ADÉU AL TORTELL DE REIS?

Sorprenentment, quasi ens va tocar dir-li adéu al tortell de reis fa quinze anys. Aquest dolç, un dels típics a Espanya, menjat el dia 6 com a tradició de Nadal va estar a la vora de la seva prohibició a la seva consumició a causa de la figureta que conté. 

A l’any 2009, la Unió Europea va aprovar la directiva sobre la seguretat de les joguines, tot per evitar riscos d’asfíxia i ofegament. Es va començar a qüestionar en prohibir-se alguns aliments que contenien joguines, ja que podrien ser possiblement perillosos. Sobretot, aquesta nova normativa anava dirigida als menors, com per exemple, una possible retirada dels ous Kinder i aquesta amenaça va ser també cap al tortell de reis.

Llavors, per què avui en dia encara es pot consumir aquest producte? Tot va ser gràcies a unes gestions per experts, com Ignacio Rosell, un especialista de medicina. Ell va defensar la tradició del tortell de reis dient que no era un producte infantil ni tampoc la seva figureta. 

Per acabar el tortell ha resistit tots aquests anys gràcies al seu caràcter cultural, la seva defensa i el fet que els consumidors són conscients del contingut del dolç. El tortell avui a dia és una excepció única, encara que l’autoritat alimentària segueixen al tant d’això i tot podria canviar la tradició algun dia.

Així és com encara tenint aquesta tradició a Espanya junta amb una història plena de qüestions.

Carla Melero

Què pensa la gent sobre Sant Valentí?

El Sant Valentí és un festiu en el qual, resumidament, se celebra l’amor i es regalen detalls.

Per saber què pensa la gent sobre aquesta festivitat hem fet dues entrevistes amb quasi les mateixes preguntes; una, a una persona amb parella i una altra, amb una persona sense. La identitat quedarà anònima per elecció seva.

Començarem per la persona amb parella:

  1. Què opines sobre el Sant Valentí? Doncs que es una festa molt bonica i plena d’amor, però és molt màrqueting.
  2. El sols celebrar? L’has celebrat aquest any? No el solia celebrar, però aquet any sí.
  3. Has regalat alguna cosa a la teva parella? El què? Sí, uns bombons, una carta i una samarreta.
  4. Et sembla una festa útil o no? Per què? No, no em sembla una festa útil ja que tot és màrqueting perquè la gent gasti diners.
  5. Has passat el San Valentí amb la teva parella? Què heu fet? Sí, vam mirar una pel·lícula i després vam dormir.

I seguim amb la persona sense parella:

  1. Què opines sobre el Sant Valentí? És una tradició molt bonica que es celebra el 14 de febrer i em sembla molt bé perquè així les parelles es regalen alguna cosa. Encara que jo penso que no hauria de ser així perquè si vols a la teva parella et sortiria sol regalar-li un detall qualsevol altre dia.
  2. El sols celebrar? L’has celebrat aquest any? No, no ho he celebrat perquè no he trobat a una persona que m’estimi.
  3. Si en el passat has tingut parella, vas regalar o et van regalar alguna cosa? No he tingut parella.
  4. Et sembla una festa útil o no? Per què? Sí, perquè et donen regals i xocolata.
  5. T’has sentit sol/a aquest Sant Valentí? Sí, “mecatxis”.

En conclusió, podem veure que a la majoria li sembla una festa bonica, però que no la veu molt útil. A més, no es sol celebrar tant en España estant solter, se celebra més amb parella.

Hind i Miriam.

Sant Valentí

Sant Valentí és una celebració molt coneguda per tota la gent enamorada, que se celebra el 14 de febrer de tots els anys. San valentí també és conegut com el dia dels enamorats o dia de l’amor i l’amistat.

