, uns premis per les persones que es guanyen la vida entretenint-nos creant videojocs o jugant-hi. Uns dels premis que hi va haver va ser el de millor creador de contingut, els nominats van ser:
Dr Lupo
Myth
Ninja
Pokimane
Willyrex
D’aquests nominats els més votats van ser Ninja i Willyrex, amb molta diferència havia guanyat Willyrex, però injustament va guanyar Ninja, ja que els Game Awards van dir que una part la votaven les persones que els veien i una altra els jutges. Sorprenentment els jutges són qui escullen al guanyador, o sigui els vots de la gent no importen i , òbviamen, com que els jutges eren dels EEUU van votar a Ninja que només havia estat votat 9 vegades. Ninja no porta ni dos anys pujant vídeos i Willyrex porta més de 7 anys. A part, el premi era creador de contingut, o sigui que crea contingut variat i innovador, Willyrex va variant de joc gràcies al seu canal secundari, TheWillyrex, que puja contingut variat, però Ninja puja els vídeos a Twitch, que no hi ha problema, després els retalla i els puja a Youtube, que tampoc és un problema, però ell només puja vídeos d’un sol joc, el Fortnite, això no és ni variat ni innovador, això significa que en realitat no s’ho mereix i que la gent no suportà perdre, això va crear moltes queixes als Game Awards i encara van en augment.
Norma Jeane Mortenson, més coneguda com a Marilyn Monroe, va viure els seus primers anys de vida a Los Ángeles, California. La jove Marilyn va llaurar la seva carrera com a actriu, model i cantant des de ben petita; convertint-se així en la dona més famosa del segle 20. Al mateix temps, Monroe s’ha convertit tot un mite representatiu de la figura femenina americana, i a hores d’ara és pot considerar un referent pel seu país.
Igual de coneguda que la seva figura ha estat la seva vida sentimental, on es pot veure clarament el seu caràcter; independent i fort dintre d’un món governat per homes. Fent apologia a la seva llibertat com a dona, la petita dels Mortenson és recordada sota la frase que va dedicar a la revista Filmoterapia mentre parlava de la seva darrera relació.
“La felicitat és dins d’un mateix, no al costat de ningú.”
Segons Marilyn Monroe, la frase fa referència a que a vegades acabem pensant que la nostra pròpia felicitat roman al costat d’algú, fet que ens acaba fent-nos patir una forta dependència emocional per algú altre. Això comporta que ens acabem fent autoboicot i poc a poc comencem a devorar la nostra veritable personalitat.
En un dia com avui , tan especial com és un 31 de desembre, el 2008 la banda terrorista ETA va provocar un altre atemptat, aquesta vegada contra l’EiTB a Bilbao.
El van dur a terme amb una furgoneta bomba, la qual contenia aproximadament cent quilograms d’explosiu. Va esclatar a les 11 del matí i va deixar mals importants a l’edifici de la seu d’EiTB, però no va deixar cap mort, tan sols un reporter d’Antena 3 va resultar ferit, l’explosió li va causar lleus problemes al timpà.
Abans de realitzar aquest atemptat, la banda terrorista va avisar sobre el que farien una hora més tard. Per aquesta raó l’edifici va ser abandonat per les persones que hi havia a dins. Els vidres del gran edifici no van poder suportar la fort explosió i això va fer que es trenquessin i afectés la resta de la institució.
Tot i això, els mals provocats per aquest fet no va impedir que els treballadors poguessin realitzar l’emissió de l’informatiu en euskera de 2 a 3 de la tarda.
Dos anys abans, el 2006, van acomiadar l’any realitzant un altre atemptat contra l’aparcament de la T-4 a Barajas.
Posted on gener 3, 2019 by isma23g todas las noticias un 10
Uns dels premis més importants de La Liga Santander és el del màxim golejador , l’any passat Leo Messi el va aconseguir amb 34 gols, per davant de Ronaldo amb 26 dianes, empatat amb Suárez.
Aquest any el líder és Stuani, davanter del Girona, amb 11 gols seguit de IagoAspas, amb 10, després està Messi amb 9 gols. La lluita pel pitxitxi està molt interessant perquè gent com Fornals, jugador debutant al Villarealestà lluitant amb els millors de la lliga.
Parlarem del pitxitxi, el davanter del Girona ha demostrat que per molt que tingui 35 anys, segueix donant el nivell d’una jove promesa, l’any passat va anotar 20 gols, I aquesta temporada ja porta 11 dianes, l’última anotació la va fer al porter menys golejat de la lliga, Jan Oblak, de l’Atlético de Madrid.
Aquesta setmana a la secció de Lletra a lletra, us volem presentar a una autora americana que està tenint molt d’èxit últimament. Es tracta de Kiera Cass, una escriptora de novel·la juvenil que ja compta amb més de dotze llibres al mercat.
La història de la qual us venim a parlar avui té lloc a Illea, un regne on la seva població està dividida per nivells segons el seu poder adquisitiu. En aquest futur distòpic, les persones no tenen permís per relacionar-se amb la gent d’un estament aliè al propi; i molt menys contraure matrimoni.
Per a trenta-cinc joves, la Selecció és la seva única oportunitat de viure amb tot el sentit de la paraula, l’oportunitat d’escapar d’un estil de vida esclau al que han estat sotmeses des del moment en què van néixer. Entre elles competiran per la posició de reina d’ Illea, títol que adquiriran després de ser sotmeses a un intens procés de selecció on escolliran a la futura monarca i esposa del príncep Maxon.
