Actualment, el món del futbol ha canviat molt. Ara hi ha nous jugadors, nous equips (com als Estats Units) i noves maneres de jugar. També hi ha molts “sponsors”, contractes i drets televisius. Però una de les coses que fan molt atractiu i a la vegada empitjora el futbol són els fitxatges. Els fitxatges no són coses noves, però han canviat molt.
Abans els fitxatges no eren tan cars (comparats amb els d’ara). Per exemple, Ronaldinho Gaúcho, un dels millors jugadors de la història del futbol, va arribar al FC Barcelona per uns 24 milions d’euros. Actualment, un jugador “top” costa com a mínim 70-80 milions d’euros. Això va canviar quan l’11 de juny de 2009 el Reial Madrid va explotar el mercat. Va fitxar a un dels actuals millors jugadors del món: Cristiano Ronaldo. El club blanc va pagar al Manchester United 104,7 milions d’euros, encara que el seu president, Florentino Pérez, va dir que els hi va costar 96,9 milions d’euros (que igualment és una bogeria). La següent “bomba” la va fer el Barça el 26 de maig del 2013, quan van fitxar a Neymar Jr, de 21 anys, en teoria per 57 milions d’euros. Després del polèmic fitxatge s’ha dit que va costar 100,7 milions d’euros. No obstant, no hi ha res oficial, ja que encara s’estan fent judicis. L’última “bomba” la va tornar a fer el Reial Madrid, quan l’1 de setembre de 2013 va fitxar a Gareth Bale, pagant 99,7 milions d’euros. Florentino Pérez va tornar a mentir dient que va costar 91 milions d’euros.
Des d’aquests tres fitxatges el futbol ja no ha tornat a ser el que era. Ara importen més els diners que els partits, i no està bé, perquè el futbol no es juga als despatxos, sinó al camp.
Carles Fernández Puigdollers
Filed under: I tu què hi dius? |
Deixa un comentari