Hi ha moltes teories del perquè d’aquesta celebració però hi ha una història que podria explicar-ho: l’origen d’aquesta festa ens porta fins al segle III, a Roma, després de l’anunci de l’emperador Claudi II, que va decidir prohibir els matrimonis entre els joves, en un altra part hi havia un sacerdot anomenat Valentí que no estava d’acord amb aquesta nova norma imposada per l’emperador, per tant, va decidir casar a joves enamorats en secret.

 Aquest bon gest va arribar fins a l’emperador, que va condemnar a mort al pobre Valentí.

Finalment, Valentí va ser apedregat, apallissat i decapitat el 14 de febrer de l’any 270d.C. i així es va convertir en el patró dels enamorats.

La meva opinió sobre aquest dia es podria dir que és molt positiva, ja que la gent té un motiu per a celebrar l’amor que pot tenir a un altra persona demostrant els més sincers sentiments, però també penso que Sant Valentí és un dia amb moltes expectatives que no sempre es poden complir, per tant, no es valora tant.

També podria ser un dia que ens podria ajudar per a sortir de la rutina i fer alguna cosa diferent. Crec que hauríem de celebrar-ho com un dia especial i aprofitar l’amor que ens envolta a tots pel fet que hi ha moltes persones que cada dia ens demostren el seu afecte i amor que tenen cap a nosaltres.

Sant Valentí

Sant Valentí és un dia especial per a les parelles, concretament el 14 de febrer de cada any, és un dia en el qual se celebra l’amor i normalment les parelles es compren algun regal entre ells, però cada parella ho celebra a la seva manera i com els agradi mostrar el seu amor.

Però aquest dia té bastant debat, ja que la gent té diferents opinions sobre el dia de Sant Valentí, hi ha gent que pensa que és molt comercial i altres que pensen que és un dia molt romàntic.

Hi ha persones que opinen que és un dia en el qual el comerç s’aprofita i creuen que és una celebració molt comercial, ja que els preus són més elevats i el dia es basa en comprar algun detall a la teva parella i això és el que fa que la gent tingui aquest pensament, també que pensen que és un dia com qualsevol altre i que l’amor s’hauria de demostrar cada dia.

Després hi ha la gent a la que els encanta aquest dia, ja que mostren el seu amor cadascú a la seva manera i amb la seva millor versió.

La meva opinió és que em sembla un dia bonic per celebrar amb la teva parella, però al tema de comprar algun detall ja penso que ho fan un dia comercial i que amb els preus s’aprofita el comerç.

Lucía Cerruti

EL DIA DELS ENAMORATS

El dia 14 de febrer se celebra el dia dels enamorats que consisteix a passar aquest dia amb la teva parella regalant-vos flors, bombons i cartes d’amor.

El seu origen no se sap del tot amb certesa, però hi ha teories que situen la història del personatge de Valentí a l’antiga Roma al segle III i fa honor a l’emperador Claudi II el Gòtic, que governava llavors. La història explica que l’emperador va promulgar una llei que prohibia als joves casar-se. Un jove que es deia Valentí no estava d’acord amb la llei i va desafiar a l’emperador i va començar a celebrar els matrimonis dels joves enamorats en secret.

Una altra de les teories de l’origen del dia dels enamorats és atribuïda al poeta Geoffrey Chaucer. A la seva obra The Parlament of Foules, hi ha inclosa una sèrie de versos que diuen el següent: “Perquè el dia de Sant Valentí, quan cada ocell ve a escollir a la seva parella”.

Per a nosaltres, Sant Valentí ens és indiferent, ja que és una festivitat exclusiva per a parelles. Tot i que hi ha moltes parelles que celebren aquest dia tenint cites i regalant-se flors o bombons, ja que pensen que és una forma bonica de demostrar el seu amor, i hi ha d’altres que diuen que “l’amor se celebra cada dia”.