Per America Singer però, ser escollida per entrar a la Selecció ha estat des d’un principi un malson. Convertir-se en una de les Seleccionades ha significat per a ella veure’s obligada a deixar enrere el seu secret romanç que compartia amb el seu veí, el qual pertany a un grup social inferior. A la vegada, també ha suposat haver de deixar la seva família enrere i instal·lar-se en un castell per aconseguir una corona que ni tan sols vol.
Daniel Vidal més conegut com Rels b, és cantant de Hip hop / Rap, compositor i productor de música. Va néixer el 19 d’octubre 1993 a Mallorca.
En els seus principis només es dedicava com a productor de barreges i gravar alguna cançó. Va conèixer a Itchy & Buco Sounds amb el que va establir una gran amistat.
Va debutar en el món de la música al 2014 amb un disc anomenat Change Or Die, que contenia set cançons, algunes com Rock You, On Air y Change Or Die.
Al 2015 estrenà un nou disc anomenta Player Hater, contenia vuit temes, tots sota la producció de tchy & Buco Sounds. Un del temes son “Don’t Tell My Mama”, “Word Up”, “Big Plan$”, va guanyar moltes reproduccions en Youtube amb aquestes cançons. Aquest any va treure el videoclip del tema “Mary Jane” gràcies a aquesta cançó va guanyar molta més fama.
Al principi de 2016 va estrenar “Skinny Flakkkkkkk” i el segon “Tienes El Don”, va atraure a molta gent i van obtenir amb les dues cançons milions de reproduccions. A continuació va treure “Really On”, “Low Cost”, “Re-Member”, “Vamos a mirarnos” y “Al carajo”, amb els que també va aconseguir més fama.
A l’abril de 2017 torna amb nous projectes com “Rock & Roll”, amb el que obté en menys d’un mes dos milions de reproduccions.
Al 2018 treu més cançons com “Euromillón, “Lejos de Ti”, “Diles”.
Totes les seves cançons tracten d’experiències pròpies que li passen al llarg de tota la seva vida.
Aquestes són dues de les cançons més conegudes.
Re·Member
Me la suda Armani, me la suda Dior
llevo las chancletas marca Decathlon
supimos sacar pasta de donde ellos no
yo traigo el cambio, traigo algo mejor. ¿Sabes?
Na’ de berrear, na’ de perrear
na’ de pelear, only drinks & drugs
como un rockstar, metido en mi pompa
justo encima la tengo bien cachonda
Boys don’t crw, lo sabes mamá
avísales de que les voy a superar
tengo que pagar la mota, el hostal
tengo que pagar sus copas, el champán ¿Sabes?
Yo no asumo la derrota su te pude ganar
pido la revancha y ya veremos ke lo wa
tengo tiempo suficiente pa’ pensármela
luego no me tires flores, va, quédatelas
Guardo el as o el hash en la manga
media vida de relax y media de pachanda
fumando ganja o mordiéndole el tanga
te tanto follármelos ya ni se me levanta
[Estribillo](x2)
Hablan de mí, hablan de más,
están tan pa’lante que están para atrás,
remember mi nombre, nena, soy Skinny Flakkk,
tengo 10 monedas y las vidas contás’.
Si te pido pasta espero que confíes
no me esnifo las ganancias como Duo Kie
socio, somos muy amigos, pero no te líes
soy más rencoroso que algunas de mis ex
Voy to’ flex por el centro de México
comiendo burritos, Doritos Tex-Mex
¡Mierda! Suena el movil cada dos por tres
mi mánager me dijo: No hagas caso, cuélgales
El bar donde curraba ahora está cerrao
la obra en la que estaba ya se ha terminao
me llamaron pa’ currar repartiendo pescao
pero ya estoy ocupao’ cortando el bacalao, mami
Me salpica vuestra mie*** pero no me mancho
tenéis la boca que parece un zafarrancho
tengo ese estilo que te parte en 10 cachos
[Estribillo](x2)
Hablan de mí, hablan de más
están tan pa’lante que están para atrás
remember mi nombre, nena, soy Skinny Flakkk
tengo 10 monedas y las vidas contás
EUROMILLÓN
Uh, lau-lau-lau
Uh, lau-lau-lau
Jeje
Eh, oye nena
Pásate el blunt (pásate el blunt)
Huele rico, buen olfato, a lo mejor (a lo mejor)
No te llamo porque tengo el Euromillón (millionaire)
Y hay un culo todo guapo en mi habitación, uh, oh, lord
(Yeah)
Pásate el blunt (pásate el blunt)
Huele rico, buen olfato, a lo mejor (a lo mejor)
No te llamo porque tengo el Euromillón (millionaire)
Y hay un culo todo guapo en mi habitación uh, ohouoh, lord
(Yeah)
Pa’ la cama que es tarde (tururu)
Fóllame hasta cansarte (uhum)
Ya van má’ de dos horas (damn)
Creo que voa’ desmayarme (uh)
Quiero un coche de lujo (brrrm)
Como el de un traficante (aha)
Ya no pienso en tenerte (money)
Sólo pienso en gastarte
Holidays, holidays
Vámonos que me ha tocado el Euromillón (premio)
Holidays, holidays
Quiero una bañera dentro ‘el comedor (premio)
Holidays, holidays
Nena, dile al jefe que se terminó (bye bye)
Holidays, holidays
Dile que le follen, follen (fuck you)
Pásate el blunt (pásate el blunt)
Huele rico, buen olfato, a lo mejor (a lo mejor)
No te llamo porque tengo el Euromillón (millionaire)
Y hay un culo todo guapo en mi habitación uh, ohouoh, lord, yeah
Pásate el blunt (pásate el blunt)
Huele rico, buen olfato, a lo mejor (a lo mejor)
No te llamo porque tengo el Euromillón (millionaire)
Y hay un culo todo guapo en mi habitación uh, ohouoh, lord
Media vida siendo un desgracia’o, se acabó (fuera)
Vida nueva y todo gracias al Euromillón (premio)
Quiero Punta Cana, cava dentro del avión (ey)
Vacaciones hasta que me muera de calor (uh)
Tengo pa’ pagar multas (yeah)
Tengo pa’ un sofá nuevo (mil)
Tengo pa’ la consulta (eheh)
Y un psiquiatra ‘e lo’ buenos
Ahora cuando me insultan (ey)
Ya no me importa un huevo (na na)
Meto mano al bolsillo y psst
En tu cara dinero
(Madre mía Dani tío, como te ha cambia’o el dinero)
Pásate el blunt (pásate el blunt)
Huele rico, buen olfato, a lo mejor (a lo mejor)
No te llamo porque tengo el Euromillón (millionaire)
Y hay un culo todo guapo en mi habitación uh, ohouoh, lord
Pásate el blunt (pásate el blunt)
Huele rico, buen olfato, a lo mejor (a lo mejor)
No te llamo porque tengo el Euromillón (millionaire)
Y hay un culo todo guapo en mi habitación uh, ohouoh, lord
A aquestes ALÇADES de la vida se suposa que hi ha debats que ja haurien d’estar superats. Per exemple, el de si els famosos haurien de parlar obertament sobre la seva sexualitat per confirmar o desmentir rumors que responen més al morbo que a la necessitat de determinats col·lectius de sentir-se representats en la societat.
