Gairebé tots coneixem el que és la “deep web” o la web profunda, per als que no ho sàpiguen, la “deep web” és el costat fosc d’internet. Drogues, assassinats, pornografia i tràfic estan a l’ordre del dia. Però hi ha alguna cosa més profunda, la “dark web” una web fosca, aquesta és semblant a la “deep web” només que aquí les coses van més enllà del que es pot imaginar. Tràfic de menors, òrgans, cossos desmembrats i més són algunes de les coses que es poden trobar en aquest fosc lloc.
Llavors, que és la “red room? La “red room” és una part fosca de la “dark web“, en aquest lloc es diu que poden trobar-se vídeos/directes de dones sent violades o torturades. Això és un mite i encara que existeixin testimonis sobre aquests vídeos no hi ha proves reals de la seva existència.
A continuació la història sobre aquest mite:
La història comença amb un noi que per curiositat entra a la “dark web“, volia saber si eren veritat els rumors sobre el tràfic o la pornografia infantil. Sense previ avís arriba a una pàgina amb una porta vermella en el centre i un text a dalt que posava “Benvingut a la red room“. El noi va sortir de la pàgina immediatament i va decidir anar-se’n a dormir d’una vegada. L’endemà quan va encendre el seu ordinador per a fer els seus deures, li va sortir una pestanya, la mateixa porta vermella però el text aquesta vegada només tenia una “B”. Durant els següents dies la “B” es va anar transformant en una “Be”, “Ben”, “Benv”… i així fins a posar “Benvingut a la red room“. Al cap d’uns dies el noi es va suïcidar dins la seva habitació.
No se saben els veritables motius del seu suïcidi o si potser aquest relat és veritat, però el que sí sabem és que ha despertat a molts curiosos que volen arribar a la “red room“.
Bon dia lectors! Avui, a la secció Expedients paranormals, us portem una de les més famoses creepypastes i una de les tendències més aterridores i famoses en els últims anys.
Abans de començar amb la història cal recalcar que finalment es va demostrar que tot això era una farsa i que en cap moment era real.
Imatge de Momo
Momo, una dona amb trets grotescament deformes, que va fer part d’un repte viral en què s’havia d’enviar un missatge per WhatsApp a un nombre desconegut, el qual seria respost per aquesta entitat de les formes més aterradores, com ara trucades amb sons escalofriants o imatges sagnants. També, apareix entre els teus contactes i interactua amb tu, enviant uns missatges personalitzats i endevinant qüestions de la teva vida, segons han manifestat alguns usuaris de la xarxa En cas contrari, podràs patir-ne les conseqüències. Tot i això, les regles canvien segons es va allargant aquest fenomen social: alguns assenyalen les tres de la matinada com el moment idoni per escriure i que et contesti. Altres asseveren que no s’ha de permetre que aquest estrany sigui escriure dos missatges seguits; o que l’usuari no li pregunti el mateix dues vegades per evitar la seva maldició.
Finalment, com ja hem dit abans, aquesta història és mentida. En realitat, es tracta d’una escultura que representa una dona-ocell i que està exposada al museu Vanilla Gallery de Tòquio, dedicada a l’art modern i que moltes vegades recull mostres inspirades per la por. De fet, és tan famosa que a les xarxes socials es poden trobar multitud d’imatges de persones que s’han fotografiat amb l’obra i el seu artista.
La història principal està explicada a través d’una sèrie de missatges en un fòrum d’Internet anomenat Fòrums NetNostalgia, on un grup d’usuaris (mike_painter65,Skyshale033, Jaren_2005, i kevin_hart), discutien sobre un programa de televisió inusual, Candle Cove, que tots recordaven haver vist quan eren nens. El programa tracta sobre una jove anomenada Janice, que s’imagina a si mateixa sent amiga dels pirates. Es diu que els personatges pirates són retratats per titelles.
