Avui a Celebrities us parlaré sobre una cantant nord-americana anomenada Lauren Ashley Daigle.
Imatge de la Lauren Daigle.
Lauren (nascuda el 9 de setembre de 1991) és una cantant i compositora de música cristiana contemporània nord-americana.
Després de signar amb el segell Centricity Music, va llançar el seu àlbum debut, “How Can It Be”, al 2015. Va aconseguir el número 1 en la llista Billboard Top Christian Albums. El tercer àlbum d’estudi, “Look Up Child”, va ser llançat al setembre de 2018. Gràcies a aquest àlbum li van donar dos premis Grammy. A més, set premis GMA Dove, cinc premis Billboard Music Awards, dos premis American Music Awards i ha tingut quatre senzills número 1 a les llistes Billboard Christian Airplay i Hot Christian Songs.
“You Say” ha sigut la cançó més famosa del disc i amb la qual ha aconseguit milions de reproducions.
Videoclip de la cançó “You Say”
Sala Apolo
Aquest últim any la cantant ha realitzat un tour per tot el món.
El dia 25 d’Octubre de 2019 va fer un concert a la Sala Apolo de Barcelona, la qual es va omplir sencera.
A Notícies Internacionals parlarem d’un tema que està causant molt enrenou: el coronavirus. Quan el brot del coronavirus va sorgir a la ciutat xinesa de Wuhan a finals de l’any passat, els mitjans de comunicació del país asiàtic podien informar sobre l’epidèmia al detall.
Però, a mesura que l’emergència s’ha anat agreujant, superant les 700 morts a la Xina, les plataformes d’internet han eliminat diversos articles que critiquen el treball del govern per frenar el virus.
Les autoritats també han tractat de prendre mesures enèrgiques contra les advertències compartides per un metge quan el coronavirus va començar a estendre’s.
En un cas excepcional, la BBC va poder parlar amb una treballadora de la salut a Hubei, la província en l’epicentre del brot on també es localitza Wuhan. Per protegir la seva identitat, va demanar només identificar-se pel seu cognom, Yao.
Laboratori
Yao treballa en un hospital a la segona ciutat més gran de Hubei, Xiangyang. Descriu el lloc com una “clínica de febre”, on analitza mostres de sang preses per diagnosticar qualsevol persona sospitosa de tenir coronavirus.
Abans del brot, Yao havia planejat viatjar a Guangzhou per passar l’Any Nou xinès amb la família. El seu fill i la seva mare es van avançar a ella en el viatge però, quan va esclatar l’epidèmia, Yao va decidir ser voluntària en Xiangyang.
“És cert que tots tenim només una vida, però hi havia una veu forta dins meu que deia ‘ho has de fer'”, va relatar a la BBC. Al principi va haver de superar els seus dubtes sobre la decisió. “Em vaig dir ‘Prepara’t i protegeix-te bé'”, explica Yao.
“Fins i tot si no hi hagués un vestit de protecció, sempre podria fer servir un impermeable. Si no hi hagués una màscara, podria demanar a amics de tota la Xina que m’enviessin un. Sempre hi ha una manera”, va aclarir.
Persones a Xina
“És una feina difícil, molt trist i punyent, i la majoria de les vegades simplement no tenim temps per pensar en la nostra pròpia seguretat”, confessa Yao.
“També hem de tractar els pacients amb compte i tendresa, perquè moltes persones van acudir a nosaltres amb gran por, alguns d’ells estaven a prop d’una crisi nerviosa”, relata.
Avui, a la secció de Gossip, us portem una notícia sorpresa sobre el que va passar a la quarta gala d’OT 2020.
Els rumors sobre posibles romanços dins l’academia d’OT 2020 no paraven de sonar per les xarxes socials. Si bé és cert, només estava mig confirmat el tema de Samantha i Flavio, sobretot perquè la jove no ha dubtat a explicar les seves preocupacions a diferents persones de l’acadèmia sense importar-li les càmeres.