Aquesta és justament la gran queixa que té en l’actualitat el cantant Shawn Mendes, que a la seva última entrevista amb la revista Rolling Stone assegura estar cansat d’haver de passar-se el dia demostrant la seva heterosexualitat al públic, una cosa que curiosament li fa trobar en el seu cap pensaments que no li agraden gens perquè li creen un gran dilema moral.
A l’entrevista amb la Rolling Stone, va dir el següent:
“Quan llegeixo determinades coses penso que tenen molta sort de que no sigui gay i no estigui a terroritzat de sortir del armari, perquè això es una cosa que per desgràcia ha provocat la mort de molta gent. Així de sensible és el tema como per caminar bromejant”
Aquesta setmana a Coneix elsprofessors, tenim una entrevista a Víctor Beltran. Aquestes són les respostes a les preguntes de:
1. Des de quan ets al Marta Mata?
R: Aquest és el sisè any que soc al Marta Mata.
2. A quants centres has sigut professor?
R: Porto 14 anys a ensenyament: he estat substitut en diversos centres de les Terres de L’Ebre i Tarragona. Vaig aprovar les oposicions el 2009. Dos anys a Valls, un any a Tortosa, un any a La Llagosta i des de 2013 al Marta Mata.
3. Quantes assignatures has donat? Quines són?
R: Sempre he sigut professor de música.
4. Quan vas voler dedicar-te a ser professor?
R: Després de tornar de l’orquestra de Granada (any 2000) al poble vaig decidir treure’m el CAP i vaig entrar a les llistes d’ensenyament.
5. Quina assignatura t’agrada més fer?
R: Evidentment, música.
6. En quin institut t’agradat més treballar?
R: A l’institut Dertosa de Tortosa.
7. Tens família?(esposa, fills, etc.)
R: Estic divorciat, tinc una filla d’11 anys.
8. Quant tardes a arribar a l’institut?
R: Tardo uns 25 minuts a arribar.
9. Utilitzes algun transport públic?
R: No utilitzo cap transport públic, sempre vaig amb cotxe.
10. Quin ha sigut el treball de classe més divertit en el que has treballat? A quina classe ha sigut?
R: Ara mateix estic fent el projecte de la música dels avis a 1r i m”ho estic passant molt bé, cantem i fem ritmes.
Un dels estilistes més sol·licitats del nostre país, Pelayo Díaz, ha sabut arribar al lloc en el que s’ha consagrat com un dels influencers més importants d’España a base de molt esforç, situacions vitals que han marcat un abans i un després en la seva carrera y un gran carisma.
Els seus inicis el 2007 com blogger de moda a www.katelovesme.net va fer que aconseguís el reconeixement que mereixia alguns anys després, després de graduar-se en la Central Saint Martins de Londres, una de les universitats de moda més influents del món.
Les seves col·laboracions amb Alexander McQueen van augmentar la seva visibilitat entre les firmes de luxe i la seva unió sentimental amb David Delfín, que acabaria en ruptura, va tornar a impulsar la seva popularitat a les xarxes socials, té 1 milló de seguidors a Instagram.
Però és de la mà de Cámbiame a Telecinco, on aconsegueix donar-se a conèixer entre el públic general gràcies als canvis d’imatge radicals que realitza als participants del programa.
Ningú pot negar a l’estilista que cada pas donat a la seva vida ha comptat, com tampoc que el seu esforç i el seu carisma han anat de la mà per consagrar-lo com un dels influencers més respectats del nostre país.
El moviment #Saveyourinternet (salva la teva internet) cada vegada cobra més força. Aquesta etiqueta és deguda a la proposta de reformar la llei de drets d’autor digitals de la UE (abreviatura d’Unió Europea). La legislació encara no està aprovada, a gener de l’any vinent se sotmetrà a una segona votació i serà necessària l’adaptació legislativa dels 28 països de la Unió per ser aprovada.
La polèmica va produir-se pels articles 11 i 13 de la reforma especialment el 13. El tretzè article exposa que les xarxes socials com Twitter o YouTube desacullin una tecnologia capaç d’identificar imatges o vídeos creats per altra persona. En principi sembla una bona idea però YouTube ja s’ha pronunciat sobre el tema:
“Amb la tecnologia actual és impossible crear un administrador de tots els vídeos que es pugen a YouTube i molt menys fer una revisió manual per cada vídeo.
