Les Barraques Digitals

Aquesta setmana farem el reportatge sobre l’esport que practiquem els alumnes de 4t a educació física i també l’equip que té federat l’institut ; El Voleibol.

El voleibol és un esport grup practicat entre dos equips de sis jugadors cada un, que consisteix en fer passar la pilota al camp contrari mitjançant tocs per damunt d’una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista.

Regles del joc: 

El voleibol es juga en un camp de 18m de llargada i 9m d’amplada, dividit en 2 camps de 9x9m separats per una xarxa d’alçada variable; 2,43m per homes i 2,24m per dones, hi han diferents alçades que depenen de la competició: juvenils, infantils…A cada camp hi ha una línia paral·lela a la xarxa a 3m de distància. S’utilitza una pilota de cuir o material sintètic que sol ser més petita que la pilota del futbol i més lleugera.

 Tècniques

Les tècniques que sutilitzen per jugar al voleibol són:

–Recepció: s’utilitzen els dos avantbraços per esmortir el toque de l’altre equip.

–Defensa: s’utilitzen els dos avantbraços per defensar l’atac de l’altre equip.

–Toc de dits: s’utilitzen les dues mans, es solen utilitzar sobretot per passar la pilota a un company preparat per rematar, diem que és el millor gest per fer passades altes.

–Atac: és la manera en que un dels esquips intenta fer un punt a l’altre ofensivament.

–Bloqueig: és l’acció que fan els jugadors de l’equip contrari per parar l’atac.

Gairebé tots els moviments que es fan en cada tècnica consisteixen en flexionar les cames, estirar els braços cap a dalt, amb els colzes flexionats i tocar la pilota amb els dits o avantbraços sense acompanyar-la i sense que la pilota rodi molt.

El partit

Per començar a jugar un punt, un dels jugadors efectua el servei des de darrera del seu camp, així, la pilota arriba al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L’equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l’altre camp, i així durant tot el joc, fins que un equip aconsegueix fer caure la pilota a terra del camp contrari o algú comet algun error, com ara:

-Treure la pilota fora de camp.

-Que el mateix jugador toqui la pilota més d’una vegada seguides.

-Que un jugador toqui la xarxa.

-Que un jugador posi tot el peu al camp contrari o toqui la pilota dabaix la xarxa.

Els partits es juguen al millor de cinc sets, i un set es guanya amb 25 punts, excepte el 5è joc que es guanya amb 15 punts anomenat tie break.

A cada set els equips poden arribar a demanar 2 temps morts per cada set.

Els arbitratges al voleibol: hi ha 2 àrbitres principals i dos o quatre de jutges de línia a les bandes, després també hi ha un anotador que es qui apunta els punts i un anotador suplent.

Esperem que us hagi agradat el reportatge d’aquest setmana ! No us perdeu el de setmana vinent!

Rubén Rodríguez i Loubna Daih

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

En el reportatge d’aquesta setmana ens agradaria explicar els diferents tipus d’art que trobem a prop nostre.
Ens agradaria explicar quin tipus de tècnica existeixen, ja que potser algun dia les haurem de fer servir.
Abans de tot, ens agradaria explicar què és en sí l’art.

L’art és una manera d’expressió, o comunicació que vol transmetre alguna idea o sentiment, i hi han diverses formes de fer-ho:
Escriptura, pintura, arquitectura, escultura, ball o la música.

Ara ens centrarem en els tipus de tècniques que els autors d’arreu del món utilitzen:

·Pintura a l’oli:
Aquesta tècnica es fa servir oli amb altres components per aconseguir el producte idoni.
Les bases poden ser diferents, però al final el resultat serà semblant, o semblant als altres quadres d’oli. Normalment es pinta damunt murs o taules.

·Aquarel·la:

L’aquarel·la es pinta damunt de paper o cartolina, són colors diluïts en aigua.
També hi ha el gouche, que seria com l’aquarel·la però fosca.

·Acrílic:
És una tècnica de pintura que també es dilueix amb aigua, però el seu resultat no és un to pastelós com el de l’aquarel·la, sinó que, queda un resultat com pintura a l’oli, per això diem que aquesta tècnica substituirà a l’oli, perquè a més, no és tòxic.

·Pastel:
Abans de fer servir aquesta tècnica, s’agafen uns “pols” i es barregen amb aigua, després quan s’assequen queden en forma de barreta, que fa menys d’un dit de gran. Aquesta barreta sol ser anomenada “crayon” i aquests tipus de dibuixos solen ser opacs i dificultosos, ja que els pigments costa que s’enganxin al lloc on es pinta.

·Fresc:
Sovint aquesta tècnica es confón amb tècniques d’art mural, encara que, es sol pintar en parets.
Aquesta tècnica és complicada, però quan l’aconsegueixes fer dura per moltíssim temps.
Es mòlt la terra amb pigments i agua pura, després es posa a la paret, no molt mullat i el temps fa que s’assequi i es solidifiqui.

·Tinta:
Aquesta tècnica també és anomenada tinta xinesa, i bàsicament s’utilitza el negre i el sèpia encara que ara se n’utilitzen molts més.
La tinta es pot aplicar de diferents formes, amb el plomí o sinó amb la ploma, encara que aquest s’utilitzen més per a cal·ligrafia o dibuix. També s’utilitza el pinzell bàsicament com aquarel·la i s’anomena aiguada.

·Tremp d’ou:
En aquesta tècnica s’utilitza el rovell d’ou barrejat amb aigua destil·lada, i sinó, es pot utilitzar cera amb molta aigua, fins i tot es pot utilitzar oli amb vernís.
Amb aquesta tècnica s’ha fet una obra bastant famosa que és la del Naixement de Venus.