Hind i Valèria

14 de febrer : el dia dels enamorats

Fa molts anys a l’Antiga Roma el dia 14 de febrer es va originar una celebració romàntica en homenatge al Sant Valentí, un religiós que enamorava i casava als joves de l’Antiga Roma, per això se li ha posat el nom de Sant Valentí a aquesta festivitat. Avui dia encara segueix aquesta festivitat i consisteix a dedicar el temps a estar amb la teva parella i a vegades intercanviar regals com per exemple: flors, bombons, cartes, etc.

Nosaltres pensem que potser per la gent que no té parella aquesta celebració pot ser una mica indiferent i no li donen tanta importància a aquest dia. Les parelles aprofiten aquest dia per demostrar l’amor que es tenen entre ells i molts tenen cites.

Per altra banda, cada cop més ens adonem que li fan molta publicitat a aquest dia, ja que quan s’apropa la data pots observar els aparadors de les botigues plens de flors, cors, peluixos… Publicitat al mòbil amb diferents idees de regals que li pots donar a la teva parella. Per tant, les marques aprofiten aquest dia per intentar atraure a la gent perquè saben que és un dia amb molts guanys.

En conclusió, opinem que és un dia molt bonic i que si vols ho pots celebrar amb qui vulguis o també pots no tenir en compte aquesta festivitat.

Laura Bitca i Aina Sánchez

10 anys i molts records!!!

Aquest divendres passat vam celebrar els 10 anys de vida del nostre institut. Va ser un dia especial on tots els membres que han anat passant per aquesta casa es van poder retrobar i recordar bells temps.

Algú pot pensar que 10 anys són pocs, però pels que hem vist créixer aquesta família considerem que són molts, i que qualsevol motiu és bo per celebrar: recordar els alumnes, tots i cadascun d’ells s’han endut la llavor del seu aprenentatge i la seva experiència, no podem oblidar que els alumnes passen una etapa molt important de la seva vida en aquestes parets i, això fa que les seves vivències no passin desapercebudes, tot és viscut amb molta intensitat. Per altra banda, hi ha els professors, els antics i els presents, aquests també són una part important d’aquesta família, amb la seva tasca professional i, també, personal es completa l’aprenentatge de molts joves. Un altre ingredient imprescindible són les famílies, ja sigui amb els membres de l’AMPA com no, participen i col·laboren per un objectiu comú. I per últim, no podem oblidar l’equip directiu, els que des de l’inici van apostar per un projecte educatiu, amb il·lusió i entusiasme, que han sabut mantenir al llarg del temps.

Tota aquesta combinació, sumant els esforços de tothom han desembocat en aquest resultat tan emotiu que es va poder viure divendres: rialles, abraçades, petons, anècdotes… aquesta barreja d’emoció i alegria, de nostàlgia i tristesa és el que es podia veure en els ulls dels assistents. Puc dir, sense equivocar-me, que tots i cadascuna de les persones que van venir ho van fer de cor, perquè en tenien ganes i perquè al final del viatge el que queda és el sentiment, el record, l’emoció i la nostàlgia d’un temps passat junts.

Així doncs, queda claríssim que més que celebrar 10 anys de vida del Marta Mata, vam celebrar el temps que hem compartit, i on cadascú ha donat el millor de si mateix per poder avançar com a persones i com a societat.

El futur està assegurat, tenim un bon planter!!!

FELICITATS A TOTHOM I VISCA EL MARTA MATA!

Montse Morcillo

Els refugiats

Aquesta setmana parlarem sobre els refugiats de Síria, tema que surt als diaris i a la televisió diàriament.

Quan va començar la guerra?

Es va iniciar a principis de 2011 i encara continua.

Qui lluita? Refugiats-Lesbos-despres-Egeu-Turquia_1453664788_24990224_987x555[1]

En aquesta guerra es van enfrontar en el seu inici les Forces Armades de Síria del govern del president sirià, Baixar al-Assad, contra grups armats rebels de diversa índole, coneguts a Occident com l’«oposició siriana». Més endavant, nombrosos grups i combatents dels «rebels» es van unir als jihadistes de l’Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant -EI (Estat Islàmic) en espanyol; ISIS en anglès-, també conegut com Daesh, el que li va permetre a aquest últim expandir i envair vastes extensions de Síria des de les zones que ja ocupava a l’Iraq.

