La història de 365 dies és una pel·lícula eròtica que comença quan el jove Massimo Torricelli és testimoni quan maten al seu pare després de rebutjar fer negocis de tràfic de blanques amb uns traficants.
Massimo s’haurà d’encarregar dels negocis de la seva poderosa família. D’altra banda està la Laura Biel, qui és bastant reeixida com a directora de vendes però que no ha aconseguit aquest èxit en la seva vida personal ni amb el seu xicot amb qui no troba la passió que busca a la vida.
365 dies
Cinc anys després, durant un viatge a Itàlia per celebrar l’aniversari de la Laura, després de patir un atemptat, Massimo decideix segrestar la Laura. Una nit, ella desperta en una luxosa residència i li diu que té 365 dies per enamorar-se d’ell. En el cas contrari, la deixarà lliure. Ella al principi no està interessada, però poc a poc es va enamorant i acaba experimentant la síndrome d’Estocolm. Aquesta relació anirà complint els somnis sexuals de la Laura fins a començar a sentir alguna cosa pel seu captor.
La pel·lícula es va estrenar als cinemes de Polònia sent un gran èxit i després va passar a la plataforma de Netflix, convertint-se en un fenomen, tot i que arrossegant molta polèmica. En estar basada en una novela eròtica i com conté altes dosis d’escenes sexuals, ha estat comparada amb 50 ombres de Grey.
Space Jam: A New Legacy és una comèdia esportiva, d’acció en viu i animada, que està prevista per ser estrenada el 16 de juliol de 2021. La pel·lícula és una seqüela de SpaceJam, en la qual va aparèixer Michael Jordan. En la nova entrega veurem a Lebron James com a protagonista i a actors tan increïbles com Zendaya fent el doblatge de les animacions. En el cas de la Zendaya, ella serà l’encarregada de posar-li veu a Lola Bunny.
Lola Bunny i Zendaya
Pel que fa a Lola Bunny no només li han donat una nova veu, sinó que també li han canviat el vestuari, ja que en l’anterior versió estava sexualitzada, i li han donat més protagonisme. “Hem canviat moltes coses… I li hem donat una nova veu”. El director ens ha dit “Nosaltres hem volgut donar-li poder com a atleta, lideratge i hem volgut fer-la tant personatge com els altres.” El motiu pel qual han volgut donar-li més protagonisme és perquè és important reflectir l’autenticitat de personatges femenins forts i capaços fer qualsevol cosa.
Un mestre posa als seus alumnes uns exercicis de matemàtiques per deures. Quan els corregeix, se n’adona que, la Gemma, una de les alumnes que treu millors notes, ha contestat malament a tots els exercicis. Per una altra banda, en comentar-ho amb la Gemma, aquesta li diu que les respostes són correctes.
Aquests són els exercicis i les respostes:
Tant el mestre com la Gemma tenen raó. Com pot ser això possible?
La tecnologia ha anat evolucionant al llarg dels anys. Si comparem la nostra vida actual amb la dels nostres avis o pares, notarem una gran diferència i, tot i que hem millorat la nostra qualitat de vida, la tecnologia continuarà avançant més i cada vegada més ràpid. En aquest article us venim a explicar alguns invents que d’aquí a un futur no gaire llunyà podrien estar normalitzats i faríem un ús normal d’ells cada dia.
Roba i teixit intel·ligent: Encara que aquest tipus de roba avui dia no és una cosa comuna, es creu que la tecnologia s’utilitzarà en un futur per a crear vestimentes que puguin arribar a durar fins a cent anys i que incorporin funcions intel·ligents com, per exemple, prevenir descàrregues elèctriques i ajudar a veure el nostre ritme cardíac. Segurament al principi només s’utilitzaran amb objectius professionals o per a la salut, com protegir-nos dels raigs UV o de temperatures extremes i, de mica en mica, s’anirà normalitzant més fins al punt de ser una cosa diària.
Teixit intel·ligent
Ciutats verticals en edificis: En un futur això podria ser una nova manera d’organitzar les ciutats a causa de la sobrepoblació. La idea és construir ciutats en edificis, dins d’aquests hi haurà botigues, restaurants… Estaran connectats amb els altres edificis gràcies a la tecnologia. Estarem a gratacels gegants en els quals la vida de la ciutat tindrà lloc de dalt cap avall i viceversa. En l’actualitat ja hi ha empreses que estan treballant en projectes com aquest.