·Grisalla:
S’utilitza el clasobscur, i aquesta tècnica fa la sensació que hi hagi un relleu escoltòric. Al principi només s’utilitzava la degradació d’un mateix color.
Aquesta tècnica s’utilitzarà majoritàriamente al flamenc.

·Puntillisme:
Aquesta tècnica és senzilla, ja que només es tracta de col·locar punts petits esfèrics de colors purs, no com una altra tècnica que tractava de fer pinzellades sobre el suport de pintar.
Dependent de la proximitat dels punts, que estan sense fer contacte, podem aconseguir a la llunyania la sensació d’unió.

·Dripping:
Amb aquesta tècnica s’aconsegueix un estil casual, es fa amb esquitxades i gotes de pintura, és una tècnica nord-americana i normalment les eines que utilitzen és una gran brotxa, o sinó, el mateix cubell de pintura, encara que es sol fer amb esmalt.

·Graffiti:

Es fa amb aerosòls, i normalment es fa servir per pintar murs dels carrers. A partir del 1970 es van veure els graffitis cada cop més elaborats, i firmats pels autors.

Hem fet unes entrevistes als nostres companys per saber què és l’art per a ells, si coneixen alguna tècnica i si el practiquen o bé si els sembla interessant.

A totes les persones que hem preguntat, l’art els sembla interessant, també els agrada dibuixar, encara que diferents coses, objectes, o fins i tot el que els surt d’inspiració.

També hem preguntat sobre el nostre reportatge, és a dir, sobre les tècniques de pintura, i, podem veure que les persones entrevistades, saben bastant sobre pintura, ja que ens poden dir bastants tècniques.

Amb aquest reportatge, podem dir que hi han moltes tècniques de pintura, i encara que sembli que no, totes les tècniques tenen la seva complexitat i dificultat.

Verónica I. Basquens i Pablo Fernandez

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Què és el matrimoni homosexual?

El matrimoni homosexual és el reconoixement social, cultural i jurídic que regula la relació i convivència de dues persones del mateix sexe, amb iguals requisits i efectes que els existents per als matrimonis entre persones de diferent sexe.

A Espanya va ser legalitzat el 2005. L’ any 2004, el PSOE es va presentar a les eleccions generals amb un programa que incloïa el compromís de possibilitat del matrimoni. Després del triomf socialista el dia 30 de juny del 2005.

Segons un estudi realitzat pel govern espanyol, al 2010, un 15% de persones a Espanya, i un 18% si només es compta els homes, opinen que l’homosexualitat és una malaltia; i aquesta opinió és més comuna a partir dels 55 anys. De fet existeixen psiquiatres que apliquen teràpies per a curar-la. Un 23% dels homes i un 17% de les dones estan «poc o gens d’acord» amb el fet que l’homosexualitat sigui una opció respectable.

Algunes personatges històrics importants com ara Sòcrates, Alexandre el Gran, Miquel Àngel, Donatello, Christopher Marlowe i Lord Byron tenien relacions, també o únicament, amb uns altres homes.
Encara que abans això també existia, la gent no ho deia per por que la societat els rebutgés ja que no estava ben vist.

Els Països Baixos foren el primer estat a reconèixer el matrimoni homosexual. En l’actualitat, el següents estats reconeixen el matrimoni homosexual:

* Bèlgica
* el Canadà
* Espanya
* Noruega
* els Països Baixos
* Sudàfrica
* Suècia
* Portugal

Tot i que Espanya va ser el primer a reconèixer-ne tots els drets, incloent-hi el d’adopció, sota els mateixos termes i sota la mateixa llei.

Laura Royo i Beatriz Molina

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Una xarxa social és una estructura social creada per les relacions de tot tipus que es donen entre els membres d’una comunitat. Les xarxes socials són plataformes virtuals que ofereixen la possibilitat de relacionar-se amb persones de qualsevol lloc del món.

Les xarxes socials cada vegada són més usades pels internautes de tot el món i cada cop comencen de més joves.

Els joves que han nascut dins d’aquesta nova manera de comunicar-se són els que tenen menys problemes, en canvi, a una part de la gent més gran li ha costat molt i una altra part no utilitza aquesta forma de comunicació. Les xarxes socials compten amb un munt d’avantatges i també d’inconvenients: per exemple, ens permet parlar amb gent d’arreu del món, per altra banda, un inconvenient és que aquestes noves formes de comunicar-se a vegades desplacen a la comunicació més personal.

Cal destacar que Espanya és el país europeu que més utilitza les xarxes socials, i anem darrere de Brasil per col·locar-nos al primer lloc a nivell mundial (un estudi de l’any 2008).

En l’enquesta realitzada per “Navegantes en la Red” s’extreuen les següents dades: El 50,8% dels usuaris d’Internet espanyols estan registrats a alguna xarxa social com Tuenti o Facebook.

El 23,4% d’aquests estan inscrits en més d’una.

Facebook és la més usada (61,71%) i Tuenti és la segona (20,5%). Hi ha una gran diferència entre les dos més usades.

El 43,5% d’usuaris fan un ús diari, el 59% mínim un cop per setmana i un 4,1% un cop al mes.

En un parell d’anys les xarxes socials han guanyat molt de públic. A l’any 2007, Facebook i Tuenti es trobaven en les posicions 72 i 159 de pàgines web més visitades i al 2009 ja ocupaven la 8 i la 10, respectivament.

Us mostrem les més conegudes:

Facebook

Facebook és una xarxa social llançada al 2004.  

