Les Barraques Digitals

Avui, a la secció Paranormal, us presentem Randonautica, l’aplicació la qual està incendiant les xarxes socials d’actes paranormals i moltes preguntes a l’empresa que va crear-la respectivament, la qual és Falcón.

L'app de Randonautica s'ha tornat popular gràcies al fet que promet oferir experiències paranormals o terrorífiques als seus usuaris a través d'exploracions de llocs "carregats energèticament".

El nom de l'app és la unió de les paraules Random (aleatori) i Nauta (explorador), i és una mena de joc que convida als seus usuaris a explorar destinacions de diferents maneres.

L'app sol·licita la ubicació de l'usuari i després cal triar entre quatre alternatives per a l'exploració: anomalies, atractors, buits i situacions paranormals.

L'aplicació, disponible per a Android i iOS, proporciona unes coordenades perquè el o els usuaris vagin a explorar les zones. A més són guiats per un mussol que forma part del logo de l'app.

Troben restes d'un difunt a la platja: 

Un grup de joves de Seattle(Estats Units) van rebre unes coordenades que els van portar fins a la costa on van fer l'inesperat i macabra troballa de les restes.

En arribar a una zona rocosa van trobar una maleta, moguts per la curiositat van decidir acostar-se per obrir la valisa, però una forta olor es va tornar cada vegada més penetrant. Dins de la maleta hi havia una bossa negra que desprenia el desagradable l'olor, de manera que els joves van decidir trucar a les autoritats.

En arribar els oficials de la policia de Seattle van confirmar que dins de la bossa negra hi havia restes humanes.

Els oficials també van descobrir una altra bossa dins de l'aigua no molt lluny d'aquí i posteriorment van informar que les restes eren d'un home de 26 anys i una dona de 36.

Mitjans locals van revelar que les víctimes van ser identificades com Austin Wenner i Jessica Lewis, qui van morir per trets d'arma de foc el passat 16 de juny.

                                                                              
                                                                                                Sergi Àvila

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

És el cas d’un bon amic que, atret per la popularitat del denominat “restaurant dels fantasmes”, va passar allí unes hores de recerca que van tenir una inquietant prolongació.

Havia estat a “Viandes” investigant, unes hores, en la nit, i va voler viure allò que havia escoltat tant en la ràdio i en els mitjans de comunicació. Quan va finalitzar va recollir el seu equip i va marxar nafrant a casa passades les 3 de la matinada. Estava cansat, havien estat moltes emocions. Es va ficar al llit directament sense fer soroll per no despertar a la seva esposa que estava adormida.

Cap a les 4 de la matinada va sentir set i es va aixecar a beure aigua. Va picar la clau de l’alarma que gestiona la seguretat de la casa i va entrar en la cuina. Va obrir el frigorífic i va sentir com algú estava darrera d’ell, va pensar que eren imaginacions seves i va beure, però no va poder reprimir el seu instint de curiositat i es va donar la volta. Allí, després d’ell, estava una dona, en camisol, cabells llargs, pèl-roja, amb cara somorta que el mirava fixament.

Es va quedar sense parla, impressionat, però un ressort va saltar al seu cap que li va dir: “això no pot ser real, ha de ser o producte de la teva imaginació, o que estàs adormit o que t’has portat a casa un fantasma del restaurant”. Sense perdre els nervis, va tancar el frigorífic, va activar l’alarma i es va ficar al llit. Ja amb un ull a la porta del passadís, ja que tenia por. No podia dormir i li donava voltes al fet que podia ser.

Sobre les 7.30 va sentir curiositat i va tornar a aixecar-se, va tornar a marcar el número de l’alarma i en la penombra va notar aquella presència, es va acostar i novament va veure a aquella figura espectral que ell veia com una persona normal però que no havia de ser allí.

Sobresaltat va activar l’alarma abandonant la cuina i es va quedar vigilant. A les 9 del matí es va aixecar per última vegada abans que la seva esposa despertés, va pensar: “com aquest fantasma segueixi aquí quan la meva dona s’aixequi, serà un xoc”. Però en desactivar l’alarma i entrar en la cuina, amb les clares del dia, ja no estava aquella presència. Va respirar alleujat.

Moltes vegades, després d’una recerca paranormal, una entitat pot acompanyar-nos, els parapsicòlegs ho denominen “quedar-se pegats a nosaltres”; i no és una experiència estranya ja que en altres ocasions ja han ocorregut situacions similars en les quals un ens vinculat emocionalment a un lloc ens acompanya per unes hores per desaparèixer després. No va tornar a repetir-se mai.

Anna Viñallonga

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Avui, a la secció Expedient Paranormal, us porto l’última part del projecte Abigail, però aquesta vegada no la narraré jo, serà narrada des del punt de vista del protagonista. Si vols saber tota la història completa hauràs de veure les primeres parts.