Només a la nostra plataforma es pugen 100 hores de vídeo per minut, per tant és molt difícil crear el que ens demanen. Si aquesta llei s’aprova haurem d’eliminar tots el vídeos en els que l’autor no pugui demostrar que tot el que hi apareix no és de la seva pròpia creació. Exigim una reforma d’aquesta llei i estem oberts a debatre amb la UE.”
Aquestes són les paraules que va pronunciar YouTube en contra de la reforma. Amb la llei tot el treball emprat fent vídeos serà eliminat només per posar una fotografia, una cançó o que aparegui un pòster de fons sobre un personatge.
Aquí deixem un vídeo del creador Tri-line explicant aquests fets amb el seu humor característic i donant la seva opinió:
La història de Farrokh Bulsara va començar a l’illa de Zanzibar i, 25 anys després, sota el nom de Freddie Mercury encapçalava el mític grup de rock Queen.
Fill de Bomi i Jer Bulsara, Freddie va passar la major part de la seva infància a l’Índia, on va assistir a l’escola St. Peter. El seu interès per la música va començar als set anys, quan va rebre classes de piano.
El 1964 es va mudar al comptat de Middlesex (Anglaterra) amb la seva família. Allà, Freddie es va unir a una banda de blues anomenada Wreckage a la vegada que estudiava disseny gràfic a l’Ealing College of Art. Mentre cantava per la banda de blues, un estudiant el va presentar a Roger Taylor i Brian May, fundadors d’una banda anomenada Smile. Aquest grup, passaria a ser Queen en el moment en què Freddie s’unís a ells com a vocalista. El baixista John Deacon, s’uniria a la banda l’1 de març de 1971.
Freddie Mercury, vocalista principal de Queen
La resta ja forma part de la història del rock i de la banda. El grup signaria un contracte amb EMI Records i Elektra el 1973 i traurien al mercat el disc Queen II que passaria a ser recordat com “un dels desenvolupaments més emocionants de la música rock”.
D’altra banda, el conegut tema operístic Bohemian Rhapsody no hauria arribat a les nostres oïdes de no ser per la insistència de Freddie, el qual deia que malgrat la seva duració, aquesta cançó devia sortir al mercat.
El 1971, als Estats Units, Queen va arrasar a les llistes d’èxits amb el tema Crazy Little thing Called Love, el qual va ser escrit pel vocalista principal del grup. Però no només era ell qui componia les cançons, sinó que a la banda cadascun dels membres va arribar a escriure algunes que posteriorment esdevindrien èxits.
Amb Freddie i la seva característica posada en escena com a imatge de la banda, Queen es va convertir en un dels principals desenvolupadors de l’stadium rock, un gènere musical destinat a aquells artistes de rock que ofereixen grans concerts a estadis de futbol o futbol americà.
Freddie Mercury
A la meitat dels anys 80, Freddie va començar a centrar-se en la seva carrera en solitari. La seva primera gran col·laboració fora de la banda va ser l’any 1986 amb Dave Clark, per l’enregistrament del London’s West End Music Time. D’altra banda, va realitzar covers de cançons com The Great Pretender l’any 1987.
Aquesta carrera com a solista, el va dur a realitzar un dels seus somnis; gravar amb la reverenciada diva de l’òpera Montserrat Caballé. Amb ella va realitzar la cançó Barcelona, la qual es va convertir en l’himne de la ciutat i en el tema dels Jocs Olímpics de 1992.
Freddie també va participar en els àmbits del ballet, l’òpera i del teatre fent aparicions l’octubre de 1977 a la gala benèfica del London Coliseum organitzada pel Royal Ballet Principal Dance Wayne Eagling i el 1987 a Timede Dave Clarke al Dominin Theatre.
El vocalista va tornar als estudis l’any 1990 per gravar Innuendo amb la banda.
El 24 de novembre de 1991, la batalla de Freddie contra la SIDA va finalitzar just 24 hores després que fes pública la seva malaltia.
Diari anunciant la mort de Freddie
El 20 d’abril de 1992, es va dur a terme un tribut a l’estadi de Wembley, el qual va conduir a la creació de la fundació Mercury Phoenix Trust promoguda per la resta de membres de Queen amb la finalitat de lluitar contra la SIDA.
Brian May
BRIAN MAY
Data de naixement: 19 de juliol de 1947
Lloc de naixement: Twickenham, Anglaterra
Instruments: Veu, piano, guitarra, teclat
La vida de Brian May va començar a Twickenham, éssent fill de Harold May i de Ruth Irving Fletcher. El seu pare va servir a la Royal Air Force durant la segona guerra mundial i la seva mare, la qual era escocesa, va formar part de la Women’s Air Royal Force. Des de petit, Brian May va mostrar un gran interès per la música i l’astronomia. Com que el seu pare tocava l’ukulele molt bé, ell també va voler aprendre i, temps més tard, als set anys, ja l’havien regalat la seva primera guitarra acústica.
Es va formar a l’escola Hampton, on va obtenir puntuacions altes en assignatures com física i matemàtiques. Durant la seva formació acadèmica va conèixer a Tim Staffel, amb qui formaria la seva primera banda anomenada 1984 en honor a la novel·la de George Orwell.
Anys més tard, exactament el 1968, crearia la banda Smile mentre estudiava a l’Imperia College amb el seu company Tim. Després de penjar diversos anuncis per tota la universitat, aconseguirien que se’ls unís el bateria Roger Taylor. Dos anys després, Staffel va marxar del grup i, finalment, va arribar Farrokh Bulsara, més conegut com a Freddie Mercury i amb qui la banda acabaria convertint-se en la llegendària Queen.
