La assistenta és un thriller psicològic escrit per Freida McFadden que parla sobre una dona anomenada Millie que acaba de sortir de la presó. Òbviament en aquestes condicions no té absolutament res, té tan poc que no té ni casa per viure i viu al seu cotxe, per aquest motiu busca un treball com assistenta a una casa. Al principi ella creu que no li contractaran perquè té antecedents penals, però finalment aconsegueix el lloc de treball. Ella comença a treballar, és l’encarregada de netejar la casa, fer el dinar i el sopar i en casos excepcionals de tenir cura de la filla de la família.
Al principi en aquella casa tot és normal, no hi ha res fora del comú. Però a poc a poc la Millie comença a veure que en aquella casa no tot és com sembla i que el que millor pot fer és fugir. Així i tot, no pot fer-ho perquè realment necessita aquesta feina.
Si les coses que passen dins de la casa no fossin ja per estranyar-se el jardiner de la casa no deixa de dir-li que està en perill i que si us plau marxi quan pugui. Però ella òbviament continua quedant-se fins que finalment passa el que passa.
Crec que és un molt bon llibre si vols començar a llegir aquest gènere o si únicament vols passar una bona estona, ja que és molt dinàmic, no es fa gens feixuc i es pot llegir bastant de pressa. A la trama no deixen de passar coses que et deixen completament flipant. Fins al punt de no entendre per què els personatges fan això. A mi personalment em va agradar molt i el final em va deixar superimpactada perquè no m’ho vaig veure venir.
En conclusió, penso que és un llibre que has de llegir algun cop a la vida ja sigui perquè vulguis començar a llegir aquest gènere, perquè vols començar a agafar aquest hàbit o simplement per passar una bona estona.
Aquesta novel·la la va escriure Care Santos. La vaig llegir a l’institut a 2° d’ESO. Forma part de la trilogia Mentira, Verdad i Miedo.
Va sobre una noia que es diu Xènia i va conèixer a un noi que es diu suposadament Marcelo López des d’un Fòrum d’una biblioteca, però resulta que la realitat és una altra. La realitat era que el noi realment es deia Eric i estava en un centre de menors per ser el ”culpable” d’un assassinat.
La meva opinió del llibre és que va bé per avisar els joves que s’ha d’anar amb compte a internet perquè no saps amb qui estàs parlant i és perillós. Em sembla molt interessant perquè la història enganxa i això és un molt bon punt a favor dels llibres. Considero que la protagonista Xènia és molt ingènua, però també intel·ligent perquè fa una carrera de medicina.
Personalment, no he trobat cap part negativa de la novel·la perquè és molt ràpida de llegir i molt fàcil d’entendre. És per això que si encara no l’has llegit ho recomano molt!
“Sonar” és una cançó de la cantant Eva B, ella es una artista gallega de 21 anys sortida d’Operación Triunfo. La cançó parla sobre el captiveri de les Orques i dels animals en general. La va escriure com si ella fos un d’aquells animals.
Aquesta es la lletra:
“Vuelco, sin quererlo me despido Duele porque no fue una elección Ni siquiera sé si sigo vivo Piensan que soy de su posesión
Y el aire aquí se siente diferente El aire es diferente aquí Se siente diferente El aire aquí ya no se siente, eh
Me estoy ahogando y no me refiero al agua Experimentando echar de menos por primera vez Háblame más claro, no descifro tus palabras No lo quieres ver
Quiero asegurarme de que existo Pero no sé cómo en este mar Ni siquiera sé si sigo vivo El vértigo que siento al pensar
Que el aire aquí se siente diferente El aire es diferente aquí Se siente diferente El aire aquí ya no se siente, eh
Me estoy ahogando y no me refiero al agua Experimentando echar de menos por primera vez Háblame más claro, no descifro tus palabras No quieres ver”
Avui, a la secció de Lletra a lletra, parlarem sobre un dels llibres més recents d’Stephen King: L‘institut.
Aquesta novel·la surt una mica de la temàtica de terror per donar més atenció a la intriga i a la novel·la negra. El seu any d’edició és el 2019.