Aquesta et permet afegir a gent com a amics, enviar missatges, compartir fotografies, enllaços, vídeos, etc..

El Facebook va ser fundat per un estudiant d’informàtica, Mark Zuckerberg. La xarxa estava limitada als estudiants de la seva universitat (Universitat de Harvard). Poc a poc, es va anar expandint per Boston, més tard per tot el país i ara per tot el món (més de 400 milions d’usuaris).

Facebook ha estat bloquejat intencionadament a païssos com Pakistan, Síria, Xina, Vietnam o Iran. I a empreses perquè els seus treballadors no perdin el temps.

Twitter

Twitter té els seus orígens al març de 2006 com a projecte d’investigació d’una empresa de San Francisco.

El creador és Jack Dorsey. Al principi Twitter, només s’utilitzava com a eina de comunicació interna per l’empresa.

Twitter és un servei de microblogging, i permet als seus usuaris llegir i enviar missatges (tweets) amb una longitud màxima de 140 caràcters. L’usuari de Twitter té l’opció de rebre els missatges de les persones a qui segueix (following) i els seus misstages els rebran els seus followers, és a dir les persones que el segueixen.

Tuenti   

Tuenti és una xarxa social dirigida a la població espanyola, creada al 2006 per Zaryn Dentzel, un estudiant americà, que va conèixer Espanya fent un intercanvi.

Igual que Facebook, aquesta xarxa anava dirigida a universitaris. Només pots registrar-te si tens invitació.

Permet crear un perfil, penjar fotos i vídeos, i contactar amb amics. Tuenti compta amb més de 8 milions d’usuaris actius a tota Espanya.

El nom “Tuenti” va sorgir a partir de la necessitat que el nom inclogués “tu” i “ti”. A més, aquesta xarxa va dirigida a gent de vint anys. L’actual propietari de Tuenti és Telefònica (85% de les accions) i té la intenció d’expandir aquesta xarxa per Amèrica i Europa.

A partir d’aquestes dades hem realitzat entrevistes a dos alumnes de cada curs del nostre institut (8 en total) i hem arribat a les conclusions següents:

Tots tenen Facebook.

Només dos alumnes tenen Twitter, ambdós són de quart.

D’aquests vuit alumnes, cinc tenen Tuenti (dos de segon, un de tercer i dos de quart).

Tots es connecten cada dia, i solen estar entre dos o tres hores, veient fotos, vídeos, publicacions d’amics, jugant als jocs, parlant amb amics i comentant als murs.

En conclusió, vivim al món 2.0 i les xarxes socials són una bona manera de comunicació sempre que en tinguem cura.

Tánia Sànchez i Carla Fernández

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El reportatge d’aquesta setmana és sobre les tribus urbanes.

Una tribu urbana és un grup de gent que es comporta d’una determinada manera i tenen les seves pròpies modes, estils de música i ideologies.

Hi ha moltes tribus diferents i a continuació us deixem alguns exemples:

·Canis:

És la tribu urbana més nombrosa a tota Espanya. Són joves apolítics, normalment vinculats a la delinqüència i a la violència cap a la gent que  pertany a determinades tribus urbanes o gent que no sigui de la seva tribu en general.
Vesteixen amb gorres, sabates de marca, roba esportiva, anells d’or, segells, cadenes…
Normalment escolten reggaeton.

·Emos:

Són joves melancòlics i infeliços que ho volen reflectir a la seva vestimenta i música.
Normalment porten el serrell sobre un ull, piercings al llavi i a la cella, samarretes i dessuadores ajustades, de ratlles normalment negres i roses, sabates vans o converse i pantalons ajustats negres. Alguns es pinten els ulls de negre.
Escolten música emo, que són grups amb lletres tristes.

·Frikis:

Són gent amb molt interès en un tema del que es considera fanàtic, com els videojocs,  còmics, pel·lícules… i va a convencions d’aquests temes. Un grup reduït només es relaciona amb persones que tenen els mateixos interessos que ells.
No tenen una forma de vestir concreta ni un estil musical en concret.

·Gòtics:

Els membres d’aquesta tribu solen ser persones que la societat no entén, els hi agrada molt l’art i se senten identificats amb les lletres de les cançons que escolten.
Acostumen a vestir de negre i cuir, amb samarretes i abrics llargs.
Escolten música gòtica.

Hiphopers i rapers:

Així es defineix a la gent que escolta música hip-hop i rap, tant de cultura com de música. Acostumen a vestir amb pantalons amples, samarretes una o dues talles més grans, gorres, mocadors i cadenes i joies.
Escolten música rap i hip-hop, que els dóna el nom.

·Metalers:

Són aquelles persones que escolten música heavy. Accepten i són afins a les cultures hippies, gòtics i punks, però estan en contra dels rapers, canis, emos, reggaetoneros i pijus.
Aquestes persones d’aquesta tribu no tenen cap religió.
Normalment solen vestir amb vestimenta militar, hi ha algunes persones que es vesteixen amb cuir negre apretat, penjolls cèltics o vikings i normalment els homes porten el cabell llarg.

·Pijus:

Normalment són joves o fins i tot adults, que són superficials.
La seva manera de vestir més que tot és de marca, i està marcada per les tendències, igual que la música que escolten.
És una de les tribus urbanes que podem trobar a quasi tots els països del món.

·Punks:

Les persones d’aquesta tribu solen ser anarquistes, rebels, inconformistes i individualistes.
Van en contra de les modes, ells vesteixen amb texans trencats, samarretes de tirants, jaquetes amb pins i botes militars.
La música que escolten rep el nom de punk.