Actuació de Gèrard i Anne a la quarta gala
Doncs bé, els acostaments entre altres persones de la casa estaven passant una mica desapercebuts fins que els encarregats d’OT 2020 han decidit treure un as de la màniga i donar a l’audiència un dels grans moments d’aquesta edició: el petonàs d’Anne i Gèrard. Els joves havien demostrat tenir moltíssima química durant la setmana i feien de la seva cançó conjunta una cosa màgica.
El petonàs de Gèrard i Anne
La imaginació de qualsevol es podia disparar però res feia pensar que es podria veure en plena gala un petonàs a l’acadèmia, ni tan sols ells mateixos. Després de posar les imatges de Gèrard i Anne durant la setmana entre abraços i somriures, la imatge que passarà a la història de l’edició era la d’ells dos de peu en una cantonada de la casa amb la llum tènue i donant-se dos petons dels més tendres.
Anne i Gèrard veient el seu petó dins l’academia
La sorpresa va ser majúscula, tant per a l’audiència, la gent de el públic, companys i per a ells mateixos. Les cares dels protagonistes van ser un autèntic poema i gairebé no podien articular paraula entre la cridòria que hi havia a plató. La tasca de sortir d’aquest moment de màxima vergonya la va tenir Roberto Leal (el presentador del programa), que amb el seu particular humor va tractar de treure-li ferro a l’assumpte preguntant per la setmana però amb aquest to divertit que el caracteritza.
Tant Anne com Gèrard es van quedar molt tallats i sense saber què dir durant l’entrevista amb el presentador. Sembla que han decidit anar amb tot en aquesta edició, ja que ni tan sols en les anteriors s’ha pogut veure mai un petó entre cap dels concursants. Hauran d’anar amb molt de compte si no volen convertir-se en els protagonistes de la nit.
Esperem que us hagi agradat aquesta notícia i que us hàgim incitat a veure “OT 2020”.
Aquesta setmana, a la secció de notícies a l’institut, us venim a explicar que durant els propers dies els alumnes de 4t farem les competències bàsiques, específicament el dimecres i el dijous.
Les competències es faran nomès als instituts de tota Catalunya, el mateix dia i a la mateixa hora. Es tracta de fer 5 proves de les assignatures de matemàtiques, català, castellà, anglès i tecnologia (anomenada més popularment con la cientificotecnològica).
El dimecres farem els examens de català, anglès i matemàtiques i, el dijous, castellà i tecnologia.
Per assolir les competències bàsiques, cada àrea, matèria o assignatura hi contribueix d’acord amb allò que estableix el currículum. Però no només es considera important el treball a l’aula, sinó que també es té molt en compte la mateixa organització dels centres escolars, les relacions personals que s’hi estableixen, la mateixa comunicació entre tots els membres de la comunitat educativa (professors, alumnes, famílies i personal no docent) o la relació amb l’entorn. Tot plegat, amb el dia a dia als centres escolars, contribueix a fer que els alumnes puguin assolir les anomenades competències bàsiques.
Per tant, molta sort nois! Us desitgem que us vagi molt bé!
El Barça guanya la primera supercopa d’Espanya femenina, superant la Real Sociedad amb una golejada d’1 a 10 gols en el camp contrari.
El Barça va tenir la major possesió durant tot el partit i cada recuperació de pilota es convertia en una ocasió clara de gol. Aquest control davant la Real Sociedad va ser constant, en els primers deu minuts hi va haver 2 gols, un al minut 5 de Marta Torrejón i un segon al minut 7 d’Alèxia Putellas.
Però hi ha més, abans del descans, entre els minuts 30 i 45, hi van marcar 4 gols més: repetició de Torrejón, també d’Alèxia, i gol d’Oshoala i de Caroline Graham Hansen.
Marta Torrejón celebrant un gol
Després del descans, el Barça va poder començar la segona part amb tranquil·litat per haver quedat 0 a 6 en la mitja part. Tot i que el barça tenia totes les paperetes per guanyar la supercopa, no va baixar el ritme i va ficar 2 gols més. Oshoala va marcar de nou i Torrejón també.