Aquesta història narra la vida de Luke, un noi prodigi que ja va a la universitat malgrat ser un noi de només 12 anys.
La vida de Luke canvia quan, un dia com un altre, uns homes el segresten i assassinen als seus pares. Molts de vosaltres us preguntareu per què han segrestat Luke… I això ha estat per culpa d’un secret que Luke sempre ocultava: el nostre protagonista té superpoders telequinètics i per això mateix els seus segrestadors l’han portat a l’institut, un lloc on hi han nens ”especials” com ell, els quals són víctimes d’experiments causats pels ”monitors” de l’institut.
Stephen King junt amb el llibre de l’institut
I així comença la nostra història, un viatge extraordinari de Luke i dels seus nous companys per tornar a casa abans que els ”monitors” els matin a tots.
A mi personalment em va agradar molt aquest llibre ja que explica les escenes molt detalladament i, a part de tenir escenes de terror, també té tocs humorístics i és molt bon llibre per passar l’estona.
Avui a la secció de lletra a lletra us portem un llibre que esta dirigit principalment per als més petits de la casa. Si us agrada la literatura infantil, us recomanem personalment que demaneu aquest llibre al PAre Noel!
Aquest es el llibre, en la versió catalana
Aquest llibre compta amb il·lustracions i rimes fetes per el Dr.Seuss, que és l’autor del llibre, i més tard publicat per l’empresa random house l’any 1957. L’any 2000 va ser traduït al català i a l’espanyol per Yanitzia Canetti, per això no tindreu cap problema per trobar-lo.
Trama:
Aquesta història té la finalitat de criticar com les empreses utilitzen el Nadal per treure beneficis i no perquè la gent gaudeixi d’aquesta època tan bonica. El nostre personatge, que té un pelatge verdós, viu en una muntanya prop de l’aldea dels Quien, una petita població on el Nadal és present tot els anys. El Grinx està envejós i planeja amb el seu gos robar tots els regals i els elements nadalencs i amb això acabar amb la seva felicitat. Ara us toca a vosaltres descobrir què passarà amb el Grinx i amb els Quien.
On trobar-lo:
El podeu trobar a amazon en versió física i digital en el Kindle, amb un preu de 12€. També el pots trobar a Laie també amb un preu de 12€ i amb una arribada abans de Nadal.
La meva opinió és que pel preu que té és molt recomanable perquè no és molt llarg i per a un nen petit està molt bé. També la meva cosina s’ha llegit el llibre i m’ha dit que és molt recomanable.
La Constitució va ser ratificada en referèndum el 6 de desembre de 1978, sent posteriorment sancionada i promulgada pel rei Joan Carles I el 27 de desembre i publicada al Butlletí Oficial de l’Estat el 29 de desembre del mateix any.
La Constitució conté els principis i objectius de la nació. Estableix l’existència d’òrgans d’autoritat, les facultats i les limitacions, així com els drets dels individus i les vies per fer-los efectius. Conté 136 articles i 19 transitoris, distribuïts en nou títols.
Bàsicament la Constitució Española es una sèrie de normes perquè el país estigui en pau, tranquils, i en bona democràcia. Aquestes normes són intocables, bàsicament ninguna norma que posin després pot contradir las lleis de la constitució, aquestes son les lleis principals, després dintre d’aquelles lleis hi ha d’altres i com he dit anteriorment no poden contradir la principal llei. Però les lleis que no són de la constitució no estan en el llibre.
Abans de aquesta Constitució hi havia una altre Constitució Espanyola de 1837 que es va promulgar a Espanya durant la regència de Maria Cristina de Borbó. Va ser una iniciativa del Partit Progressista per aprovar una constitució de consens amb el Partit Moderat que permetés l’alternança dels dos partits liberals sense que cada cop que canviés el govern calgués canviar la Constitució. Va estar vigent fins a 1845, quan el Partit Moderat va imposar la seva pròpia Constitució .
En la nostre opinió llegir la Constitució està molt bé ja que aprens les lleis i els drets dels humans, i saps si algú que et diu que allò es una norma és veritat o mentida, perquè creiem que avui en dia no saps si et menteixen o no. A part que si ets jove aprens les lleis, i també pots tenir millor vocabulari.