Imatge falsa del primer episodi de Candle Cove
A mesura que els usuaris continuaven recordant, començaven a relatar detalls més inquietants sobre el programa, com per exemple un personatge conegut com a «Skin-Taker» (El Roba Pells), un pirata esquelet que utilitza roba feta de pell de nens i un episodi que va consistir completament en les marionetes agitant-se i cridant. Van investigar sobre el programa i no van trobar cap registre extern de l’existència del programa, i tots aquells que diuen que recorden haver-ho vist tenen diferents records de certs episodis.
Després d’un temps, l’usuari mike_painter65, va explicar que fa poc temps va anar a visitar a la seva mare i li va preguntar si recordava aquell programa infantil que veia de petit, Candle Cove, i lo que li va respondre va deixar a tots aterrits.
Ella primer es va sorprendre que se’n recordés d’això, ell li va preguntar per què i llavors li va respondre: “perquè se’m feia raríssim que em diguessis que anàves a veure Candle Cove i després posessis la tele en un canal estàtic i veiessis pura estàtica per 30 minuts. Tenies una enorme imaginació amb el teu programeta de pirates, fill.”
Charlie McCarthy va ser un ventríloc que, amb el seu ninot EdgarJohn Bergen, feia espectacles per a nens i divertia als altres amb la seva creativitat i talent.
Tot i això, les coses van canviar quan es va descobrir que portava un fosc secret que venia carregant durant molt temps…
En aquell temps hi va haver gent que es va encarregar de propagar rumors sobre que el ventríloc era un practicant de la bruixeria, ja que creien que utilitzava algun truc maligne perquè el ninot parlés.
La gent va començar a parlar encara més quan es va descobrir que tenia una estranya fascinació pel ninot, el cuidava com si fos el seu fill i no deixava que el públic ni el personal de feina s’acostessin a ell, només ell podia tocar-lo i guardar-lo dins la caixa.
Tot va acabar quan, un dia, després d’una actuació, Charlie no sortia de la seva habitació, i per això els seus representants van trucar a la policia i es van trobar el pitjor.
El ventríloc estava tirat sobre el terra sense vida, amb el coll totalment destrossat i tacat de vermell.
Després d’uns moments per reaccionar en veure la terrible escena, les autoritats es van enfocar a trobar Edgar, ja que van pensar que algun individu havia entrat al camerino amb la intenció d’arrabassar-li la vida i robar-li al ninot.
Els policies van treure el ninot de la seva caixa i van observar certs detalls en les mans.
Es van adonar que tenia empremtes dactilars i la seva cara estava oculta amb una màscara de làtex per amagar la pal·lidesa de les seves faccions. No es va saber mai què va fer McCarthy per conservar tan bé el cadàver. És completament inexplicable fins avui. Tampoc es va saber la identitat del nen, però es va presumir que va poder ser el seu fill que va morir, el pare no va aguantar la pèrdua i el va convertir en un ninot per estar junts per sempre.
Aquest és el cas d’una parella que, un dia després d’arribar la notícia que serien pares, la dona havia d’anar a casa dels seus pares per uns dies i l’home es va quedar sol a casa.
A la nit l’home estava mirant la televisió quan es va aixecar per anar a la cuina, s’adona que hi havia una estranya ombra, mira amb més atenció i veu que tenia la silueta d’una persona la qual era molt alta. Quan va tornar la seva dona, li va explicar, però s’ho van prendre com si fos producte de la seva imaginació, ja que no ho havia vist amb els seus ulls i era una cosa gaire bé impossible.
Amb el pas dels dies, la dona es va adonar que l’atmosfera de la casa era diferent, més negativa i fosca. Cada vegada que entrava a la cuina li feia la sensació que hi havia algú mirant-la i que hi havia males energies.
Una nit, mentre estaven mirant la televisió junts, la dona veu que en la foscor hi ha una ombra, la mateixa ombra de la qual li va parlar.
Al següent dia la dona estava sola a casa, ja que el seu marit estava treballant, i ella va deixar la porta del lavabo oberta per si algú trucava a la porta de fora. Quan ella estava al lavabo va sentir un crit de la cuina, va anar corrents a veure que estava passant i no hi havia res, només unes taques de mans a la taula de la cuina. Ella va anar a comprovar que la porta estigués tancada i no estava oberta, era impossible que algú entrés…
Ella va trucar el seu marit per dir-li el que li va passar, l’home va tornar a les vuit de la nit i va veure les taques, les quals encara estaven allí.