El meu nom és Luke i tinc disset anys, sempre m’han agradat les teories conspiratories, ja que des de molt petit el meu avi m’ha explicat moltes històries enigmàtiques, de fet sempre estic llegint els seus diaris antics a la recerca de notícies misterioses. Fa un mes, un titular va cridar especialment la meva atenció, ja que parlava d’un fet que va passar a l’Àrea 51, l’àrea d’experimentació de l’exèrcit estatunidenc a 1943. De les profunditats d’aquest lloc havia sorgit un ésser horrorós anomenat Abigail, que havia acabat amb qualsevol ésser viu. Després em va resultar impossible trobar més informació sobre Abigail, en cap diari deia res més, així que vaig buscar qualsevol llibre que expliqués qualsevol cosa sobre l’assumpte.

Quan m’anava a donar per vençut vaig trobar un llibre molt fi que es trobava entre la resta i s’anomenava “secrets de l’Àrea 51”. L’autor era anònim i les primeres pàgines no deien res nou, fins i tot jo mateix les podria haver escrit, però quan vaig arribar a la meitat la lletra havia canviat, ara estava escrit a mà, semblava un diari en el qual un home parlava amb tendresa d’Abigail. Explicava els experiments que li havien fet fins a tornar-la immortal. Al costat d’aquestes línies hi havia marques de llàgrimes, després explicava que Abigail era terriblement mortífera, al costat posava amb lletra tremolosa “com acabar amb Abigail si escapés”.

“Si Abigail escapa, els seus instints ja programats la portaran a refugiar-se al bosc, ja que això li recorda al refugi de la seva infància on se sentia protegida, per tant, si vols trobar-la has de fer el següent: segueix aquestes coordenades “37° 16′ 05 N. 115° 47′ 58 W.”, et trobaràs a un llac envoltat de molts arbres, hauràs d’entrar al fons fosc del bosc, és evident que ha de ser una nit tancada i que hi hagi lluna plena. Després de caminar per diversos minuts trobaràs una petita casa de fusta, entra. Hauràs de portar una torxa apagada, llumins, un munt de palla, una màscara d’una nina i una capsa de galetes. A aquestes alçades sabràs que el cervell d’Abigail està codificat per assassinar, però el seu subconscient encara amaga els records feliços de la seva infància, d’allà l’importància de les galetes i la màscara de la nina.”

“Quan ho tinguis tot preparat, respira fons i xiuxiueja “Abigail, estàs allà?”. Hauràs de dir-ho 3 vegades i escoltaràs un crit desgarrador, això significa que Abigail ha respost a la teva crida. Quan s’obri la porta del graner posa’t la màscara, estarà davant teu i és pitjor del que t’havies imaginat, no tinguis por, li recordaràs a la nina de la seva infància i trigarà a atacar-te. Encén la torxa sense treure la vista d’Abigail, lentament quema el munt de palla, apropa la caixa de galetes, després surt del graner pausadament, no li donis l’esquena, no facis un moviment brusc, vés-te’n, tanca la porta. I ara sí, corre, tapa’t les orelles perquè els crits d’Abigail poden tornar-te boig, no et quedis a veure el graner cremant-se, ja que Abigail té tants compostos químics que explotarà per l’aire causant un gran desastre.”

El llibre acaba amb el desig de l’autor i pare d’Abigail que aquests consells arribin a bones mans, però aquesta història supera l’anecdòtic. Fa dos dies Abigail va ser notícia, ha ressorgit i ha aconseguit escapar. Actualment sóc l’únic que sap com destruir-la, haig de fer-ho, per tots els morts, per Albert Wester i sobretot per Abigail, algú ha d’acabar amb el seu sofriment…

Creus que Luke va aconseguir acabar amb Abigail? O ella segueix rondant pels boscos de l’Àrea 51? Espero que us hagi agradat, si voleu més històries com aquestes les tindreu un cop a la setmana, adéu-siau.

Helena Pérez

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Avui, a Expedient Paranormal, El retorn d’Abigail, si no heu vist la primera part aneu a la mateixa secció i trobareu la publicació “El projecte Abigail I“. És fonamental llegir-la per entendre aquesta part.

El projecte Abigail va ser un experiment de l’Àrea 51. Ella va escapar, però van segellar tota la zona on estava amb materials molt resistents, o això pensaven. Ja fa més de 70 anys del projecte Abigail i encara que hagi passat aquest temps molts diuen que a l’ala oest de l’Àrea 51 s’aconsegueixen escoltar cops. Una de les preguntes més grans és com Abigail ha pogut seguir viva durant tant de temps. Avui dia es creu que Abigail és un dels motius pel qual l’Àrea 51 està tant protegida, ja que no volen que cap explorador pugui tenir accés a la càmera on es troba tancada Abigail i pugui acabar en una tragèdia.

Al 2017 uns soldats que estaven de guàrdia van veure sortir algú de la zona restringida, els soldats van perseguir aquesta persona fins a arribar a la cuina. Sorpresos, van entrar a esbrinar qui era aquella persona. En entrar, a la cuina, que estava abandonada ja que feia anys que no s’utilitzava, hi feia una olor forta que els va portar fins al magatzem. Un foc amb una olla gegant bullia, un gran animal penjava del sostre i una dona subjectava amb unes cordes a l’animal per baixar-lo a l’olla. Els soldats la van detenir i la van interrogar durant una llarga estona, què feia amb aquell animal i què feia en una zona restringida? La dona no va dir res, així que van decidir investigar pel seu propi compte.