El Barça, amb la sorprenent diferència de 0 a 8, tampoc va afluixar el ritme. Graham Hansen va fer dos pals i va donar més emoció a aquest partit i finalment Candela Andújar va marcar un gol i Torrejón va marcar el seu quart gol.
El barça aixecant la copa
Després de dos anys sense títols, d’aquesta manera el Barcelona aconsigueix guanyar la supercopa d’Espanya d’una manera espectacular i fent història amb l’1 a 10.
La Colla de Drac i Diables de Montornès va néixer el 1985 durant les festes de Carnaval. Tres anys més tard, l’entitat va començar la tradició de la cremada de l’Ajuntament. Pel que fa a les figures, el debut del Ceballot el 1994 va suposar el canvi de nom de l’associació i l’aparició del primer element bestiari festiu de foc del municipi.
Un any més tard, amb la celebració del 10è aniversari, la colla va estrenar el gegantó Banyetes i va sorgir la Colla Infantil de diables, la qual compta amb el Drac Petit des del 2009. En aquests 35 anys, l’entitat ha viatjat arreu de Catalunya i també a diferents indrets d’Espanya i Europa com ara Alacant, Sardenya, Frankfurt i Estònia.
Drac gegant
L’entitat ha preparat una programació especial d’activitats per aquest 2020 entre les quals hi ha la primera Diada de Diables i activitats dedicades a la colla infantil, que enguany fa 25 anys. Les portes de l’infern es van obrir ara fa 35 anys al poble i, des de llavors, el Ball de Diables i el Drac de Montornès han estat presents en totes les efemèrides festives del municipi. Aquest any l’entitat ha preparat noves propostes per celebrar l’aniversari com es mereix.
Per Sant Joan, es donarà tot el protagonisme a la colla infantil que es va crear ara fa 25 anys. A l’octubre, se celebrarà la primera Diada de Diables al poble. A més, com és tradició, la colla brillarà per Sant Sadurní i per Festa Major, aquest any amb una vella coneguda, la Colla Germans del Dimoni de Massalfasar com a convidada. Dissabte, prop d’un centenar de persones van assistir a la presentació de les activitats de l’aniversari al Teatre Margarida Xirgu, que va acabar amb una demostració de foc.
Hello! Avui, a “Lletra a Lletra”, us portem un llibre per a la gent que cregui en l’amor o li agradin les històries relacionades amb això.
Aquet llibre s’anomena El cafè dels petits miracles traduïda al castellà com El café de los pequeños milagros de Nicolas Barreau.
Sinopsis: Nelly té 25 anys, viu a París, és una dona a qui li agrada la vida tranquil·la i adora els llibres antics. Ella desconfia dels homes atractius però està enamorada del seu professor de filosofia, creu en els presagis i mai més puja a un avió. Per descomptat, no és el tipus de persona que agafaria tots els seus estalvis un matí fred de gener, es compraria una bossa vermella i es muntaria en un tren a Venècia. Però de vegades les coses passen. Coses com un refredat, un amor inesperat o una inscripció misteriosa en un vell llibre… I, de vegades, cal perdre el terra sota els peus per arribar al setè cel.
El cafè dels petits miracles
L’autor d’aquest llibre és Nicolas Barreau, un filòsof i escriptor francèsnascut a París l’any 1980, que va estudiar a la Sorbona i va treballar a una llibreria a la Rive Gauche de París. Al 2011 va publicar la seva primera novel·la, El somriure de les dones, amb què aconsegueix vendre més de 150000 còpies a Alemanya.
Nicolas Barreau
Si et va agradar aquest autor, pots llegir també aquests altres llibres:
Esperem que us hagi agradat i us animeu a llegir-lo!
Manuel Mariscal, diputat nacional per Toledo i vicesecretari de comunicació de Vox, acaba d’anunciar en el seu compte de Twitter que Vox ha denunciat Twitter Espanya per la suspensió del seu compte oficial. Aquesta acció va ser presa per Twitter després que el partit publiqués una sèrie de missatges que incomplien amb les normes de la xarxa social.
