Aquesta semana, a la secció Fotografia, us portem una imatge d’un dels ponts més impactants que podem trobar.
Les muntanyes de Suïssa alberguen el que és el pont de vianants més llarg del món. Situat al Cantó de Valais, aquesta passarel·la que connecta Grächen i Zermatt té 494 metres de llarg.
El pont va ser construït en tan sols 10 setmanes per l’empresa suïssa Swissrope. Per evitar un balanceig excessiu, l’empresa va instal·lar unes cordes de subjecció que pesen vuit tones. El Charles Kuonen cobra importància no només per haver-li tret el títol a qui era, fins fa poc, el pont més llarg del món. Abans, el trajecte entre aquestes dues poblacions era d’uns dos dies, però amb aquest nou pont s’escurça el viatge i el temps.
Pont del Cantó de Valais
La fotografia d’aquest pont expressa la bellesa dels Alps de Suïssa, la qual és considerada una de les rutes més belles per molts excursionistes. A més, des del dron, es pot observar el pont des d’una perspectiva més completa, a la vegada que impactant. Un dels punts que s’ensenya a través d’aquesta fotografia és l’acció i adrenalina del pont, a més de l’encant i atractiu dels Alps.
Podem afirmar que el que més ens va sorprendre de la imatge, a més de la altura del pont, va ser la bellesa i l’emoció amb què s’ha fet la fotografia.
El pin parental és una “eina” perquè els pares puguin vetar continguts a les aules dels seus fills, una llei creada per Vox.
S’ha convertit en l’epicentre d’un gran debat escolar, Vox diu que “los padres saben mucho mejor que los profesores lo que es mejor para sus hijos” i l’organització Hazte Oir anuncia que denunciarà als directors dels col·legis que ho “obstaculitzin”. Altres pares, sindicats, estudiants i associacions s’estan mobilitzant per protestar contra l’eina, ja posada en marxa a Múrcia i Andalusia, i a la Comunitat de Madrid també es podria aplicar pròximament.
Explicació del pin parental
El pin parental, tal com ho planteja Vox, és una sol·licitud escrita que va dirigida als directors dels centres educatius en què els pares demanen que els informin prèviament, a través d’una autorització expressa, sobre qualsevol matèria, xerrada, taller o activitat que afecti a qüestions sobre la identitat de gènere, el feminisme o la diversitat LGTBI, de tal manera que els progenitors puguin donar el seu consentiment perquè el seu fill assisteixi o no. Aquest partit considera que aquests continguts poden ser “intrusius” per a la “consciència” i la “intimitat” dels menors.
El Departament d’Estat dels Estats Units ha informat que 14 dels evacuats del creuer Diamond Princess han donat positiu en la prova del coronavirus. Després que els evacuats passessin el test dos o tres dies abans, el positiu s’ha confirmat quan han abandonat el vaixell, poc abans de pujar a l’avió.
Creuer Diamond Princess
Els afectats van ser traslladats “de la manera més expeditiva i segura” a una zona de confinament dins el mateix avió. Després de consultar amb l’OMS, el personal nord-americà va permetre que els contagiats romanguessin a l’avió i fossin evacuats, ja que de moment estan asimptomàtics. Els avions van aterrar a Califòrnia i Texas el matí del dilluns.
Un cop a territori nord-americà, tots els passatgers romandran en quarantena 14 dies i aquells que donin positiu en el test o hagin desenvolupat símptomes seran aïllats. Fins ara això és tot el que se sap, esperem més notícies durant aquests dies i, a poder ser, positives.
Cada cop queda menys per al gran viatge de fi de curs dels alumnes de 4t a Itàlia. Una de les grans característiques de la ciutat és la gastronomia, la qual és molt variada. Reflecteix la varietat cultural de les seves regions, així com la diversitat de la seva història. La cuina italiana està inclosa dins de la inclosa gastronomia mediterrània.
Avui, a la secció Viatge de 4t, parlarem de 7 plats imprescindibles del menjar italià que no et pots perdre.
Pizza
Pizza d’olives, pebrot, tonyina…
És, segurament, el plat més popular de la gastronomia italiana. Aquesta variant enriquida del pa té el seu origen en el Nàpols de segle XVII. No obstant això, caldria esperar a finals de segle XIX perquè li afegissin formatge. Les pizzes que sí o sí has de tastar si viatges a la ciutat són les de pepperoni, al pesto, la capricciosa, la frutti di mare, la calzone…
Focaccias
La focaccia és molt similar a la pizza, la diferència és que és més gruixuda i esponjosa i no acostuma a portar salsa de tomàquet. De fet, el més habitual es servir-la amb oli d’oliva, sal i algunes herbes aromàtiques.