Erzsébet va ser una aristòcrata hongaresa dels segles XVI i XVII.
Ha passat a la història per haver estat acusada i condemnada de ser responsable d’una sèrie d’assassinats.
Aquests van ser fets amb el propòsit d’obtenir la ‘‘joventut eterna”. Segons la comtessa, aquesta s’obtenia tenint banys diaris dins de la sang de les seves víctimes.
Aquesta és la dona que més ha assassinat a la història de la humanitat, amb un total de 650 morts.
A Hongria es van començar a escoltar rumors sobre aquesta comtessa, la majoria deien que feia bruixeria amb la sang de noies segrestades.
Va ser per això que va ser investigada, donant a conèixer al seu castell nombroses noies torturades en diferents estats de dessagnat i un munt de cadàvers pels voltants del castell.
Com que era part de la noblesa, Erzsévet Báthory no va ser jutjada, en canvi va ser tancada dins del seu castell. Als quatre anys d’aquest tancament, finalment la comtessa va morir, un 21 d’agost de 1614.
Una llegenda explica que Erzsébet va veure al seu pas per un poble una anciana decrèpita i se’n va burlar, i l’anciana, davant la seva burla, la va maleir dient-li que la noble també envelliria i es veuria com ella algun dia. Aquesta llegenda explica d’aquesta manera l’obsessió de la Comtessa per obtenir la joventut eterna.
En conclusió, recordeu nois i noies, no us obsessioneu amb la joventut i no us tanqueu dins d’un castell.
3 casos paranormals reals que no et deixaran dormir.
L’ombra
Estava amb el meu marit dormint la migdiada a casa. La casa estava plena de miralls. Em vaig desvetllar i en un d’ells vaig veure com ell estava dret. Em vaig girar a veure i estava dormint al meu costat, què era aquella ombra?
2. Habitació 428
Un dels casos més apassionants que ha suscitat moltes investigacions. Es tracta d’una habitació de la Universitat d’Ohio on han passat fenòmens estranys: des de sessions d’ocultisme, l’aparició de cares i, fins i tot, desaparicions i morts.
Segons les fonts, un estudiant va morir dins d’aquesta habitació en realitzar un acte d’ocultisme per contactar amb els morts, de manera que per a molts experts del paranormal, està maleïda. L’habitació està tancada des de fa dècades.
3.Hospital general de Valencia
La història de l’hospital es remunta a principis de 1409 quan un frare de la ciutat va instar les autoritats a crear un hospital per a malalts mentals. En els últims anys s’han comptabilitzat fins a una quinzena de morts violentes o defuncions en estranyes circumstàncies dins de l’hospital, estem parlant de víctimes d’agressions, de crims i fins i tot d’accidents de caça, cada cas tanca una història.
El personal de seguretat relaten les esgarrifoses aparicions que tenen lloc entre les seves parets: un monjo d’uns dos metres d’alt, ancianes que parlen amb els zeladors i desapareixen per instants després d’aparèixer al dipòsit, dins d’una de les cambres frigorífiques.
“Treballo com a tècnic d’ambulàncies, vaig arribar a l’hospital i, parlant amb uns companys a la porta de centre, vam veure travessar l’entrada al que semblava un monjo gegantí, d’uns dos metres i escaig d’alçada. Quan vam entrar per trobar-li no vam veure res, ens vam adonar que allò no tenia peus, anava surant. Aquest mateix dia en què vam veure allò va haver-hi set morts a l’hospital i diversos companys van veure l’estranya figura.”
Avui, a la secció Expedient Paranormal, us portem un cas molt estrany d’un experiment rus de la son. Es tracta d’una creepypasta bastant coneguda. Ara us parlarem d’aquest experiment.