Mariscal va avisar de la suspensió el 22 de gener i el portaveu va explicar que es tractava d’una suspensió de 24 hores. No obstant això, el compte oficial del partit segueix limitat en el moment en què s’escriuen aquestes línies, de manera que el partit no pot publicar missatges. D’acord amb el vicesecretari de comunicació de VOX, “hi ha una intenció clara de silenciar els discursos alternatius a Internet sota l’excusa de la incitació a l’odi”.
La denúncia, que s’ha fet per la via penal, ha estat, explica el diputat, “per vulneració dels drets d’un partit que representa gairebé a quatre milions d’espanyols, a la participació política i a la llibertat d’expressió per qüestions ideològiques “. Com a mesura cautelar, des de VOX han sol·licitat que els sigui retornat el compte “a l’espera que la Justícia resolgui el cas”.
Una setmana més, a aquesta secció, us portem una nova ciutat per visitar i descobrir totes les seves meravelles, Miami, per si voleu anar alguna vegada un estiu.
Miami esta situat al sud-oest de Florida, als Estats Units. Consta d’uns 417.650 habitants i hi parlen anglès i espanyol.
Miami
Si aneu a Miami, no us podeu perdre les seves espectaculars platges, amb aigua neta i cristal·lina on, si us agrada surfejar, és la millor opció per les seves espectaculars onades. No fa falta que aneu a cap lloc en especial, mirant les vistes del vostre voltant, els enormes edificis i l’ambient de la ciutat, ja quedeu merallevats.
Això sí, viatjar a Miami surt molt car entre l’avió i l’hotel i després el menjar i els llocs que es visitin.
Mínim el viatge en avió i una setmana a l’agost a Miami et pot costar 630 euros, però l’hotel et pot sortir per uns 427 euros. En total, només en el viatge i l’estada, uns 1.060 euros.
Els tres plats més coneguts de Miami són:
Cranc de pedra
Donut de bacon
Costelles de cocodril
A Miami hi ha llocs impresionants per visitar, aquí us deixem alguns llocs on podeu anar:
Des de fa un mes fins ara, l’única cosa més important a la Xina és l’imparable i agobiant “coronavirus”. Aquest virus afecta una petita part del país, però cada vegada més va empitjorant.
Coronavirus
Per aquest motiu, a la Xina han recomanat que es protegeixin amb mascareta, però ja comencen a escassejar-ne i també aliments, ja que la gent consumeix els aliments i no reposen. Els carrers estan buits a causa de l’alerta i en molts països han prohibit l’arribada d’avions del país per prevenir l’expansió del virus.
Aquest tipus d’epidèmies solen estar provocades per virus d’animals que muten i acaben transmetent-se a altres éssers vius. Un grup d’investigadors de la Universitat Agrícola del Sud de la Xina (SCAU) ha determinat que els pangolins, uns mamífers similars als “armadillos”, la carn dels quals està considerada una menja a la Xina, han pogut ser la causa de la malaltia del coronavirus.
El 25 de decembre de 2019 es va estrenar per Columbia Pictures a Espanya la vuitena adaptació de la pel·lícula “Mujercitas“, també coneguda com “Little Women” en anglès.
Cartell de la pel·lícula.
La producció tracta sobre quatre germanes (Amy, Jo, Beth i Meg) que travessen Massachussets amb la seva mare durant la Guerra Civil, unes vacances que passen sense el seu pare evangelista itinerant. Durant les vacances, les adolescents descobreixen l’amor i la importància dels llaços familiars.
La pel·lícula està basada en “Mujercitas” de Louisa May Alcott. És del gènere de drama i dura 134 minuts. A més està dirigida per Greta Gerwig. Algunes de les protagonistes són: Meryl Streep, Saoirse Ronan i Emma Watson.
Avui, a la secció de La cançó de la setmana, us portem Tabú, la cançó de Pablo Alborán i Ava Max.