Representació d’una ciutat en un edifici
Pròtesis controlades pel cervell: En els últims anys les pròtesis han avançat bastant, ja existeixen algunes que detecten els moviments musculars i es dobleguen de manera més natural, però en el futur és possible que vagin connectades al cervell mitjançant elèctrodes. Aquests detectaran els senyals del mateix cos i les enviaran a la pròtesi, per tant serà tan fàcil com pensar el moviment que vols fer i el podràs realitzar.
Pròtesi controlada pel cervell
Com podeu veure en el futur hi hauran molts canvis. Personalment crec que les ciutats en edificis seran difícils d’aconseguir o bé serà en un futur molt més llunyà. D’altra banda penso que la roba intel·ligent és un idea molt bona, ja que ajudarà a controlar i mantenir millor la nostra salut. Respecte a les pròtesis controlades pel cervell, crec que serà una evolució molt gran que ajudarà a facilitar la vida de moltes persones.
La tecnologia no deixa d’avançar, i cada poc temps veiem l’aparició d’invents sorprenents. Per descomptat, hi ha grans expectatives sobre el que hi haurá al futur i per a l’any 2030 hi ha unes certes tecnologies que, encara que puguin sonar a ciència ficció, probablement formaran part del nostre dia a dia.
Els dispositius intel·ligents s’han convertit en part de la nostra normalitat en els últims anys. Usem telèfons i polseres intel·ligents, i també diversos dispositius en la nostra llar que fan la nostra vida molt més senzilla. I cada vegada és més comú que tot tipus de dispositius tinguin tecnologia implementada.
Durant la dècada vinent podrem gaudir de la incorporació de tecnologia a la nostra roba. Algunes empreses porten temps treballant en aquest tipus de teixits.
teixit amb tecnològia inclosa
Els productes tèxtils intel·ligents poden tenir molts usos, per exemple, podrien desenvolupar-se peces per agafar dades del nostre cos, com el ritme cardíac, el nivell d’oxigen o sucre en sang.
Això podria resultar particularment útil en pacients d’hospital i en persones que sofreixen malalties cròniques o que requereixen qualsevol supervisió mèdica. També podria ajudar a esportistes, ja que tindrien informació en tot moment sobre el seu estat físic.
També s’estan desenvolupant aquests teixits amb altres funcions, com alguns dedicats a la protecció (capaces de reaccionar davant estímuls externs i canviar la seva estructura segons les necessitats) o teles capaces d’adaptar-se i canviar respecte la temperatura.
Les possibilitats són infinites, i en els pròxims deu anys les teles amb aplicacions tecnològiques incloses seran molt més comunes i es convertiran en un altre dispositiu que usarem diàriament.
Avui, a la secció Paranormal, us presentem Randonautica, l’aplicació la qual està incendiant les xarxes socials d’actes paranormals i moltes preguntes a l’empresa que va crear-la respectivament, la qual és Falcón.
Logotip de Randonautica
L'app de Randonautica s'ha tornat popular gràcies al fet que promet oferir experiències paranormals o terrorífiques als seus usuaris a través d'exploracions de llocs "carregats energèticament".
El nom de l'app és la unió de les paraules Random (aleatori) i Nauta (explorador), i és una mena de joc que convida als seus usuaris a explorar destinacions de diferents maneres.
L'app sol·licita la ubicació de l'usuari i després cal triar entre quatre alternatives per a l'exploració: anomalies, atractors, buits i situacions paranormals.
L'aplicació, disponible per a Android i iOS, proporciona unes coordenades perquè el o els usuaris vagin a explorar les zones. A més són guiats per un mussol que forma part del logo de l'app.
Troben restes d'un difunt a la platja:
Maleta trobada amb restes humanes per l’aplicacío Randonautica
Un grup de joves de Seattle(Estats Units) van rebre unes coordenades que els van portar fins a la costa on van fer l'inesperat i macabra troballa de les restes.
En arribar a una zona rocosa van trobar una maleta, moguts per la curiositat van decidir acostar-se per obrir la valisa, però una forta olor es va tornar cada vegada més penetrant. Dins de la maleta hi havia una bossa negra que desprenia el desagradable l'olor, de manera que els joves van decidir trucar a les autoritats.