Només us hem explicat uns quants tipus de tribus, però encara n’hi ha moltes més.

Verónica Basquens i Sara Rivera

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El Nadal és la festa cristiana més important juntament amb la Pasqua.
Per Nadal se celebra el naixement de Jesús.
Les esglésies cristianes, catòliques i protestants el celebren el 25 de desembre i l’església ortodoxa, el 7 de gener.
A l’hemisferi nord el nadal coincideix amb el començament de l’hivern, i aprofitem per estar a casa calentons i amb la família.
El nadal sempre es celebra posant arbres de nadal, pessebres, celebrant els reis mags (6 de gener), el pare Noel (25 de desembre) o en cas d’aquí de Catalunya algunes famílies el celebren també el tió. Un altre símbol del nadal és la neu que en alguns països tenen la sort que coincideix amb el nadal.
Al 26 de desembre es celebre Sant Esteve que s’aprofita per reunir-se amb la família.

El nadal és un concepte molt important per la part del comerç. Quan arriba el nadal als comerços es comencen a vendre torrons i polvorons.
Nosaltres hem fet una enquesta per saber què fan els nostres alumnes per Nadal.
A continuació us posem els percentatges:

Loubna Dahi i Dani Rama

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Avui el reportatge que fem és sobre l’esport.

Què és l’esport?

L’esport és tota l’activitat, que sovint associem a la competivitat, que en general ha d’estar en federacions, clubs, etc. L’esport requereix competició amb un mateix o amb altres i tenir un conjunt de regles. Com a terme solidari, l’esport normalment és una activitat, en la qual la capacitat física pulmonar és la forma primordial per determinar el resultat (guanyar o perdre), per tant, també s’utilitza per fer activitats lligades al físic de l’esportista són factors depressius, com per exemple, l’agudesa mental o l’equipament. Els esports són un entretiment per qui els realitza i per qui els observa.

Quins tipus d’esport hi ha?

– Atletisme: L’atletisme és un esport en què consisteix en fer diferents proves d’objectius i activitats diferents. Es classifiquen en 3 apartats:

1) Curses

2) Concursos (salts i llançaments)

3) Proves combinades (heptatló i decatló)

El mot d’ atletisme ve d’una paraula grega “athlon” que té el significat de “lluita, competència combat, etc.”

-Futbol: El futbol és un esport d’equip que es juga entre dos equips d’onze jugadors. En part, el futbol es considera l’esport més popular del món.

Els porters  són els únics que poden tocar la pilota amb les mans, la resta de l’equip utilitzen els peus per xutar la pilota cap a una posició. L’equip que marca més gols quan acaben el partit és el guanyador, però si el resultat és d’empat al final del partit, es dóna la pròrroga o ronda de penals, depenent del format de cada competició.

Quan el partit queda empatat es suma 1 punt per cada un i quan un dels equips guanya li donen 3 punts.

-Basquetbol: És més conegut com a bàsquet, és un esport pràcticament entre dos equips de cinc jugadors, que volen ficar una pilota dins de la cistella de l’equip contrari, amb l’objectiu d’aconseguir més punts que l’altre equip, però sempre respectant les regles del joc.

-Ciclisme: És un esport en el qual la realització de curses té en comú l’ús de la bicicleta.

-Hoquei: És un esport d’esquip i també olímpic que consisteix a colpejar la bola amb l’estic cap a la porteria de l’equip contrari. L’objectiu del joc consisteix en marcar gols sense fer mal a ningú.

–Handbol: És un esport de conjunt, que es practica amb les mans. L’objectiu del joc és introduir la pilota a la porteria contrària i evitar que l’altre equip la fiqui a la teva porteria. Per aconseguir això utilitizen passades i, en general, jugades que acaben amb un llançament.

-Judo: És una art marcial japonesa, que va ser fundada per un tal Jigoro Kano al segle XIX, a partir del “Jujutsu”.

En el judo no es fan servir tècniques perilloses. L’objectiu de Kano era aconseguir la millora de les persones a través del judo. El judo ha aconseguit una gran acceptació en tot el món i des del Jocs Olímpics de Tokyo és un esport olímpic.

I fins aquí el nostre reportatge! Esperem que us hagi interessat!

Fins aviaaat!

Carla Fernández i Alejandro Durán

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Què és l’anorèxia?

L’anorèxia és la falta de gana a causa d’un trastorn nerviós.  També et comences aprimar molt fins arribar a un límit molt desagradable. L’anorèxia la solen tenir les nenes a partir de 13 o 14 anys.

Quins tipus hi ha?

-Anorèxia: que és la falta de gana, no menja res o menjar i desprñes vomitar-ho tot.

– Anorèxia Nerviosa: consisteix en un trastorn de comportament alimentari i psicopatològic molt greu a causa de pèrdua molt de pes fins arribar al límit sobrepassat del normal.

Hi ha 2 tipus d’anorèxia nerviosa:   

• Tipus restrictiu: deixen de menjar.
• Compulsió purgatiu: mengen molt i l’expulsen a traves  del vòmit.

-Anorèxia Nerviosa secundària: malaltia psiquiàtrica  com la depressió.

Tractaments:

Menjar normal com qualsevol persona, menjar greixos. Et poden donar ànsies per menjar. Això et pot perjudicar. Pots tenir bulímia.

Bulímia :

La bulímia és un trastorn de comportament alimentari. Es tot el contrari que l’anorèxia. A  la gent li donen moltes ganes de menjar  a totes hores.

Tractaments:

S’han d’evitar els vomits i s’ha de seguir una dieta equilibrada. Això farà que les persones perdin una mica de pes.