Brian May, membre de la banda Queen
Des d’aleshores, May ha compost 22 éxits a escala mundial per a Queen. Entre aquests es troben: We Will Rock You, The Show Must Go On,I Want It All i Who Wants to Live Forever. Brian també ha produït gravacions com a solista; tals com Back to the Light el 1992. A més va ser el compositor del tema Flash de Queen que va aparèixer a la pel·lícula Flash Gordon.
Totes les seves cançons han deixat una gran empremta i han inspirat a personatges tan importants com Elton John, Def Leppard, The Royal Philharmonic Orchestra, Shirley Bassey i Eminem. Tanmateix ha realitzat diverses col·laboracions amb artistes com Robbie Williams, the Foo Fighters, Cliff Richard, el grup Guns ‘n’ Roses, Diana Ross i amb el tenor italià Luciano Pavarotti. I, per si no fos suficient, també va tocar la guitarra als Jocs Olímpics de 2002 a la cançó The Fire Within.
Brian May actuant als Jocs Olípics de Londres del 2012
Igual que Freddie, Brian també estava familiaritzat amb el món del teatre. Ell ja havia fet unes quantes intervencions en aquest àmbit a projectes de la seva esposa Anita Dobson, però no va ser fins a l’any 1987 que va endinsar-se en aquest món pel seu compte. Va escriure i interpretar cançons pels London Riverside Studios per a la producció de la representació teatral de Macbeth, escrita originalment per William Shakespeare.
Pel que fa a la solidaritat, Brian May és un home molt compromès. Primerament, va ser un dels components del grup que, rere la defunció de Freddie, va crear MercuryPhoenixTrust. El músic està molt conscienciat sobre la lluita contra la SIDA i per aquest motiu també ha participat en concerts com el 46664. A part d’això, ha fundat una organització anomenada Saveme que lluita pels drets dels animals i per evitar el maltractament d’aquests.
Brian May a una protesta contra el maltractament de les guineus
Altrament, l’artista britànic ha estat premiat en diverses ocasions pel seu gran treball. Té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, ha estat inclòs al Saló de la Fama del Rock and Roll dels Estats Units i al Songwritters Hall of Fame i a més ha estat un dels primers membres del UK Music Hall Of Fame.
Brian May es passaria des de l’any 2005 fins al 2006 de gira mundial amb Paul Rodgers i Roger Taylor, després d’això, tots anirien a l’estudi i gravarien el ben rebut àlbum de Queen amb Paul Rodgers anomenat The Cosmos Rocks. Després de la venda i èxit d’aquest projecte, el precediria una nova gira mundial gegant. I és més, aquell mateix any el Guiness World Records anunciaria que Queen havia superat als Beatles per convertir-se en l’àlbum més exitós de la història de les llistes britàniques.
Portada del disc de Queen i Paul Rodgers The Cosmos Rocks
Pel que fa a l’astronomia, Brian no ha deixat aquesta passió de costat. És col·laborador habitual de The Sky at Night, ha estat autor d’un llibre il·lustrat sobre astrofísica anomenat BANG escrit amb el seu amic Sir Patrick Moore i el Dr. Chris Lintott, va completar la seva tesi doctoral en astrofísica sobre la pols interplanetària l’any 2007, té un càrrec com a investigador visitant a l’Imperial College on continuarà el seu treball en astronomia, és rector a la Universitat de Liverpool John Moore i és propietari de la London Stereoscopic Company.
Actualment segueix participant en diversos projectes, tant dins com fora de la música.
Roger Taylor
ROGER TAYLOR
Data de naixement: 26 de juliol de 1949
Lloc de naixement: King’s Lynn, Norfolk, Anglaterra
Instruments: Bateria, percussió, teclat i veu
Roger Taylor va néixer a King’s Lynn, Norfolk, el 26 de juliol de 1949. El seu interès musical va aparèixer als inicis dels anys 50, quan es va mudar a Truro, Cornwall. Allà, aprendria a tocar el seu primer instrument; l’ukulele i crearia una banda preadolescent que no sobreviuria a molt més d’un parell d’actuacions.
La seva carrera musical canviaria el 1960, quan va unir-se al cor de l’església del seu municipi, ja que era un requisit necessari a la seva escola. Seria aleshores quan, pel seu compte i de manera autodidàctica, aprendria a tocar la guitarra i, l’any següent passaria a tocar la bateria.
El 1966, Roger s’integraria a una de les bandes més populars de Cornwall: the Reaction. Allà participaria com a bateria i vocalista principal. Aquell mateix any, el grup va guanyar un concurs musical local.
Roger Taylor, bateria de Queen
L’any següent, el 1997, Taylor es va mudar a Londres per estudiar odontologia al London Hospital Medical College. Més tard, va estudiar també biologia, obtenint un BSc.
Durant el 1998, va formar la banda Smile amb Brian May, la qual s’acabaria convertint en Queen.
La gent sol fer referència a la relació de proximitat que hi havia entre Roger i Freddie, els quals solien passar moltes hores per la ciutat assistint a concerts de músics que els inspiraven com per exemple: The Jimi Hendrix Experience, Led Zeppelin, David Bowie i The Who.
Freddie i Roger en una festa de Cap d’Any al Legends Nightclub de Londres al desembre de 1980
Roger Taylor va escriure un gran nombre de cançons per a la banda (a cadascun dels 15 àlbums d’estudi hi apareixerien com a mínim un dels seus temes), moltes d’elles futurs èxits. Algunes serien: Radio Ga Ga , A Kind Of Magic o These Are The Days Of Our Lives.