Quants refugiats fugen a Europa?

A mitjans de 2013, més de 2.000.000 de persones havien escapat de Síria a altres nacions, el 50 % dels refugiats són menors de 18 anys.

D’on provenen els refugiats?

La majoria dels refugiats provenen de Síria, Afganistan o Eritrea.

On van als refugiats?

Bàsicament arriben a Itàlia i Grècia, països que estan desbordats per la situació. Últimament la Unió Europea està pagant a Turquia per tal que assumeixi gran part dels refugiats i faci de contenció.

Què fa Europa?

Mentre milers de persones fugen desesperades del seu país, Europa inverteix més en contenir-les i evitar que entrin que no pas a ajudar-les i oferir-les un lloc segur on poder continuar la seva vida.

La meva opinió és que em sorprèn que Europa tanquin les portes als refugiats. Són gent que ha fugit del seu país per tenir una possibilitat de sobreviure al desastre de la guerra. No venen a Europa per gust. Han hagut de fer un llarg camí i perillós, i nosaltres destruïm les poques esperances que tenen. No recordem que no fan tants anys nosaltres érem els refugiats. El que s’està fent des d’Europa… sense paraules.

Raquel Ortiz

Què em depararà el futur?

En un obrir i tancar d’ulls em trobo a cinc setmanes d’acabar una de les etapes més importants de la meva vida, l’ESO. Em pregunto quin serà el meu futur. És lògic que ja m’he plantejat el que vull estudiar l’any vinent, però la meva por de començar una etapa nova s’apodera de mi. descarga (1)

Em costa assimilar que he de deixar el meu institut per anar a un altre en el qual no conec a ningú. Per una part estic orgullosa de tot el meu esforç donat aquests quatre anys i de les noves amistats que m’emporto. Però per una altra part estic trista per deixar el meu segon lloc de suport que tinc a l’institut.

Sóc jo la que decideixo quina serà la meva nova meta que vull aconseguir. Evidentment, vull arribar a la universitat i per mi el camí més fàcil i que em veig capacitada per fer-ho és anant al batxillerat. Quan l’institut m’ha fet escollir l’itinerari per cursar a 4t d’ESO he escollit el que més m’agradava i també depenent de si les meves amigues l’escollien. En canvi, quan m’han preguntat què agafaré per batxillerat, m’ho he pensat molt bé i he decidit agafar la branca de lletres pures perquè és el que m’apassiona i el que gaudiré més estudiant. Aquest cop he mirat per mi i pel meu futur sense donar-li importància als estudis de les meves amigues, ja que crec que aquest seria el batxillerat correcte per accedir als estudis que jo vull fer, educació primària.

Espero que l’etapa que començaré l’any vinent,valgui tant la pena com la que deixo guardada al meu llibre de la meva passada per l’ESO.

Júlia Romero González

I tu què hi dius?: Videojocs

Els videojocs són sempre catalogats com “hobbys” negatius, però és això veritat?

Un videojoc és una eina la qual ens permet passar hores de diversió, amb companyia o tu sol, però no són dolents, jugar a un videojoc agressiu no et fa ser una persona agressiva, de fet, ajuda a alleugerir-nos de l’estrès, a més que jugar a diferents tipus de videojocs fa que la nostra matèria gris del cervell es faci més gran.

En la meva opinió jugar a videojocs com a “hobby” no és dolent, ja que et millora capacitats del teu cos com l’agilitat mental, la capacitat de reacció,… però com tot a la vida, l’excés és dolent.

cerebro-videojuegos2b

Gerard Reyes

Llei de l’avortament

Aquesta setmana, he decidit donar la meva opinió sobre la llei de l’avortament, ja que penso que és un tema força interessant i molt parlat.