Andrea Beltrán i Loubna Daih

Filed under: Reportatge | 1 Comment »

Quasi cada cap de setmana un 80% de joves prenen substàncies alcohòliques. Prendre aquesta substància porta molts perjudicis, ja que és una substància perillosa en grans quantitats . L’alcohol perjudica un dels organisme més importants del cos humà, com és el cervell que fa que la coordinació, atenció, memoria…, variïn.

A continuacio us exposarem una enquesta que hem realitzat a 6 persones anònimes de menys de 18 anys:

1-Prens alcohol?

– 6 persones diuen que beuen alcohol.

2-Alguna vegada ho has passat realment malament? 

-3 persones diuen que sí i 2 que no.

3-Cada quan pren alcohol?

-4 persones quan hi han festes i 2 quan van a discoteques.

4-Coneixes a algú que ha arribat a estar inconsient?

-Els 6 diuen que sí.

5-Quan amics tens que prenen alcohol?

-3 persones han dit que la majoria i les altres 3 tots.

6-Què soleu prendre?

-Els 6 prenen vodka.

7-Per què beuveu?

– Els 6 diuen que ho fan per passar-s’ho millor.

Rubén Rodríguez i Pablo Fernández

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Halloween

El mot Halloween ve de l’anglès antic “All hollows’ Eve”, que significa vigília de tots els Sants. Halloween té origen al paganisme (al S.IV s’utilitzava per designar a aquells que no eren d’una única religió) dels celtes, que eren els antics pobladors de tota Europa i part de l’Àsia menor. Per a ells l’any començava el dia 1 de novembre, dia en el que els esperits buscaven cossos on reencarnar-se.

L’església, a l’Edat Mitjana, va substituir Halloween pell dia de Tots els Sants. Quan els pobles celtes es van cristianitzar, no tots van rebutjar aquesta cel•lebració, per això ha arribat fins als nostres dies.

Molta gent es pensa que l’origen d’aquesta festa va tenir lloc als Estats Units d’Amèrica, però van ser els immigrants irlandesos que la van introduir. Al principi aquest dia significava el fi de la mort i la iniciació de la nova vida. Ells adoraven al “senyor de la mort” a qui invocaven per consultar-li sobre el futur, la salut, etc.

Més tard es van afegir més elements pagans com per exemple bruixes, fantasmes, follets, dràcula i monstres. Actualment les diverses tradicions es barregen i s’influeixen mútuament als països occidentals.

En canvi, a Àfrica i Àsia, el culte als avantpassats i als morts són molt importants però es realitzen durant tot l’any.

La Castanyada 

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants i és un cel·lebració dedicada als morts.

En aquestes festes es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada, i la beguda típica és el moscatell.

Les castanyes es compren al carrer torrades i calentes i embolicades en paper de diari (paperina) , menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb actitud molt seriosa i sobretot respectuosa, on hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori .

Aquesta festa es sol representar amb la figura d’una castanyera, una dona vella, vestida amb abric i amb mocadors al cap, davant d’un torrador de castanyes i aprofitaven el fred que feia per escalfar-se les mans.

Aquesta nit es menja panellets que té un vincle amb la festa de Tot Sants. Era un oferiment que es feia a les tombes dels morts i els dolços que se servien en l’àpat es feia després de la mort d’algú de la família.

Actualment, però, la castanyada és una festa en la quals amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i evidentment també panellets.

Don Juan Tenorio  

Don Juan Tenorio és l’obra més coneguda de José Zorrilla, un dels autors més destacats del Romanticisme espanyol (SXIX) i se sol representar als teatres de tota Espanya l’1 de novembre.

És típic perquè l’argument de l’obra és molt fantàstic i hi ha relació entre els vius i els morts, a més bona part de l’obra es representa en un cementiri.

Argument de l’obra:

El protagonista de la història, don Juan Tenorio, neix sota la llegenda medieval de Tirso de Molina. Té un caràcter rebel, diabòlic i molt burlesca. Presumeix de conquistar a totes les dones que vol, però finalment s’enamora d’una noia que és de caràcter totalment oposat a ell. Inés mor per d”impressió al veure com don Juan mata al seu pare. Al final ell aconsegueix ser perdonat i anar al cel amb la seva estimada.

Hem fet una entrevista per saber les maneres de cel•lebrar aquest dia als alumnes del nostre centre. Les persones entrevistades han estat:

– David Cerezo (1A)

– Arnau Forné(1B)

– Marta Llopis (2A)

– Tania Gracia (2B)

– Eric Gonzalez (3B)

– Sheila Romero (3B)

– Adri Núñez (4A)

– Miriam de Diego (4B)

1. Sols cel•lebrar Halloween o la Castanyada?

David: Halloween     

Arnau: Castanyada

Marta: Halloween i la Castanyada

Tania: Halloween i la Castanyada

Eric: Halloween i la Castanyada

Sheila : Halloween i la Castanyada

Adri: Castanyada

Miriam : Castanyada

2. Per què ho prefereixes?

David: És més divertit cel•lebrar Halloween

Arnau: És una tradició

Marta: M’agrada cel•lebrar la Castanyada i Halloween és més divertit

Tania: Amb les amigues cel•lebro Halloween i amb les meves cosines menjo castanyes

