Agorafòbia

Posted on febrer 23, 2017 by ruuth04

Aquesta setmana a la secció reportatge, us portem una malaltia que potser n’heu sentit parlar alguna vegada però avui us farem una explicació més àmplia sobre aquesta malaltia.

Què és?

Agorafòbia, literalment, significa temor als espais oberts. Però, és més el temor a quedar-se atrapat sense una manera senzilla d’escapar, en cas de patir un atac d’ansietat.

Causes

No es coneixen unes causes comunes d’aquesta malaltia. Això és degut a les experiènces de cada persona. La més comuna és quan la persona ha viscut una situació d’angoixa i comença a tenir por de les possibles situacions que la puguin portar a viure una similar.

Símptomes

El principal és la por, però es pot manifestar de diferents maneres:

  • Por a quedar-se sol/a
  • Por a llocs tancats
  • Por a perdre el control en llocs públics
  • Canvis de comportament
  • Increment de dependència d’altres persones
  • Pensar que el que passa al voltant és irreal
  • No poder sortir de casa en períodes prolongats
  • Dificultat per respirar
  • Dolor al tòrax
  • Nàusees
  • Tremolor
  • Suor excesiva
  • Acceleració del cor

agorafobia

Prevenció

No hi ha mesures concretes que ajudin a prevenir la seva aparició, ja que no hi ha causes específiques.

Tipus

L’Associació Americana de Psiquiatria classifica l’agorafòbia en:

-Trastorns de pànic amb agorafòbia.
-Agorafòbia sense pànic.
-Trastorn de pànic sense agorafòbia.

Alguns especialistes també la classifiquen segons les situacions que es poden veure en una persona agorafòbica:

–Atac de pànic en una situació agorafòbica: provocat per un estímul extern.

–Atac de pànic previst en una situació segura: la persona afectada preveu un atac d’aquest tipus, ja que està molt actiu emocionalment

–Atac de pànic imprevist  en una situació segura: provocat per un estímul intern.

–Atac de pànic anticipat: La persona afectada assegura que tindrà un atac en exposar-se a l’estímul disparador d’ansietat.

Diagnòstic

El diagnòstic de l’agorafòbia comença amb l’avaluació mèdica i psicològica per part de l’especialista.

Tractament

El tractament que fins ara ha ofert millors resultats en els agorafòbics és la teràpia d’exposició, un tipus de teràpia del comportament. Aproximadament el 90% de les persones que se sotmeten a ella milloren.

Aquesta teràpia sol combinar-se amb antidepressius.

Complicacions

El principal problema és el consum excessiu d’alcohol. Això sumat a les característiques de l’agorafòbia pot dificultar el funcionament dels tractaments.

D’altra banda, atès que aquests pacients romanen molt temps sols és freqüent que en ells augmentin els sentiments de depressió, solitud i les idees suïcides.

foto-2-2

Alex Gil i Ruth Pajuelo

Filed under: Reportatge | Tagged: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , | Leave a comment »

Esquizofrènia

Posted on febrer 2, 2017 by juditdurang

Què és l’esquizofrènia?:

L’esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i una gran desorganització de la personalitat.

cerebro

Símptomes:

Deliris:
– Deliris de persecució: la persona pot creure que hi ha algú o alguna cosa que ho està seguint o vigilant.
–Deliri de perjudici: quan la persona creu que hi ha algú intentat fer-li mal o perjudicant-lo d’alguna forma.
–Deliris somàtics: quan la persona creu que té sensacions estranyes en el seu propi cos i normalment sospita que són provocats per alguna cosa o algú que intenta danyar-li.
–Deliris celotípics: la persona sospita que està sent enganyada per algú.

Al·lucinacions:
-Auditives: quan la persona escolta dins del seu cap una veu que li parla. Són les al·lucinacions més freqüents i característiques. A vegades aquestes veus els insulten i els donen ordres i és llavors quan la mateixa conducta de la persona pot estar determinada pel que li diguin aquestes veus.
-Tàctils: la persona té sensacions anormals en el cos sense que li toquin.
-Visuals: quan veuen en els altres alguna cosa que abans no veien.

Alteracions en el pensament:
El pensament a vegades es desorganitza, es perd la capacitat d’associar idees i aquestes canvien d’un tema a un altre sense connexió.

Alteracions en l’afectivitat:
El pacient pot tenir dificultat per expressar el que sent, poden desaparèixer els sentiments de calor i afecte cap als altres i pot tenir certa dificultat per mostrar-los.

Alteracions en la conducta:
Quant al comportament, el pacient pot aïllar-se dels seus familiars i amics en perdre la motivació i l’energia, tenir un sentiment de buit i fins i tot presentar conductes extravagants o no adequades.

Alteracions en la cognició:
El pacient pot tenir certa dificultat per mantenir l’atenció i per atendre a diverses tasques alhora, així com pot tenir algunes fallades de memòria. Hem de destacar també que a pesar que aquests símptomes puguin aparèixer als moments més aguts de la malaltia, el pacient si compleix adequadament amb el seu tractament pot portar una vida normal.

Causes:

-Alteracions del desenvolupament del cervell: l’esquizofrènia pot tenir el seu origen en alteracions del desenvolupament cerebral molt precoçment, en concret, durant el desenvolupament del cervell embrionari.

tumblr_inline_o38cdj2b0y1tt3ip1_1280

-Predisposició genètica: se sap que el risc de patir la malaltia és major quan existeixen antecedents familiars d’aquesta.
-Alteracions en substàncies del cervell: S’ha descobert que diverses substàncies anomenades neurotransmissors, i que s’encarreguen que les neurones es comuniquin adequadament, poden estar desequilibrats en l’esquizofrènia.
-Infeccions de l’embaràs: Està en estudi si algunes infeccions per virus que pateixi la mare durant l’embaràs, poden ser responsables d’alteracions del desenvolupament cerebral del fetus i que, a certa edat, provoquin la malaltia.

Tractament:

Actualment l’esquizofrènia és tracta amb determinats medicaments, que tenen la capacitat de corregir desequilibris. És diferencies dos tipus de medicaments: els clàssics, i uns altres d’atípics. Aquests últims tenen l’avantatge de produir menys efectes secundaris.

En casos molt concrets, com el greu risc de suïcidi o agressió cap a altres persones, es pot aplicar el tractament d’electroxoc.

Judit Durán i Aarón Estela

Filed under: Reportatge | Tagged: , , , , | Leave a comment »