Avui parlarem sobre el llibre d’El nen del pijama de ratlles (en anglès The Boy in the Striped Pyjamas).
Aquest considerem que representa molt bé la realitat que sofrien els jueus durant la Segona Guerra Mundial i ens sembla molt necessari parlar sobre ell. El tema principal d’aquest llibre és la divisió entre jueus i alemanys.
Aquesta novela va sortir a l’any 2006 i avui en dia té un total de cinc milions de còpies en tot el món. El 2007 i 2008 va ser el llibre més venut de l’any en tota Espanya i a més l’any 2008 es va rodar una adaptació cinematogràfica de la novel·la a càrrec de Disney, protagonitzada per Nansa Butterfield, Jack Scanlon, David Thewlis, Vera Farmiga, Sheila Hancock i Rupert Friend.
Una imatge de Shmuel i Bruno a la pel·lícula
PERSONATGES
·En Bruno és un nen alemany que es veu obligat a mudar-se de Berlín al camp quan el seu pare, un comandant de l’exèrcit nazi, és ascendit i nomenat cap d’un camp de concentració. Avorrit d’estar-se sol a casa, en Bruno surt a explorar els voltants i coneix un nen de la seva edat vestit amb un estrany pijama amb ratlles.
·Maria és la criada que es trasllada a Auchviz amb la família de Bruno, el pare de Bruno li va oferir una feina quan ella ho necessitava.
·La mare de Bruno és una dona alta amb els cabells vermells llargs que ressent silenciosament haver de traslladar a la seva família a Auchviz.
·Gretel és la germana gran de Bruno, té dotze anys quan comença la història. En el transcurs de la novel·la passa de jugar amb les seves nines tot el dia a fer un seguiment del progrés de la guerra amb els mapes i a estudiar la història d’Alemanya.
·Shmuel és el noi amb què Bruno es troba de l’altra banda de la tanca a Auchviz. Ell és un presoner jueu i ha de fer servir el “pijama ratllat” que utilitzen els altres presos.
Shmuel comparteix aniversari amb el Bruno, la qual cosa està feta perquè ens adonem que els dos són nens i són iguals, ningú és millor o pitjor persona que l’altre.
·El pare, quan comença la història, ha estat designat per dirigir Auschvitz. És amable amb Bruno i Gretel, però cruel i de ment tancada.
DADA CURIOSA: Hitler al llibre és anomenat com ”El Führer” o ”el furies” per en Bruno, qui no sap del tot qui és però l’únic que vol és que deixi d’ascendir el seu pare, ja que això els impedeix tornar a la seva casa antiga.
Val totalment la pena llegir aquest llibre ja que pots aprendre un munt sobre la Segona Guerra Mundial.
La saga de Harry Potter té un total de set llibres escrits per l’escriptora JK Rowling, i avui parlarem del segon lliurament: Harry Potter i la cambra secreta
Aquesta història narra les aventures de Harry, qui ja té tretze anys, un més que el de l’anterior lliurament.
Aquest Harry és molt similar al del primer llibre, ja que és igual d’infantil, no vol seguir a casa dels seus tiets i vol anar-se’n sigui com sigui.
Un dia com un altre, un elf anomenat Dobby apareix en l’habitació de Harry i aquest li diu que ha d’anar a Hogwarts. D’aquesta manera, Harry arriba a Hogwarts un any més.
Aquest llibre té un total de 18 capítols de pura fantasia i diversió que hauries de llegir per a passar una bona estona.
Per què recomanem aquest llibre?
Nosaltres recomanem aquest llibre perquè considerem que té una història molt peculiar, ja que encara que sembli a primeres aparences per a nens petits, té moltíssim més al darrere que fa que enganxi des dels petits fins als més grans.
Un consell per als lectors és que no han de quedar-se amb la mateixa idea del personatge bo i dolent. Draco, per exemple, es considera ”l’enemic de Harry” però, com hem dit abans, això no és del tot cert. A simple vista es pot pensar això, però en aquest llibre es comença divagar una mica sobre els sentiments reals de Draco Malfoy, fent que la història canviï una mica de la idea principal.
