aizpitartealcantaraoier
carlamelero2009
castillocoboclaudia13
cg1340161
clpeyelamos
evelynvvallribera
giselasg2874
hanaeee4
joelalbertredondo
lesbarraquesdigitals
martamatacastecuarto
Maysam Nakmouch
mypaulagarcia
nadirmaati96
noah gomez ramirez
paulacammartin
Paula
pau rivero
Hector Rojas Rosa
serranonoa01
zsanchezsanchez22Ed i Lorraine Warren van ser dos investigadors de casos paranormals. Ed es dedicava a pintar i també va ser un gran autor de diversos llibres. Lorraine Warren és una vident profesional, amb el seu amant eren amos del misteriós museu de casa seva.
Dos dels seus casos, surten reflectits a les pel·lícules de El Conjur i El Cas Anfield.
Aquí us deixem el link dels tràilers:
Elena López i Javi Jové
Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »
Estiu del 1997. Enfield, barri perifèric de Londres. Es fa de nit i Peggy Harper fica al llit a dos dels seus quatre fills. El clima és temperat i tot apunta al fet que serà una altra nit tranquil·la.
Però alguna cosa passarà aquesta nit, alguna cosa que serà el començament d’una llarga i terrorífica temporada de successos paranormals que, avui dia, encara segueixen sense cap explicació.
La senyora Harper és una divorciada de 40 anys que viu amb els seus quatre fills en una bonica casa al popular barri obrer d’Enfield. A mitjanit, els crits de les seves filles Janet i Pete desperten a la senyora Harper. Puja ràpidament. Tot està al seu lloc, però les seves filles, entre plors, li diuen que el llit ha començat a agitar-se violentament. Peggy creu que ha sigut un malson de les noies, les tranquil·litza fins que es tornen a adormir i ella fa el mateix.
L’endemà, les noies tornen a cridar i, en aquesta ocasió, relaten a la seva mare que la cadira que hi ha a l’habitació ha començat a moure’s sola. Peggy segueix sense veure res estrany i per tranquil·litzar-les agafa la cadira per emportar-se-la, però quan apaga la llum de l’habitació, ella mateixa sent uns forts cops procedents del terra de l’habitació.
La por s’apodera a l’instant de la mare que treu a les seves filles de l’habitació i busca auxili a les cases veïnes. Un grup de veïns registren la casa i el jardí a la recerca d’algun possible intrús que estigués causant el soroll que Peggy i les seves filles han escoltat, però no van trobar res. En canvi, quan estan tranquil·litzant a Peggy, tots escolten els cops que succeeixen en curts intervals i que vénen de l’interior de la casa. Tot seguit truquen a la policia que, testimoniaran en declaració escrita que una cadira es movia inexplicablement per tota la casa. Durant els següents dies els successos continuen. Es mouen els mobles, joguines que leviten per l’habitació…
Els esdeveniments arriben a la premsa i el diari Daily Mirror envia a un equip d’experimentats per investigar el cas. L’equip del diari va poder contemplar els successos inexplicables.
Els successos van continuar i inclús van començar a ser perillosos per la família Harper.
Van començar a aparèixer bassals d’aigua sense motiu algun, els mobles eren llançats escales avall i els calaixos sortien disparats.
De tant en quan, sortien brots de foc i, s’extingien sense deixar marca.
En una ocasió, Janet va assegurar que la cortina va intentar estrangular-la davant la seva mare.
Un altre dels fenòmens que solien passar era el canvi de la veu de la petita Janet. De la seva gola sortia una veu aspra que parlava en llenguatge vulgar i obscè. Quan això passava, Janet entrava a una mena de “trance”. La veu va assegurar que era un home que havia mort en aquella casa.
Durant el “trance”, havien de subjectar-la fort perquè adquiria una força molt inusual en una nena d’onze anys. De vegades sortia corrents i es colpejava amb el cap contra la paret mentre maleïa a tothom.
Janet va passar sis setmanes en l’hospital de Maudsley a Londres on va experimentar unes proves precises per detectar qualsevol anomalia, però no es va trobar res. Durant aquest temps, a la casa van cessar l’activitat paranormal. Quan la petita Janet va tornar, els successos van començar de nou i van durar dos anys més fins que van acabar definitivament.