Per sorpresa, la porta estava entreoberta i els soldats van treure les seves armes. “És inofensiva”, va dir la noia. Qui és inofensiva? Van trobar restes de menjar, els soldats van seguir patrullant la zona quan Abigail va aparèixer, li va arrencar el cap a un d’ells mentre l’altre li disparava, però no aconseguia parar-la. Van trucar als reforços, que de seguida van arribar, però Abigail era més forta del que pensaven. Abigail va sortir de la zona restringida atacant tot el que es posava per davant, la noia que l’havia estat alimentant va intentar parar-la, però era molt tard, Abigail estava fora de si i va arrasar amb tots fins a escapar i arribar a l’exterior. Ara Abigail està lliure pels boscos propers a l’Àrea 51, amagada a alguna cova i alimentant-se d’animals. Els responsables d’això la segueixen buscant avui dia.

I ara jo us pregunto, vosaltres creieu que això és veritat o només és una història de por més? Us deixo pensar-ho i, si també voleu saber com la van buscar, en uns dies tindreu una publicació explicant la història de la caça d’Abigail.

Helena Pérez

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »

Avui, a la secció Expedient Paranormal, us porto la història del projecte Abigail, però primer de tot us parlaré una mica de l’àrea 51, ja que aquesta història va transcórrer allà.

L’àrea 51 és una base ocupada per l’exèrcit dels Estats Units, es diu que allà es fan númerosos experiments i majorment amb extraterrestres. Aquesta àrea ha estat ocupada des de 1943, en finalitzar la Segona Guerra Mundial Estats Units es van adonar que el poder dels nazis era degut majorment als experiments realitzats i, per no quedar-se endarrere, es van aventurar a les proves de la mutació genètica, entre altres coses.

En les proves de mutació genètica el que volien era crear superhomes per l’exèrcit com una mena de superheroi. Van començar buscant la immortalitat de l’ésser humà, però naturalment cap home volia ser cap “rata de laboratori”. A més que la persona escollida havia de ser de completa confiança perquè l’experiment no caigués en mans enemigues. Albert Wester, un científic dins de l’exèrcit estatunidenc, va proposar la seva filla Abigail Wester com la millor opció per portar a terme l’experiment. Aquesta proposició va ser acceptada i en qüestió de mesos la pobra noia va començar a rebre tota mena de tractaments i es van posar mans a l’obra en el que seria el projecte Abigail.

Els experiments van començar i des del primer moment els resultats no van ser el que esperaven, la cara d’Abigail s’estava deformant: la cara semblava més ample, les dents creixien d’una forma molt estranya, el color de la seva pell s’anava perdent i li van aparèixer moltes arrugues i el cabell que no queia es tornava blanc. Malgrat les recomanacions dels seus companys, el seu pare volia portar l’experiment fins al final, no perquè no estimés la seva filla sinó perquè sabia que, si parava, ella moriria instantàniament. Ell l’únic que desitjava era que la seva filla és recuperes en finalitzar el procediment.

Una persona que treballava a la cuina de l’àrea 51 va dir que durant aquells anys preparaven una gran quantitat de menjar, és rumorejava que se la portaven a una criatura estranya i monstruosament immensa, es deia que Albert Wester és passava moltes hores parlant o plorant davant de la porta on es trobava aquell ésser. Els informes anotaven que Abigail havia perdut completament la raó, com un animal salvatge, el seu cos s’havia tornat monstruós, mesurava quasi 3 metres d’altura i la seva pell s’havia esguerrada deixant veure els ossos. Encara que tingués aquell horrible aspecte el seu pare s’aferrava a la més mínima esperança que aquest experiment funcionés, es negava a posar fi a la vida de la seva filla i a la vegada la culpabilitat l’anava destruint a poc a poc. Dos anys després es va suïcidar i va deixar una carta dient que cuidessin de l’Abigail, però l’exèrcit es va negar i va dir que no li donarien mai més de menjar i així moriria de fam. Diuen que la primera nit que Abigail no va rebre menjar es van sentir crits i grunyits de la seva cel·la. Al matí van sonar totes les alarmes a l’adonar-se que dos guàrdies havien sigut assassinats i que Abigail, amb fam, havia escapat. Dos soldats s’havien trobat amb ella i havien començat a disparar, però els trets no l’afectaven i va atacar i matar als soldats. Com no podien fer res per acabar amb ella, van decidir segellar amb materials molt resistents tota la zona en la qual es trobava Abigail.

Van passar uns anys i ella seguia allà tancada i es deia que es sentien crits d’ella, però al 2017 es va deixar anar el caos…

Helena Pérez

Filed under: Expedient Paranormal | Leave a comment »