En arribar els oficials de la policia de Seattle van confirmar que dins de la bossa negra hi havia restes humanes.
Els oficials també van descobrir una altra bossa dins de l'aigua no molt lluny d'aquí i posteriorment van informar que les restes eren d'un home de 26 anys i una dona de 36.
Mitjans locals van revelar que les víctimes van ser identificades com Austin Wenner i Jessica Lewis, qui van morir per trets d'arma de foc el passat 16 de juny.
Benvinguts i benvingudes un cop més a Influenreds. El dia d’avui, venim a parlar-vos d’una jove de tan sols 17 anys que es va fer famosa gràcies a la xarxa de Tik Tok.
Claudia Garcia
És una estrella de les xarxes socials més ben coneguda pel seu compte de TikTok on ha acumulat més de 1.400.00 milions de fanàtics pels seus vídeos de ball i les seves sincronitzacions labials. Utilitza principalment reggaeton i cançons de rap en els seus vídeos. Al juny del 2020 es va convertir en membre del grup social El Team. Va compartir el seu primer vídeo de TikTok en el 2017 però no va desenvolupar un gran seguiment en la plataforma fins a mitjans de 2019.
Al juliol del 2020 va col·laborar amb Marru i Aida Martorell, dos grans famoses també per les xarxes socials, en un vídeo de ball en TikTok que va superar 2 milions de reproduccions. També és popular a Instagram on comparteix fotos d’estil de vida i contingut de modelatge, sovint amb amics per als seus més de 760.000 seguidors. Sovint col·labora en els seus vídeos amb el també creadors famosos de Tik Tok.
Aquí, us deixen un mix dels seus continguts que penja a la xarxa de Tik Tok:
El seu contingut de Tik Tok
Té una germana menor anomenada Daniela, amb qui a vegades penja contingut. La seva millor amiga és també estrella de xarxes socials, Lara García, i juntes tenen un canal de Youtube anomenat Claula.
És el cas d’un bon amic que, atret per la popularitat del denominat “restaurant dels fantasmes”, va passar allí unes hores de recerca que van tenir una inquietant prolongació.
Havia estat a “Viandes” investigant, unes hores, en la nit, i va voler viure allò que havia escoltat tant en la ràdio i en els mitjans de comunicació. Quan va finalitzar va recollir el seu equip i va marxar nafrant a casa passades les 3 de la matinada. Estava cansat, havien estat moltes emocions. Es va ficar al llit directament sense fer soroll per no despertar a la seva esposa que estava adormida.
Cap a les 4 de la matinada va sentir set i es va aixecar a beure aigua. Va picar la clau de l’alarma que gestiona la seguretat de la casa i va entrar en la cuina. Va obrir el frigorífic i va sentir com algú estava darrera d’ell, va pensar que eren imaginacions seves i va beure, però no va poder reprimir el seu instint de curiositat i es va donar la volta. Allí, després d’ell, estava una dona, en camisol, cabells llargs, pèl-roja, amb cara somorta que el mirava fixament.
Es va quedar sense parla, impressionat, però un ressort va saltar al seu cap que li va dir: “això no pot ser real, ha de ser o producte de la teva imaginació, o que estàs adormit o que t’has portat a casa un fantasma del restaurant”. Sense perdre els nervis, va tancar el frigorífic, va activar l’alarma i es va ficar al llit. Ja amb un ull a la porta del passadís, ja que tenia por. No podia dormir i li donava voltes al fet que podia ser.
Sobre les 7.30 va sentir curiositat i va tornar a aixecar-se, va tornar a marcar el número de l’alarma i en la penombra va notar aquella presència, es va acostar i novament va veure a aquella figura espectral que ell veia com una persona normal però que no havia de ser allí.
Sobresaltat va activar l’alarma abandonant la cuina i es va quedar vigilant. A les 9 del matí es va aixecar per última vegada abans que la seva esposa despertés, va pensar: “com aquest fantasma segueixi aquí quan la meva dona s’aixequi, serà un xoc”. Però en desactivar l’alarma i entrar en la cuina, amb les clares del dia, ja no estava aquella presència. Va respirar alleujat.