D’altra banda, Roger seria el primer membre del grup britànic en iniciar la seva carrera en solitari amb la cançó I Wanna Testify, publicada l’any 1977. Una mica més tard, l’any 1981 crearia l’àlbum Fun in space i el 1984 Strange Frontier. Ambdós LPs van arribar a posicionar-se al top 30.
El 1987, formaria la seva pròpia banda anomenada The Cross, els quals realitzarien un total de tres àlbums i farien un Tour pel Regne Unit i Europa.
Després de la mort de Freddie Mercury, Roger reprendria la seva carrera en solitari i, afligit, publicaria l’àlbum Happiness?, on parlaria del tòpic “lluitar amb la vida i buscar la felicitat”. Aquell any faria una gira pel Regne Unit i Itàlia.
Portada del LP de Roger Taylor Happiness?
Més tard, l’any 1998 trauria un dels seus millors àlbums: Electric Fire, on destacarien les capacitats de composició del músic britànic. Pot ser, un dels motius pels quals aquest àlbum va obtenir tant reconeixement, eren els temes que tractava; tals com la violència domèstica i la pobresa.
Igual que Brian May, Roger Taylor també va participar en els concerts benèfics 46664, actuant als dos primers concerts de Sud Àfrica i escrivint diverses cançons per l’àlbum 46664.
A més a més, ha col·laborat amb músics com Bono, Anastacia, Dave Stewart i Beyonce. També, ha escrit dues emotives cançons pel projecte Say It’s Not True.
Roger Taylor i Brian May al concert 46664
El 2005 va unir-se a la gira Queen + Paula Rodgers, la qual va durar sis mesos i els va dur per tota Europa.
Roger Taylor va reprendre finalment la seva carrera com a solista a finals del 2009 amb el single The Unblinking Eye i, seguidament, l’any 2013 va crear l’àlbum Fun on the Earth i un box set anomenat The Lot.
Taylor també produeix The Queen Extraveganza, el tribut oficial a Queen.
John Deacon
JOHN DEACON
Data de naixement: 19 d’agost de 1951
Lloc de naixement: Leicester, Anglaterra
Instruments: Baix, contrabaix i teclat
Roger Taylor, fill d’Arthur Henry Deacon i Lillian Molly, va passar la seva infància a la ciutat de Leicester. Les seves primeres passes al món de la música van ser als set anys, quan els seus pares el van regalar una guitarra elèctrica “Tommy Steele” vermella i de plàstic. Tot i que podria semblar que tenir aquest tipus d’instrument el fos a aficionar a la música, el que va fer va ser desviar la seva atenció cap a l’electrònica, la qual es va convertir en el seu hobbie.
L’interès de John cap a la música va augmentar quan es va comprar els primers dos àlbums dels Beatles, convertint-se en un gran fan de la banda. Gràcies a això va decidir aprendre a tocar la guitarra pel seu compte al garatge d’un amic.
Als catorze anys, quan ja havia après, va formar un grup que es deia TheOpposition. Aquest, va fer diversos concerts i cap a l’any 1966, la bada ja comptava amb un consolidat grup de fans. Però una mica més tard aquell any, el baixista de la banda va marxar i llavors, John va ocupar aquell lloc, canviant el nom del grup a TheNewOpposition. Finalment, el 1969 Deacon va marxar de la banda per formar-se en electrònica al Chelsea College de la Universitat de Londres. On el primer any aconseguiria el Títol d’Honor de Primera Classe.
L’octubre de 1970 John Deacon va anar a veure una actuació de Queen i uns quants mesos després, el 1971, va ser presentat a Brian May i Roger Taylor els quals el van dir que fes una prova per ser el baixista de Queen. No molt després de fer l’audició, l’1 de març de 1971, John Deacon es va convertir en el quart membre de la banda britànica.
John Deacon, baixista de Queen
John es coneixia com “el més callat” o “l’home invisible”, ja que era el membre més jove de la banda, mai tractava de treure protagonisme al vocalista principal Freddie Mercury i durant les sessions de gravació a Londres solia estar força parat. No va ser fins al tercer àlbum de Queen que va aparèixer alguna de les cançons de Deacon. La primera va ser Misfire. A mesura que el temps avançava, les seves capacitats musicals van millorar i va escriure els temes You’reMyBestFriend, IWantToBreakFree i AnotherOneBitesTheDust. Amb aquests propulsaria la carrera de Queen encara més amunt.
El 1986 Deacon va fer una petita pausa per centrar-se en el seu treball en solitari. Va formar TheImmortals i va crear el single NoTurningBack.
Actualment, John Deacon s’ha allunyat del món de la música i ha deixat Queen. Tot i això, encara manté el contacte amb els seus companys.
John Deacon
La seva última aparició amb el grup va ser el 17 de gener de 1997 a la gala de Maurice Béjart’s Ballet for Life, dedicada a Freddie Mercury i al ballarí Jorge Donn; on John Deacon, Roger Taylor i Brian May van interpretar la cançó Show Must Go On.
LA BANDA
Queen es va formar el 1971 per Freddie Mercury, John Deacon, Roger Taylor i Brian May. El 1973 van signar el seu primer contracte amb EMIRecords i Elektra i van treure al mercat el seu primer disc: QueenII. Gràcies a això, la banda va fer la seva primera gira pel Regne Unit i una altra pels Estats Units. Al novembre d’aquell mateix any van realitzar el seu tercer àlbum: SheerHeartAttack, el qual seria un èxit a totes dues bandes de l’Atlàntic.
El grup Queen
Just el 1975 produirien el seu següent LP A night at the òpera, el qual inclouria temes com BohemianRhapsody; una de les cançons més emblemàtiques de la banda, la qual els atorgaria el seu primer disc de platí.