Pablo Alborán
Pablo Alborán va néixer el 31 de maig de 1989 (30 anys) a Màlaga. És un cantautor i músic espanyol. Des del seu debut va obtenir deu candidatures als Premis Grammy Llatins, tres d’ells a 2011. El cantant ha publicat quatre àlbums d’estudi, dos àlbums en viu, vuit senzills, nou vídeos musicals i diverses col·laboracions musicals. Va debutar el 2010, amb el seu primer llançament oficial, «Solamente tú», primer senzill del seu àlbum debut, Pablo Alborán, llançat al febrer de 2011. Aquest debut va aconseguir el primer lloc en la seva primera setmana de vendes, sent el primer solista signant un àlbum complet a debutar al capdamunt d’Espanya des de 1998.
Ava Max
Ava Max va néixer a Milwaukee, Wisconsin el 16 de febrer de 1994. És filla d’immigrants albanesos procendents de Saranda i Tirana. És una cantant i compositora nord-americana, que és coneguda per el seu reeixit senzill “Sweet but Psycho” que va aconseguir el número 1 en diversos països europeus. Max també és coneguda pel seu característic tall de cabell, el qual ella el va anomenar com el “Max Cut”.
Aquesta cançó va ser publicada el 6 de novembre de 2019. Pablo Alborán ha tornat amb un senzill ballable amb tocs tropicals que es desmarca del seu estil i en el qual també barreja anglès i espanyol.
Aquí us deixem la lletra de la cançó:
¿De qué está hecho tu corazón? Dime que no está vacío Que yo tengo el mío, lleno de ilusiones contigo
Tic toc, we took it too far Don’t wanna say goodbye Stop killing our fire (Our fire) Time is running out How could you do this to us? We were flying
Si no puedo borrar las estrellas No me pidas que olvide tu huella
I die every night and everyday Crying my way to the moon How come there is no other way? I don’t wanna live without you (Ay)
Te busco en cada amanecer Y en el último rayo de luz Desarma mi cuerpo otra vez Inventa un nuevo tabú
What can I do to take us back? Back to the very beginning When only your eyes could see mine Remember that?
Tic-tac, suena el reloj, llega el adiós Socorro no tengo bengalas Si no queda amor Dime qué siento entre el pecho y las alas
No, I don’t wanna leave it behind us ‘Cause my love, I can’t do this without you
Te busco en cada amanecer Y en el último rayo de luz Desarma mi cuerpo otra vez Inventa un nuevo tabú
I die every night and every day (Every day) Staring you down from the moon Just tell me that you’re on the way Only you can break the taboo
Te busco en cada amanecer Y en el último rayo de luz Desarma mi cuerpo otra vez Inventa un nuevo tabú
I die every night and every day Staring you down from the moon Just tell me that you’re on the way Only you can break the taboo
Oh-oh-oh Baby Oh-oh-oh, yeah Ah-ah Oh-oh, yeah Only you can break the taboo
Esperem que us hagi agradat aquesta notícia sobre la cançó Tabú de Pablo Alborán i Ava Max.
Avui us portem un llibre traduït al castellà, escrit per l’autora francesa Anne-Laure Bondoux que va néixer al 1971. El llibre va ser publicat al 2003 a París.
Sinopsi
Paolo és fill d’una família, la seva solitària vida transcorre enmig de les assolades terres de l’extrem sud de Xile. De tant en tant, apareix per la casa algun astrònom, biòleg o aventurer. No obstant això, un dia arriba un assassí que mata els pares del nen i es queda a viure a la casa. Un any després s’uneix Lluís, un home que també fuig, però per altres motius. Dos homes i un nen que pateixen moltes mancances i negocien una convivència. Un futur incert espera a cada un d’ells.
Portada del llibre
Aquest llibre és un relat literari a l’abast de tots els bons lectors i l’assassí et dona una combinació intensa entre violència i tendresa en el seu interior. No és un llibre d’una saga ni té el que ha de tenir un llibre per enganxar, ni tan sols el punt d’acció per als adolescents, però malgrat això es un llibre que pot captivar molts lectors.