Moltes vegades, després d’una recerca paranormal, una entitat pot acompanyar-nos, els parapsicòlegs ho denominen “quedar-se pegats a nosaltres”; i no és una experiència estranya ja que en altres ocasions ja han ocorregut situacions similars en les quals un ens vinculat emocionalment a un lloc ens acompanya per unes hores per desaparèixer després. No va tornar a repetir-se mai.
Avui, a la secció Expedient Paranormal, us porto l’última part del projecte Abigail, però aquesta vegada no la narraré jo, serà narrada des del punt de vista del protagonista. Si vols saber tota la història completa hauràs de veure les primeres parts.
Albert Wester
El meu nom és Luke i tinc disset anys, sempre m’han agradat les teories conspiratories, ja que des de molt petit el meu avi m’ha explicat moltes històries enigmàtiques, de fet sempre estic llegint els seus diaris antics a la recerca de notícies misterioses. Fa un mes, un titular va cridar especialment la meva atenció, ja que parlava d’un fet que va passar a l’Àrea 51, l’àrea d’experimentació de l’exèrcit estatunidenc a 1943. De les profunditats d’aquest lloc havia sorgit un ésser horrorós anomenat Abigail, que havia acabat amb qualsevol ésser viu. Després em va resultar impossible trobar més informació sobre Abigail, en cap diari deia res més, així que vaig buscar qualsevol llibre que expliqués qualsevol cosa sobre l’assumpte.
Quan m’anava a donar per vençut vaig trobar un llibre molt fi que es trobava entre la resta i s’anomenava “secrets de l’Àrea 51”. L’autor era anònim i les primeres pàgines no deien res nou, fins i tot jo mateix les podria haver escrit, però quan vaig arribar a la meitat la lletra havia canviat, ara estava escrit a mà, semblava un diari en el qual un home parlava amb tendresa d’Abigail. Explicava els experiments que li havien fet fins a tornar-la immortal. Al costat d’aquestes línies hi havia marques de llàgrimes, després explicava que Abigail era terriblement mortífera, al costat posava amb lletra tremolosa “com acabar amb Abigail si escapés”.
imatge satel.lit de les coordenades indicades
“Si Abigail escapa, els seus instints ja programats la portaran a refugiar-se al bosc, ja que això li recorda al refugi de la seva infància on se sentia protegida, per tant, si vols trobar-la has de fer el següent: segueix aquestes coordenades “37° 16′ 05 N. 115° 47′ 58 W.”, et trobaràs a un llac envoltat de molts arbres, hauràs d’entrar al fons fosc del bosc, és evident que ha de ser una nit tancada i que hi hagi lluna plena. Després de caminar per diversos minuts trobaràs una petita casa de fusta, entra. Hauràs de portar una torxa apagada, llumins, un munt de palla, una màscara d’una nina i una capsa de galetes. A aquestes alçades sabràs que el cervell d’Abigail està codificat per assassinar, però el seu subconscient encara amaga els records feliços de la seva infància, d’allà l’importància de les galetes i la màscara de la nina.”
“Quan ho tinguis tot preparat, respira fons i xiuxiueja “Abigail, estàs allà?”. Hauràs de dir-ho 3 vegades i escoltaràs un crit desgarrador, això significa que Abigail ha respost a la teva crida. Quan s’obri la porta del graner posa’t la màscara, estarà davant teu i és pitjor del que t’havies imaginat, no tinguis por, li recordaràs a la nina de la seva infància i trigarà a atacar-te. Encén la torxa sense treure la vista d’Abigail, lentament quema el munt de palla, apropa la caixa de galetes, després surt del graner pausadament, no li donis l’esquena, no facis un moviment brusc, vés-te’n, tanca la porta. I ara sí, corre, tapa’t les orelles perquè els crits d’Abigail poden tornar-te boig, no et quedis a veure el graner cremant-se, ja que Abigail té tants compostos químics que explotarà per l’aire causant un gran desastre.”
Abigail avant i després
El llibre acaba amb el desig de l’autor i pare d’Abigail que aquests consells arribin a bones mans, però aquesta història supera l’anecdòtic. Fa dos dies Abigail va ser notícia, ha ressorgit i ha aconseguit escapar. Actualment sóc l’únic que sap com destruir-la, haig de fer-ho, per tots els morts, per Albert Wester i sobretot per Abigail, algú ha d’acabar amb el seu sofriment…
Creus que Luke va aconseguir acabar amb Abigail? O ella segueix rondant pels boscos de l’Àrea 51? Espero que us hagi agradat, si voleu més històries com aquestes les tindreu un cop a la setmana, adéu-siau.