A finals dels anys 40, uns investigadors russos van agafar cinc persones, concretament cinc presoners polítics declarats enemics de l’estat durant la segona Guerra Mundial. Els van mantenir desperts durant 15 dies utilitzant un estimulant. Els tenien tancats en una habitació segellada per monitoritzar curosament l’ús d’oxigen, de manera que el gas estimulant no els matés. L’habitació estava plena de llibres i mantes per dormir, però cap llit. Tenien aigua corrent, lavabo i la quantitat suficient de menjar perquè les cinc persones sobrevisquessin per un mes.
Quatre científics de l’experiment preparats per entrar a l’habitació
Els primers cinc dies no va passar res fora de lloc. Després de cinc dies, van començar a experimentar a símptomes de paranoia severa. Van deixar de parlar entre ells i van començar a murmurar de manera alterna en els micròfons. En un principi es va creure que això era un efecte del gas. Després de nou dies, el primer d’ells va començar a cridar. Corria per tota l’habitació cridant repetidament durant hores seguides. Després va intentar continuar cridant, però només podia donar un crit ocasional. Els científics van descobrir que s’havia destrossat físicament les cordes vocals. Els seus companys no van reaccionar de cap manera respecte als seus crits, van seguir murmurant als micròfons fins que el segon presoner va començar a cridar. Dos dels presoners que no cridaven van agafar els llibres i els van omplir pàgina per pàgina amb els seus propis excrements, i de manera calmada.Van passar altres tres dies. Els investigadors miraven els micròfons constantment per assegurar-se que treballaven, perquè creien que era impossible no escoltar sons amb cinc persones dins. En el matí del dia catorze, els investigadors van fer una cosa que no havien de fer per cridar l’atenció dels presoners: van utilitzar l’intercomunicador dins de l’habitació, esperant provocar respostes dels presoners. Van anunciar: “Obrirem l’habitació per provar els micròfons. Allunyeu-vos de les portes i poseu les mans enrere”. Per a la seva sorpresa, van escoltar només una frase, amb veu calmada: “No volem ser alliberats”.
Avui, a la secció Paranormal, us presentem Randonautica, l’aplicació la qual està incendiant les xarxes socials d’actes paranormals i moltes preguntes a l’empresa que va crear-la respectivament, la qual és Falcón.
Logotip de Randonautica
L'app de Randonautica s'ha tornat popular gràcies al fet que promet oferir experiències paranormals o terrorífiques als seus usuaris a través d'exploracions de llocs "carregats energèticament".
El nom de l'app és la unió de les paraules Random (aleatori) i Nauta (explorador), i és una mena de joc que convida als seus usuaris a explorar destinacions de diferents maneres.
L'app sol·licita la ubicació de l'usuari i després cal triar entre quatre alternatives per a l'exploració: anomalies, atractors, buits i situacions paranormals.
L'aplicació, disponible per a Android i iOS, proporciona unes coordenades perquè el o els usuaris vagin a explorar les zones. A més són guiats per un mussol que forma part del logo de l'app.
Troben restes d'un difunt a la platja:
Maleta trobada amb restes humanes per l’aplicacío Randonautica
Un grup de joves de Seattle(Estats Units) van rebre unes coordenades que els van portar fins a la costa on van fer l'inesperat i macabra troballa de les restes.
En arribar a una zona rocosa van trobar una maleta, moguts per la curiositat van decidir acostar-se per obrir la valisa, però una forta olor es va tornar cada vegada més penetrant. Dins de la maleta hi havia una bossa negra que desprenia el desagradable l'olor, de manera que els joves van decidir trucar a les autoritats.
En arribar els oficials de la policia de Seattle van confirmar que dins de la bossa negra hi havia restes humanes.
Els oficials també van descobrir una altra bossa dins de l'aigua no molt lluny d'aquí i posteriorment van informar que les restes eren d'un home de 26 anys i una dona de 36.
Mitjans locals van revelar que les víctimes van ser identificades com Austin Wenner i Jessica Lewis, qui van morir per trets d'arma de foc el passat 16 de juny.