Mika Franganillo i Helena Martín
Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »
Aquesta setmana us portem una altra història paranormal. És esgarrifant. 
Tracta d’un adolescent a qui li agradava molt jugar futbol i qui era molt bo per a les matemàtiques. S’anomenava Julio. Un dia Miranda, una amiga de l’escola, i ell van decidir provar a jugar a la Ouija, la qual cosa va provocar en ells una possessió demoníaca.
En Julio pronunciava en diverses ocasions el nom de Belcebú. Deia que era el seu pare i que li devia obediencia. Feia moltes coses estranyes, entre elles, sortir nu al carrer i fer les seves necessitats enfront de tots.
Un dia, Julio li va dir a la seva mare que Satanàs li havia ordenat desfer-se de la vida d’ella i de la seva germana; minuts després, va realitzar moviments i girs bruscs. Es va tornar boig. Va agafar un ganivet i se’l va clavar a l’estómac. Seguidament va morir.
Judit Durán i Ruth Pajuelo
Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »
Avui us portem una història realment impactant.
Tracta d’un home anomenat Myles W. Els seus amics i ell van jugar a la Ouija quan tenien 19 anys. Ells van crear la seva pròpia taula amb un full de paper i al cap de poc temps, van aconseguir contactar amb un esperit al qual no van poder identificar mai. Ningú sabia de qui es podia tractar.
Estaven de broma, cap d’ells pensava que fos veritat. Així que van preguntar al tauler el proper nombre guanyador de loteria. El joc els hi va dir mentre ells l’apuntaven. El número anava acompanyat de la frase “la sort té dues cares”. Hores més tard i ja tots reposats de la impressió, van anar a comprar un bitllet amb els dígits donats per la Ouija, el qual dies després va resultar ser el guanyador.
Judit Durán i Ruth Pajuelo
Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »
Avui us portem una història terrorífica i esgarrifosa que fins i tot nosaltres ens hem quedat amb la boca oberta.
Aquesta història tracta sobre una família que ho va passar molt malament. Aquesta anècdota comença amb un noi de 10 anys que es trobava en la seva habitació. Disposat a anar-se a dormir, va escoltar un soroll provinent de la porta. Ell creu que és la seva mare i s’estira al llit, però, la figura quan s’apropa no és la de la seva mare, sinó… la d’un nen. La figura s’acosta al protagonista amb una caixa negra. L’altre, en veure la caixa, li diu que li doni la caixa. El nen recula cap enrere espantat, i quan el protagonista parpelleja, el nen desapareix i la caixa també.
5 anys més tard el protagonista i la seva xicota es troben a casa d’ell. Mentre la noia esperava que els seus pares la recollissin, es va quedar adormida. El noi la va despertar en arribar els seus pares. Ella no parava de mirar una de les cantonades de la paret. El protagonista, preocupat, li pregunta què li passa, ella contesta la mateixa història que ell va somniar quan tenia 10 anys.
Quan ell tenia 20 anys, es va casar amb la noia. Van tenir una filla que aquell any complia 2 anys. Un dia, els seus pares van sentir que parlava a la nit. Ells pensaven que era cosa de nens. Com que parlava cada nit, van preguntar a la seva filla amb qui parlava. La nena va contestar que parlava amb un nen petit que s’havia perdut i estava buscant a la seva mare.
La nena va seguir parlant amb ell fins que es van traslladar.
Esperem que us hagi agradat la història i que doneu suport a aquesta secció!
Joel Martín i Judit Costa
Filed under: Expedient Paranormal | Tagged: caixa, història, negra, por | Leave a comment »
Aquesta setmana a Expedient Paranormal ens agradaria parlar d’una cosa fascinant, una cosa que tant i tant s’han preguntat els científics: La resurrecció.
Segons els estudis de medicina, quan el nostre cervell porta entre 4-5 minuts mort les neurones comencen a destruir-se fins que no en quedin, però arribem fins al 40% de casos de l’efecte Lázaro, un efecte que es produeix quan una persona la donen per morta i abans de ser enterrada torna a la vida.