A Espanya, l’avortament induït ha sigut una pràctica que no sempre ha estat regulada. Quan ho ha estat, s’ha considerat com a pràctica penalitzada. El Codi Penal Espanyol de 1822, establia penes de reclusió tant per les persones que facilitaven la pràctica de l’avortament com per a les dones que avortaven.

llei de l'avort

Actualment, ja no està penalitzada i em sembla bé, ja que crec que cada dona té dret a decidir sobre el que ha de fer amb el seu cos, i més quan és ella la que ha de portar un nen/a al món. Sí que és veritat, que hi ha casos i casos i que no totes les dones que es troben o s’han trobat algun cop en aquesta situació han tingut o tenen les mateixes raons per fer-ho.

Hi ha molta gent que pensa que  avortar és assassinar una criatura, però us posaré un exemple perquè entengueu la meva opinió. Imagineu-vos que una dona es queda embarassada i el metge li diu que el seu nadó naixerà amb una malaltia molt greu i en un futur no podrà fer vida normal, llavors ella per evitar el patiment del seu fill avorta. No creieu que és una bona opció, per tal d’afavorir les condicions de vida del petit?

Per acabar, he de dir que encara que estic a favor de l’avortament, crec que és un tema molt seriós que s’ha de dur a terme amb coherència i pensant bé les causes per les quals es vol fer.

Paula Plana

les noves tecnologies a la societat actual

Primer de tot cal especificar a què ens referim amb les noves tecnologies, també conegudes per TIC (Tecnologia de la Informació i Comunicació).

El concepte noves tecnologies pot ser molt ampli i popularment engloba tant les tecnologies d’última generació com aquelles que ja fa molt de temps que formen part de les nostres vides. Em refereixo a l’Internet, els videojocs, els blocs, el Facebook, a les wikis, youtube, WhatsApp els programes de missatgeria instantània, etc. Una llista interminable d’elements que s’han anat incorporant a la nostra vida fent una sèrie de canvis que han modificat el nostre estil de vida comparat als dels nostres avantpassats.

Les noves tecnologies han sigut revolucionàries en tipus de vida de la gent, i per tant han aportat certs avantatges però també certs inconvenients. Les noves tecnologies han millorat les comunicacions, resulten molt més ràpides. Les persones podem escriure’ns emails, xatejar, parlar via internet de forma totalment immediata. Ens hem beneficiat tots, un clar exemple són les famílies que es troben a Europa i contacten amb els seus familiars de fora, interessos i crear grups que es comuniquen via internet.

Però quan parlem de tothom, no estem parlant amb propietat. Les persones que poden accedir a les noves tecnologies no és la gran majoria. Bé sigui per raons econòmiques o sigui perquè no hi estan acostumades a utilitzar-les, si parlem d’edats, sol ser la població més jove aquella que l’utilitza.

Personalment, jo estic a favor de les noves tecnologies però només quan respecten a les persones i no les remplacen o suposen un obstacle en les relacions entre aquestes. És a dir, només si es fa un bon ús, les noves tecnologies poden ser beneficioses. Ja que últimament els empleats de fàbriques en cadena estan sent reemplaçats per màquines, ja que a les màquines no se les ha de pagar un sou.

Blai Menchén

Assetjament escolar

L’assetjament escolar és qualsevol forma de maltractament psicològic, verbal o físic, que s’acostuma a fer a l’escola.

Els protagonistes d’aquests casos solen ser nens o nenes en procés d’entrada a l’adolescència.

En la meva opinió, patir assetjament escolar és una de les etapes que pitjor et pot passar, ja que l’adolescència  és l’etapa on has de disfrutar amb els teus amics i comences a ser madur. acoso escolar

Des del meu punt de vista, els que provoquen aquest assetjament, solen ser aquelles típiques persones populars de l’escola i volen sentir-se superiors als altres fent aquell tipus de coses, però en realitat no s’adonen que l’únic que fan és fer mal a les persones.

