Un home sense papers salva un nen que anava a caure d’un balcó a París

El jove d’origen malià Mamadou Gassama, que va arribar al setembre a França sense papers, ha obtingut  aquest dissabte la ciutadania per haver salvat un nen que penjava d’un balcó d’un quart pis a París. Després del seu gest, conegut pel vídeo gravat per un vianant que es va viralitzar, el president francès Emmanuel Macron el va rebre el seu despatx a l’Elisi i li ha concedit la ciutadania i una feina de bomber.

Resultado de imagen de Mamadou Gassama

Els fets van passar dissabte al districte 18è de París, al voltant de les vuit del vespre. Amb els crits de pànic dels vianants, que intentaven alertar de la presència del nen aferrat amb les dues mans a la barana del balcó, Gassama es va enfilar per la façana amb les mans i en cosa de trenta segons va escalar quatre balcons per agafar el nen, de 4 anys. Al costat, un veí de la porta del costat intentava també arribar a la criatura, però un vidre l’hi impedia.

Gassama i la criatura, van rebre després atenció mèdica. El pare del nen ha sigut detingut per haver-lo deixat sol a la casa. La mare es troba fora de París i el menor ha sigut ingressat en un centre d’acollida.

L’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, va felicitar a Twitter el jove i va explicar que hi ha parlat personalment.

“M’ha explicat que va arribar de Mali fa uns mesos somiant de construir-se aquí la seva vida. Li he dit que el seu gest heroic és un exemple per a tots els ciutadans i que la Ciutat de París evidentment li farà costat de tot cor en els seus passos per establir-se a França”.

Mario Castillo i Marina Viñallonga

Carnestoltes!

Aquesta setmana a la secció de reportatge us parlem sobre la celebració del Carnestoltes.

És una celebració que té lloc abans de la quaresma cristiana. Té data variable (entre el febrer i el març). La gent es disfressa, surt als carrers i fan festes, balls…

Quin és el seu origen?

Venen d’unes festes paganes que es realitzaven en honor a Baco, el deu Romà del vi. O les que es realitzaven en honor del toro Apis d’Egipte. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de carnestoltes oferia mascarades rituals d’arrel pagana i un lapse de permissivitat que s’oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la quaresma.

Gastronomia

Abans era costum criar un porc i fer una matança a l’any. La sardina i l’arengada són menges estretament lligades a la celebració del carnaval, la coca de llardons, o en alguns llocs també altres coques, se solien acompanyar de crema catalana.

Tradicions

Hi fan rues que passen per tot el poble en el qual es faci aquesta celebració ensenyant les disfresses que hi fan en tot el poble. Es fa un concurs de les disfresses en diferents categories i hi donen premis concorda els grups.

També hi ha el Rei Carnestoltes. És un personatge fictici que presideix totes les celebracions relacionades amb el carnestoltes. Sol anar disfressat d’una manera estrambòtica i en tot moment manté una actitud arrauxada, burleta i descarada. Inaugura el cicle del Carnestoltes amb un discurs convidant a tots el habitants a unir-se a la festa desenfrenada que es farà els dies vinents amb inspiració pagana.

El carnestoltes al món

A Argentina el carnaval té un gran pes com a festa. Es fan celebracions d’una setmana. Fan balls pels carrers amb música en directe, que practiquen durant tot l’any. D’això se’n diu les Murgues. Ells mateixos fan els vestits amb decoració inspirada en el seu barri i sobretot amb accessoris que criden molt l’atenció com pegats brillants i lluentons. Això és molt típic de la capital d’Argentina, a la zona porteña. És una celebració molt patriòtica on mostren un amor pel seu país.

Un del més famosos és el de Venècia. Abunden les maschera nobile i maschrea de galeone, que és una careta blanca amb vestidura de seda negra, o de foscos colors i barret de tres puntes. S’han anat sumant altres colors als vestits, encara que les màscares segueixen sent en la seva majoria blanques, platejades i daurades. Es fan deu dies de celebració on milers de turistes acudeixen per la celebració més gran del Carnestoltes.

Rues

Aquestes rues és caracteritzen a moltes parts del món. Sobretot, la més famosa, és la d’Alemanya.  La rua del “dilluns de roses” de Colònia, amb un milió de visitants, i en la qual participen 10.000 persones de diferents colles, repartits en unes 100 carrosses, que reparteixen tot tipus de dolços com ara: caramels, xocolata, bombons. També es reparteixen altres petits regals com peluixos, ramells de flors…

Resultat d'imatges de ruas de carnavals a Alemanya

Enquesta als alumnes del Marta Mata

Què tens pensat fer aquest Carnestoltes?

22 persones van votar que sortirien amb els amics.

Et disfresses en grup o sol?

12 persones van votar que es disfressaran en grup.

3 persones van votar que es disfressaran sols.

9 persones van votar que no es disfressaran.

Havies sortit ja l’any passat?

20 persones van votar que sí.

2 persones van votar que no.

Si surts, sortiràs per Montornès o un altre lloc?

9 persones van votar a Montornès.

13 persones van votar que a un altre lloc.

 

Fins aquí el nostre reportatge sobre el Carnestoltes! No queda res! Gaudiu!