Des del nostre punt de vista ens ha agradat molt, podem dir que és un llibre que al principi no es fa pesat i dona intriga fins que acabes de llegir l’última paraula, recomanem el llibre sense dubtar-ho.
Avui a Esports us parlarem sobre un esport molt interessant que segurament pocs coneixeu, es tracta del lacrosse.
El lacrosse és un esport d’equip en el què s’utilitza un pal amb una xarxa a l’extrem (cross) on es manté la pilota de goma fins que es passa a un altre company amb la finalitat de marcar un gol a l’arc de l’equip contrari. És un joc ràpid entre dos equips de deu jugadors.
Dues dones jugant a lacrosse
A la seva versió moderna, lacrosse es juga amb tres davanters, tres migcampistes, tres defensors i un porter. La superfície de la pista pot ser gespa natural o sintètica.
Partit de lacrosse.
Els homes fan servir cascos, ja que mantenir la integritat corporal és part fonamental del joc. Però les dones utilitzen unes ulleres per protegir els ulls. Elles van menys protegides que els homes, ja que no estan permeses les trobades físiques brusques entre jugadores. Aquest esport és molt popular a la costa est dels Estats Units entre universitats i instituts de secundària però, en canvi, a Espanya no es coneix, només el practiquen 300 persones a tot el país.
Degut a aquesta ignorància, la Mundial de lacrosse li costa 3.300 euros a cada jugadora espanyola ja que no compta amb ajuts, ni beques, ni difusió i el CSD no el reconeix oficialment. El Campionat Mundial de Lacrosse per a homes i dones es juga cada 4 anys. Existeixen variants d’aquest esport com ara el box lacrosse, indoor lacrosse i el softcrosse.
Benvinguts, cinemaniàtics! A l’entrada d’avui us parlem de Mujercitas, la nova pel·lícula escrita i dirigida per Greta Gerwig. Es tracta d’una nova versió de la novel·la del mateix nom, de 1868, escrita per Louisa May Alcott. Aquesta ja és la vuitena adaptació de la novel·la d’Alcott. Tot i així se sent com una història totalment nova: l’èmfasi ara està posat en la conjunció gairebé impossible entre dones, art i economia.
Protagonistes
Fitxa Tècnica:
Títol original: Little Women
Dirigida per: Greta Gerwig
Durada: 135 min.sp
Nacionalitat: USA
Protagonistes: Saoirse Ronan, Emma Watson, Timothée Chalamet, Laura Dern, Meryl Streep… Premis:
2019: Globus d’Or: Nominada a millor actriu drama (Ronan) i música
2019: Premis BAFTA: Millor disseny de vestuari. 5 nominacions
2019: Cercle de Crítics de Nova York: Millor actriu secundària (Laura Dern)
2019: American Film Institute (AFI): Top 10 – Millors pel·lícules de l’any 2019: Critics Choice Awards: Millor guió adaptat. 9 nominacions
Tràiler
Sinopsi: Amy, Jo, Beth i Meg són quatre germanes en plena adolescència que viuen amb la seva mare en una Amèrica del Nord que pateix llunyanament la Guerra Civil. Amb les seves variades vocacions artístiques i anhels juvenils, descobriran l’amor i la importància dels llaços familiars.
Algunes crítiques destacades:
“… és la millor adaptació de la feina d’Alcott. Little Women és emocional, humorística i encantadora.”- Kate Sánchez en But Why Tho? A Geek Community
“… és una història sobre l’amor i per què no necessita ser sacrificat en la recerca creativa. Però també es tracta d’aprendre a parlar des del cor, amb orgull, sense vergonya i amb sinceritat. Gerwig fa exactament això.”- Lindsey Romain en Nerdist
“Greta Gerwig ofereix una de les grans adaptacions literàries modernes amb el seu segon llargmetratge com a escriptora / directora.”- David Jenkins en Little White Lies