Avui portem una notícia un pèl diferent, i es que ens endinsem una mica més a la vida de la Mercé, la directora de l’Institut Marta Mata.
- Quins són els teus estudis per arribar on ets?
He estudiat pedagogia a la Universitat de Barcelona.
- Quin és el teu recorregut pels estudis?
Vaig fer BUP i COU, després la Universitat i després he fet moltes formacions.
- Com consideres la teva relació en general amb els alumnes?
Considero que és una relació prou bona i cordial.
- Què creus que és el pitjor de ser professor? I el millor?
El que ens costa més és quan els alumnes no et fan cas. A mi per exemple m’estressa molt quan estan fent altres coses i no estan prenent atenció al que expliques, no perquè vagin en contra teva, sinó perquè estan al seu món. I el millor és la relació amb els alumnes i veure els seus processos i creixements, com quan els tens a primer i després els veus quan surten i t’adones de tot el seu progrés.
- Com valores el temps que portes a l’Institut?
Doncs porto nou anys i valoro molt bé aquest temps. Sempre m’ha agradat el Marta Mata perquè es tracta als alumnes de forma individualitzada, no com un més del ramat, i poder seguir el seu procés i atendrel’s en el que necessitin.
- A quins altres centres has estat treballant?
Al Torre de Malla o al Sínia de Parets, i també a Canovelles.
- Has treballat algun cop d’una cosa que no sigui ser professor?
Sí. La primera feina que vaig fer va ser passar per les cases a revisar el padró municipal.
- Quan eres petit, ja volies ser professor?
Sí, sempre m’han atret els nens i l’educació, sobretot els alumnes d’educació especial.
- T’agrada la teva feina o has considerat en algun moment treballar d’un altre cosa?
Bé, m’agrada molt la pastisseria i moltes vegades penso que quan em jubili faré coses de pastisseria.
- Quina és la teva motivació per ser professor?
Doncs veure que hi ha possibilitats de seguir millorant i adonar-se que un nen està còmode a l’Institut.
- Què t’agrada fer al temps lliure?
Doncs a part de la pastisseria i la cuina en general, també m’agrada molt viatjar, tot i que ara ho trobo una mica a faltar perquè en els últims dos anys no he viatjat i sortir amb els amics per fer xerrades amb ells.
- Si poguessis fer un cafè amb qualsevol personatge històric, a qui seria? Per què?
Ostres, què difícil. M’agradaria bastant amb en Barack Obama i la seva dona, o també amb el Paulo Freire.
- Com et veus d’aquí a deu anys?
Em veig jubilada i tranquila. Penso que quan acabi la direcció m’agradaria tornar a ser una simple professora pedagoga des de la tranquilitat, oblidant l’estrès de ser directora.

Filed under: General |
Deixa un comentari