Ara bé, tampoc hauríeu de confiar en tots els personatges, perquè potser algun d’aquests pugui no ser tan bo com es pensava.
Opinem que si has llegit llibres com els llocs de la fam o el senyor dels anells, probablement la saga de Harry Potter t’agradarà ja que comparteixen part de les idees fantasioses i increïbles d’aquests llibres.
Probablement vosaltres llegireu aquest llibre en català o castellà, però, des de la nostra experiència, també recomanem llegir aquest llibre en anglès, ja que així es poden veure molts secrets i frases que l’autora volia representar, les quals no hi són en altres idiomes.
Esperem que us agradi aquesta recomanació i ara tingueu moltes ganes de llegir els llibres de Harry Potter.
Aquesta setmana, a la secció de Lletra a Lletra, us portem una lectura que creiem que us pot agradar molt si acostumeu a llegir llibres romàntics: El día que dejó de nevar en Alaska. L’autora és Alice Kellen, és una escriptora espanyola que va néixer el 1989 a València. El 2013 va ser quan va començar a publicar les seves novel·les i fa poc va treure’n una. Aquesta autora té unes característiques en la seva ploma:
Parlar de temes quotidians: Les seves novel·les tracten problemes i situacions realistes.
Personatges reals: Els protagonistes mai són perfectes, és a dir que tenen problemes, defectes…
Ploma bàsica: No és molt enrevessada quan vol transmetre algun missatge.
El día que dejó de nevar en Alaska és una història de segones oportunitats i destins que es creuen. Un romanç que fondrà fins al cor més gelat. Un noi amb el cor de gel. Una noia que fuig de si mateixa. Dos destins que es creuen. La nostra protagonista és Heather, ella pensa que només hi ha tres coses que sap fer: atreure problemes, sortir fugint i córrer. Així és com acaba a Alaska, en un petit poble perdut, treballant de cambrera mentre intenta portar una vida nova i tranquil·la. El seu únic problema és que un dels amos del restaurant sembla odiar-la i que ella mai abans havia conegut ningú que li desperti tant la seva curiositat. Nilak és reservat, fred i distant, però Heather pot veure a través de totes les capes després de les quals s’amaga i sap que a vegades hi ha records que pesen massa, com els dels seus propis errors, aquests que intenta deixar enrere. Però, a vegades, la vida et dóna una segona oportunitat. La neu comença a fondre’s.
Avui a la secció de lletra a lletra us portem un llibre que dóna molt per pensar i reflexionar, perquè conté una història de superació que enganxa al lector des del primer moment que el comences a llegir.
L’autora d’aquest llibre és una dona i es coneix pel pseudònim de R. J. Palacios. Aquesta escriptora té nacionalitat nord-americana i és bastant coneguda per haver publicat novel·les juvenils. La més destacada i la que ha obtingut major reconeixement ha sigut la seva saga de llibres anomenada Wonder.
Saga dels llibres publicats per R.J. Palacios
Gràcies a l’èxit que va tenir el llibre, en l’any 2017 va sorgir l’oportunitat de poder crear una pel·lícula sobre el llibre.
A continuació us mostrem el tràiler per si us animeu a veure-la:
Sinopsi:
August té 10 anys i aquest any anirà per primera vegada a l’escola. Fins ara la seva mare s’ha encarregat de la seva educació però ara els seus pares creuen que ha arribat el moment que l’August comenci a relacionar-se amb altres nens.
L’August és un nen normal, així es veu ell, però en realitat no ho és, almenys físicament. L’August va néixer amb una greu malformació que fa que la seva cara estigui feta un embolic.
L’August s’haurà d’enfrontar a un gran canvi a la seva vida i no li serà fàcil. La incomprensió i els prejudicis li faran la traveta però ell serà valent i no llançarà la tovallola, anirà vencent els obstacles que trobarà pel camí i a final de curs es tallarà el serrell i aixecarà al cap.
Aquest llibre tracta sobre diferents temes, però el més mencionat en el llibre és l’assetjament escolar que pateix el protagonista de la història pel simple fet que conté característiques físiques diferents de les persones que es consideren “normals”.