Avui, a Expedient Paranormal, El retorn d’Abigail, si no heu vist la primera part aneu a la mateixa secció i trobareu la publicació “El projecte Abigail I“. És fonamental llegir-la per entendre aquesta part.
Límit Àrea 51
El projecte Abigail va ser un experiment de l’Àrea 51. Ella va escapar, però van segellar tota la zona on estava amb materials molt resistents, o això pensaven. Ja fa més de 70 anys del projecte Abigail i encara que hagi passat aquest temps molts diuen que a l’ala oest de l’Àrea 51 s’aconsegueixen escoltar cops. Una de les preguntes més grans és com Abigail ha pogut seguir viva durant tant de temps. Avui dia es creu que Abigail és un dels motius pel qual l’Àrea 51 està tant protegida, ja que no volen que cap explorador pugui tenir accés a la càmera on es troba tancada Abigail i pugui acabar en una tragèdia.
Al 2017 uns soldats que estaven de guàrdia van veure sortir algú de la zona restringida, els soldats van perseguir aquesta persona fins a arribar a la cuina. Sorpresos, van entrar a esbrinar qui era aquella persona. En entrar, a la cuina, que estava abandonada ja que feia anys que no s’utilitzava, hi feia una olor forta que els va portar fins al magatzem. Un foc amb una olla gegant bullia, un gran animal penjava del sostre i una dona subjectava amb unes cordes a l’animal per baixar-lo a l’olla. Els soldats la van detenir i la van interrogar durant una llarga estona, què feia amb aquell animal i què feia en una zona restringida? La dona no va dir res, així que van decidir investigar pel seu propi compte.
Abigail
Per sorpresa, la porta estava entreoberta i els soldats van treure les seves armes. “És inofensiva”, va dir la noia. Qui és inofensiva? Van trobar restes de menjar, els soldats van seguir patrullant la zona quan Abigail va aparèixer, li va arrencar el cap a un d’ells mentre l’altre li disparava, però no aconseguia parar-la. Van trucar als reforços, que de seguida van arribar, però Abigail era més forta del que pensaven. Abigail va sortir de la zona restringida atacant tot el que es posava per davant, la noia que l’havia estat alimentant va intentar parar-la, però era molt tard, Abigail estava fora de si i va arrasar amb tots fins a escapar i arribar a l’exterior. Ara Abigail està lliure pels boscos propers a l’Àrea 51, amagada a alguna cova i alimentant-se d’animals. Els responsables d’això la segueixen buscant avui dia.
I ara jo us pregunto, vosaltres creieu que això és veritat o només és una història de por més? Us deixo pensar-ho i, si també voleu saber com la van buscar, en uns dies tindreu una publicació explicant la història de la caça d’Abigail.
Avui, a la secció Expedient Paranormal, us porto la història del projecte Abigail, però primer de tot us parlaré una mica de l’àrea 51, ja que aquesta història va transcórrer allà.
Entrada de l’area 51
L’àrea 51 és una base ocupada per l’exèrcit dels Estats Units, es diu que allà es fan númerosos experiments i majorment amb extraterrestres. Aquesta àrea ha estat ocupada des de 1943, en finalitzar la Segona Guerra Mundial Estats Units es van adonar que el poder dels nazis era degut majorment als experiments realitzats i, per no quedar-se endarrere, es van aventurar a les proves de la mutació genètica, entre altres coses.
Abigail Wester
En les proves de mutació genètica el que volien era crear superhomes per l’exèrcit com una mena de superheroi. Van començar buscant la immortalitat de l’ésser humà, però naturalment cap home volia ser cap “rata de laboratori”. A més que la persona escollida havia de ser de completa confiança perquè l’experiment no caigués en mans enemigues. Albert Wester, un científic dins de l’exèrcit estatunidenc, va proposar la seva filla Abigail Wester com la millor opció per portar a terme l’experiment. Aquesta proposició va ser acceptada i en qüestió de mesos la pobra noia va començar a rebre tota mena de tractaments i es van posar mans a l’obra en el que seria el projecte Abigail.