És el cas d’un bon amic que, atret per la popularitat del denominat “restaurant dels fantasmes”, va passar allí unes hores de recerca que van tenir una inquietant prolongació.
Havia estat a “Viandes” investigant, unes hores, en la nit, i va voler viure allò que havia escoltat tant en la ràdio i en els mitjans de comunicació. Quan va finalitzar va recollir el seu equip i va marxar nafrant a casa passades les 3 de la matinada. Estava cansat, havien estat moltes emocions. Es va ficar al llit directament sense fer soroll per no despertar a la seva esposa que estava adormida.
Cap a les 4 de la matinada va sentir set i es va aixecar a beure aigua. Va picar la clau de l’alarma que gestiona la seguretat de la casa i va entrar en la cuina. Va obrir el frigorífic i va sentir com algú estava darrera d’ell, va pensar que eren imaginacions seves i va beure, però no va poder reprimir el seu instint de curiositat i es va donar la volta. Allí, després d’ell, estava una dona, en camisol, cabells llargs, pèl-roja, amb cara somorta que el mirava fixament.
Es va quedar sense parla, impressionat, però un ressort va saltar al seu cap que li va dir: “això no pot ser real, ha de ser o producte de la teva imaginació, o que estàs adormit o que t’has portat a casa un fantasma del restaurant”. Sense perdre els nervis, va tancar el frigorífic, va activar l’alarma i es va ficar al llit. Ja amb un ull a la porta del passadís, ja que tenia por. No podia dormir i li donava voltes al fet que podia ser.
Sobre les 7.30 va sentir curiositat i va tornar a aixecar-se, va tornar a marcar el número de l’alarma i en la penombra va notar aquella presència, es va acostar i novament va veure a aquella figura espectral que ell veia com una persona normal però que no havia de ser allí.
Sobresaltat va activar l’alarma abandonant la cuina i es va quedar vigilant. A les 9 del matí es va aixecar per última vegada abans que la seva esposa despertés, va pensar: “com aquest fantasma segueixi aquí quan la meva dona s’aixequi, serà un xoc”. Però en desactivar l’alarma i entrar en la cuina, amb les clares del dia, ja no estava aquella presència. Va respirar alleujat.
Moltes vegades, després d’una recerca paranormal, una entitat pot acompanyar-nos, els parapsicòlegs ho denominen “quedar-se pegats a nosaltres”; i no és una experiència estranya ja que en altres ocasions ja han ocorregut situacions similars en les quals un ens vinculat emocionalment a un lloc ens acompanya per unes hores per desaparèixer després. No va tornar a repetir-se mai.
Avui, a la secció Expedient Paranormal, us porto l’última part del projecte Abigail, però aquesta vegada no la narraré jo, serà narrada des del punt de vista del protagonista. Si vols saber tota la història completa hauràs de veure les primeres parts.
Albert Wester
El meu nom és Luke i tinc disset anys, sempre m’han agradat les teories conspiratories, ja que des de molt petit el meu avi m’ha explicat moltes històries enigmàtiques, de fet sempre estic llegint els seus diaris antics a la recerca de notícies misterioses. Fa un mes, un titular va cridar especialment la meva atenció, ja que parlava d’un fet que va passar a l’Àrea 51, l’àrea d’experimentació de l’exèrcit estatunidenc a 1943. De les profunditats d’aquest lloc havia sorgit un ésser horrorós anomenat Abigail, que havia acabat amb qualsevol ésser viu. Després em va resultar impossible trobar més informació sobre Abigail, en cap diari deia res més, així que vaig buscar qualsevol llibre que expliqués qualsevol cosa sobre l’assumpte.