Eric: Fa més gràcia

Sheila : Perquè m’agrada

Adri: Prefereix-ho cel•lebrar Halloween

Miriam : M’agrada menjar castanyes

3. Què fas per cel•lebrar-ho?

David: Disfressar-me i anant per les cases

Arnau: Menjar castanyes

Marta: Festa amb els amics

Tania: Disfressar-me i menjar castanyes

Eric: Em poso una màscara

Sheila : Faig festa amb els amics

Adri: Vaig a la Castanyada de Can Parera

Miriam : Vaig a la Castanyada de Can Parera

4. Coneixes més formes de cel•lebrar aquesta festa?

David: No

Arnau: Sí

Marta: Sí, anant per les cases

Tania: Sí, anant per les cases

Eric: No

Sheila : Sí

Adri: Sí

Miriam : Sí

5. Et disfresses o menges castanyes i els panallets?

David: No

Arnau: No em disfresso, però sí menjo castanyes

Marta: Em disfresso

Tania: Faig les dues coses

Eric: Faig les dues coses

Sheila : No em disfresso, i no m’agraden les castanyes

Adri: No. No m’agraden les castanyes, menjo la botifarra

Miriam : Menjo castanyes però no em disfresso

6. Has anat a Port Aventura per Halloween?  

David: No, m’agradaria anar-hi

Arnau: No, m’agradaria anar-hi

Marta: Sí, però no m’agradaria tornar-hi

Tania: Sí, però no m’agradaria tornar-hi

Eric: No, m’agradaria anar-hi

Sheila : No, m’agradaria anar-hi

Adri: No, m’agradaria anar-hi

Miriam : No, m’agradaria anar-hi

7. Saps la història de Don Juan Tenorio?

David: No

Arnau: No

Marta: No

Tania: No

Eric: No

Sheila : Em sona

Adri: Sí, l’hem estudiat a castellà

Miriam : Sí, l’hem estudiat a castellà

En conclusió hem vist que les dues coses són molt comunes i cadascú cel·lebra el que vol. També hem observat que els alumnes que han anat a Port Aventura per Halloween no volen tornar-hi, i els que no hi han anat sí que volen anar-hi. Pocs alumnes han sabut la història de don Juan Tenorio.

Raquel Sánchez i Tània Sánchez

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

El tema d’aquesta setmana és un tema que ens afecta a tots però sobretot als joves.

Internet va començar a usar-se a l’any 1969 generalment s’utilitzava per buscar informació en canvi ara l’utilizen més per entrar al facebook, al tuenti, connectar-se al msn, etc.

La gent d’ara ‘’som addictes’’ a internet, i cada vegada mès…

Això vol dir que hem de fer un ús responsable d’internet i sobretot tenir un horari per utilizar-lo.

Aquesta setmana a la secció de reportatge hem fet una entrevista a 10 alumnes del nostre institut sobre l’ús d’internet.

Els alumnes entrevistats han estat:

– Carolina (4t)

– Marina (4t)

– Andrés (4t)

– Belén (3r)

– Cristian (3r)

– Mariam (3r)

– Montse (2n)

– Alba (2n)

– Maria (1r)

– Carlos (1r)

1. Tens internet a casa?

Carolina: Sí

Montse: Sí

Marina: Sí

Andres: Sí

Belén: Sí

Cristian: No

Alba: Sí

Maria: Sí

Carlos: Sí

2. Quantes vegades al dia l’utilitzes?

Carolina: 5 vegades

Montse: 3 vegades

Marina: 1 o 2 vegades

Andres: 2 vegades

Belén: 4 vegades

Cristian: No tinc internet

Alba: 3 vegades

Maria: 4 vegades

Carlos: 1 dia a la setmana

3. Amb quants anys vas començar a utilitzar internet a casa?

Carolina:  7 anys

Montse: 7 anys

Marina: 9 anys

Andrés: 5 anys

Belén: 6 anys

Cristian: 9 anys

Alba: 7 anys

Maria: 10 anys

Carlos: 12 anys

4. Per a què l’utilitzes?

Carolina:  Facebook i MSN

Montse: MSN i Facebook

Marina: Per fer deures

Andres: No ho sé

Belén: Per contactar amb els amics

Cristian: Parlar

Alba: MSN i Facebook

Maria: MSN

Carlos: MSN i escoltar música

5. Creus que passes molt temps a internet?

Carolina: Sí

Montse: Sí

Marina: No

Andres: No

Belén: Sí

Cristian: No

Alba: Sí

Maria: Sí

Carlos: No

6. Penses que no podries viure sense internet?

Carolina: Sí

Montse: Sí

Marina: Depèn

Andres: Sí

Belén: Sí

Cristian: No

Alba: Sí

Maria:Sí

Carlos: Sí

7. Quan tinguis fills amb quina edat l’hi posaràs internet a casa?

Carolina: 7 o 8 anys

Montse: 7 anys

Marina: Quan sigui necessari

Andrés: No l’hi posaré

Belén: 7 anys

Cristian: 10 anys

Alba: 9 anys

Maria: 8 anys

Carlos: 7 anys

8. Creus que internet enganxa?

Carolina: Sí

Montse: Sí

Marina: Sí

Andres: Sí

Belén: Sí

Cristian: Sí

Alba: Sí

Maria: Sí

Carlos: Sí

9. Tu estàs enganxat?

Carolina: Sí

Montse: Sí

Marina: No

Andrés: No

Belén: Sí

Cristian: Sí

Alba: Sí

Maria: Sí

Carlos: Una mica

10. Penses que estar tant a Internet afecta als estudis?

Carolina: No

Montse: Sí

Marina: No

Andres: Sí

Belén: Sí

Cristian: Sí

Alba: No

Maria: Depèn

Carlos: No

Sandra Mercado i Beatriz Molina

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

La primera taula de skate es va posar a la venta al 1959, tot i que abans ja hi havien taules, portaven rodes de patins, una caixa de fusta clavada amb un manillar i eren molt inestables.