Un investigador, va explicar una experiència amb aquest fenomen:
Era un matí de desembre del 1988 i amb un company va anar al camp amb moto a agafar tomàquets. De camí van tenir un accident i ell va quedar sense consciència, al cap d’una estona una persona va passar amb el cotxe i el va portar a un metge. Aquest metge va estar a la guerra i entenia molt de ferides, tot seguit certifica la seva mort, però la seva mare insistia en què no estava mort, que el portessin a un hospital. Allà va estar 17 dies en coma fins que va despertar, 17 dies en què en teoria ell estava mort. Què hagués passat si la seva mare no hagués insistit en la seva esperança trucada per un més enllà?
Realment és un gran misteri, com pot ser que amb tants estudis que demostren que tot per dintre està mort al cap de 4-5 minuts i tornar a la vida? Quantes persones desperten quan ja estan a la tomba? A vegades no és tot demostrable, és per això que nosaltres creiem en el misteri de la vida.
Helena Martín i Javi Jové
Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »
Sant Francisco (Califòrnia) és conegut, entre altres coses, pels seus llocs turístics però també per algunes llegendes de terror. Una de les més famoses és la de la “White Lady” (Dama Blanca) que tracta d’una dona que plora per la mort del seu fill. 
Aquest suposat esperit fa les seves aparicions al llac Stow, que es troba dins del Golden Gate, un dels parcs més coneguts de la ciutat. Tal com explica la pàgina oficial del parc, la dona surt a la nit des de fa un segle.
La llegenda diu que una dona es trobava passejant al voltant del llac amb un cotxet on anava el seu nadó. La mare va decidir asseure’s en un banc i descansar un moment. Més tard, va arribar una altra dona que es va quedar al seu costat parlant. Mentre xerraven, el petit vehicle va relliscar fins a caure al llac, ocasionant que el nen s’ofegués. La mare, distreta, no es va adonar que ja no hi era al seu costat fins que va acabar la conversa i de seguida es va posar a buscar el cotxet. “Have you seen my baby?” (“Ha vist el meu bebè?”) preguntava a tothom que es trobava al seu pas. No obstant això, la resposta era sempre negativa. Ho va fer durant tot el dia fins que va arribar la nit. Llavors, va decidir submergir-se en el llac per tractar de trobar el nadó. Mai va tornar, almenys en forma humana perquè a partir d’això va començar a manifestar-se com a fantasma.
La web del parc agrega que si els visitants van al llac a la nit, és possible que vegin la White Lady. Existeixen històries que diuen que si algú diu tres vegades “White Lady, White Lady, I have your baby” (“Dama Blanca, Dama Blanca, jo tinc el teu bebè”) el fantasma apareix i diu “Have you seen my baby?”. Si la persona respon que sí, serà embruixada i si diu que no, serà assassinada.
Mika Franganillo i Nerea Corbacho
Filed under: Expedient Paranormal | Tagged: Califòrnia, fantasma, paranormal, Sant Francisco, Stow, White Lady | Leave a comment »
Avui al Expedient Paranormal parlarem sobre les vertaderes històries d’algunes pel·lícules Disney.
Sabies que
–La Sireneta.
El conte de Hans Christian Andersen tracta sobre una sirena, la princesa del mar. La noia s’enamora d’un príncep humà en veure’l i el vol conèixer. El seu pare, el rei del mar, s’hi oposa. I a més a més, una altra cosa que l’hi impedeix, és la seva cua. La sirena decideix visitar una bruixa. Si guanya l’amor del príncep, aconseguirà la immortalitat. A canvi, sacrifica la seva veu i la seva cua perquè la bruixa li concedeixi dues cames. El príncep i ella es fan amics però ell s’acaba casant amb una altra dona. La sirena té l’oportunitat de tornar al mar, sempre i quan, mati el príncep. Ella ho intenta però és incapaç de matar-lo perquè encara està enamorada d’ell. En comptes d’això, la sireneta prefereix morir llençant-se cap al mar.
-La Ventafocs
En la versió dels germans Grimm, una de les germanastres malvades de la protagonista es talla els dits del peu, i l’altra, el taló, perquè els entri la petita sabata de cristall. El príncep s’assabenta gràcies al fet de que un colom li fa notar que hi ha sang, i així descobreix que la veritable propietària del calçat és la Ventafocs.
Finalment, les germanastres s’acosten a ella per conveniència i decideixen assistir al casament. Allà són atacades per bandades d’ocells que els arrenquen els ulls.