 

Zoel Fernandez i Gabriel Lacueva

Mitja part dels “Brexiters” vol que torni la pena de mort

Aquesta setmana creiem que és la setmana de notícies WTF, perquè no parem de trobar notícia estranya rere altra…

La notícia d’ara és tan WTF com esgarrifosa. Segons una enquesta en el Regne Unit, la meitat dels que van votar pel Brexit volen recuperar la pena de mort. Nosaltres no tenim cap idea per què després de fer preguntes de sortir d’Europa ara es fan preguntes per retornar la pena de mort. Creiem que la pregunta que haurien de fer a la pròxima enquesta és: Estem bojos?

En l’enquesta de YouGov va participar més de 2.000 persones i es va realitzar el 20 i 21 de febrer.

La pena de mort va desaparèixer del Regne Unit en 1997, tot i que ja feia uns anys que no l’aplicaven. El 53% dels 810 enquestats que van votar a favor del Brexit volen recuperar aquesta llei.

Es creu que els votants que van decidir dir que sí a la pena de mort eren persones de més de 65 anys amb poc nivell educatiu (i tant) i que la major part residia al nord d’Anglaterra.

Estic bastant d’acord a la pena de mort pels assassins de nens, que és el que la major part dels britànics pensen.

Paul Nuttal, líder de l’UKIP (Un partit polític anglès)

Aquest individu va afirmar l’any passat que demanaria un referèndum sobre la pena de mort si arribava a una recollida de firmes considerable (esperem que mai arribi).

La nostra opinió és que nosaltres no podem decidir sobre prendre la vida o no d’una persona, i aquest fet ha de servir no solament a la pena de mort, sinó a altres crims com matar gent o abusant d’elles.

Per últim, també s’ha confirmat que 4 de cada 10 persones que van votar a favor del Brexit volen que els càstigs físics tornin a les escoles. Clar, el que volen ells és deixar als nens igual de trastornats que ells estan però a base de cops.

 

Aquesta ha sigut la notícia, i esperem que aquest tema no es faci realitat i que la gent sigui conscient.

Judit Costa i Alex Gil

Un 22 de març…

En un dia com avui, 22 de març, van succeir els següents fets:

Festes i commemoracions

  • Dia internacional de l’aigua (ONU)
  • 21 al 27 de març: Setmana de solidaritat amb els pobles que lluiten contra el racisme i la discriminació racial.

A Catalunya

  • 1863: mort de Josep Manso i Solà, capità general de l’exèrcit reial en els regnats de Ferran VII i Isabel II.
  • 1930 – Barcelona: Salvador Dalí fa una conferència a l’Ateneu Barcelonès: Postura moral del surrealisme.
  • 1931 – Ribes de Freser (el Ripollès): s’hi inaugura el tren cremallera que, passant per Queralbs, puja fins al santuari de la Mare de Déu de Núria.
  • 1982 – Sabadell: mort de Conrad Crespí i Vergés, sabadellenc supervivent del camp de concentració nazi de Mauthausen.

A Espanya

  • 950: el califa Abd al-Rahman III ordena executar a Abu Abd Allah Ibn Abd al-Barr per haver intervingut en una conspiració contra ell.
  • 1369: Enrique de Trastámara, ajudat pel guerrer francès Bertrand Du Guesclin, mata al seu germà Pedro I, rei de Castella i Lleó.
  • 1508: Fernando el Catòlic nomena a Américo Vespucio pilot major de Castella.
  • 1928: Espanya es reincorpora a la Societat de Nacions.
  • 1953: a Espanya, un decret del Ministeri d’Informació i Turisme organitza la Filmoteca Nacional.
  • 1984: deixa d’editar-se el Diario de Barcelona a la premsa espanyola.
  • 2004: la policia espanyola deté a quatre nous sospitosos per la seva presumpta implicació en els atemptats de l’11-M.
  • 2006: la banda terrorista ETA declara un “no més foc permanent”. 

A la resta del món

  • 1868, Morrison, Illinois (EUA): Naixement de Robert Andrews Millikan, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1923.
  • 1895 – París: els germans Lumière presenten el cinematògraf.
  • 2016 – Bèlgica: es produeixen els atemptats de Brussel·les de març.

A més, el 22 de març d’aquest any, just quan s’ha complert un any de l’ofensiva de Brussel·les, s’ha produït un nou atemptat terrorista a la ciutat de Londres. Si voleu saber més sobre aquesta notícia, visiteu la secció Internacional.

Javi Jové i Nerea Corbacho

Els tuits de Trump en una cançó emo

El nou president dels Estats Units ha creat molta polèmica amb el que escriu a la xarxa social de Twitter, però mai, el mateix Trump es pensaria que els seus tuits es convertirien en una cançó.

L’usuari de YouTube anomenat Super Deluxe ha penjat dos vídeos que converteixen els tuits de Trump en cançons emo del 2000. L’autor pretén imitar les cançons del principi del 2000 de la tribu urbana emo. Els emos es caracteritzen per:

  • L’ús de pírcings i tatuatges
  • Roba fosca
  • Amb accessoris
  • Fantasien amb el suïcidi
  • Alguns es tallen la pell
  • Són prims
  • El cabell els tapa la cara
  • Sempre parlen de manera negativa, són pessimistes

L’autor ja va penjar una cançó del mateix estil amb els tuits de Trump l’any passat. L’únic que pretén és provocar rialles i una mica més de polèmica sobre Donald Trump, no molt positiva pel president.

El que s’ha de dir és que aquest nou president dels EUA és bastant bipolar i cada vegada més psiquiatres creuen que Trump no té les capacitats per ser president.

Elena López i Júlia Costa