L’any 1963 la companyia Makaha va dissenyar les primeres taules professionals: havien tret la caixa i el manillar, posat rodes d’argila i canviat els eixos, i va crear un equip de skaters per promocionar-les. Dos anys després molta gent va deixar de fer skate ja que les rodes eren molt inestables, això va provocar que moltes ciutats prohibissin aquest esport. No va ser fins el 1970 que va resurgir, quan Frank Nasworthy va inventar unes rodes d’uretà, que s’adherien molt bé al terreny.

Al 1976 es va crear el primer skatepark, a Florida seguit de molts altres a la resta del nord d’Amèrica. El mateix any va aparèixer un nou estil: el vertical, que va restar popularitat al slalom i el freestyle. També va canviar l’aspecte dels skates va canviar amb una amplada d’uns 20 cm i Wes Humpston i Jim Muir van començar a vendre skates amb dibuixos. L’any 1978 Alan Gelfand va inventar l’ollie i va posar el skate a un nivell més superior. El freestyle es va desenvolupar quan els skaters van començar a fer moviments verticals al carrer.

Als anys 80 es van començar a fabricar taules de fibra de vidre. L’any 84 els skaters van semblar desaparèixer ja que els segurs dels skateparks eren molt cars i els propietaris els van tancar, fins l’any 1986 que es va crear l’estil street.

Els skaters, que vestien amb dessuadores amples i pantalons curts de colors semblants als dels surfistes i duien el cabell llarg, van posar de moda les marques Vans, Airwalk i Vision, escoltaven Manor Threat, Black Sabbath, Pink Floyd… van començar a dur el cabell curt, sabates de cuir, i calaveres.

Avui dia, el skate no ha canviat gaire, només la tecnologia, i continua tenint molts seguidors.

Alguns dels concursos més populars en què hi ha skate són:

Open in Skateland Rotterdam

Copa Mundial de Skateboarding

El Damn Amm Contest

WCS Concrete Bowl Points Series

X -Games

I alguns skaters famosos són:

Rodney Mullen

Tony Hawk
Diego Buccieri

Daewon Song

Jamie Thomas

Ryan Sheckler

Dustin Dollin

Geoff Rowley

Chad Muska

Bam Margera

Sara Rivera i Laura Royo

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Les drogues sempre han estat lligades a la humanitat. Si en un principi només s’utilitzaven amb fins curatius o com a part de rituals religiosos, la seva capacitat d’actuar sobre el sistema nerviós i provocar canvis, tant a nivell físic com psicològic, les ha convertit en el “remei màgic” per aquells que volen d’una manera ràpida i puntual fer del seu cos una màquina d’alt rendiment o per aquells que, no satisfets amb la seva realitat, busquen noves experiències. Considerem que una de les millors maneres de tractar les drogues és conèixer-les, cosa que ens ajudarà a entendre el fenomen i a prevenir-lo; sobre la seva procedència, consum, efectes, dependències…

TIPUS DE DROGUES:    

Cannabis: A partir de l’any 2700 a .C el Cannabis es recomanava per el reumatisme, la malària, transtorns de la son, menstruació…El Cannabis s’extreu de la planta del cànem. Es cultiva en zones silvestres i cultivades. Farmacològicament es classifica com un al·lucinogen menor.

Heroïna: Va ser creada per substituir la morfina ja que s’aconseguía el mateix efecte però amb menys quantitat. La seva forma és una pols de color blanc com la farina o marró fosc com el sucre morè.

Cocaïna: La cocaïna és un alcaloide extret de la planta Eritroxillum coca, originari de Perú i Bolívia. S’utilitza com estimulant i per a alleugerir el cansament. També per treure les ganes de menjar i per aguntar despert tot el dia.

Estefanía Martín i Loubna Daih

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Què és el tabac? 

El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre d’altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d’aquest producte és afegida artificialment. Hi ha proves que apunten que és fortament addictiva. El tabac es pot consumir de diverses formes: en cigarreta, pipa, habà, aspirat, mastegat, etc. Al món hi ha 1’1 bilions de consumidors de tabac i, segons la OMS, és la major causa de mortalitat mundial a l’actualitat, amb 5’4 milions de morts anuals a causa d’aquesta pràctica, prop del 10% del total de morts anuals al món.

El fum del tabac, aspirat també per les persones que es troben a prop dels fumadors, conté cinc grups principals de components perjudicials per a la salut: els quitrans, el monòxid de carboni, els elements radiactius, les substàncies irritants i la nicotina. Està demostrat que el consum de tabac afavoreix diversos tipus de càncers, com el de boca, laringe, pulmó i aparell excretor; que provoca la mort o malformacions importants als fetus de mares fumadores i que afavoreix i multiplica les malalties cardiovasculars.

L’addició de diversos factors; com el consum d’altres drogues o les estades perllongades en coves, mines i altres llocs tancats; no sumen la probabilitat de patir càncer sinó que la multipliquen.

Quines malalties produeix?

El tabac és causant de moltes malalties. Entre aquestes malalties hi ha el càncer que és la malaltia més comuna causada pel tabac.

El tabac causa més d’un tipus de càncer:

Càncer de pulmó

Càncer de laringe

Càncer de boca

Però això no és tot. Fumar produeix molts efectes que afecten la teva vida quotidiana i la teva imatge personal

• Avança l’aparició de la menopausa.
• Afebleix els ossos i augmenta el risc de fractures després de la menopausa.
• Accelera l’envelliment de la pell i fa que tinguis més arrugues a la cara i que apareguin abans.
• Provoca mal alè i problemes greus a la boca i a les dents.
• Fa que els cabells i la roba facin pudor.
• Redueix la fecunditat i augmenta el risc d’embaràs extrauterí.
• Triplica el nombre d’avortaments espontanis durant la gestació.
• Provoca alteracions en el pes i la mida del fetus.
• Eleva el risc de mort sobtada del lactant.