Abigail a mitjans de les probes
Els experiments van començar i des del primer moment els resultats no van ser el que esperaven, la cara d’Abigail s’estava deformant: la cara semblava més ample, les dents creixien d’una forma molt estranya, el color de la seva pell s’anava perdent i li van aparèixer moltes arrugues i el cabell que no queia es tornava blanc. Malgrat les recomanacions dels seus companys, el seu pare volia portar l’experiment fins al final, no perquè no estimés la seva filla sinó perquè sabia que, si parava, ella moriria instantàniament. Ell l’únic que desitjava era que la seva filla és recuperes en finalitzar el procediment.
Abigail després de totes les proves
Una persona que treballava a la cuina de l’àrea 51 va dir que durant aquells anys preparaven una gran quantitat de menjar, és rumorejava que se la portaven a una criatura estranya i monstruosament immensa, es deia que Albert Wester és passava moltes hores parlant o plorant davant de la porta on es trobava aquell ésser. Els informes anotaven que Abigail havia perdut completament la raó, com un animal salvatge, el seu cos s’havia tornat monstruós, mesurava quasi 3 metres d’altura i la seva pell s’havia esguerrada deixant veure els ossos. Encara que tingués aquell horrible aspecte el seu pare s’aferrava a la més mínima esperança que aquest experiment funcionés, es negava a posar fi a la vida de la seva filla i a la vegada la culpabilitat l’anava destruint a poc a poc. Dos anys després es va suïcidar i va deixar una carta dient que cuidessin de l’Abigail, però l’exèrcit es va negar i va dir que no li donarien mai més de menjar i així moriria de fam. Diuen que la primera nit que Abigail no va rebre menjar es van sentir crits i grunyits de la seva cel·la. Al matí van sonar totes les alarmes a l’adonar-se que dos guàrdies havien sigut assassinats i que Abigail, amb fam, havia escapat. Dos soldats s’havien trobat amb ella i havien començat a disparar, però els trets no l’afectaven i va atacar i matar als soldats. Com no podien fer res per acabar amb ella, van decidir segellar amb materials molt resistents tota la zona en la qual es trobava Abigail.
Van passar uns anys i ella seguia allà tancada i es deia que es sentien crits d’ella, però al 2017 es va deixar anar el caos…
Després de molts anys deprimida i insegura per les crítiques rebudes pel seu pes, Billie Eilish ha decidit deixar enrere aquella etapa amb el seu nou àlbum Happier than ever (més feliç que mai) i un canvi radical en la seva imatge corporal, mostrant-se i sentint-se més empoderada que mai.
Aquest canvi ha sigut total: Billie ha tallat el seu serrell, ha decolorat el seu cabell i l’ha ondulat, deixant enrere l’icònic cabell negre i verd que la representava. Amb això ha canviat també les tonalitats i l’estil de la seva roba, donant una imatge daurada, pura i alliberada. A més, va sorprendre el món sencer quan va aparèixer a la revista Vogue lluint unes cotilles (corsets) femenines que creen contrast amb el seu estil anterior.
Col·laboració de Billie amb Vogue
Aquest brusc canvi d’estil l’ha converit en el centre d’atenció, i la seva presència serà la més esperada als pròxims Grammys, pels quals ja està nominada. Com ens sorprendrà Billie en la seva pròxima aparició?
Avui a la secció de sabies que… et portem 3 dades diferents que possiblement no sabies abans de llegir això.
Hem escollit aquestes dades curioses ja que ens ha semblat que aquests homes són una inspiració per a tothom, sobretot els dos primers, ja que la vida els ha posat dificultats, però demostren que amb esforç i sobretot amb confiança una persona pot ser el que no t’esperes. Esperem que aquestes dades us inspirin a sempre seguir endavant i no llençar mai la tovallola.
Un astronauta únic
Ronald McNair
Al 1959, una bibliotecària de Carolina de Sud va trucar la policia perquè un nen negre de 9 anys no volia marxar. El nen va obtenir després un doctorat en Física pel MIT i va morir el 1986, com un dels astronautes a bord del transbordador espacial Challenger. La biblioteca que en el passat no el deixava agafar llibres ostenta ara el seu nom, Ronald McNair.
Què us ha semblat aquesta dada? Doncs anem a la següent.