Ja el 1976 havien estat de gira pels Estats Units i el Japó i a la primavera els quatre àlbums que tenien fins aleshores, havien aparegut al Top 20 del Regne Unit.
El seu cinquè disc anomenat ADayAtTheRaces va ser llançat també el 1976 i van fer un concert a Hide Park al qual van assistir més de 200.000 persones. L’àlbum va ser un èxit, més de 500.000 fans l’havien encarregat abans que sortís al mercat.
News Of The World, el sisè àlbum de Queen, que incloïa les cançons We Will Rock You i We are The Champions els va portar a realitzar dos Tours pels Estats Units.
L’àlbum Jazz del 1978 estava format per un altre gran èxit de la banda britànica: BicycleRace. Aquell any van estar de gira pels Estats Units i Canadà i l’any següent ho van fer per Europa i Japó.
Portada del disc Jazz de Queen
Aquell mateix any, el 1979, realitzarien el seu primer àlbum en directe: LiveKillers. També van rebre l’oportunitat d’escriure una partitura per la música d’un futur llargmetratge anomenat FlashGordon.
Però, abans d’això, l’any 1980 van produir el seu pròxim àlbum: TheGame amb el qual van aconseguir cinc discs de platí només a Canadà. Aquell mateix any però una mica més tard van crear la banda sonora per FlashGordon. A finals del 1980, Queen ja havia venut més de 45.000.000 LPs.
El 1981 van fer una gira per l’Orient Llunyà i van tocar enfront de 131.000 de persones a Sao Paolo, cosa que cap altra banda havia aconseguit fer abans. Aquell mateix any, van treure al mercat simultàniament els àlbums GreatestHits, GreatestFlix i GreatestPix.
L’any 1982 van vendre el seu duo dècim disc: HotSpace mentre es trobaven enmig del seu Tour europeu.
Tot seguit, el 1984 l’àlbum TheWorks i el single anomenat RadioGaGa es convertirien en èxits mundials posicionant-se com a números 1 a 19 països. Un altre gran tema que produirien seria IWantToBreakFree, al videoclip del qual els membres de Queen apareixen vestits de dona i el convertirien en un dels més famosos de la banda.
El 1985 van participar al festival Rock in Rio, el més gran de tot el món. Aquell any també farien història amb el seu concert al Live Aid de l’estadi de Wembley.
Concert al Rock in Rio el 1985
Posteriorment, l’any 1986 els fans rebrien el seu disc A Kind Of Magic, el qual seria la banda sonora de la pel·lícula Highlander del director Russel Mulcahy. Aquell any, Queen faria el seu segon àlbum en directe: LiveMagic.
Entre el 1988 i el 1991 la banda va fer tres discos més: TheMiracle, Innuendo i GreatestHitsII. Tots tres es posicionarien al capdamunt de nombroses llistes d’èxits.
El 23 de novembre de 1991 Freddie Mercury va anunciar que patia VIH i, l’endemà, va morir envoltat de la seva família i amics. Després de la seva mort, la resta de components del grup van fer un senzill amb les cançons BohemianRhapsody i TheseAreTheDaysOfOurLives com a tribut. Amb la venda d’aquest van recaptar més d’1.000.000£ que van ser destinats a la caritat.
El 20 d’abril de 1992 moltes estrelles van unir-se a Roger, John i Brian en un concert molt emotiu en memòria de Freddie a l’estadi de Wembley.
L’any 1995 la resta de components de Queen van completar les cançons que van deixar a mitges l’any 1991 i van treure al mercat el tan esperat àlbum MadeinHeaven que va marcar el final d’una era.
Portada del disc Made in heaven de Queen
Tot i després d’això, el món no va oblidar a Queen i un ballet del famós coreògraf francès Maurice Bejart va fer-se amb les seves cançons l’any 1997 a la vegada que el 2002 l’exitós (i encara vigent) musical WeWillRockYou era creat. Aquest es va obrir temps després a Austràlia, Espanya, Les Vegues, Estats Units, Rússia, Alemanya i Japó i continua de gira arreu el món.
També el 2002 la banda rebia el seu propi estel al Passeig de la Fama de Hollywood; essent així i junt els Beatles, l’únic grup que ha obtingut aquest reconeixement.
En l’actualitat Brian May i Roger Taylor continuen sent ambaixadors de la fundació contra la SIDA MercuryPhoenixTrust creada després de la mort del vocalista. La qual fins aleshores ha ajudat a més de 800 projectes arreu del món i ha recaptat més de 16 milions de dòlars per lluitar contra aquesta malaltia.
Logo de la fundació The Mercury Phoenix Trust
Brian i Roger van tornar a fer Tours per Europa i el Regne Unit en nom de Queen els anys 2005 i el 2008 en companya de Paul Rogers. Ells dos, han estat de gira amb Adam Lambert des del 2012. Han tocat en nombroses ocasions a Amèrica del Nord i del Sud, Europa, el Regne Unit, Asia, Austràlia i Nova Zelanda. D’altra banda, Queen ha sortit de gira amb més de 50 concerts al llarg del darrer any 2017.
UNA CANÇÓ DEL GRUP
Tot i que ens és impossible escollir una sola cançó que ens agradi de Queen, aquí us deixem una de les nostres preferides. Esperem que us agradi!
LLETRA (en anglès)
Uh, let’s go
Steve walks warily down the street
With his brim pulled way down low
Ain’t no sound but the sound of his feet
Machine guns ready to go
Are you ready, hey, are you ready for this?
Are you hanging on the edge of your seat?
Out of the doorway the bullets rip
To the sound of the beat, yeah
Another one bites the dust
Another one bites the dust
And another one gone, and another one gone
Another one bites the dust
Hey, I’m gonna get you too
Another one bites the dust
How do you think I’m going to get along
Without you when you’re gone
You took me for everything that I had
And kicked me out on my own
Are you happy, are you satisfied?