Andrea Barato i Judit Durán
Filed under: Expedient Paranormal | Tagged: astrals, paranormal, viatges | Leave a comment »
Avui parlarem sobre la veritable història de les sirenes i els kappa.
Són dimonis procedents de la mitologia japonesa. Viuen en els llacs i els rius. El seu aspecte és semblant a un rèptil, poden ser de color verd, blau i groc. La seva mida és com la d’un nen. A vegades els dibuixen amb un bec d’ànec i una closca de tortuga. Una de les seves característiques principals dels kappa és que en el cap tenen un recipient d’aigua que és la seva font de vida. Gràcies a la seva aparença rèptil, poden nadar amb molta facilitat.
Hi ha vàries històries sobre el seu origen. Una d’elles és que, les famílies pobres que no podien mantenir els seus fills, els llançaven al riu perquè es morissin. Algunes famílies explicaven la història dels kappa als nens perquè no anessin als rius i veiessin els nadons morts. Una altra teoria del seu origen és que, els kappa són una variació d’una salamandra molt agressiva, l’Andrias japonicus.
Es creu que el nom de kappa prové de la paraula “capa” que els portuguesos van introduir a Japó.
Diuen que el que els agrada menjar als kappa són els cogombres i els nens. En històries japoneses són responsables de les morts de nens ofegats. Una altra característica seva és que són molt entremaliats.
Però, això és el que es diu ara. Abans, quan es creia que eren meitat dona meitat au, tenien la característica de poder hipnotitzar els homes amb la veu i fer que s’ofeguessin ells mateixos. Aquest cas es troba en el llibre l’Odissea d’Homer, mentre Ulisses intentava creuar per davant de l’illa de les sirenes, que es trobava en el mar Mediterrani. Ulisses, per poder passar vius, tots els seus tripulants es van tapar les orelles per no escoltar les sirenes. Ell, en comptes de tapar-se les orelles, es va encadenar en el trinquet per poder escoltar-les sense que pogués autoofegar-se.
Júlia Costa i Judit Costa
Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »
Segurament hauràs escoltat moltes llegendes de diferents tipus, com la noia del mirall, la noia de la corba, Charlie Charlie, etc. Doncs avui t’explicarem una llegenda urbana japonesa.
Les llegendes urbanes japoneses s’han estès per tot el món, però encara n’hi ha algunes que els països occidentals no coneixem. Una d’elles és “La noia del forat”.
Al Japó mai deixis la porta mig oberta o les esquerdes sense tapar. Es diu que apareix una noia que demana que juguis amb ella, però en realitat el que vol és arrossegar-te a l’infern.
La nena és un esperit maligne que es troba en forats, com les esquerdes. Per evitar el pitjor, has d’ignorar els sorolls que escoltis i MAI la miris directament als ulls.
Aquesta és una de les llegendes urbanes més populars del Japó, però queden moltes i més esgarrifoses encara.
Alba Iglesias i Judit Costa
Filed under: Expedient Paranormal, Sabies que... | Leave a comment »
La ouija és un tauler amb les lletres de l’alfabet i altres signes que s’utilitza en espiritisme per fer lliscar un got o algun altre objecte per tal d’interpretar, a partir dels seus moviments sobre el tauler, un possible missatge transmès pels esperits dels morts.
Anem amb un cas d’un professor, que va explicar el seu succés al famòs programa de ràdio Milenio 3, protagonitzat per Iker Jimenez: Un mestre d’una escola de Madrid, a Alcalà d’Henares, era professor de tres alumnes, els quals van fer la ouija a classe. Van provar moltes vegades fins que al final va sortir un possible esperit dolent, ell li va dir que un del grup hauria de morir per salvar els seus amics. Directament van anar a una piscina a prop, i una noia va decidir suicidar-se pels seus companys, però aquesta no va morir, va anar a l’hospital. Aquí el més impactant d’aquesta terrible història, a la mateixa nit que va estar ingressada, ella va assegurar que la van venir a visitar uns éssers que deien que eren familiars seus, però en realitat no ho eren. Seria el possible esperit?
Com sempre, en aquest món del misteri, acabem amb una conclusió, però una conclusió en forma de pregunta que és molt difícil de respondre, potser els que estan entre la vida i la mort ho poden saber.
Javi Jové
Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »
Les Barraques Digitals 