El jueu que va impresionar als Nazis
Lionel Royce o Leo Reuss
Lionel Royce, un actor jueu, va perdre la feina a l’Alemanya nazi. Sense rendir-se, es va anar als Alps, es va deixar barba i es va tenyir tot el cabell banyant-se en peròxid d’hidrogen. Va tornar als escenaris fent-se passar per un actor procedent de camp, i va ser lloat pels nazis en la seva carrera per la superioritat que demostrava amb la seva sang ària.
Anem amb la dada que acaba el sabies que… d’avui:
El president més generós
Satoru Iwata
Després del fracàs de Nintendo amb el llançament de la seva consola Wii U, el president de l’empresa, Satoru Iwata, es va baixar el sou a la meitat durant mig any perquè els seus empleats no haguessin de patir les conseqüències d’un error que sabia seu.
Esperem que us hagi agradat aquesta secció i sobretot que us hagin inspirat per no rendir-vos mai!
Avui, a la secció Sabies que, us portem una llista d’alguns dies commemoratius que coincideixen amb els aniversaris de l’equip de Les barraques digitals, esperem que us semblin interessants 🙂
22 de desembre (Carlos Cruz): Dia del policia a Ciutat de Mèxic.
30 de novembre (Helena Pérez): Dia de conmemoració de les víctimes de la guerra química.
15 de març (Sergi Àvila): Dia del dret del consumidor.
31 de març (Laura Carrillo): Dia internacional de la visibilitat transgènere.
2 de gener (Raúl Aguilar): Dia del policia.
6 de març (Irina Salas): Dia europeu de la logopèdia.
26 de setembre (Carla Rodríguez): Dia internacional de les persones sordes.
12 de juny (Carla Martínez): Dia internacional contra el treball infantil.
28 d’abril (Anna Viñallonga): Dia internacional de la seguretat al treball.
11 de juny (Ruth Iglesias i Ari Rios): Dia mundial del càncer de pròstata.
2 d’abril (Alexandra Molina aka. Jo): Dia internacional de l’autisme.
Espero que us hagi semblat interessant o que us hagi despertat interès alguna de les commemoracions citades.
Avui a Vicia’t et presentem una de les primeres grans decepcions d’aquest any. Tothom tenia les expectatives molt altes per ha decebut a la majoria dels jugadors.
Aquest joc va ser llençat el passat 25 de maig per plataformes com ordinador, PlayStation o Xbox. És un videojoc d’acció i rol on el protagonista es un ós rentador mutant que recorre a les seves avançades tècniques de lluita per sobreviure. Actualment té un preu de 60 euros.
L’objectiu principal és, a través de les decisions que prenguis (cap al bàndol bo o el bàndol fosc), arribar a l’arbre de la vida, aquest arbre dóna vida a tot el planeta i aquest està sent atacat, o sigui que haurem de defensar-ho com puguem.
Portada del videojoc
El principal problema del joc és una narrativa poc profunda, una dificultat difícil i les lluites són poc profundes i no tenen molta rellevància. La gent asegura que un gran problema que té el videojoc és que ha volgut abastar moltes àrees, però no ho han aconseguit. Altre gent opina que no han de combinar un joc amb escenes infantils amb escenes per adults o sang molt exagerada.
Aquestes paraules del director Stefan Ljungqvist asseguren que en poc temps arreglaran el videojoc. “Estem treballant en el ritme dels diàlegs, ajustaments en el narrador, ajustos en la dificultat, ajustaments de vídeo com la profunditat de camp o el motion blur, ajustos en el loot i els enemics així com en el so i el combat”.
En conclusió, aquesta gran promesa ha acabat com un videojoc que tothom oblidarà en poc temps, ja que té pocs aspectes que agradin a la comunitat, tot i que el director i el seu equip estiguin intentant millorar el joc, crec que ja la gent no li donarà importància.
aizpitartealcantaraoier
carlamelero2009
castillocoboclaudia13
cg1340161
clpeyelamos
evelynvvallribera
giselasg2874
hanaeee4
joelalbertredondo
lesbarraquesdigitals
martamatacastecuarto
Maysam Nakmouch
mypaulagarcia
nadirmaati96
noah gomez ramirez
paulacammartin
Paula
pau rivero
Hector Rojas Rosa
serranonoa01
zsanchezsanchez22
Les Barraques Digitals 