Estiu del 1997. Enfield, barri perifèric de Londres. Es fa de nit i Peggy Harper fica al llit a dos dels seus quatre fills. El clima és temperat i tot apunta al fet que serà una altra nit tranquil·la.
Però alguna cosa passarà aquesta nit, alguna cosa que serà el començament d’una llarga i terrorífica temporada de successos paranormals que, avui dia, encara segueixen sense cap explicació.
La senyora Harper és una divorciada de 40 anys que viu amb els seus quatre fills en una bonica casa al popular barri obrer d’Enfield. A mitjanit, els crits de les seves filles Janet i Pete desperten a la senyora Harper. Puja ràpidament. Tot està al seu lloc, però les seves filles, entre plors, li diuen que el llit ha començat a agitar-se violentament. Peggy creu que ha sigut un malson de les noies, les tranquil·litza fins que es tornen a adormir i ella fa el mateix.
L’endemà, les noies tornen a cridar i, en aquesta ocasió, relaten a la seva mare que la cadira que hi ha a l’habitació ha començat a moure’s sola. Peggy segueix sense veure res estrany i per tranquil·litzar-les agafa la cadira per emportar-se-la, però quan apaga la llum de l’habitació, ella mateixa sent uns forts cops procedents del terra de l’habitació.
La por s’apodera a l’instant de la mare que treu a les seves filles de l’habitació i busca auxili a les cases veïnes. Un grup de veïns registren la casa i el jardí a la recerca d’algun possible intrús que estigués causant el soroll que Peggy i les seves filles han escoltat, però no van trobar res. En canvi, quan estan tranquil·litzant a Peggy, tots escolten els cops que succeeixen en curts intervals i que vénen de l’interior de la casa. Tot seguit truquen a la policia que, testimoniaran en declaració escrita que una cadira es movia inexplicablement per tota la casa. Durant els següents dies els successos continuen. Es mouen els mobles, joguines que leviten per l’habitació…
Els esdeveniments arriben a la premsa i el diari Daily Mirror envia a un equip d’experimentats per investigar el cas. L’equip del diari va poder contemplar els successos inexplicables.
Els successos van continuar i inclús van començar a ser perillosos per la família Harper.
Van començar a aparèixer bassals d’aigua sense motiu algun, els mobles eren llançats escales avall i els calaixos sortien disparats.
De tant en quan, sortien brots de foc i, s’extingien sense deixar marca.
En una ocasió, Janet va assegurar que la cortina va intentar estrangular-la davant la seva mare.
Un altre dels fenòmens que solien passar era el canvi de la veu de la petita Janet. De la seva gola sortia una veu aspra que parlava en llenguatge vulgar i obscè. Quan això passava, Janet entrava a una mena de “trance”. La veu va assegurar que era un home que havia mort en aquella casa.
Durant el “trance”, havien de subjectar-la fort perquè adquiria una força molt inusual en una nena d’onze anys. De vegades sortia corrents i es colpejava amb el cap contra la paret mentre maleïa a tothom.
Janet va passar sis setmanes en l’hospital de Maudsley a Londres on va experimentar unes proves precises per detectar qualsevol anomalia, però no es va trobar res. Durant aquest temps, a la casa van cessar l’activitat paranormal. Quan la petita Janet va tornar, els successos van començar de nou i van durar dos anys més fins que van acabar definitivament.
Mika Franganillo i Helena Martín
Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »
Les Barraques Digitals 