Fa patir als fills de fumadores més infeccions respiratòries i més trastorns de nas, gola i orella. Si són asmàtics, se’ls poden agreujar les crisis.                                                         

Pulmó fumador / Pulmó no fumador

Aquí us deixu una entrevista que hem fet a cinc  alumnes de l’institut:

–Fumes?

Quatre no fumen però un sí.

-Quan vas començar?

L’any passat.

-Et va agradar la primera calada?

Sí.

-Ets conscient que estàs afectant la teva salut?

Sí, però és molt difícil deixar-ho.

-Has notat algun canvi?

No.

-T’has adonat que gastes molts diners?

No.

-Ho saben els teus pares?

No.

-Ho has provat?

Dues persones de lãs quatre que han dit que no sí que ho han provat.

Lidia Palacio i Dani Rama

Filed under: Reportatge | Leave a comment »

Ja hem tornat de les vacances i aquest cap de setmana arriba la festa major al nostre municipi. Aquesta festa major comença el dijous 16 de setembre fins el 20 de setembre.

Pel matí dels dies dissabte, diumenge i dilluns hi ha activitats que fan les diferents penyes del nostre municipi. I a la tarda-nit activitats fetes per l’ajuntament.

Aquí us deixem una enquesta sobre els esdeveniments de la festa major i sobre vàries opinions de la gent. Els enquestats són en Carlos (14 anys), en Javi (15 anys), la Katia (16 anys), la Noelia (14 anys) i l’ Arnau (16 anys).

1. Què penses fer durant aquestes festes?

– Javi: Anar amb els meus amics als esdeveniments que ens agradin.

– Katia: Passar-m’ho bé amb els meus amics en les atraccions que hi hauran, i tot el que farem…

– Carlos: Anar a la fira a veure correfocs, el Pere Anton i descansar.

– Noelia: Quedar amb els meus amics.

– Arnau: Estar amb els amics, definitivament estar fora de casa el màxim temps posible.

2. Estàs en alguna penya?

– Javi: No

– Katia: No estic en cap penya, encara que m’han dit que vagi a la dels Pere Antons, però jo m’ho pensaré…

– Carlos: No.

– Noelia:No.

– Arnau: Sí, a la dels Pere Antons.

3. Què creus que t’agradarà més : Les atraccions o les activitats que es fan en el poble tan de dia com de nit? Per què?

– Javi: Les activitats, perquè les atraccions són les mateixes cada any però les activitats algunes van canviant i altres són tan bones que no et canses mai.

– Katia: Ni una cosa ni l’altra, perquè cada any hi han menys atraccions, i això vol dir que no pujaré a gaires, i després a les activitats què es fan jo no hi vaig gaire perquè m’avorreixen una mica, com he dit, només m’ho passaré bé amb els meus amics.

– Carlos: M’agraden més les atraccions perquè són molt divertides i són només 3 dies a l’any aquí al poble i ho hem d’aprofitar.

– Noelia: Les activitat perquè són diverses i divertides.

– Arnau: Les activitats és clar, és on hi ha la festa de veritat, la diversió, la unió amb la gent ,les atraccions duren 5 minuts com a molt, les activitats poden durar tota la nit.

4. Estàs apuntat en alguna activitat del poble o hi assistiràs?

– Javi: Hi assistiré a algunes.

– Katia: De moment no estic apuntat a cap activitat del poble, pot ser que sí que m’apunti però ara no tinc res clar.

– Carlos: No, al Pere Anton.

– Noelia: Sí.

– Arnau: I tant que sí, al menjar de la penya, el concurs de menjar flams, la tradicional cercavila amb la guerra de globus d’aigua.

5. Tens la samarreta d’aquest any de la festa major 2010? Què opines sobre aquest nou disseny?

– Javi: No. No m’agrada perquè és molt simple i la part de darrere és molt lletja.

– Katia: No, no tinc la samarreta d’aquest any i no sé com és.

– Carlos: Sí, el disseny és una mica més simple però està bastant bé.

– Noelia: No, però és molt bonica.

– Arnau: Molt bon disseny, millor a la de l’any passat, es pot felicitar al dissenyador.

6. Diuen que en aquestes festes plourà, què opines?

– Javi: Jo crec que si plou plourà molt poc.

– Katia: Opino que segurament plourà com cada any, però no molt, només una miqueta i ja està.

– Carlos: Segur que plourà almenys un dia, perquè tots el anys passa.

– Noelia: Ja estem acostumats a què plogui així que és com una tradició.

– Arnau: Ja és tradició que plogui, no és res nou, la veritat es podria canviar la festa major a una altra setmana, ja estem a la tardor i és normal que plogui.

7. Fins a quina hora penses estar celebrant la festa major?

– Javi: Fins que el cor em digui prou.

– Katia: No ho sé, fins que m’avorreixi perquè els meus pares em deixaran fins les 4 o així però jo normalment me’n vaig abans perquè m’avorreixo molt.

– Carlos: Fins que les cames em diguin prou, la nit és jove!

– Noelia: Fins a les 5 de la matinada aproximadament.

– Arnau: En principi fins a les 3:30 però segurament s’allargarà fins les 4.

Verónica Basquens i Dani Mora

Filed under: Reportatge | Leave a comment »