Una persona que pateix assetjament escolar acostuma a ser el que no tenen amics, o els agrada un altre tipus de coses que no són molt vistes, en el món actual solen dir-los “friquis”, o bé les que no es senten bé amb el seu físic.

Com torno a dir, una persona que sofreix assetjament escolar, pot patir moltes coses, com depressió, bulling i anorèxia, o que aquella persona es vulgui suïcidar…

En aquests casos la millor ajuda que pot rebre aquesta persona és la de la seva família i amics, perquè s’adoni que no està sol/a.

Veig massa injust que una persona no pugui disfrutar de la seva adolescència per culpa de persones que volen “fastidiar” la seva vida, mentre ells s’ho passen bé destrossant-la.

En una part, els professors, crec que han de posar més de la seva part i reaccionar si veuen que una persona està patint assetjament escolar i intentar ajudar-la.

En conclusió, tinc esperança de què algun dia la gent ja no pateixi aquesta situació i pugui viure feliçment la seva adolescència, i que la gent sigui molt més empàtica, ja que no s’imaginen com de malament que es passa no viure tranquil·la sense saber el que et diran o el que et passarà el dia de demà.

Clàudia Liñán 

La transfòbia i l’homofòbia com és vista en aquesta societat

En aquesta societat segueix havent-hi  transfòbia i homofòbia, jo crec que no n’hi ha tant com abans però jo no veig bé que segueixi havent-hi aquest concepte. En l’antiguitat els homosexuals eren perseguits i liquidats per gran part de la societat però, per sort aquest concepte va anar canviant la visió d’aquesta condició, va anant desapareixent. images

Però no ha de desaparegut del tot. Per exemple, un cas que una parella homosexual estava asseguda en un banc d’un parc donant-se la mà i un grup de persones van començar a insultar-les i a llançar-los pedres i després li van donar una pallissa.
Jo espero que algun dia tot canviï i s’aconsegueixi per fi l’acceptació per als homosexuals i transsexuals.

Daniel Ferrero

Els partits es juguen al camp, no als despatxos

Actualment, el món del futbol ha canviat molt. Ara hi ha nous jugadors, nous equips (com als Estats Units) i noves maneres de jugar. També hi ha molts “sponsors”, contractes i drets televisius. Però una de les coses que fan molt atractiu i a la vegada empitjora el futbol són els fitxatges. Els fitxatges no són coses noves, però han canviat molt.Fútbol-negocio

Abans els fitxatges no eren tan cars (comparats amb els d’ara). Per exemple, Ronaldinho Gaúcho, un dels millors jugadors de la història del futbol, va arribar al FC Barcelona per uns 24 milions d’euros. Actualment, un jugador “top” costa com a mínim 70-80 milions d’euros. Això va canviar quan l’11 de juny de 2009 el Reial Madrid va explotar el mercat. Va fitxar a un dels actuals millors jugadors del món: Cristiano Ronaldo. El club blanc va pagar al Manchester United 104,7 milions d’euros, encara que el seu president, Florentino Pérez, va dir que els hi va costar 96,9 milions d’euros (que igualment és una bogeria). La següent “bomba” la va fer el Barça el 26 de maig del 2013, quan van fitxar a Neymar Jr, de 21 anys, en teoria per 57 milions d’euros. Després del polèmic fitxatge s’ha dit que va costar 100,7 milions d’euros. No obstant, no hi ha res oficial, ja que encara s’estan fent judicis. L’última “bomba” la va tornar a fer el Reial Madrid, quan l’1 de setembre de 2013 va fitxar a Gareth Bale, pagant 99,7 milions d’euros. Florentino Pérez va tornar a mentir dient que va costar 91 milions d’euros.

Des d’aquests tres fitxatges el futbol ja no ha tornat a ser el que era. Ara importen més els diners que els partits, i no està bé, perquè el futbol no es juga als despatxos, sinó al camp.

Carles Fernández Puigdollers