How long can you stand the heat?
Out of the doorway the bullets rip
To the sound of the beat, look out
Another one bites the dust
Another one bites the dust
And another one gone, and another one gone
Another one bites the dust
Hey, I’m gonna get you too
Another one bites the dust
Hey
Oh, take it, bite the dust, bite the dust
Hey, another one bites the dust
Another one bites the dust, ow
Another one bites the dust, hey, hey
Another one bites the dust, hah
Oh, shoot out
There are plenty of ways that you can hurt a man
And bring him to the ground
You can beat him, you can cheat him
You can treat him bad and leave him
When he’s down
But I’m ready, yes I’m ready for you
I’m standing on my own two feet
Out of the doorway the bullets rip
Repeating to the sound of the beat
Another one bites the dust
Another one bites the dust
And another one gone, and another one gone
Another one bites the dust, yeah
Hey, I’m gonna get you too
Another one bites the dust
Shoot out
Yeah, alright
LLETRA (en català)
Uh, som-hi
Steve camina avàriament pel carrer
Amb la seva alineada baixada
No hi ha so sinó el so dels seus peus
Ametralladoras llestos per funcionar
Estàs preparat, hey, estàs preparat per això?
Estàs penjant a la vora del seient?
Fora de la porta, les bales esquinçades
Al so del batec, sí
Un altre que mossega la pols
Un altre que mossega la pols
I un altre s’ha anat, i un altre s’ha anat
Un altre que mossega la pols
Hey, també t’aconseguiré
Un altre que mossega la pols
Com creus que aniré bé?
Sense tu quan t’has anat
Em vas portar per tot el que tenia
I em vas expulsar sol
Estàs content, està satisfet?
Quant de temps es pot suportar la calor?
Fora de la porta, les bales esquinçades
Al so del ritme, mira
Un altre que mossega la pols
Un altre que mossega la pols
I un altre s’ha anat, i un altre s’ha anat
Un altre que mossega la pols
Hey, també t’aconseguiré
Un altre que mossega la pols
Hey
Ah, pren-ho, mossega la pols, mossega la pols
Hey, un altre mossega la pols
Un altre mossega la pols, ow
Un altre mossega la pols, hey, hey
Un altre mossega la pols, hah
Ah, dispara
Hi ha moltes maneres de ferir a un home
I portar-lo a terra
Pots vèncer-lo, pots endevinar-lo
Pots tractar-lo malament i deixar-lo
Quan està a baix
Però estic preparat, sí, estic preparat per a tu
Estic de peu sobre els meus dos peus
Fora de la porta, les bales esquinçades
Repetint el so del ritme
Un altre que mossega la pols
Un altre que mossega la pols
I un altre s’ha anat, i un altre s’ha anat
Un altre mossega la pols, sí
Hey, també t’aconseguiré
Un altre que mossega la pols
Dispara
Sí, bé
QUEEN ENCARA VIU
Tot i no ser el mateix que abans, Queen mai serà oblidat. És tan gran l’empremta que ha deixat aquest grup que avui dia milers de persones són inspirades per ells i, és més, encara escolten les seves cançons. Per aquest motiu, des de Hollywood per exemple, s’ha produït una pel·lícula que documenta la història del grup. Aquesta es diu Bohemian Rhapsody i ja hem parlat d’ella en el nostre blog.
Simultàniament, és impossible oblidar el record de Freddie Mercury, i per aquesta raó, molta gent està en cerca d’algú que canti com ell. Recentment s’ha descobert a un cantant anomenat Marc Martel, el qual diuen que té una veu molt semblant a la del vocalista principal de Queen. Aquí us deixem un parell de vídeos seus perquè ho comproveu vosaltres mateixos.
Pablo Pérez Rueda, més conegut com a Blon Doblefilo, és un MC i freestyler nascut el juliol del 1991 a Barcelona. El cantant català viu a Parets del Vallès i es mostra a un nivell impressionant. No fa falta ser un expert per observar que aquest jove té talent, i ho demostra d’ençà que li escrivia cartes d’amor a la nena que li agradava tota la seva infància, com diu ell. La seva mare li va posar el seu nom per Neruda, i ¿qui sap?, potser per això té aquesta facilitat per mostrar-se excel·lent davant d’un full en blanc.
Blon ja ens va sorprendre amb les seves primeres cançons com Ni olvido ni perdono.
Després de rebre molta fama i fer que els amants del rap no poguessin treure’s les seves cançons del cap, ens sorprèn amb un llibre de poemes, anomenat Eternamente. En aquest llibre mostra el seu enginy parla sobre l’amor, sobre una noia en concret, i així fa que la gent no el tracti només com un raper més, sinó com un poeta com els d’abans.
La seva obra està disponible a Amazon per només 12,24 euros, i amb un exemplar a la mà, puc dir que les seves 133 pàgines valen la pena.
aizpitartealcantaraoier
carlamelero2009
castillocoboclaudia13
cg1340161
clpeyelamos
evelynvvallribera
giselasg2874
hanaeee4
joelalbertredondo
lesbarraquesdigitals
martamatacastecuarto
Maysam Nakmouch
mypaulagarcia
nadirmaati96
noah gomez ramirez
paulacammartin
Paula
pau rivero
Hector Rojas Rosa
serranonoa01
zsanchezsanchez22
/cdn.vox-cdn.com/uploads/chorus_image/image/59214585/ninja.0.jpg)
Guardar
:format(jpeg):mode_rgb():quality(90)/discogs-images/R-1283954-1206365003.jpeg.jpg)
Les Barraques Digitals 