Quan m’anava a donar per vençut vaig trobar un llibre molt fi que es trobava entre la resta i s’anomenava “secrets de l’Àrea 51”. L’autor era anònim i les primeres pàgines no deien res nou, fins i tot jo mateix les podria haver escrit, però quan vaig arribar a la meitat la lletra havia canviat, ara estava escrit a mà, semblava un diari en el qual un home parlava amb tendresa d’Abigail. Explicava els experiments que li havien fet fins a tornar-la immortal. Al costat d’aquestes línies hi havia marques de llàgrimes, després explicava que Abigail era terriblement mortífera, al costat posava amb lletra tremolosa “com acabar amb Abigail si escapés”.
imatge satel.lit de les coordenades indicades
“Si Abigail escapa, els seus instints ja programats la portaran a refugiar-se al bosc, ja que això li recorda al refugi de la seva infància on se sentia protegida, per tant, si vols trobar-la has de fer el següent: segueix aquestes coordenades “37° 16′ 05 N. 115° 47′ 58 W.”, et trobaràs a un llac envoltat de molts arbres, hauràs d’entrar al fons fosc del bosc, és evident que ha de ser una nit tancada i que hi hagi lluna plena. Després de caminar per diversos minuts trobaràs una petita casa de fusta, entra. Hauràs de portar una torxa apagada, llumins, un munt de palla, una màscara d’una nina i una capsa de galetes. A aquestes alçades sabràs que el cervell d’Abigail està codificat per assassinar, però el seu subconscient encara amaga els records feliços de la seva infància, d’allà l’importància de les galetes i la màscara de la nina.”
“Quan ho tinguis tot preparat, respira fons i xiuxiueja “Abigail, estàs allà?”. Hauràs de dir-ho 3 vegades i escoltaràs un crit desgarrador, això significa que Abigail ha respost a la teva crida. Quan s’obri la porta del graner posa’t la màscara, estarà davant teu i és pitjor del que t’havies imaginat, no tinguis por, li recordaràs a la nina de la seva infància i trigarà a atacar-te. Encén la torxa sense treure la vista d’Abigail, lentament quema el munt de palla, apropa la caixa de galetes, després surt del graner pausadament, no li donis l’esquena, no facis un moviment brusc, vés-te’n, tanca la porta. I ara sí, corre, tapa’t les orelles perquè els crits d’Abigail poden tornar-te boig, no et quedis a veure el graner cremant-se, ja que Abigail té tants compostos químics que explotarà per l’aire causant un gran desastre.”
Abigail avant i després
El llibre acaba amb el desig de l’autor i pare d’Abigail que aquests consells arribin a bones mans, però aquesta història supera l’anecdòtic. Fa dos dies Abigail va ser notícia, ha ressorgit i ha aconseguit escapar. Actualment sóc l’únic que sap com destruir-la, haig de fer-ho, per tots els morts, per Albert Wester i sobretot per Abigail, algú ha d’acabar amb el seu sofriment…
Creus que Luke va aconseguir acabar amb Abigail? O ella segueix rondant pels boscos de l’Àrea 51? Espero que us hagi agradat, si voleu més històries com aquestes les tindreu un cop a la setmana, adéu-siau.
Avui, a Expedient Paranormal, El retorn d’Abigail, si no heu vist la primera part aneu a la mateixa secció i trobareu la publicació “El projecte Abigail I“. És fonamental llegir-la per entendre aquesta part.
Límit Àrea 51
El projecte Abigail va ser un experiment de l’Àrea 51. Ella va escapar, però van segellar tota la zona on estava amb materials molt resistents, o això pensaven. Ja fa més de 70 anys del projecte Abigail i encara que hagi passat aquest temps molts diuen que a l’ala oest de l’Àrea 51 s’aconsegueixen escoltar cops. Una de les preguntes més grans és com Abigail ha pogut seguir viva durant tant de temps. Avui dia es creu que Abigail és un dels motius pel qual l’Àrea 51 està tant protegida, ja que no volen que cap explorador pugui tenir accés a la càmera on es troba tancada Abigail i pugui acabar en una tragèdia.