Com a valoració personal recomanem aquest llibre perquè tracta sobre diversos temes i, a part, cal destacar que és essencial saber diferenciar que totes les persones som úniques i especials i que pel fet de ser diferent no s’ha de menysprear.
“El retrat de Dorian Gray” va ser l’obra mestra del controvers escriptor victorià Oscar Wilde. Avui, a la secció “lletra a lletra”, usen portem la ressenya; però abans d’això… Qui va ser Oscar Wilde?
Oscar Wilde (morè) i Alfred Douglas (ros)
Wilde va néixer a Irlanda el 1854 i va morir a França el 1900. Lluny de ser avorrida, la seva biografia mateixa sembla una novel·la, i això és el que va intentar retractar al seu llibre. Wilde es va casar amb una dona anomenada Constance Lloyd, amb qui va tenir dos fills. Quan el gran tenia uns 7 anys, Wilde va començar a marxar “de viatge” cada cop més sovint per, deia, inspirar-se. Lloyd va començar a sospitar, ja que el seu marit passava quasi totes les nits fora, i pensava que tenia una amant. Això no era del tot mentida, només pel fet que no era “una” sinó “un” amant: ningú hauria sospitat mai que Wilde mantenia una relació amorosa amb el seu millor amic, Alfred Douglas. Quan es va descobrir la seva relació, només Wilde va anar a presó, ja que Douglas pertanyia a una família de nobles. Wilde va passar dos anys a la presó de Reading, on va escriure un llibre de poemes anomenat “La balada de Reading”, denunciant les condicions en les quals va haver de viure. Un cop el van fer lliure, ell i el seu amant van viure junts durant uns mesos, però la família de Douglas el va pressionar amb tornar a tancar-lo si tornava fins i tot a escriure-li, de manera que va haver de fugir a França, on va viure per la resta dels seus dies sota el pseudònim de Sebastian Melmoth.
“El retrat de Dorian Gray” ha sigut traduït a un munt de llengües d’arreu del món, i està considerat patrimoni de la cultura anglesa. La novel·la tracta d’un jove d’una bellesa immesurable al qui, un amic seu que es dedica a la pintura, pinta un retrat que el fa veure encara més atractiu. Sota l’influència d’un filòsof conegut, el noi passa gradualment d’estar quasi enamorat del quadre a odiar-lo, ja que el filòsof corromp la ment pura del noi, fins a un punt que ningú hauria imaginat. Wilde és, en la meva opinió, el millor escriptor de tots els temps, ja que et pot transmetre olors, textures, calor, fred o fins i tot música només amb paraules escrites a un paper. “El retrat de Dorian Gray” és una novel·la que no deixa indiferent a ningú. Una història d’amor, amistat, llum i calor es barreja amb la traïció, el misteri i la mort. A continuació teniu un petit vídeo de promoció del llibre que vaig fer per la biblioteca de Montornès, espero que us agradi.
Bonus: T’han entrat ganes de llegir el llibre? Descarrega’l en castellà aquí.
Boulevard, el llibre que ha creat tendència per tot arreu i del qual venim a parlar avui.
Tothom coneix l’aplicació TikTok, oi? Doncs, de cop i volta, van aparèixer uns vídeos sobre gent que llegia el llibre i plorava i es va fer famós per ser un llibre tan emotiu com per fer plorar.
SINOPSI
Luke y Hasley no eren el prototip d’una parella perfecta. No obstant, tots dos li van posar definició al que ells van crear.
Una història de dos adolescents que creen el seu propi boulevard davant del plugim que hi ha als seus cors, on es barreja, per un costat, un blau càlid, i per altre, un blau elèctric, tenyint-se aquest per complet d’un gris nostàlgic.
Qui va dir que després de la tempesta surt el sol quan hi pot haver un raig?
Boulevard
Flor M. Salvador
Flor M. Salvador
És una autora mexicana nascuda el 25 de desembre de 1998. Va començar a fer-se coneguda en el panorama literari a l’aplicació Wattpad amb el nom Ekilorhe. És estudiant de medicina a l’Universitat autonoma del Carmen, encara que ella sentia passió per les lletres des de ben petita. Va començar el 2014 escrivint històries de gènere de romanç juvenil i drama.