Raviolis
Raviolis de xocolata plens de crema amb salsa de xocolata amarga
Es diu que aquest tipus de pasta és procedent de la Xina (concretament, de la pasta wonton) i van ser portats a Itàlia per Marco Polo. Enacara que per a d’altres els raviolis són autòctons del país mediterrani. Sigui com sigui, són exquisits.
Raviolis al pesto
Podem trobar-ne de salats: de carn, de sobrasada, de diferents formatges… o també poden ser dolços com, per exemple, de xocolata o de pastanaga.
Panna cotta
Panna cotta
Significa literalment “nata cuita” i porta nata, llet, sucre i cua de peix o un altre gelificant similar. És habitual acompanyar-la de fruits vermells, xocolata o caramel. És una recepta de principis del Novecento italià.
Nyoquis o gnocchi
Nyoquis
Aquesta pasta italiana fresca s’elabora amb patata, tot i que hi ha moltíssimes variants en les que es pot utilitzar pa ratllat, farina de blat de moro o carbassa i, en països llatinoamericans, no és estrany fer servir iuca, plàtan o mandioca.
Tiramisú
Tiramisú
Aquestes populars postres són símbol de la rebosteria italiana, però els seus orígens són recents, aproximadament en els anys seixanta.
És una recepta de fama mundial gràcies a la seva cremositat i a les possibilitats d’adaptació de la recepta. El pa de pessic que configura el cos principal de les postres pot ser de moltes classes (melindros, els italians Savoiardi, pa de pessic genovès…)
La tecnologia creix avui en dia de manera exponencial. El que en el passat trigava literalment segles a desenvolupar-se, avui en dia és qüestió de dècades o, fins i tot, lustres.
El cotxe de motor com el coneixem ara va ser creat per Karl Friedrich Benz per primera vegada el 1886 a Alemanya. Vint anys després, en plena revolució industrial, Henry Ford va començar a produir cotxes en cadena aconseguint 15 milions d’exemplars. No obstant això, en tan sols una mica més d’un segle, la seva transformació ha estat gairebé total. Des de la seva velocitat, que en principi era de 20 km/h, fins a la revolució total pel que fa a entreteniment i funcionalitat.
Però si en només un segle hem vist aquests canvis, què és el que ens espera per a les pròximes dècades? Aquestes són les cinc característiques dels cotxes del futur:
Cotxe del futur
No més emissions: La realitat és que avui en dia estem sent ja testimonis dels cotxes del futur. L’any 2017, es van posar ja en marxa els cotxes elèctrics 2.0, els quals poden recórrer de 300 a 400 quilòmetres sense necessitat de recàrrega.
S’estima que, per a l’any 2030, almenys a Alemanya i en alguns altres països de nord d’Europa només hi haurà cotxes elèctrics circulant. Les autopistes tindran pals de càrrega que permetran carregar bateria en menys de 10 minuts i els cotxes de gasolina seran cosa del passat.
Zero embussos: La connectivitat que existirà entre tots els cotxes en circulació permetrà guardar distàncies de seguretat entre uns i altres. En cas d’emergències, tots els cotxes frenarien al mateix temps i, en situacions d’embussos, els vehicles es distribuiran de manera intel·ligent per diferents rutes alternatives per evitar embussos.
Crida d’emergència automàtica: Per al 2030, tots els cotxes matriculats a la UE tindran la capacitat d’emetre un avís automàtic d’emergència en cas d’accident. Això disminuirà en gran mesura la gravetat en els accidents de tràfics, en reduir el temps d’espera.
Cotxes autonoms
En els propers cinc anys, es podrà conduir amb pilot automàtic dins de les ciutats. Aquests cotxes autònoms a més de comptar amb la capacitat d’avançar en automàtic, seran capaços de detectar semàfors i senyals, i a l’estar connectat a serveis com Maps o Waze, sabrà de manera intel·ligent triar de manera autònoma les rutes ideals.
En un inici, el conductor seguirà sent important per a certes responsabilitats, però a llarg termini (per al 2025), els cotxes autònoms per complet, acapararan els carrers.
Assistent personal
Els cotxes autònoms aniran molt més enllà de la capacitat de conduir per si mateixos. Els cotxes del futur tindran la facultat de conèixer els nostres gustos i preferències a la perfecció.
Per mitjà de reconeixement facial, els cotxes del futur sabran ja fins i tot abans de que pugem al vehicle, quina és la nostra temperatura preferida, la música que ens agrada sentir, predir el nostre destí i comptarà amb notificacions intel·ligents, per exemple previsió d’embussos , retards de vols en cas d’anar en camí a l’aeroport, pronòstics de el temps, etc.
I així s’espera que siguin els nostres cotxes en uns anys, què us sembla?