Al 2017 uns soldats que estaven de guàrdia van veure sortir algú de la zona restringida, els soldats van perseguir aquesta persona fins a arribar a la cuina. Sorpresos, van entrar a esbrinar qui era aquella persona. En entrar, a la cuina, que estava abandonada ja que feia anys que no s’utilitzava, hi feia una olor forta que els va portar fins al magatzem. Un foc amb una olla gegant bullia, un gran animal penjava del sostre i una dona subjectava amb unes cordes a l’animal per baixar-lo a l’olla. Els soldats la van detenir i la van interrogar durant una llarga estona, què feia amb aquell animal i què feia en una zona restringida? La dona no va dir res, així que van decidir investigar pel seu propi compte.
Abigail
Per sorpresa, la porta estava entreoberta i els soldats van treure les seves armes. “És inofensiva”, va dir la noia. Qui és inofensiva? Van trobar restes de menjar, els soldats van seguir patrullant la zona quan Abigail va aparèixer, li va arrencar el cap a un d’ells mentre l’altre li disparava, però no aconseguia parar-la. Van trucar als reforços, que de seguida van arribar, però Abigail era més forta del que pensaven. Abigail va sortir de la zona restringida atacant tot el que es posava per davant, la noia que l’havia estat alimentant va intentar parar-la, però era molt tard, Abigail estava fora de si i va arrasar amb tots fins a escapar i arribar a l’exterior. Ara Abigail està lliure pels boscos propers a l’Àrea 51, amagada a alguna cova i alimentant-se d’animals. Els responsables d’això la segueixen buscant avui dia.
I ara jo us pregunto, vosaltres creieu que això és veritat o només és una història de por més? Us deixo pensar-ho i, si també voleu saber com la van buscar, en uns dies tindreu una publicació explicant la història de la caça d’Abigail.
Avui, a la secció Expedient Paranormal, us porto la història del projecte Abigail, però primer de tot us parlaré una mica de l’àrea 51, ja que aquesta història va transcórrer allà.
Entrada de l’area 51
L’àrea 51 és una base ocupada per l’exèrcit dels Estats Units, es diu que allà es fan númerosos experiments i majorment amb extraterrestres. Aquesta àrea ha estat ocupada des de 1943, en finalitzar la Segona Guerra Mundial Estats Units es van adonar que el poder dels nazis era degut majorment als experiments realitzats i, per no quedar-se endarrere, es van aventurar a les proves de la mutació genètica, entre altres coses.
Abigail Wester
En les proves de mutació genètica el que volien era crear superhomes per l’exèrcit com una mena de superheroi. Van començar buscant la immortalitat de l’ésser humà, però naturalment cap home volia ser cap “rata de laboratori”. A més que la persona escollida havia de ser de completa confiança perquè l’experiment no caigués en mans enemigues. Albert Wester, un científic dins de l’exèrcit estatunidenc, va proposar la seva filla Abigail Wester com la millor opció per portar a terme l’experiment. Aquesta proposició va ser acceptada i en qüestió de mesos la pobra noia va començar a rebre tota mena de tractaments i es van posar mans a l’obra en el que seria el projecte Abigail.
Abigail a mitjans de les probes
Els experiments van començar i des del primer moment els resultats no van ser el que esperaven, la cara d’Abigail s’estava deformant: la cara semblava més ample, les dents creixien d’una forma molt estranya, el color de la seva pell s’anava perdent i li van aparèixer moltes arrugues i el cabell que no queia es tornava blanc. Malgrat les recomanacions dels seus companys, el seu pare volia portar l’experiment fins al final, no perquè no estimés la seva filla sinó perquè sabia que, si parava, ella moriria instantàniament. Ell l’únic que desitjava era que la seva filla és recuperes en finalitzar el procediment.