Aquesta semana, a la secció de Lletra a lletra, us portem una lectura que considerem que us pot aportar molts valors: “Memorias de una salvaje”, una novel·la escrita per Bebi Fernández.
Imatge de contraportada “Memorias de una salvaje”
Bebi Fernández és una escriptora de 28 anys, d’Alacant. També és criminòloga, activista feminista i en gran part es dedica a les xarxes socials. Però té un gran secret, i es que mai ha rebel·lat qui és, és a dir, mai no ha mostrat el seu nom real, la seva cara, ni la seva veu.
Aquest va ser un dels seus primer llibres com a novel·la i va ser publicat el 13 de novembre de 2018.
Portada llibre: “Memorias de una salvaje”
“Memorias de una salvaje” tracta sobre la vida tan peculiar de Kassandra, o “K”, una adolescent de 19 anys filla d’un narcotraficant. Quan el seu pare és assassinat per un gran deute, tot canvia, venen la casa i tot el que poden per saldar els deutes i poder començar de zero. Però a la mare no li queden diners, així que els proposen un tracte que, sota l’amenaça dels proxenetes i l’asfíxia del deute, Kassandra es veu obligada a acceptar, haurà de compaginar els seus estudis amb un treball molt poc convencional: el de recepcionista i noia dels encàrrecs en un local d’altern clandestí. Viurà de prop els horrors que comporta el sistema del tràfic de dones. L’experiència marcarà el seu pas de l’adolescència a l’edat adulta. La necessitat de defensar-se la portarà al club de boxa de Ram, un jove al qual la violència de gènere també l’ha marcat la vida. Malgrat les cuirasses que tots dos porten, la curiositat d’aquest li portarà a interessar-se i preocupar-se per ella fins a fer-la pensar que potser sí que existeixen els homes que estimen a les dones. Però un desafortunat succés farà que les llums de neó comencin a parpellejar.
“Memorias de una salvaje” és una novel·la que té com a finalitat fer una crida a la rebel·lió contra el tràfic de dones. Us farà pensar i reflexionar, principalment en com de normalitzada està la injustícia de moltes dones en aquest món. La gran majoria de crítiques d’aquesta novel·la són positives, va tenir un gran i bon impacte a la societat, sobretot a la joventut.
Poe va ser, per excelència, el mestre del relat curt, captivant el lector i mantenint el suspens en unes poques pàgines o línies. Encara que és més conegut pels seus relats de suspens o misteri; també va escriure novel·les de detectius i poemes.
“CONTES MACABRES”
Portada del llibre físic (edició especial)
Contes macabres és un llibre que reuneix les 8 històries més curtes i clàssiques de Poe, que són:
El gat negre
Berenice
L’illa de la fada
Cor delator
La caiguda de la casa Usher
El retrat oval
Morella
Ligeia
Jo l’he llegit vàries vegades i, personalment, m’agrada moltíssim. Algunes parts poden ser una mica difícils d’entendre per als lectors més joves ja que, pel fet de ser antic, utilitza paraules enrevessades, però la part positiva és l’onada de vocabulari nou que s’aprèn en llegir llibres clàssics.
El pots trobar a la biblioteca de Montornès o descarregar-lo en PDF aquí. Si t’agraden els seus relats, trobaràs els més famosos aquí.
EL MISTERI DE LA MORT DE POE
La tomba original de Poe (1849-1875)
És curiós com un escriptor de novela gòtica havia de tenir un final tan misteriós i literari. Encara és un misteri a dia d’avui quina va ser la causa de la seva mort: Un assassinat? Un suicidi? O una simple coincidència?
Nova tomba de Poe a Baltimore
La teoria més popular apunta a un assassinat, ja que ell era intolerant a l’alcohol (segons uns experts), i temps abans de la seva mort havia comentat a uns coneguts seus que creia que algú el perseguia, de manera que podria haver sigut enverinat.
Si vols llegir l’article de National Geographic, clica l’enllaç.
Les Barraques Digitals 