Abigail després de totes les proves
Una persona que treballava a la cuina de l’àrea 51 va dir que durant aquells anys preparaven una gran quantitat de menjar, és rumorejava que se la portaven a una criatura estranya i monstruosament immensa, es deia que Albert Wester és passava moltes hores parlant o plorant davant de la porta on es trobava aquell ésser. Els informes anotaven que Abigail havia perdut completament la raó, com un animal salvatge, el seu cos s’havia tornat monstruós, mesurava quasi 3 metres d’altura i la seva pell s’havia esguerrada deixant veure els ossos. Encara que tingués aquell horrible aspecte el seu pare s’aferrava a la més mínima esperança que aquest experiment funcionés, es negava a posar fi a la vida de la seva filla i a la vegada la culpabilitat l’anava destruint a poc a poc. Dos anys després es va suïcidar i va deixar una carta dient que cuidessin de l’Abigail, però l’exèrcit es va negar i va dir que no li donarien mai més de menjar i així moriria de fam. Diuen que la primera nit que Abigail no va rebre menjar es van sentir crits i grunyits de la seva cel·la. Al matí van sonar totes les alarmes a l’adonar-se que dos guàrdies havien sigut assassinats i que Abigail, amb fam, havia escapat. Dos soldats s’havien trobat amb ella i havien començat a disparar, però els trets no l’afectaven i va atacar i matar als soldats. Com no podien fer res per acabar amb ella, van decidir segellar amb materials molt resistents tota la zona en la qual es trobava Abigail.
Van passar uns anys i ella seguia allà tancada i es deia que es sentien crits d’ella, però al 2017 es va deixar anar el caos…
Avui a la secció Paranormal tenim unes experiències explicades per la gent:
#1 L’hospital de la por
En el centre de salut del meu servei social s’escoltava com es movia tot en el celler i com si usessin l’aparell amb el qual es revisa a les dones embarassades. A més, una nit en què estava de guàrdia, com a les 3.00 del matí em van tocar la cama per a despertar-me, però no hi havia ningú!
Brenda Olvera, 30 anys
#2 Entrevistant el fantasma
En una ocasió vaig acudir a realitzar una entrevista. En finalitzar i escoltar l’enregistrament em vaig adonar que havia quedat registrada la veu d’una nena, però a l’habitació només estàvem 4 persones i cap era menor d’edat. Clarament es pot escoltar la veu d’una petita que diu «gat», és com si hagués estat al costat de la gravadora.
David Sànchez, 29 anys
#3 Visita inesperada
En el departament on vivia abans, en el pis de dalt s’escoltava com si diverses bales rodessin pel sòl, sempre en la matinada. Una nit es va descompondre la meva computadora i vaig pujar amb la meva cosina, que vivia en el pis superior, per a treballar en la seva. Just a l’habitació on diverses vegades vaig escoltar les bales, vaig veure l’ombra d’un nen que corria i després es perdia entre les cortines. La veritat em va fer molta de por, vaig tancar l’habitació i em vaig anar el més ràpid que vaig poder.
Luisa era una jove mexicana. La seva bellesa natural feia que molts homes sospiraven per ella. Però ella no volia un home al seu costat. Però un dia un cavaller espanyol, sr. Nuño de Montes-Caros, va conquerir el seu cor. Per la diferència de classes van haver-hi d’anar-se a una casa en un lloc llunyà. Durant sis anys Luisa va viure allà i Nuño l’anava a visitar. Van tenir tres fills. Passat el temps les visites de l’espanyol van anar disminuint i ella va caure en una depressió.
Una nit, el Sr. Nuño va decidir sortir i Luisa va seguir el carruatge. El vehicle es va parar en una mansió luxosa on se celebrava una gran festa. Luisa va preguntar a un home que passava dins, l’home va contestar que era la boda de Sr.Nuño. Després va veure a la finestra a la feliç parella ballant. Luisa, embogida, va tornar a casa i va matar els seus tres fills. Seguidament, es va dirigir al riu i va posar juntament amb una manta els seus fills mentre cridaven penedida “Els meus fills”. Des de les hores molta gent asseguraven haver vist a la Llorona deambulant pels parcs i els carrers de Ciutat de Mèxic. L’espectre es lamenta eternament per la mort dels seus fills emetent un crit esgarrifós: “Ai, els meus fills!”.
D’aquest mite cantants mexicans van compondre la famosa cançó “La llorona” i fer la història com un símbol del país.
:quality(75)/cloudfront-us-east-1.images.arcpublishing.com/elcomercio/PQQ7TZ42VZBAXACNVDRK7SKGCM.jpg)
Les Barraques Digitals 